Un cinematograf es una maquina  ―obra dels germans Lumiere ― capac de filmar i projectar imatges en moviment. Patentada a finals del segle  xix , fou la primera maquina capac de gravar i projectar pel·licules de cinema . ^[1] El cinematograf va ser el primer pas per poder gaudir del cinema , amb el temps van anar sortint mes avencos i es va anar millorant la qualitat de les pel·licules projectades inicialment.

Historia [ modifica ]

El 13 de febrer 1895 Auguste i Louis Lumiere va presentar la seva patent "cinematographe". El terme "cinematographe" ja havia estat registrat per Lleo Bouly el 1892 per un aparell de presa de vistes en moviment de la seva invencio. No obstant aixo, per falta de pagament de l'anualitat l'any 1894, el nom va tornar a quedar disponible i fou repres pels germans Lumiere. ^[2]

El pare d'Auguste i Louis, Antoine Lumiere , els va proposar un nom mes comercial: "Domitor". ≪Van ser ells - diu en les seves memories - els que van inventar el cinematograf i li van donar el seu nom cientific, nom que ha permes a tots els imitadors i falsificadors usar-lo amb total impunitat, ja que els noms cientifics pertanyen a tothom.≫

El cinematograf utilitzava una pel·licula fotografica perforada de 35 mil·limetres d'amplada. Si be la maquina utilitza una pel·licula perforada del mateix tipus que el kinetoscopi de Thomas Edison , ^[3] conscients que Edison havia patentat les perforacions rectangulars de les pel·licules emprades per al kinetoscopi, els Lumiere van optar per fer perforacions circulars a les seves, una a cada banda de cada fotograma. Una altra diferencia entre els dos aparells es que, de l'altre costat, el cinematograf te un sistema d'accionament per "garfis" molt original (basat en el mecanisme de les maquines de cosir), sistema que immobilitza un breu moment cada imatge de la pel·licula davant de la finestra de projeccio (la fa avancar a sotragades).

L'aparell dels Lumiere es d'altra banda, un sistema de projeccio en la pantalla gran com a la sala "Louis Le Prince", de manera que la pel·licula pot ser vista per molts espectadors simultaniament.

Posteriorment, el sistema d'accionament per garfis dels germans Lumiere seguiria sent emprat en els aparells de presa d'imatge pero seria abandonat en els projectors de grans sales pel mecanisme de Creu de Malta , que garanteix un pas mes suau i mes longevitat a les pel·licules que havien de ser reproduides un cop rere l'altre a les sales de projeccio.

La primera projeccio [ modifica ]

El 28 de desembre del 1895 va tenir lloc la primera exhibicio amb public del cinematograf Lumiere al Salon indien del Grand Cafe de Paris . El programa constava de deu pel·licules de 15 a 20  metres cadascuna. Aquestes pel·licules estaven realitzades per Louis Lumiere i interpretades pels seus familiars i amics. La duracio total fou de 20  minuts i el preu de les localitats d'un franc .

D'entre elles destaquen:

• La sortida dels obrers de la fabrica Lumiere ( Sortie des Usines Lumiere a Lyon)
• Baralla de nens ( Querelle de bebes )
• La font de les Teuleries ( Le bassin des Tuileries )
• L'arribada d'un tren ( L'arrivee d'un train ), pel·licula tractada amb profunditat de camp
• El regiment ( Le regiment )
• El ferrer ( Le Marechal-Ferrant )
• La partida de cartes ( La partie d'ecarte )
• Destruccio de les males herbes ( Mauvaises herbes )
• Enderroc d'un mur ( Le mur )
• El mar ( La mer )

Despres de la inauguracio, es va fixar el preu d'1 franc. Les projeccions duraven 25 minuts i les sessions es succeien de mitja hora en mitja hora. Cada pel·licula projectada durava aproximadament un minut i era necessari tambe un minut per recarregar l'aparell. ^[4] Les primeres projeccions van ser les que van tenir els ingressos mes mediocres. En la primera, concretament, la recaptacio va ser de 35 francs. Tot i aixo, aquests primers trenta-cinc espectadors van propagar per tota la ciutat la noticia de l'especie de miracle del que havien estat testimonis. Aquesta publicitat va suplir eficacment la manca de premsa i aviat multituds es congregaven per accedir a les projeccions.

