한국   대만   중국   일본 
Chrysler Building - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Chrysler Building

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Chrysler Building
Imatge de l'interior
Imatge
Eponim Chrysler Modifica el valor a Wikidata
Dades
historia d'edificis mes alts del mon (1930?1931)
← 40 Wall Street - Empire State Building → Modifica el valor a Wikidata
Tipus Gratacel Modifica el valor a Wikidata
Arquitecte William Van Alen Modifica el valor a Wikidata
Construccio 27 maig 1930 Modifica el valor a Wikidata
Obertura 27 maig 1931 Modifica el valor a Wikidata
Us oficina Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1928 ? 1930 construccio
19 setembre 1928 inici de construccio Modifica el valor a Wikidata
Caracteristiques
Estil arquitectonic art deco Modifica el valor a Wikidata
Material mao , vidre , granit , pedra calcaria i acer Modifica el valor a Wikidata
Cost 15.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Mesura alcada maxima ocupada: 252,3 ( alçària) m
alcaria arquitectonica: 282 ( alçària) m
alcada maxima: 318,9 ( alçària) m
Superficie superficie total construida: 111.201 m² Modifica el valor a Wikidata
Pisos per sobre el terra 77 Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'ascensors 32 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa Midtown (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio Lexington Avenue , 405 Modifica el valor a Wikidata
Map
  40° 45′ 05″ N, 73° 58′ 33″ O  /  40.751431°N , 73.975719°O  / 40.751431; -73.975719
New York State Register of Historic Places listed place (en) Tradueix
Data 23 juny 1980
Lloc d'interes de Nova York
Data 12 setembre 1978
Identificador 0992
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Historics
Tipus edifici del NRHP
Data 8 desembre 1976
Identificador 76001237
Indret Historic Nacional
Data 8 desembre 1976
Activitat
Propietat de Signa Holding GmbH (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc web chryslerbuilding.com Modifica el valor a Wikidata

El Chrysler Building es un edifici d'estil art deco que ha esdevingut un simbol distintiu de la ciutat de Nova York . Esta situat al costat est de Manhattan en la interseccio del carrer 42 i l' Avinguda Lexington , al barri de Turtle Bay. Construit originalment per a la corporacio Chrysler , l'edifici es actualment copropietat de TMW Real Estate (75%) i Tishman Speyer Properties (25%).

El Chrysler Building va ser dissenyat per William Van Alen , el contractista William H. Reynolds i posteriorment venut a Walter P. Chrysler com a seu central per a la seva companyia.

Amb 77 plantes i 319 metres d'altura, va ser l'edifici mes alt del mon durant onze mesos, fins que ho va superar l'Empire State Building en 1931. [1] Segueix sent l'edifici de maons mes alt del mon, encara que la seva estructura es d'acer. [2] A data de 2018, es el vuite edifici mes alt de Nova York, empatat en alcada amb el New York Times Tower. [3]

L'edifici Chrysler es un exemple classic de l'arquitectura art deco i molts arquitectes contemporanis el consideren un dels millors edificis de Nova York. [4] [5] [6] Va ser la seu de l'empresa Chrysler des 1930 fins a mitjans dels anys cinquanta. Encara que l'edifici es va construir i dissenyar especificament per al fabricant de cotxes, l'empresa no en va ser mai la propietaria, ja que Walter P. Chrysler va decidir pagar-ho ell mateix perque fos un projecte personal. [7] La seva construccio va estar marcada per la competicio per ser l'edifici mes alt del mon, en la qual el seu principal rival era el Bank of Manhattan Building (actualment The Trump Building ), amb una alcada final de 282,5 m, mentre que l'edifici Chrysler s'anava a quedar en 281,9 m. No obstant aixo, als pocs mesos que es completes el Bank of Manhattan Building , es va construir en secret una agulla piramidal a l'interior de l'edifici Chrysler i es va instal·lar en el seu cim, aconseguint aixi una alcada total de 319 metres. [8]

Antecedents [ modifica ]

El gratacel es l' epitom de l'exit de Nova York , ciutat que va albergar l'edifici mes alt del mon des de 1908 fins a 1974. [8] A mitjans de la decada de 1920, es va convertir en la ciutat mes poblada del mon, superant a Londres . La seva area metropolitana va superar la xifra de deu milions a principis de la decada de 1930. [9] El boom economic de la decada de 1920 i la gran especulacio del mercat immobiliari van fomentar una onada de projectes de gratacels a la ciutat. [10] La Llei de zonificacio de 1916, que limitava la superficie dels edificis a partir de certa alcada per permetre que arribes la llum solar als carrers, [11] [12] va ser un factor que va contribuir a donar forma al caracteristic estil de gratacels art deco amb reculades, donant lloc a estructures que se centraven en el volum i en siluetes cridaneres, sovint ornamentades profusament. [13]

En els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial , els arquitectes d'Europa i els Estats Units havien comencat a simplificar les formes dels dissenys tradicionals i a fer servir materials industrials de manera innovadora per caracteritzar a l'edat moderna. L'estil art deco semblava prestar-se especialment be al disseny de gratacels a causa que aquest tipus de construccio simbolitzava progres, innovacio i modernitat mes que qualsevol altre. Encara que l'auge de l'estil art deco va durar poc temps, va coincidir amb un gran boom immobiliari a Nova York a finals dels anys vint. Els nombrosos gratacels construits en aquest estil, entre els quals destaca l'edifici Chrysler, van donar a Nova York i el seu skyline una imatge caracteristica i romantica, popularitzada en el teatre i el cine. [14]

D'altra banda, aquesta epoca es va caracteritzar per profunds canvis socials i tecnologics. Es van generalitzar bens de consum com la radio, el cinema i, sobretot, l'automobil, l'us del qual va creixer exponencialment durant els anys vint. [15] En 1927, el fabricant d'automobils Chrysler Corporation -empresa dirigida per Walter P. Chrysler- es va convertir en el tercer fabricant d'automobils dels Estats Units, per darrere de Ford i General Motors. [16] A l'any seguent W.P.Chrysler va ser nomenat per la revista Time l'≪home de l'any≫. [10] Sota aquestes circumstancies el projecte de l'edifici Chrysler comenca a prendre forma.

Origen del projecte [ modifica ]

Originalment, l'edifici Chrysler va ser un projecte del promotor immobiliari i antic senador de l'estat de Nova York William H. Reynolds. [17] [14] Abans de la seva implicacio en el que seria l'edifici Chrysler, el seu projecte mes conegut va ser el parc d'atraccions Dreamland , situat a Coney Island (Nova York) . No obstant aixo, quan el 1911 es va destruir aquest parc d'atraccions en un incendi, va dirigir la seva atencio a Manhattan, on es va proposar construir l'edifici mes alt del mon. [7] [18]

En 1921 Reynolds va llogar una gran parcel·la a la cantonada de Lexington Avenue i el Carrer 42 amb la intencio de construir-hi un edifici important. [14] Despres de diversos anys de retards, Reynolds va contractar a l'arquitecte William Van Alen el 1927 perque realitzes el projecte d'un gratacel de quaranta plantes a la parcel·la. [19] Van Alen era respectat en el seu camp pel seu treball en l'edifici d'oficines Albemarle de Nova York, dissenyat en col·laboracio amb el seu soci H. Craig Severance. [20] Van Alen i Severance es complementaven entre si: Van Alen era un arquitecte original i imaginatiu mentre que Severance s'encarregava de la part comercial de la firma, aconseguia clients i revisava els aspectes financers. [21] Pero aviat la relacio entre tots dos es va tornar tibant a causa de les seves diferencies personals. El desencadenant va ser un article de 1924 a Architectural Review que va lloar a Van Alen pero va ignorar a Severance al referir-se a aquest edifici com la ≪obra de William Van Alen≫. [22] La seva associacio va acabar trencant-se mesos mes tard en termes poc amigables. [22] Aixo va acabar sent decisiu per al disseny del futur edifici Chrysler, ja que Severance era mes tradicional i l'estil de van Alen era mes modern. [18]

