Civilitzacio epi-olmeca

La Cultura epiolmeca es una area cultural situada al territori central de l'actual estat mexica de Veracruz , concentrada al voltant de la conca del riu Papaloapan . Aquesta cultura va existir durant el Periode Formatiu Tarda de la cronologia mesoamericana, aproximadament entre el 300 aC fins al 250 dC. ^[1] La cultura epiolmeca va ser successora de la cultura olmeca , d'aqui el prefix "epi-" o "post-". Per be que la cultura epiolmeca no va aconseguir un desenvolupament tan durador com la seva predecessora, si que va aconseguir amb el seu sofisticat calendari i sistema d'escriptura un gran nivell de complexitat cultural desconegut pels olmeques. ^[2] Recentment s'han fet proclames de desxiframent d'aquesta escriptura, ^[3] que revelen que la llengua d'aquestes podria estar emparentada amb les llengues mixe-zoque .

Tres Zapotes i posteriorment Cerro de las Mesas van ser els grans centres epiolmeques, tot i que cap aconseguiria una grandaria i importancia semblants a les grans ciutats olmeques que els van precedir ni El Tajin despres d'ells. Entre altres centres epiolmecas d'importancia tambe destaquen El Meson , Lerdo de Tejada , La Mojarra , Bezuapan i Chuniapan de Abajo

La cultura epiolmeca en context [ modifica ]

El sorgiment de la cultura epiolmeca a la franja occidental del territori olmeca coincideix amb la despoblacio de la franja orienta i el declivi de la cultura olmeca en general. La cultura epiolmeca va representar una transformacio gradual en lloc d'una ruptura completa amb la cultura olmeca. Per exemple, molts elements i motius artistics dels olmecas van ser utilitzats per la seva cultura successora. Tres Zapotes , un dels principals centres olmeques, va continuar sent un important centre regional durant la cultura epiolmeca. D'altra banda, la vida quotidiana de les classes no privilegiades va continuar sent molt similar: agricultura de subsistencia amb complement ocasional de caca i pesca, edificis de branques entrellacades, teulades de coberta vegetal, i horreos d'emmagatzematge amb forma de campana. ^[4]

Addicionalment, durant el periode Formatiu Tarda Mesoamerica es va produir un declivi estes del comerc i altres interaccions interregionals per tot el territori. ^[5] juntament amb una reduccio marcada de l'us d'objectes exotics de prestigi com ara comptes de pedra verda. ^[6] S'ha proposat que aquestes mercaderies exotiques van ser substituides per bens de luxe locals, com robes i tocats valuosos. ^[7] No obstant aixo el declivi del comerc i les relacions interregionals no van ser uniformes: en especial la interaccio amb els pobles i cultures de l' istme de Tehuantepec es van incrementar, i tambe es percep un increment en la importacio d' obsidiana . ^[8]

En contrast amb l'art olmeca anterior, l'art epiolmeca mostra una perdua general de detalls i qualitat. Les figuretes ceramiques son molt menys realistes ^[6] i els monuments i esteles de basalt de Tres Zapotes son molt menys elaborats que els d'epoca anterior a San Lorenzo i La Venta.

A causa de la ubicacio descentralitzada de grups de tumuls i escultura monumental a Tres Zapotes, es considera que la jerarquia social epiolmeca estava menys centralitzada que els seus predecessors olmeques, la qual potser seria una demostracio de l'existencia d'una assemblea de govern faccionalizada en lloc d'un sistema de govern al voltant d'un governant unic. ^[9]

Escultura epiolmeca [ modifica ]

Escriptura i calendari [ modifica ]

Tot i que la descripcio del que semblen esdeveniments historics pot contemplar-se a l'Estela 3 de la Venta ("Tio Sam") i al Monument 13 ("El Embajador"), l'escultura olmeca estava mes orientada cap als retrats de governants, com reflecteixen per exemple nombrosos caps colossals. En contrast, els monuments epiolmeques mostren un creixent interes per la historicitat, un fet que culmina finalment amb l'aparicio d'inscripcions epigrafiques datades. ^[10]