Clement Maurice , un antic empleat dels establiments Lumiere, va ser l'encarregat d'organitzar les primeres projeccions del cinematograf. Segons ell, “Aquells que es decidien a entrar en sortien sorpresos i sovint els veiem retornar portant a totes les persones que coneixien que havien pogut trobar per l'avinguda”. ^[5]

Per renovar els programes, que en els primers dies de gener de 1896 havien incorporat El regador regat ( L'arroseur arrosse ), primer film narratiu i comic de la historia del cinema, els germans Lumiere van haver de reclutar operadors als quals els era confiada la realitzacio i la projeccio de pel·licules. ^[3]

Despres del triomf del negoci a Paris , s'obren en el decurs dels seguents 2 anys una sala de projeccio tambe a Lio i quatre de noves a la capital francesa. ^[4]

Expansio internacional [ modifica ]

El cinematograf va rebre una molt bona acollida a bona part del mon. Els germans Lumiere van portar la seva invencio fins paisos tan llunyans com la Xina i l'India. ^[2] A Europa va exhibir-se en fires i es va emprar com a entreteniment en locals de vodevil . Encara que el vodevil s'acostuma a associar amb les classes mitjanes, aquest aparell va aconseguir gran popularitat en totes les classes socials.

Pel que fa a l'expansio cap als Estats Units , l'operari dels germans Lumiere Felix Mesguich va ser l'encarregat d'organitzar la primera projeccio al Keith’s Theatre de la ciutat de Nova York . ^[5] En aquest primer contacte, els espectadors van respondre amb gran entusiasme, i rapidament un gran nombre de pobles i ciutats demanaven poder acollir projeccions del cinematograf, una demanda que era impossible de cobrir per part dels Lumiere. La gran popularitat que va aconseguir el cinematograf i la politica d'aillament establida pel llavors president William McKinley van propiciar l'aparicio d'altres aparells per fer-los la competencia. El gener de 1897, l'operari F. Mesguich va ser arrestat mentre filmava al carrer amb el pretext que no tenia permis per fer-ho. Al juny del mateix any, l'administracio de duanes va declarar irregular l'entrada al pais del material necessari per a les projeccions. ^[5]   Aquests fets van acabar propiciant la retirada del cinematograf del mercat nord-america.

Mecanisme de funcionament ^{[6] [7]} [ modifica ]

El mecanisme del cinematograf es basa en l'us d'una lleva (de tipus excentrica) o disc giratori que transforma el moviment de rotacio de la manovella que l'operador de la maquina fa girar, en un moviment vertical de vaive, aplicat a una mena de arc (guiat per dos vies). Aquest marc suporta una vara gran amb dos ganxos o petites vares que es van retraient i extraient (a partir de que la lleva te una osca), ficant-se a les dues perforacions de la pel·licula de cel·luloide que utilitzaven els Lumiere i arrossegant-la, fent-la desfilar o avancar intermitentment. Alhora, la lleva o disc funciona d' obturador de la llum, cobrint la finestra per on entra.

Per tant el proces d'avancament i filmacio consta de 4 fases.

1. Avanc de la pel·licula. La pel·licula baixa arrossegada per els ganxos que estan ficats a les seves perforacions i alhora la lleva tapa l'entrada de la llum, funcionant d'obturador, impossibilitant cap exposicio de la pel·licula durant la baixada.
2. Immobilitzacio de la pel·licula. Els ganxos surten de les perforacions i deixen la pel·licula immobil, sense ser exposada encara a la llum.
3. Exposicio. La lleva que va rotant, ja no tapa l'entrada de llum i com a consequencia una de les imatges de la pel·licula es exposada a la llum. Mentrestant, el marc amb els ganxos, encarregat de fer avancar la pel·licula, puja (sense fer avancar aquesta en aquesta fase).
4. Entrada dels ganxos. Aquests tornen a ficar-se a les perforacions de la pel·licula i la lleva es troba de nou tapant l'entrada de llum, i aixi torna a iniciar-se el cicle.

La relacio de transmissio del mecanisme fa que una velocitat de rotacio de la manovella de 2 voltes per segon correspongui a l'avanc intermitent de la pel·licula en 16 imatges captades per segon, una frequencia de fotogrames suficient per assegurar la creacio de la sensacio de moviment en les imatges filmades i en la seva reproduccio projectada i, proporcionant un temps d'exposicio de la pel·licula adequat per obtenir imatges amb una lluminositat adient i ben definides. Segons la destresa de l'operador, la frequencia de fotogrames per segon de les pel·licules Lumiere varia de 16 a 18 imatges/s (velocitat fixada a 24 imatges/s des de l'adveniment del cinema sonor). El temps que estava immobil la pel·licula era 2/3 del total entre un fotograma i el seguent, mentre que l'obturador, la lleva, deixava passar la llum durant 1/25 de segon.

L'altra caracteristica del cinematograf es permetre la realitzacio de copies positives a partir de la projeccio del negatiu, accionant simultaniament una pel·licula verge i una negativa, orientant l'objectiu cap a una font de llum uniforme com una paret blanca il·luminada pel sol, de manera que les imatges del negatiu s'impressionaven en positiu en la copia.

Aixi el cinematograf reuneix, en un mateix aparell de petites dimensions i pesant menys de 5 kg, les funcions de camera, impressora i projector. Aixo va permetre que els coneguts operadors Lumiere poguessin desplacar-se i viatjar amb l'aparell amb facilitat.

