Justicia i dret roma

Senat roma Cursus honorum Assemblea romana Collegium Dret roma Ciutadania romana Comicis romans Imperium

La ciutadania romana (en llati civis , plural cives , 'ciutada' i tambe civitas , 'nacio, estat, poble,) era un estatus politic i juridic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.

Durant la Republica , els ciutadans de Roma sembla que es dividien en cives optimo jure i cives non optimo jure . Els que tenien optimo jure , ja fossin patricis o plebeus , tenien el dret de ciutadans. Aquest dret era public i privat. Els drets publics comportaven el dret a sufragi i el dret de seguir el cursus honorum . El dret de vot als comicis , especialment als comitia tributa , significava participar a les eleccions i als debats de les lleis, i el poder participar del cursus honorum significava poder ocupar les diverses magistratures . Els drets privats del ciutada consistien basicament en el commercium i el conubium . El commercium permetia participar, sota la proteccio de la llei civil, en tota mena de contractes , transmissions patrimonials, questions testamentaries i litigis . El conubium donava la capacitat per contraure un matrimoni legitim, i per tant d'adquirir la patria potestas . ^[1]

Els cives non optimo jure , que nomes disposaven de dret privat en alguns casos, pertanyien a una d'aquestes classes:

1. Els lliberts d'un ciutada roma i els seus fills, pero mes tard, sota l' Imperi , els fills ja van passar a ser ciutadans. Els lliberts estaven exclosos dels comicis tribunats , pero podien votar als comicis centuriats .
2. Els municipes , persones que no eren de Roma i pertanyien a una ciutat independent, almenys en un principi, pero als que s'havia atorgat la ciutadania romana. Tant si la ciutat d'origen era independent com si havia passat a formar part de Roma, els municipes no participaven del dret public, fins que a partir de l'any 188 aC , els habitants de Formiae , Fundi i Arpinate van aconseguir la civitas sine suffragii , la ciutadania sense sufragi. Els ciutadans d'un estat amb el que Roma tenia tractats i els aliats ( socii ) podien rebre una forma limitada de ciutadania romana coneguda com a dret llati . Aquests ciutadans no podien votar ni ser elegits a les eleccions romanes.
3. Els ciutadans originariament optimo jure als que s'havia castigat amb la perdua del dret a sufragi, per infamia , o per castig dels censors , quan s'havien comes delictes que no comportaven la perdua total de la ciutadania.
4. Les dones romanes tenien una forma limitada de ciutadania. No se'ls permetia votar ni presentar-se a carrecs civils o publics. Les dones riques podien participar en la vida publica financant projectes de construccio o patrocinant cerimonies religioses. Tenien dret a posseir propietats , a dedicar-se als negocis i a obtenir el divorci . Els seus drets legals van anar variant amb el temps. Els matrimonis van ser una forma important d'alianca politica durant la Republica.
5. Els esclaus eren considerats propietat dels seus amos i no tenien personalitat juridica. Amb el temps el dret roma els va anar protegint. Alguns esclaus eren alliberats per manumissio , ja fos pels serveis prestats, o per una disposicio testamentaria quan l'amo moria. Quan eren lliures, tenien encara algunes barreres per superar, mes enlla de l'estigma social normal, per poder participar a la societat romana. ^[1] El concepte de que una persona es podia convertir en ciutada per llei en lloc de per naixement estava explicat a la mitologia romana : quan Romul va derrotar els sabins en una batalla, va prometre als presoners de guerra que s'instal·lessin a Roma que podrien convertir-se en ciutadans. ^[2]

Amb el temps el dret de ciutadania es va estendre cap als pobles de la peninsula Italica , i posteriorment es va generalitzar quan Caracal·la , l'any 212 , l'atorga a tots els habitants lliures de l' Imperi Roma . ^[3]

A mes hi havia els peregrins ( peregrini ), persones lliures a l'imperi, pero que no eren ciutadans romans. ^[4] Els peregrini constituien la gran majoria dels habitants de l'imperi als segles I i II. A la practica, el terme es va limitar als subdits de l'imperi, i els habitants de les regions fora dels limits de l'imperi eren anomenats barbari ( barbars ). Els peregrini van ser en efecte ciutadans de segona classe fins a l'edicte de Caracal·la, l'any 212, quan es va concedir la ciutadania romana a tots els habitants de l'imperi. ^[1]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Lliga llatina
• Civis romanus sum