Quan va comencar a treballar per Reynolds, Van Alen va quedar atrapat en la competicio per construir l'edifici mes alt del mon que envaia Nova York en els anys vint. Com a grans aventurers que es reptaven entre si a construir edificis mes alts, els promotors i arquitectes dels nous projectes anunciaven continuament que els seus edificis serien els mes alts de la ciutat. [18] [23] [24]

Etapes en el disseny de l'edifici Chrysler. William Van Alen

L'abril del 1928, Reynolds va signar un lloguer de 67 anys de la parcel·la i va ultimar els detalls del seu ambicios projecte, que anava a ser un ≪reeixit edifici que s'unira al grup de gratacels de Midtown i revolucionara els preus i la categoria dels inquilins del carrer 42 i l'avinguda Lexington ≫. [18] Quan l'agost seguent es van desvetllar els dibuixos de Van Alen, l'American Institute of Architects ho va lloar, dient que≪ s'ha desviat d'alguns dels antics principis sobre els quals es va desenvolupar el gratacel [...] el disseny del Reynolds Building esta realitzat perque sigui d'interes al llarg de tota la seva alcada ≫. [18] La principal contribucio de Reynolds al disseny va ser insistir que tingues una corona metal·lica, davant l'oposicio inicial de Van Alen. [25]

Disseny [ modifica ]

El disseny original de Van Alen preveia una corona decorativa de vidre amb forma de joia. [7] Tambe tenia una base amb finestres d'altura triple coronades per dotze plantes amb cantonades de vidre, que donaven la impressio que la torre sures fisica i visualment a l'aire. [7] Originalment, l'altura del gratacel anava a ser de 246 metres i 67 plantes, [2] [14] no obstant aixo, aquest disseny va resultar ser massa avancat i costos per al contractista de l'edifici, William H. Reynolds, que no va aprovar el projecte original de Van Alen. [26]

El disseny oficial del ≪Reynolds Building≫, publicat a l'agost de 1928, era molt mes conservador, amb una cupula italianitzant que un critic va comparar amb el bombi del governador Al Smith , i una disposicio dels maons en les plantes mes altes que simulava finestres a les cantonades, detall que es mante a l'edifici Chrysler actual. [7] Aquest disseny mostra de manera gairebe exacta la forma, les reculades i la disposicio de les finestres de l'actual edifici, pero difereix en el seu element mes caracteristic, la cupula. [7]

Walter P. Chrysler es va implicar en gran manera en la construccio de l'edifici Chrysler

Amb el disseny ja realitzat, Reynolds va vendre el lloguer de la parcel·la, el projecte i fins i tot els serveis de l'arquitecte a Walter P. Chrysler a l'octubre de 1928, moment en que s'estava expandint agressivament la seva empresa d'automobils, [14] i no tenia suficients mitjans per construir-lo. [18] [17] Chrysler va treballar juntament amb Van Alen i va dissenyar de nou el gratacels amb mes alcada; despres d'aquesta revisio, el projecte va passar a tenir 282 metres d'altura. [7] Walter Chrysler volia una imatge progressista i un simbol personal i Van Alen el va dissenyar amb la seva interpretacio dels principis de l'arquitectura moderna. En fer-ho, va concebre un edifici que ha arribat a ser considerat un dels millors exemples de l'arquitectura art deco. [7] En la seva autobiografia, Chrysler va dir que va construir l'edifici perque els seus fills tinguessin una mica del que ser responsables. [7]

Durant l'hivern de 1928 i 1929, van continuar les modificacions del disseny de la cupula. [19] Al marc de 1929 la premsa va oferir detalls d'una ≪cupula artistica≫ amb forma d'estrella gegant de trenta puntes, que estaria coronada per una escultura de cinc metres de altura. [7] [27] El disseny final de la cupula tenia diversos arcs i finestres triangulars. [19] Pel fet que Walter Chrysler era el president de la Chrysler Corporation i volia que l'edifici fos la seu de la seva empresa, [7] es van dissenyar diversos detalls arquitectonics, especialment les gargoles de l'edifici, inspirant-se en automobils de Chrysler, com els ornaments del capo del Plymouth . [2] [28] Aquests elements exemplifiquen l'era de la maquina dels anys 20. [7] En la seva autobiografia, Chrysler afirma que va ser ell qui va suggerir que fos mes alta que la Torre Eiffel. [14]

Construccio [ modifica ]

L'edifici Chrysler poc despres de la seva finalitzacio

Les obres van comencar el 19 de setembre de 1928. [26] El 15 d'octubre de 1928 la Goodwin Construction Company va comencar la demolicio de l'edifici existent a la parcel·la, que es va completar el 9 de novembre. [29] L'excavacio dels fonaments, que tindrien 21 metres de profunditat, [14] va comencar una setmana despres i es va completar a mitjans de gener, quan es va assolir la roca mare. [29] La construccio de l'edifici propiament dita va comencar el 21 de gener, [29] i al setembre de 1929 es va completar l'estructura d'acer. [10] [14]

En total, es van usar 391.681 reblons [7] i es van col·locar a ma uns 3.826.000 maons per a confirmar les parets de l'edifici. [26] [30] Malgrat que es va construir a un ritme frenetic (una mitjana de quatre plantes per setmana), no va morir cap treballador durant els seves obres. [26] Walter Chrysler va financar personalment la construccio mitjancant els ingressos que obtenia de la seva empresa d'automobils. [31]

El 1929, el Woolworth Building , construit el 1913, era l'edifici mes alt del mon amb 241 metres. [32] En aquest mateix any, George L. Ohrstrom, un jove banquer, va proposar la construccio d'un edifici d'oficines de 47 plantes al 40 de Wall Street . Poc despres va modificar el projecte perque tingues 60 plantes, pero encara estava per sota del Woolworth i el projecte de l'edifici Chrysler, de 246 metres, anunciat el 1928. [32] A l'abril, el seu arquitecte, H. Craig Severance, va augmentar la seva altura a 67 plantes i 256 metres, que farien que superes el Woolworth en quinze metres i al Chrysler a deu. [32] Les obres del 40 Wall Street van comencar al maig 1929 a un ritme frenetic, i es van completar tan sols dotze mesos despres. [33] Severance va aconseguir permis per instal·lar una cupula al cim, que va augmentar la seva altura a 267 metres, a mes d'una agulla de 15 metres, que va deixar l'altura final a 282 metres. [32]

Diagrama amb els edificis mes alts del mon de 1908-1974

Abans de la seva finalitzacio, l'edifici estava en intensa competicio amb un projecte rival al 40 de Wall Street, dissenyat per H. Craig Severance, l'antic soci de Van Alen. [19] [17] Pensant que el Chrysler tindria 282 metres, Severance va afegir una bandera de quinze metres al seu edifici, augmentant la seva altura a 282,5 metres, i va reclamar publicament el titol d'edifici mes alt del mon. [14] [2] [nota 1] Pero, Van Alen havia estat planejant durant mesos una manera per guanyar la cursa per ser l'edifici mes alt. Va aconseguir obtenir el permis per instal·lar una agulla -o ≪vortex≫ com ell l'anomenava- de 56,4 m de longitud [35] que va arribar a l'obra en cinc seccions [10] [36] i es va muntar en el mes absolut secret a la planta numero 65 de l'edifici. [37] El 23 d'octubre de 1929, el dia anterior al Dijous Negre , que va marcar l'inici de la Gran Depressio, va pujar lentament l'agulla des de la corona fins al cim de la cupula de l'edifici, [32] proces que va durar noranta minuts i va fer que l'edifici arribes als 319 metres. [38] [39] Van Alen, que va presenciar el proces des del carrer, [39] juntament amb els seus enginyers i Walter Chrysler, [38] va escriure que ≪era com veure a una bella papallona sortir del seu capoll≫ . [39]

