한국   대만   중국   일본 
Circassia - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Circassia

Plantilla:Infotaula geografia políticaCircassia

Localitzacio
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
  43° 35′ 07″ N, 39° 43′ 13″ E  /  43.585278°N , 39.720278°E  / 43.585278; 39.720278
Poblacio humana
Idioma oficial llengues circassianes Modifica el valor a Wikidata
Religio Circassian paganism (en) Tradueix, cristianisme i islam Modifica el valor a Wikidata
Dades historiques
Creacio c.   1427 Modifica el valor a Wikidata
Dissolucio 21 maig 1864 Modifica el valor a Wikidata

La Circassia es una regio de la Russia europea meridional, situada als vessants septentrionals del Caucas i compresa entre la mar Negra a l'oest i la mar Caspia a l'est. [1] Tot i que actualment no correspon a cap divisio politica, en el passat forma part dels antics territoris de Terek i Kuban . [2]

Geografia [ modifica ]

La Circassia es una regio de la Russia europea meridional, situada als vessants septentrionals del Caucas i compresa entre la mar Negra a l'oest i la mar Caspia a l'est. Esta limitada al nord pels rius Terek i Kuban , i s'allarga pel sud fins a Mingrelia . El terreny es en part molt trencat, assoleix una considerable altura, que culmina en el mont Elbrus (5.646 m). L'elevacio mitjana de la serralada excedeix de 3.000 m, i te ramificacions laterals en sentit transversal que l'enllacen a una serie de contraforts paral·lels de menys altura.

La part oriental es mes baixa que l'occidental, pero mes trencada. Les aigues es dirigeixen per la part septentrional de la regio a les mars Negra i Caspia pels citats rius Kuban i Terek, els quals descriuen una gran corba en sentit oposat i presenten les seves ribes en la part inferior del seu curs, cobertes de vegetacio.

El Kuma i altres rius de la regio central es filtren en les estepes sense arribar al mar. L' Ingur i el Rion porten les aigues del Caucas occidental al mar Negra pel vessant contrari.

No obstant la fertilitat del sol, l' agricultura esta forca endarrerida. Els productes principals son el blat de moro , civada , tabac , arros , canem i la vinya .

Als vessants del Caucas hi ha uns magnifics boscs, els quals subministren una fusta excel·lent per a la construccio.

La Circassia no correspon a cap divisio politica, actualment, formant part dels antics territoris de Terek i Kuban .

Historia [ modifica ]

Mapa de Circassia

Les primeres dades que es tenen dels circassians es remunten al segle  vi  aC abans de Crist, epoca en la qual eren designats pels romans amb el nom d' ant . En el segle  v de la nostra era la Circassia fou devastada pels huns , despres va passar al domini dels khazars . A la caiguda d'aquests, van dependre de l'imperi seleucida de Persia i posteriorment del regne de Georgia .

Al voltant del segle  x comencaren les irrupcions dels russos al Caucas i es van establir relacions de parentiu amb les principals families d'aquesta regio. En el segle  xiii s'apodera d'aquesta Batu Khan , fill de Jo?i i net de Genguis Kan , i forma una de les provincies occidentals de l' imperi mogol . En acabar el segle  xiv passa al domini de Tamerla i els seus descendents. En aquesta epoca la major part dels seus habitants van abracar l' islam .

Ivan Vasilievich , gendre d'un princep circassia, defensa el territori enfront de les pretensions del kanat de Crimea , del qual en passa mes tard a dependre la Circassia, fins que el 1708 es revolta, i es va posar sota la proteccio de Turquia . El tractat de Belgrad ( 1739 ) i el de Ku?uk Kaynardja ( 1774 ) permeteren als txerkesos , encara que per poc temps, gaudir d'alguna llibertat fins que Pere el Gran de Russia realitza diferents temptatives per estendre els seus dominis pel Caucas.

El Kuban constituia abans del tractat d'Adrianopolis de 1829 la frontera entre russos i txerkesos, pero en virtut d'aquest tractat foren agregades a Russia totes les possessions otomanes del Caucas. Els circassians es negaren a reconeixer la validesa de l'estipulat. Llavors va originar una lluita terrible, que acaba amb el genocidi circassia i la dispersio dels pocs supervivents d'aquell poble.

Des de 1858 a 1864 mes de 3000.000 txerkesos abandonaren casa seva i es van establir a llocs diversos de Turquia, emigracio que es torna a repetir despres de la guerra russoturca de 1877 . Una part del poble circassia va cercar refugi a Anatolia .

Referencies [ modifica ]

  1. Circassia ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Grup Enciclopedia. [Consulta: 19 setembre 2022].
  2. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castella). 13, Ci - Cold. 1978 facsimil de l'edicio de 1912. Madrid: Espasa-Calpe, 1912, p. 350. ISBN 84-239-4513-8 .  

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Circassia