Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

El cinisme o escola cinica es un corrent filosofic que es desenvolupa a l' antiga Grecia al segle  iv  aC . El mot cinic prove del grec κ?ων , 'gos', denominacio originariament despectiva per la comparacio que rebien els cinics amb els cans , pel seu caracter alegre i simple, pel tipus de vida frugal que defensaven i per la seva actitud sovint anticonvencional i extravagant. Tot i la significacio que te aquesta etimologia popular , es probable que el nom provengui del fet que el fundador de l'escola, Antistenes d'Atenes, ensenyava al costat del santuari de Cinosarges ( grec antic : Κυν?σαργε?, Kynosarges , de κ?ων 'ca' i ?ργ?? 'blanc').

Antistenes d'Atenes fou el fundador de l'escola cinica i Diogenes de Sinope un dels representants mes coneguts. Altres filosofs cinics rellevants foren Crates de Tebes , la seva esposa Hiparquia i el seu germa Metrocles , i Menip . Diogenes Laerci fa memoria d'alguns altres filosofs cinics, dels quals recorda alguns aspectes de la seva biografia i de la seva obra escrita (avui, almenys en gran part, perduda). ^[1]

Pensament [ modifica ]

L'escola cinica es una escola socratica menor ; els seus seguidors consideraven que per aconseguir la felicitat s'havia de viure segons la natura, per aixo rebutjaven la civilitzacio com a perniciosa. Consideraven que l'home te tot el necessari per conquerir la felicitat, la seva autonomia es, de fet, el veritable be a que cal aspirar, d'aqui el seu rebuig de les riqueses i de qualsevol preocupacio material. L'home sera mes felic com menys necessitats materials tingui, per aixo predicaven una vida extremament austera. La vida senzilla i d'acord amb la naturalesa es el que pot retornar als homes la serenitat d'anim, per aixo aspiraven a l' ataraxia (literalment "no pertorbacio"). Aixi els cinics defensen la pobresa i la vida ascetica allunyada de la civilitzacio.

Tambe cal no oblidar la critica dels filosofs cinics contra la religio, i sobretot contra el politeisme grec, si be hi ha qui diu que els filosofs cinics predicaven una classe curiosa de religio monoteista, de la qual poc se'n sap.

Mes que construir un conjunt sistematic de teories, els cinics predicaven amb l'exemple, per aixo son coneguts per les seves excentricitats, difoses gracies a Diogenes Laerci. Eren famosos per la seva actitud irreverent i en molts casos un xic revulsiva sobre la conducta de societat ( anaideia ). El moviment cinic accentua alguns elements socratics com la ironia , si be a vegades no esta d'acord amb alguns parers de Socrates sobre la societat.

L'actitud dels cinics es preocupa poc de la politica (a diferencia de Socrates i Plato ). Els individualistes radicals no es cansaven de dir (com Epicur ) que el seu objectiu no era pas una transformacio de la societat, sino nomes oferir una tranquil·litat individual a tot el qui, voluntariament, s'unis a les seves doctrines.

Certs aspectes de la moral cinica influiren en l'estoicisme , i posteriorment en el cristianisme .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Leonce Paquet: Les cyniques grecs. Fragments et temoignages .
• Michel Onfray: Cynismes .
• Carlos Garcia Gual : La secta del perro .
• Peter Sloterdijk: Critica de la rao cinica .
• De Crescenzo , Luciano . Seix Barral. Historia de la filosofia griega (Segunda parte) (en castella). 5a. Seix Barral, 1992, p. 48-57. ISBN 84-322-4592-5 [Consulta: 7 octubre 2018].  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Cinisme

• Article de Ramon Alcoberro sobre el moviment cinic.