En l'article The Structure and Metall Work of the Chrysler Building (≪L'estructura i metal·listeria de l'edifici Chrysler≫) de l'edicio d'octubre de 1930 d' Architectural Forum , l'arquitecte va explicar el disseny i la construccio de la corona i la agulla: [10]

≪ Es va dissenyar una alta agulla per coronar l'edifici. Aquesta te 56 metres d'altura i 0,74 metres quadrats de seccio a la base. Tenia seccio quadrangular, amb puntals lleugers i reforcos diagonals, i pesava en total 27 tones. Era manifestament impossible acoblar aquesta estructura i hissar com una unitat des del terreny, i igualment impossible hissar en seccions i col·locar-les com a tal successivament en les seves posicions finals. A mes, seria mes espectacular, per valor publicitari, fer que aquesta agulla que 'perfora' els nuvols aparegues inesperadament. ≫
? William Van Alen

Finalitzacio [ modifica ]

Els primers inquilins es van traslladar a l'edifici Chrysler l'abril de 1930, encara que la construccio encara no estava finalitzada totalment. El 27 de maig de 1930 es va realitzar la cerimonia formal d'inauguracio, que va coincidir amb la reunio anual de l'Associacio de Propietaris i Comerciants del Carrer 42. Al vestibul de l'edifici es va col·locar una placa de bronze ≪en reconeixement a la contribucio del Sr. Chrysler a l'avanc de la ciutat ≫. Les obres van acabar a l'agost de 1930, pero curiosament la data d'acabament registrada al Departament de Construccio de Manhattan es el 19 de febrer de 1932. [14]

Quan es va completar, el 20 de maig de 1930, [7] l'augment d'altura produit per l'agulla va permetre que l'edifici Chrysler superes al 40 Wall Street i es convertis en l'edifici mes alt del mon, superant tambe a la Torre Eiffel , que fins llavors ostentava el titol d'estructura mes alta del mon realitzada per l'home. [25] [40] Va ser el primer edifici amb mes de 300 metres d'altura. La satisfaccio de Van Alen amb aquesta fita probablement va ser eclipsada per la negativa posterior de Walter Chrysler de pagar els seus honoraris. [7] Chrysler va al·legar que havia rebut suborns de proveidors, a mes Van Alen no havia signat cap contracte amb Walter Chrysler quan aquest es va fer carrec del projecte. [19] [17] Van Alen va iniciar una demanda i els jutjats van donar la rao a l'arquitecte, exigint a Chrysler que li pagues 840.000 dolars (un 6% del pressupost total de l'edifici). [41] Aquesta demanda va disminuir notablement la seva reputacio com a arquitecte, i unit als efectes de la Gran Depressio i a les critiques negatives, va acabar arruinant la seva carrera. [19] [17] Van Alen va acabar com a professor d'escultura al Beaux-Arts Institute of Design de Nova York i va morir el 1954. [19] Segons Neal Bascomb, ≪l'edifici Chrysler va ser la seva millor obra, i la que va generar el seu oblit ≫. [19]

La finalitzacio de l'edifici Chrysler va ser rebuda per la critica amb reaccions oposades. Van Alen va ser aclamat com el ≪Doctor de l'Altura≫ [20] i el ≪Ziegfeld de la seva professio≫, [20] [nota 2] al mateix temps que l'edifici era elogiat per ser ≪una expressio de la intensa activitat i la vibrant vida dels nostres dies≫ i per ≪estar ple de l'esperit de la modernitat i representar el progres en l'arquitectura i els metodes de construccio moderns≫. [14] No obstant aixo, algunes critiques van descriure l'edifici com sol un ≪flaix que no encarna cap idea organica convincent≫ [19] i una altra va afirmar que era ≪clarament un disseny habil, desenvolupat per fer que el vianant miri cap amunt≫ (George Chappell), [43] pero que ≪no tenia importancia com disseny serios≫. [19] Altres critiques el van comparar amb un ≪peix espasa que mira cap amunt ≫ [44] o afirmar que era ≪arquitectura de Little Nemo≫. [25] Lewis Mumford, partidari de l'Estil Internacional i llavors el critic d'arquitectura mes important dels Estats Units, el va menysprear pel seu ≪futil romanticisme, la seva voluptuositat sense sentit i el seu simbolisme buit≫. [15] [14] Entre les reaccions positives, un critic anonim va escriure a l'octubre de 1930 a Architectural Forum : ≪El Chrysler ... es destaca per si mateix, es una cosa diferent i solitari. Es simplement la realitzacio, el compliment en metall i maons del somni d'un home, un somni de tal ambicio i tal magnitud com per desafiar la comprensio i les critiques dels homes i els criteris comuns ≫. [10]

L'edifici Chrysler el 1932

En poc menys d'un any des que s'obris al public el 27 de maig de 1930, l'edifici Chrysler va ser superat en altura per l' Empire State Building , [25] tot i que encara segueix sent l'edifici de maons mes alt del mon. [2] L'edifici Chrysler va tenir un gran exit comercial, mes gran que el de l'Empire State Building: el 1935 ja tenia llogat el 70% de la seva superficie. [45]

Walter P. Chrysler havia pretes crear l'edifici d'oficines mes desitjable del moment: [14]

≪ L'edifici Chrysler esta dedicat al comerc i la industria mundial. Va ser creat amb el desig de satisfer la demanda dels executius de negocis de l'actualitat, que, amb la seva intensa activitat, havien de tenir l'entorn i les condicions mes favorables. La necessitat d'abundant llum i aire resultar en un edifici de belles proporcions i gran altura. La importancia de l'accessibilitat i el transport van dictar la ubicacio. El desig de l'ultim en comoditat va determinar la inclusio d'elements innovadors per a cada necessitat, que contribueixen a la satisfaccio de l'home de negocis a la seva oficina. Com entorn en el qual es pot treballar de manera comoda i eficient, aquest nou edifici estableix un nou ideal, un que romandra com a mesura de comparacio per als edificis d'oficines del futur. Per tant, l'edifici Chrysler esta dedicat com una ferma contribucio al progres empresarial. ≫
? Walter P. Chrysler

Propietat [ modifica ]

Comparacio de l'altura d'alguns dels edificis mes alts de Nova York
L'edifici Chrysler vist des de l'Empire State Building

El costat est de la parcel·la de la torre discorre lleugerament en diagonal respecte a la quadricula de carrers de Manhattan , seguint una parcel·lacio anterior al Pla dels Comissaris de 1811. [46] [47] Per aquest lloc passava antigament una carretera, l'antiga Boston Post Road, que serpentejava per l'est de Manhattan, en la seva major part entre la Segona i la Tercera Avinguda , i conduia fins Boston. [47] Amb el pas del temps, l'ajuntament va vendre les parcel·les que vorejaven aquesta carretera, [47] i el terreny en el qual se situa actualment l'edifici Chrysler es va donar a The Cooper Union for the Advancement of Science and Art el 1902. [48] La Cooper Union, una universitat privada, segueix sent propietaria de la parcel·la sobre la qual se situa l'edifici, pero no l'edifici en si. Aquesta institucio esta exempta d'impostos des de la seva carta de fundacio de 1859, i la parcel·la constitueix una dotacio seva. Com a consequencia, els propietaris de l'edifici paguen a la Cooper Union diners que anirien destinats a l'Ajuntament de Nova York en impostos, uns vuit milions de dolars a l'any. [49] [50] Originalment, la parcel·la va ser llogada a William H. Reynolds, pero, despres que aquest no fos capac de trobar financament per al projecte, Walter P. Chrysler va adquirir els drets de construccio en el terreny l'any 1928. [48] [51] Al contrari de la creenca popular, la Chrysler Corporation no va estar implicada en la construccio de l'edifici Chrysler ni va ser mai la seva propietaria, encara que es va dissenyar i va construir per a l'empresa i va ser la seva seu fins a mitjans dels anys cinquanta. En realitat, va ser un projecte personal de Walter P. Chrysler. [7]