Les inscripcions epigrafiques van ser possibles perque la cultura epiolmeca des d'epoca primerenca va comencar a utilitzar un conjunt de signes calendarics a llarg termini, aixi com un sistema d'escriptura molt primitiu, l' escriptura epiolmeca o istmiana . L'escriptura istmiana apareix en diverses escultures epiolmeques com l'Estela 1 de la Mojarra, l'Estatueta de Tuxtla, i l'Estela C de Tres Zapotes. Cadascun d'aquests monuments conte un sistema de datacio a llarg termini i son els textos mes detallats d'aquesta epoca a Mesoamerica. ^[5] Recentment, Joh Justeson i Terrence Kaufman , en un article publicat el 1993 , afirmen haver aconseguit un desxiframent parcial de l'escriptura epiolmeca de l'Estela de la Mojarra. D'acord amb aquest intent de desxiframent, la llengua d'aquestes inscripcions sembla una llengua mixe-zoque ; de fet podria ser un ascendent directe de l'idioma proto-mixe-zoque (reconstruit) anterior a la separacio d'aquestes llengues en dues branques.

El sistema d'escriptura i els signes calendarics epiolmeques semblen els antecessors historics dels sistemes d'escriptures desenvolupats posteriorment pels maies.

Temes artistics [ modifica ]

Mentre que els monuments d'Izapa, alguns a 500 km al sud-est mostren temes mitics i religiosos, els monuments epiolmeques glorificaven els seus governants. L'Estela 1 de la Mojarra, per exemple, mostra a un governant amb un elaborat abillament i tocat. La traduccio de Justeson i Kaufman de l'escriptura istmiana que l'acompanya dona a la figura el nom de Senyor recol·lector de la Muntanya i l'escriptura narra el seu ascens al poder, una guerra, un eclipsi solar, el seu sacrifici personal de sang (segons les practiques locals, els governants vessaven part de la seva sang en honor dels deus) i un "sacrifici d'ofrenes" ^[11] potser del seu cunyat ^[12]

Diversos monuments epiolmeques similars mostren figures luxosament vestides amb elevats tocats, com l'Estela d'Alvarado i l'Estela del Meson. Aquests dos monuments tambe mostren una figura mes petita en posicio subordinada i aparentment en intimitat. Alguns glifs erosionats d'escriptura istmiana tambe apareixen en l'Estela d'Alvarado. L'Estela 1 del Meson no te text. ^[13]

Aquest art monumental de "governants exaltats" posteriorment es va estendre als territoris maies de l'est durant l'era classica mesoamericana.

Transformacio final [ modifica ]

Cap al 250 dC, Cerro de las Mesas, Remojadas i altres llocs al nord al llarg de la costa de Veracruz havien eclipsat a l'assentament de Tres Zapotes. Per be que Tres Zapotes continuaria habitat durant l'era classica, el seu auge havia passat i la cultura epiolmeca deixaria pas a la Cultura classica de Veracruz .

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Civilitzacio epi-olmeca

• Diehl, Richard A. (2004) The Olmecs: America's First Civilization , Thames & Hudson, Londres. (angles)
• Justeson, John S., and Terrence Kaufman (2001) Textos y escriptura jeroglifica epiolmeques Arxivat 2011-05-25 a Wayback Machine .. (angles)
• Perez de Lara, Jorge i John Justeson " Photographic Documentation of Monuments with Epi-Olmec Script/Imagery " at Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies, Inc. (FAMSI) .
• Pool, Christopher (2007) Olmec Archaeology and Early Mesoamerica , Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-78882-3 .
• Schuster, Angela M. H. (1997) " Epi-Olmec Decipherment Arxivat 2007-12-25 a Wayback Machine ." a Archaeology , en linia.
• Stark, Barbara L. (2000) "Framing the Gulf Olmec", Olmec Art and Archaeology in Meosamerica , National Gallery of Art , pp. 31?53.
• Wilkerson, S. Jeffrey K. . ≪Then They Were Sacrificed: The Ritual Ballgame of Northeastern Mesoamerica Through Time and Space≫. A: Vernon L. Scarborough , David R. Wilcox (Eds.). The Mesoamerican Ballgame . University of Arizona Press, 1991. ISBN 0-8165-1360-0 .  
• Justeson, John S. , y Terrence Kaufman (1997) "A Newly Discovered Column in the Hieroglyphic Text on La Mojarra Stela 1: a Test of the Epi-Olmec Decipherment", Science , Vol. 277, 11 July 1997, pp. 207?10.
• Justeson, John S. , y Terrence Kaufman (2001) Epi-Olmec Hieroglyphic Writing and Texts Arxivat 2011-05-25 a Wayback Machine ..

Notes [ modifica ]