Arribada del cinematograf a Espanya [ modifica ]

Cal mencionar que el primer contacte que els espanyols varen tenir amb les imatges en moviment fou gracies a la presentacio del Kinetoscopi durant la fira de Sant Isidre , l'any 1895 a Madrid. Aquest va ser desenvolupat per Edison i es patenta per primer cop quatre anys abans. Tot i aixo, aquest invent es limitava a visionar-se de manera individual. No va ser fins un any mes tard, 1896, quan el cinematograf es porta a coneixer al territori espanyol, paral·lelament amb altres paisos arreu d'Europa.

Mes concretament, va ser el maig de 1896 quan es comenca a exhibir en alguns salons publics madrilenys. La projeccio es va dur a terme de la ma dels operaris de la fabrica dels Germans Lumiere . Durant la primera quinzena d'anys es considera un gran exit, ocupant la majoria de locals dedicats a l'espectacle i mes endavant aixecant els seus propis llocs de projeccio, nomenats pavellons cinematografics. Anys mes tard ja s'acabarien construint locals fixes dedicats a aquesta activitat.

Les primeres gravacions que es mostraren tenien un caracter majoritariament documental i la seva duracio era d'uns pocs minuts. En aquests s'apreciaven accions i trets de la cultura popular espanyola. Dos noms que cal recalcar entre els operaris de Lumiere que portaren a Madrid el cinematograf son Francis Doublier i Alexandre Promio . Tots dos gravaren escenes de diferents festivitats espanyoles, com les processions de Setmana Santa a Sevilla o diferents espectacles amb toros. ^[8]

Que suposa l'aparicio del cinematograf [ modifica ]

L'invent dels Lumiere va desencadenar tot un seguit de revolucions estetiques les quals Walter Benjamin va recollir en el seu assaig La obra de arte en la epoca de su reproduccion mecanica . Fins aquell moment, l'obra es concebia com quelcom unic i original, totes les copies que poguessin fer-se d'una escultura grega disposaven de poca validesa donat que existia una d'original, be fossin una falsificacio o un exercici de l'aparent. Amb el naixement de la fotografia, i posteriorment l'aparicio del cinematograf, la reproduccio de l'obra deixa de ser jutjable puix que aquesta es el fonament de l'invent. Un rotllo de pel·licula en negatiu es un element que cal conservar per tal de distribuir tots els positivats necessaris a diferents llocs per poder globalitzar una obra; i quin dels positius es l'original? El concepte d'original i autoritari no desapareix, pero si que es desdibuixa en el moment que deixa de tenir sentit preguntar-se quin es positivat autentic.

Walter Benjamin ve a dir com els elements de reproduccio tecnica (com la camera o el cinematograf) no nomes serveixen per portar obres d'art ja existents a llocs inimaginables com ara a una revista o una pantalla, sino que el concepte de reproduir passa a ser un art, el que es considera el sete art, el cinema. Es possible que mai abans una obra d'art hagues estat capac de mesurar tan sols 35 mm i fos tan lleugera que ni es pogues gairebe pesar. La globalitzacio de l'art s'anunciava cada cop mes, el triomf de cinema estava clar, era un art de masses.

Amb les primeres representacions cinematografiques, els fonaments del teatre trontollaren. Nasque el Mode de Representacio Primitiu (MRP) , que col·loquialment, podem considerar que fos un tipus de teatre gravat: la llum era plana i igual en tots els plans, sovint zenital com als teatres; la camera no es movia, se situava en un lloc capac de captar tota l'escena, i s'utilitzava un telo pintat de fons entre altres caracteristiques.

Es clar que les uniques concepcions d'actuacions artistiques fins al moment eren en viu, sovint al teatre. Per aquest motiu la possibilitat de nous horitzons que brindava la camera va haver de desenvolupar-se amb el seguit dels anys. L'aparicio del llenguatge cinematografic que coneixem avui dia neix amb el sorgiment del Mode de Representacio Institucional o MRI gracies a la pel·licula The birth of a Nation (El Naixement d'una Nacio) el 1915 dirigida per David Wark Griffith .

El "sector" teatral considerava el cinema com a quelcom impur, que acabaria resultant la crisi del teatre. Mai abans les invencions audiovisuals havien conquistat una practica per si sola: la llanterna magica, tot i ser un estri projector, era incapac de funcionar sol, calia que acompanyes una representacio escenografica. Pero amb l'aparicio del cinematograf, capac de conquista i omplir sales de projeccio, cale una nova interpretacio del teatre, van apareixer dramaturgs que es van atrevir a barrejar les dues disciplines.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Projector cinematografic
• Bioskop
• Corotoscopi

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Institut-lumiere.org Arxivat 2012-01-08 a Wayback Machine .
• Projector 35mm de 1902

Viccionari