La propietat de l'edifici ha canviat de mans en nombroses ocasions. La familia Chrysler, que havia heretat l'immoble despres de la mort de Walter Chrysler el 1940, [52] va vendre l'edifici el 1953 a William Zeckendorf [53] per 18 milions de dolars, [54] i el 1957 va ser comprat per Sol Goldman i Alex DiLorenzo, i administrat per Massachusetts Mutual Life Insurance Company . Entre 1978 i 1979 es va reformar el vestibul i es va renovar la facada. [55] [56] El 1979 Jack Kent Cooke va comprar l'edifici i el 1998, Tishman Speyer Properties i Travelers Insurance Group van adquirir l'edifici Chrysler, subrogant-se en la hipoteca, juntament amb l'edifici adjacent de 32 plantes anomenat Chrysler East -originalment anomenat Kent building- per uns 220 milions de dolars (equivalents a 300 milions de 2015). [57]

El 2001, es va vendre el 75% de l'edifici a TMW, la sucursal alemanya d'un fons d'inversions d'Atlanta, per 300 milions de dolars (equivalents a 370 milions de 2015). No obstant aixo, els seus antics propietaris -Tishman i Travelers- van conservar una participacio de control de la torre i l'edifici adjacent Chrysler East. [58] L'11 de juny de 2008, es va saber que l' Abu Dhabi Investment Council estava en negociacions per comprar el 75% de l'edifici que tenia TMW i un 15% a Tishman Speyer Properties , aixi com un percentatge de l'adjacent centre comercial Trylons per 800 milions de dolars. [59] El 9 de juliol de 2008 es va anunciar que s'havia completat la transaccio, i que el fons d'inversio dels Emirats s'havia convertit en propietari del 90% de l'edifici. [60] [61]

Renovacions [ modifica ]

El 1961 es va dur a terme la primera neteja dels elements d'acer inoxidable de l'edifici: agulla, corona, gargoles i portes de acces. [62] El 1995 es van restaurar de nou perque recuperessin la seva brillantor i aparenca originals, amb un cost d' 1,5 milions de dolars. [63] Per a la neteja es va aplicar una solucio sabonosa, un desgreixador i un abrasiu suau; a mes, es van reemplacar alguns llistons d'acer danyats de l'agulla i diverses unions de les gargoles van ser soldades de nou. [63] Aquestes obres, dirigides per Hoffman Architects i executades per Nicholson & Galloway, [64] [65] van rebre el Lucy G. Moses Preservation Award lliurat per la New York Landmarks Conservancy en l'edicio de 1997. [66]

Entre 2001 i 2003 es va dur a terme una altra restauracio de l'edifici Chrysler, dirigida per l'empresa de Thornton Tomasetti. [67] En aquesta intervencio es van reparar les parts danyades de la facana i es van restaurar els bastidors originals d'acer de les 3.500 finestres. [67] Tambe es van substituir alguns aparadors deteriorats de la planta baixa per permetre l'acces a discapacitats, mantenint l'estil original. [67] Finalment, es van reparar i substituir alguns panells d'acer inoxidable de la corona. [67] En els anys 2010 i 2011 es van renovar i millorar els sistemes d'energia, fontaneria i gestio de residus de l'edifici, el que va produir una disminucio del 21% del seu consum total d'energia i el 64% del seu consum d'agua. [68] [69] El 81% dels residus generats son reciclats. [69] El 2012, l'edifici va rebre l'acreditacio LEED Or de l'US Green Building Council, que acredita la seva sostenibilitat i eficiencia energetica. [68] [69]

Arquitectura [ modifica ]

Ornaments que imiten ...
planta 61
aguiles (planta 61)
planta 31
adorns de capo (planta 31)
planta 31
tapaboques i parafangs (planta 31)

L'edifici Chrysler es considera amb frequencia un dels millors exemples de l'arquitectura art deco. [4] [70] L'exterior de l'edifici te uns cinquanta ornaments heroics, que sobresurten de les quatre cantonades de l'edifici en cinc plantes diferents d'una manera similar a les gargoles de les catedrals gotiques. [71] Les cantonades de la planta 61 estan decorades amb sengles parells d'aguiles esculpides per Kenneth Lynch, que tenen una longitud de tres metres i una envergadura de 4,5 metres; [72] [73] a les cantonades de la planta 31 hi ha repliques de les decoracions del capo dels vehicles Chrysler de 1926; [74] mentre que a les cantonades de la planta 24 hi ha pinyes de tres metres d'altura, simbols de l'hospitalitat, que van ser fabricades in situ. [72] [14] L'edifici esta construit d'obra, amb estructura d'acer i revestiment metal·lic. En la seva construccio es van emprar 20.961 tones d'acer estructural. [75] Te un total de 3.862 finestres en les seves facanes. A l'interior hi ha quatre grups de vuit ascensors dissenyats per Otis Elevator Corporation . [76] [77] Les finestres, la corona, l'agulla i les gargoles van ser fabricades a ma a les plantes 65 i 67 a partir de lamines de metall. [50] L'edifici va ser designat National Historic Landmark el 1976, [78] [79] i monument de Nova York el 1978. [14]

Al contrari que molts gratacels de l'epoca, el disseny de l'edifici Chrysler no seguia la formula d'una columna amb base decorativa, fust llis i capitell decoratiu; en el seu lloc, el disseny era interessant al llarg de tota la seva alcada. La gran altura de l'edifici i les reculades obligades per la normativa van ajudar que Van Alen prengues aquesta decisio. [14] Les seves setze plantes mes baixes s'eleven rectes des de la vorera (amb un lloc en un costat que li atorga una planta amb forma de ≪U ≫a partir de la quarta planta). Hi ha reculades a les plantes 16, 18, 23, 28 i 31, que s'ajusten a la Llei de zonificacio de 1916 i donen a l'edifici l'aspecte d'un ziggurat d'una banda i el d'un palazzo amb forma d'U per l'altre. La torre continua verticalment des de la planta 31 fins a la 60, on la seva planta es converteix en una creu de Malta que fusiona el 'fust', de planta quadrada, amb el cim. [80] La facana de l'edifici esta revestida majoritariament en mao blanc, i s'usa mao de color gris fosc com a decoracio horitzontal per ressaltar les fileres de finestres. [17]

Tot i que la forma de l'edifici Chrysler preten complir la Llei de zonificacio, cadascuna de les reculades fins a la planta 31 servia per a una funcio intel·ligent. Les primeres setze plantes eren el mes amplies possible per maximitzar el valuos espai de lloguer prop del terra. El tall en forma d'U per sobre de la quarta planta era per introduir llum i aire a l'edifici. Tot i que les tres primeres reculades simplement s'ajusten a la llei, la zona entre les plantes 28 i 31 serveix per a diverses funcions. Segons Robinson, ≪afegeix interes visual a la part central de l'edifici, evitant que sigui dominada pel minucios detall de les plantes mes baixes i el cridaner disseny de la rematada. Una base al fust de la torre, efectuant una transicio entre les plantes inferiors i l'alt fust ≫. [80]

Les primeres quatre plantes de l'edifici cobreixen tota la superficie de la parcel·la i estan revestides amb granit negre polit de Shastone a la planta baixa i marbre blanc de Georgia a la resta. L'element mes destacable d'aquesta part de l'edifici son les dues entrades a l' avinguda Lexington i el carrer 42. Cadascuna d'elles te una alcada de tres plantes, a la manera d'un prosceni , i estan emmarcades per granit de Shastone. Reculades dins de les entrades es troben les portes giratories que donen acces al vestibul, sota finestres de metall i vidre amb detallats patrons decoratius. Aquest tractament preten realcar l'efecte espectacular en entrar a l'edifici, una preocupacio frequent de l'estil art deco. Tambe hi ha una entrada menor, d'una planta d'altura, al Carrer 43. A la planta baixa hi ha grans aparadors amb marcs de metall per a botigues. A la segona, tercera i quarta planta es poden veure finestres d'oficines. A la base de les finestres de la segona planta hi ha carcanyols decoratius. Els marcs de metall de les entrades i finestres son d'acer Nirosta. [14]

Una de les dues entrades principals del gratacel
Vista de l'edifici des de la base

Per sobre de la quarta planta, l'edifici es penetrat als costats est i oest per buits que s'estenen fins a la facana de la torre, mentre que als costats nord i sud l'edifici s'eleva gradualment amb una serie de reculades. El revestiment de la facana fins a la primera reculada a la planta setze es de mao blanc amb bandes de marbre blanc que creen un patro similar a l'usat en cistelleria. [81] Les finestres estan disposades en una quadricula regular. Totes les finestres de l'edifici no tenen ampit ; els marcs estan col·locats al ras de la facana. [14]

En la seguent reculada, que acaba a la planta 24, hi ha un emfasi vertical amb pilars de mao blanc alternats amb bandes verticals de finestres. Els carcanyols d'alumini entre les finestres ajuden a aquest efecte. Els carcanyols a les plantes 20, 21 i 22 estan adornats amb relleus abstractes. Finalment, a les cantonades de la planta 24 hi ha pinyes decoratives de tres metres d'altura. [14]

Les seguents tres plantes, fins a la 27, formen la tercera reculada. Les bandes horitzontals i els motius de mao gris i negre amb forma de ziga-zaga contrasten amb la verticalitat de la reculada anterior. La quarta reculada, que arriba a la planta 31, marca l'aparicio del fust de la torre des de la base. A la planta 31 les cantonades de l'edifici s'estenen cap a fora amb enormes guarniments de capo de Chrysler de Nirosta que atrauen l'ull a la base de la torre i la fan semblar mes gran. [80] Aquesta extensio era necessaria per evitar una il·lusio optica comuna en edificis alts amb bandes horitzontals, que fa que la part superior sembli mes gran que la base. [80] Tambe en aquesta planta hi ha un fris gris i blanc de tapaboques i parafangs d'acer pulit. [6] Aquests guarniments son simbols manifestos de la Chrysler Corporation i un dels efectes caracteristics creats pels arquitectes art deco. [14] Els guarniments de capo prenen la forma del casc alat de Mercuri , que constituia el guarniment de capo dels vehicles Chrysler de l'epoca i posteriorment es convertiria en el logo de l'empresa. [82] Aquest guarniment va ser dissenyat el 1924 per Oliver Clark i les seves ales platejades simbolitzen el veloc deu del comerc de la mitologia romana. [83]

El tractament del fust de la torre es dual i preten emfatitzar tant la verticalitat com l'horitzontalitat. En cada un dels quatre costats de la torre, les finestres estan agrupades en tres bandes verticals. Cada grup esta emmarcat per maons i un pilar de marbre que s'esten de manera continua al llarg de totes les plantes. Tambe es dona un emfasi vertical als carcanyols entre les finestres amb franges verticals que alternen mao gris i blanc. Com a contrast les cantonades de la torre tenen bandes horitzontals de mao negre. [14]

La corona de l'edifici Chrysler es una extensio directa de la torre. Segons Robinson, ≪els seus arcs, cadascun mes petit i alt que l'anterior, continuen el disseny per terrasses de l'edifici. Aquest concepte es tira endavant des de la planta 61, que te gargoles en forma d'aguiles que imiten els detalls de la planta 31, fins l'agulla, que esten el concepte 'mes alt i mes estret' a una alcada infinita. Aquest tractament emfatitza l'altura de l'edifici, donant-li un estil reminiscent de l'arquitectura fantastica de Coney Island ≫. [80] L'aguila es un gest de complicitat a un dels simbols americans: l'aguila calba, que figura fins i tot en l' escut nacional . [84]

L'interior de l'edifici tenia diversos elements innovadors. Els envans entre les oficines estaven insonoritzats i dividits en seccions intercanviables, de manera que es podia canviar rapida i comodament la distribucio de qualsevol oficina. Els conductes sota els terres portaven cables de telefon i d'electricitat.

Corona i agulla [ modifica ]

De dia i de nit

L'element mes recognoscible de l'edifici Chrysler es la seva corona. Composta de set arcs concentrics aterrassats, el disseny de Van Alen consisteix en una volta d'aresta cruciforme que te set arcs concentrics, col·locats un sobre l'l'altre amb reculades entre ells. [85] El revestiment d' acer inoxidable esta nervat i reblat amb forma de raigs de sol, amb moltes finestres triangulars. Tota la corona esta revestida amb el metall platejat ≪Enduro KA-2", un acer inoxidable austenitic desenvolupat a Alemanya per Krupp i comercialitzat amb el nom comercial Nirosta ( acronim de l'alemany ni cht ro stender Sta hl , que significa ≪acer inoxidable≫), [7] [86] que te un 18 % de crom i un 8 % de niquel , rao per la qual tambe es coneix com a ≪acer inoxidable 18-8≫. [87] A causa de la forma corba de la cupula, les mesures de les xapes de Nirosta s'havien de verificar a l'obra. Per tant, la major part de la feina es va realitzar en tallers situats a les plantes 67 i 75 de l'edifici. [10] Tambe es va usar Nirosta en els ornaments exteriors (les pinyes de la planta 24, els guarniments de capo de la planta 31 i les aguiles de la 61), en els marcs de les finestres i en l'agulla. [88] [14]

L'acer inoxidable Nirosta era una part integral del disseny de Van Alen, com ell mateix assenyala en el capitol ≪Architectural Uses≫ del llibre The Book of Stainless Steels (1933, 1935): ≪L'us de metall brillant va ser de gran ajuda per a executar les linies verticals i les formes circulars minvants de la part superior, per accentuar el moviment ascendent gradual fins que l'edifici es dissol literalment al cel ≫. [71] Els productors d'acer inoxidable tenien interes a l'edifici Chrysler com a experiment de la durabilitat de l'acer inoxidable a l'arquitectura. El 1929 es va organitzar el Committee A-l0 on Stainless Steel de l'American Society for Testing Materials. Els membres d'aquest comite veien l'edifici Chrysler com una excel·lent oportunitat per estudiar l'efecte de l'ambient en aquest nou tipus de material, per la qual cosa es va fundar un altre comite mes reduit, compost principalment per productors d'acer inoxidable, per inspeccionar els panells del Chrysler cada cinc anys i determinar la seva condicio. Aixo es va realitzar durant trenta anys, fins a 1960, any en que es van suspendre les inspeccions a causa que els panells practicament no s'havien deteriorat. [72]

Quan es va inaugurar l'edifici, hi havia un mirador public a la planta 71 anomenat Celestial , que va tancar al public el 1945. [89] S'hi podia accedir per un preu de cinquanta centaus, i els visitants podien envoltar tota la seva circumferencia recorrent un passadis amb sostres de volta, que van ser pintats amb motius celestes i dels que penjaven petits Saturns de vidre. [25] Aquesta planta tenia una superficie de 362 metres quadrats [90] i segons un fulleto oferia vistes de fins a 100 milles (161 km) de distancia en un dia clar. [91] Al centre de la galeria estava exposada la caixa d'eines amb que va comencar Walter P. Chrysler seva carrera com a mecanic, envoltada de vidre, a manera d'emblema de la seva empresa i el seu exit personal, [14] [92] [10] que actualment es conserva al Chrysler Technology Center a Auburn Hills, Michigan . [93] No obstant aixo, les petites finestres triangulars resultat del disseny de la corona creaven angles estranys que dificultaven veure la ciutat. [10] L'obertura un any mes tard de l'Empire State Building, que comptava amb un mirador a l'aire lliure que es va fer mes popular, va fer que l'observatori de l'edifici Chrysler perdes clientela, i va seguir obert durant nomes catorze anys mes (va tancar el 1945) . [94] L'antic mirador conte ara l'oficina dels arquitectes Morse i Harvey de Cowperwood Interests, [95] ocupada des de 1986. [90] [96] [97]

El club privat Cloud Club ocupava tres plantes de l'edifici (de la 66 a la 68), pero va tancar a finals dels anys setanta. [89] Les plantes superiors de l'edifici ?a partir de la 72? no son habitables i es van construir principalment d'acord al disseny exterior, i funcionen com replans de l'escala que porta a l'agulla. Son molt estretes, tenen sostres baixos i inclinats i s'usen unicament per situar transmisors de radio i altres equipaments mecanics i electrics. [7] Per exemple, el pis 73 alberga els motors dels ascensors i un diposit d'aigua d'uns 57.000 litres, dels quals es reserven 13.000 en cas d'incendi. [90]

Vista des d'una de les finestres triangulars que donen al nord

Originalment, Chrysler tenia un apartament de dues plantes amb llar de foc [17] i una oficina particular a la part superior de l'edifici, que, a mes contenia un gimnas i els banys mes alts del mon. [50] Les plantes 69 i 70 alberguen una clinica dental. [95]

La cadena de televisio WCBS-TV (Canal 2) emetia el seu senyal des del cim de l'edifici Chrysler en els anys quaranta i cinquanta, fins que es va traslladar a l'Empire State Building. [2] Durant molts anys, tambe van usar l'edifici per emetre el seu senyal WPAT-FM i WTFM (actual WKTU), pero tambe es van traslladar a l'Empire State en els anys setanta. [98] Actualment no hi ha transmissors comercials a l'edifici Chrysler. [99]

Hi ha dos tipus d'il·luminacio a la corona i agulla de l'edifici. La primera correspon a les llums en forma de ≪V≫ en l'acer de l'edifici, al voltant del perimetre de les finestres. Despres de les reformes efectuades el 1978, el nou propietari va afegir grups de focus en pals apuntats cap a l'edifici. Aixo permet que el cim s'il·lumini de diferents colors per a ocasions especials. [2] Fins 1998 els llums s'apagaven a les 2 de la matinada, pero el columnista Ron Rosembaum va aconseguir que Tishman Speyer, propietari de l'immoble, accedis a encendre-les tota la nit, fins a les sis del mati. [100] [101] Des del 2015, l'edifici Chrysler forma part del programa Audubon Society Lights Out , pel qual es compromet a apagar les seves llums durant les epoques de migracio de les aus. [102]

Vestibul [ modifica ]

El vestibul d'entrada a l'edifici, que adopta una ≪forma triangular poc habitual≫, [103] es un bell exemple de l'estil art deco , amb clares influencies de l' expressionisme alemany . [25] Chrysler no va reparar en despeses per tal d'impressionar a altres arquitectes i magnats de l'automobil, revestint les parets amb enormes lloses de marbre africa vermell, [104] i els sols amb traverti de Siena portat d'Alemanya en una disposicio que marca el cami cap als ascensors. [105]

El vestibul, que ≪sembla surar en un halo misterios≫, [104] presenta una il·luminacio escassa i una mica tenue, malgrat que els aplics de la llums son cridaners i iconics. Tots dos factors creen un ambient intim i ressalten el lloc. [106] Cada barra vertical de llum fluorescent esta recoberta amb marbre blau belga i onix ambre mexica, que apaga i difumina la llum aconseguint una lluentor suau que il·lumina i es fon amb les parets de marbre de color vermell donant llustre a tota la sala. [107]

Creuant el vestibul s'accedeix a un dels quatre grups d'ascensors, dels quals no hi ha dos d'iguals. Les portes dels ascensors mostren un us modernista a les incrustacions de fusta en xapes d'acer amb forma de palmell. Els interiors compten amb una amplia varietat de fustes: freixe japones, noguera americana, noguera oriental, fusta noble gris anglesa, banus i auro. [70] Tant les portes dels ascensors com l'interior de les seves cabines son considerats ≪un extraordinari treball de marqueteria ≫. [103]

Avui dia, el vestibul es l'unica part visitable de l'edifici, a la qual es pot accedir en horari comercial. [89] Quan l'edifici va obrir les seves portes, el vestibul albergava una exposicio de vehicles de Chrysler, [105] [56] que continuava a la primera planta. [108] Aquesta exposicio es va suprimir abans de la Segona Guerra Mundial . [105]

Vestibul de l'edifici Chrysler
Vestibul
Llum art deco
Porta d'entrada
Rellotge digital futurista

El sostre de vestibul esta decorat en la seva totalitat per un mural de 30 × 21 metres amb forma de ≪I≫ de colors ocres i daurats realitzat per Edward Trumbull, que al seu dia va ser un dels murals mes grans de el mon. [109] [110] Es titula ≪Transport i afany huma≫ ( Transport and Human Endeavor ), [110] i el tema que representa es la ≪energia i la seva aplicacio per l'home per solucionar els seus problemes≫, [109] homenatjant l'edat daurada de l'aviacio i l' era de la maquina . [106] La imatge central del mural es un ≪gegant musculos l'intel·lecte del dirigeix la seva energia il·limitada a la consecucio dels triomfs de l'era mecanica≫, segons diu un pamflet de l'edifici de 1930. [109] L'estil art deco es manifesta en els caracteristics triangles, angles aguts, linies lleugerament corbades, ornamentacions cromades i nombrosos patrons. [106] Apareixen diversos avions platejats -un d'ells es el Spirit of St. Louis -, forns d'acer incandescent i l'edifici mateix. [111] [25] Un panell del mural esta dedicat enterament a la feina dels rebladores, aparelladors, picapedrers, fusters, guixaires i paletes. [111] Apareixen un total de cinquanta figures diferents que van ser modelades inspirant-se en els treballadors que van participar realment en la seva construccio. [111] El 1999, dins del projecte del Chrysler Center , el mural va ser retornat al seu estat original despres d'una restauracio que, despres de mes de deu mil hores emprades, va retirar el recobriment de poliureta afegit a la decada de 1970 i el farciment dels forats que havien deixat els antics aplics. [109]

Ascensors [ modifica ]

Ascensors
Porta oberta
Porta tancada

A l'edifici hi ha un total de 32 ascensors, dividits en grups de sis o vuit, cadascun dels quals serveix plantes diferents. Segons Curcio ≪l'interior d'aquests ascensors era potser l'element mes bell i, juntament amb la corona, el mes important de tot l'edifici≫. [112]

Van Alen va trigar un any a dissenyar minuciosament aquests ascensors, ajudat per L.T.M. Ralston, que estava encarregat d'elaborar les parts mecaniques de l'edifici. Van ser fabricats per l'empresa Otis Elevator Company , i les portes van ser realitzades per la Tyler Company . Cada ascensor te unes dimensions interiors de 1,68 x 2,44 m. Les portes son de metall recobert amb fustes exotiques de diferents tipus i tonalitats. Quan estan tancades, les portes dels ascensors semblen alts ventiladors ressaltats per fulles de palma metal·liques que s'eleven a traves d'una serie de paraboles de plata, les vores estan ressaltades per lliris corbs, i mostren la influencia de l' antic Egipte en l' art deco . [17] Quan les portes estan obertes, cada ascensor sembla una exquisida habitacio d'estil art deco . [112]

Hi havia quatre patrons basics per a la decoracio interior dels ascensors, pero tots eren diferents a causa de la gran varietat de les incrustacions, fetes de diverses fustes rares, com freixe japones, fusta gris anglesa, noguera oriental, noguera americana, fusta tintada, fusta setinada, fusta cubana, auro, caoba filipina, teca i roure australia. [25] [112] Hi havia patrons amb arcs, amb triangles, amb piramides, de l'estil de Mondrian i fins i tot alguns llisos on la forma venia determinada unicament pel color de la fusta i la direccio de les vetes. Levine afirma que ≪si alguna cosa de l'edifici es basa en teles estampades, sens dubte son els ascensors. Es pot dir que tres dels dissenys tenen motius geometrics, mexicans i lleugerament art nouveau , que reflecteixen les diferents influencies en el disseny de tot l'edifici≫. El sostre de cada ascensor estava cobert amb una planxa de metall diferent, situada sobre un patro de fusta polida tambe diferent. Curcio afirma que aquests ascensors ≪estan entre els petits espais tancats mes bonics de Nova York, i val a dir que ningu que els ha vist o ha estat en ells els ha oblidat≫. [112]

En certa manera, tota la disposicio dels ascensors es va dissenyar per semblar cortines que s'obren en un fabulos escenari d'un espectacle de Ziegfeld. En efecte, els vestibuls dels ascensors tenen raigs amb la forma de cortines aixecades en l'estil antic, amb la part central aixecada i caient cap a ambdos costats. [112] A mes, la decoracio de l'interior dels ascensors tambe era una referencia als vehicles, ja que els cotxes de l'epoca solien tenir el quadre de comandament i les motllures de fusta. [25]

Llegat [ modifica ]

L'edifici Chrysler apareix en diverses pel·licules ambientades a Nova York [113] i es considerat amb frequencia un dels millors edificis de la ciutat. [4] [5] [6] El 1997, una enquesta d'arquitectes de Nova York va mostrar que el Chrysler era de lluny el seu edifici favorit. [15] El 2001, una enquesta entre critics el va classificar com el tercer millor edifici de pais. [15] A l'estiu de 2005, el Skyscraper Museum de Nova York va demanar a cent arquitectes, critics, enginyers i historiadors, entre altres, que escollissin als seus 10 edificis favorits entre vint gratacels de Nova York. L'edifici Chrysler va quedar en primer lloc i el 90 % dels enquestats el van situar entre els seus deu favorits. [114] El 2007 va quedar en novena posicio en la llista de l' Arquitectura preferida d'America realitzada per l' Institut America d'Arquitectes , dins d'una seleccio de cent cinquanta edificis i estructures . [115]

En la designacio com monument de Nova York, la Comissio de Conservacio dels Monuments afirma que ≪l'edifici Chrysler es un exemple excepcional de l'arquitectura art deco ; va ser dissenyat per l'arquitecte Van Alen per simbolitzar la Chrysler Corporation; quan es va completar el 1930 era l'edifici mes alt del mon; la instal·lacio de l'agulla de 56 m que li va atorgar aquesta distincio va ser un atrevit assoliment tecnic; l'arquitecte va usar noves tecnologies i materials, especialment el Nirosta per als ornaments exteriors, els marcs de les finestres, la corona i l'agulla; pretenia ser l'epitom de la vida empresarial moderna i estava dedicat per Walter Chrysler al comerc i la industria mundial; es sinonim de progres en l'arquitectura i els metodes de construccio moderns; encarna amb la seva corona l'essencia romantica del gratacels novaiorques; i continua dominant l' skyline de Nova York ≫. [14]

La caracteristica silueta de l'edifici Chrysler ha inspirat molts edificis semblants de tot el mon, com el One Liberty Place de Filadelfia , [116] la New York New York Tower de Chongqing [117] o les Business Central Towers de Dubai . [118]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Aquest titol exclou estructures que no siguin totalment habitables, com la Torre Eiffel . [34]
  2. ↑ Florenz Ziegfeld Jr. (1867-1932) va ser un productor de teatre de Broadway conegut com el ≪glorificador de la dona americana≫ i celebre pels elaborats escenaris i disfresses de les seves produccions. [42]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ The History of Measuring Tall Buildings ≫ (en angles). Council on Tall Buildings and Urban Habitat . Arxivat de l' original el 10 d'abril de 2012. [Consulta: 14 febrer 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 ≪ Chrysler Building ≫. [Consulta: 19 octubre 2016].
  3. ↑ ≪ The Skyscraper Center ≫ (en angles). CTBUH . Arxivat de l' original el 2019-10-18. [Consulta: 19 agost 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 ≪ Art Deco Design Style: Origins, History, Characteristics ≫ (en angles). Encyclopedia Of Art History. [Consulta: 21 febrer 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 ≪ Top 25 New York buildings ≫ (en angles). New York Architecture. [Consulta: 21 febrer 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Binder, 2006 , p. 62-63.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 Pierpont , Claudia Roth ≪ The Silver Spire: How two men's dreams changed the skyline of New York ≫ (en angles). The New Yorker , 18-11-2002 [Consulta: 7 marc 2016]. Arxivat 2012-02-27 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2004-08-25. [Consulta: 15 octubre 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 ≪ Height: The History of Measuring Tall Buildings ≫ (en angles). CTBUH, diciembre 2008. Arxivat de l' original el 20 d'agost de 2017. [Consulta: 8 marc 2016].
  9. ↑ ≪ New York Urbanized Area: Population & Density from 1800 (Provisional) ≫ (en angles). Demographia. [Consulta: 26 marc 2016].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 10,8 ≪ Chysler Building ≫ (en angles). The Skyscraper Museum. Arxivat de l' original el 22 d'abril de 2016. [Consulta: 15 abril 2016].
  11. ↑ ≪ The Empire State Building: An Innovative Skyscraper ≫ (en angles). Buildings News Review , 28-06-2006. Arxivat de l' original el 2019-10-18. [Consulta: 26 marc 2016].
  12. ↑ Curcio, 2001 , p. 417.
  13. ↑ Michelle Young. ≪ How Zoning Shaped the New York Skyline ≫ (en angles). untapped cities. [Consulta: 16 setembre 2016].
  14. ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 14,13 14,14 14,15 14,16 14,17 14,18 14,19 14,20 14,21 14,22 14,23 Landmark Preservation Commission . ≪ Chrysler Building Designation Report ≫ (en angles), 12-09-1978. [Consulta: 21 febrer 2016].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Lewis , Michael J. ≪ Dancing to New Rules, a Rhapsody in Chrome ≫ (en angles). , 26-05-2005 [Consulta: 24 abril 2016].
  16. ↑ Briant , David George. ≪ Chrysler Corporation (1925-1998) ≫ (en angles), 25-12-2008. [Consulta: 26 marc 2016].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 ≪ New York scrapers - Art Deco II ≫ (en angles). in-Arch.net. Arxivat de l' original el 18 de juny de 2016. [Consulta: 11 abril 2016].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 Charles River Editors. The Chrysler Building: The History of One of New York City's Most Famous Landmarks (en angles). CreateSpace Independent Publishing Platform, 2015. ISBN 9781508541387 .  
  19. ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 Bascomb , Neal ≪ For the Architect, a Height Never Again to Be Scaled ≫ (en angles). , 26-05-2005 [Consulta: 18 marc 2016].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Gray , Christopher ≪ Streetscapes/William Van Alen; An Architect Called the 'Ziegfeld of His Profession' ≫ (en angles). , 22-03-1998 [Consulta: 18 marc 2016].
  21. ↑ Bascomb, 2003 , p. 2.
  22. ↑ 22,0 22,1 Bascomb, 2003 , p. 4.
  23. ↑ Plantilla:Emporis
  24. ↑ ≪ The Manhattan Company ? Skyscraper.org; ≫ (en angles). Skyscraper.org. Arxivat de l' original el 2015-05-15. [Consulta: 19 febrer 2016].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 25,6 25,7 25,8 ( Nash & McGrath 1999 , p. 63)
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Massey , Kenneth L. ≪ History of Walter P. Chrysler and the Chrysler Building ≫ (en angles). Allpar. [Consulta: 7 marc 2016].
  27. ↑ Bascomb, 2003 , p. 57.
  28. ↑ ≪ Chrysler Building ≫ (en angles). Glass Steel and Stone - Gobal Architecture Encyclopedia. Arxivat de l' original el 17 de desembre de 2004. [Consulta: 21 febrer 2016].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 Cobb, 2010 , p. 109.
  30. ↑ Stravitz, 2002 , p. 54.
  31. ↑ Grigg , Neil S. Infrastructure Finance: The Business of Infrastructure for a Sustainable Future (en angles). John Wiley & Sons, 2010. ISBN 9780470597279 .  
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 Gray , Christopher ≪ Streetscapes: 40 Wall Street; A Race for the Skies, Lost by a Spire ≫ (en angles). , 15-11-1992 [Consulta: 31 marc 2016].
  33. ↑ ≪ The Rise of Wall Street ≫ (en angles). Skyscraper Museum. Arxivat de l' original el 4 de maig de 2017. [Consulta: 31 marc 2016].
  34. ↑ ≪ CTBUH Criteria for Defining and Measuring Tall Buildings ≫ (en angles). Council on Tall Buildings and Urban Habitat. [Consulta: 19 febrer 2016].
  35. ↑ Binder, 2006 , p. 102.
  36. ↑ Tauranac, 2014 , p. 130.
  37. ↑ Bascomb, 2003 , p. 165.
  38. ↑ 38,0 38,1 Curcio, 2001 , p. 426.
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 Cobb, 2010 , p. 110.
  40. ↑ ≪ La Torre Eiffel en el mundo ≫. Torre Eiffel. Arxivat de l' original el 21 de desembre de 2016. [Consulta: 8 marc 2016].
  41. ↑ Cobb, 2010 , p. 117-118.
  42. ↑ ≪ Florenz Ziegfeld Dies in Hollywood After Long Illness ≫ (en angles). , 23-07-1932 [Consulta: 16 setembre 2016].
  43. ↑ Glasser , Jeff ≪ Manhattan's glittering towers were erected in a frenzy of speculation and self-promotion ≫ (en angles). , 30-06-2003 [Consulta: 8 abril 2016].
  44. ↑ Stephens , Bret ≪ New York as Skyscraper. The city's spirit is captured by the Chrysler Building ≫ (en angles). , 02-08-2008 [Consulta: 11 abril 2016].
  45. ↑ Moore , Lucy. Anything Goes: A Biography of the Roaring Twenties (en angles). Atlantic Books Ltd, 2015. ISBN 9781782398684 . ≪Even in 1935, 70 per cent of its office space was full. [...] (as opposed to $14 million for the Chrysler Building).≫  
  46. ↑ Walsh , Kevin. Forgotten New York: The Ultimate Urban Explorer's Guide to All Five Boroughs. (en angles), 2006, p. 171.  
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 ≪ The angled plot line of the Chrysler Building ≫ (en angles). Wensday Design Culture. Arxivat de l' original el 7 de novembre de 2017. [Consulta: 22 abril 2016].
  48. ↑ 48,0 48,1 ≪ Cooper Union and Chrysler Building ≫ (en angles). Cooper.edu, 15-09-2004. Arxivat de l' original el 8 de juliol de 2010. [Consulta: 21 febrer 2016].
  49. ↑ Cohn , Werner. ≪ Cooper Union and the Chrysler Building ≫ (en angles). [Consulta: 19 febrer 2016].
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 Stravitz , David. ≪ Answers About the Chrysler Building ≫ (en angles), 09-12-2009. [Consulta: 12 marc 2016].
  51. ↑ Gregor , Alison. ≪ Smart Land Deals as a Cornerstone of Free Tuition ≫ (en angles), 13-02-2008. [Consulta: 21 febrer 2016].
  52. ↑ Curcio, 2001 , p. ix.
  53. ↑ Bagli , Charles V. ≪ A New Owner To Take Over An Old Classic ≫ (en angles). , 25-11-1997 [Consulta: 19 febrer 2016].
  54. ↑ Curcio, 2001 , p. 635.
  55. ↑ Lewis , Michael J. ≪ An enduring hood ornament ≫ (en angles). U-T San Diego , 19-06-2005 [Consulta: 19 febrer 2016]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2016-03-03. [Consulta: 15 octubre 2020].
  56. ↑ 56,0 56,1 DK Eyewitness Travel Guide: New York City (en angles). Dorling Kindersley Ltd, 2015. ISBN 9780241246634 [Consulta: 22 marc 2016].  
  57. ↑ ≪ Tishman Speyer Properties, L.P. History (1978-2001) ≫ (en angles). International Directory of Company Histories, Vol. 47. St. James Press, 2002. . Funding Universe. [Consulta: 7 abril 2016].
  58. ↑ Bagli , Charles V. ≪ German Group Buys Stake In Skyscraper ≫ (en angles). , 05-03-2001 [Consulta: 19 febrer 2016].
  59. ↑ Weiss , Lois ≪ Chrysler Building On The Block ? Sovereign Arab Fund To Pay $800m ≫ (en angles). , 11-06-2008 [Consulta: 7 marc 2016]. Arxivat 2009-04-18 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2009-04-18. [Consulta: 15 octubre 2020].
  60. ↑ Bagli , Charles V. ≪ Abu Dhabi Buys 90% Stake in Chrysler Building ≫ (en angles). , 10-07-2008 [Consulta: 19 febrer 2016].
  61. ↑ Frangos , Alex ≪ Abu Dhabi Fund Acquires Most of Chrysler Building ≫ (en angles). The Wall Street Journal , 10-07-2008 [Consulta: 19 febrer 2016].
  62. ↑ Timeless Stainless Architecture (en angles). Nickel Development institute, octubre de 2001, p. 10-11.  
  63. ↑ 63,0 63,1 ≪ Streetscapes: The Chrysler Building;Skyscraper's Place in the Sun ≫ (en angles). , 17-12-1995 [Consulta: 7 abril 2016].
  64. ↑ ≪ Chrysler Building - Spire and Facade Restoration - New York, New York ≫ (en angles). Hoffmann Architects. [Consulta: 8 abril 2016]. [ Enllac no actiu ]
  65. ↑ ≪ Nicholson & Galloway Awards ≫ (en angles). Nicholson & Galloway. [Consulta: 8 abril 2016].
  66. ↑ ≪ Lucy G. Moses Preservation Awards for 1991 - 2001 ≫ (en angles). New York Landmarks Conservancy . Arxivat de l' original el 5 de gener de 2012. [Consulta: 7 abril 2016].
  67. ↑ 67,0 67,1 67,2 67,3 ≪ Chrysler Building ≫ (en angles). Thornton Tomasetti. [Consulta: 25 marc 2016].
  68. ↑ 68,0 68,1 Del Percio , Stephen ≪ Chrysler Building Joins Other Midtown Icons in Earning LEED-EB Gold ≫ (en angles). Green Real Estate Law Journal , 08-11-2012 [Consulta: 31 marc 2016].
  69. ↑ 69,0 69,1 69,2 ≪ Chrysler Building gets a green makeover ≫ (en angles). , 29-10-2012 [Consulta: 31 marc 2016].
  70. ↑ 70,0 70,1 Binder, 2006 , p. 62.
  71. ↑ 71,0 71,1 Cobb, 2010 , p. 118.
  72. ↑ 72,0 72,1 72,2 Cobb, 2010 , p. 119.
  73. ↑ Berenholtz, Richard; Donald M. Reynolds Manhattan architecture (en angles). Prentice Hall Press, 1988. ≪Guarding each corner of the building near the top are pairs of repousse eagles, executed by ironmaster Kenneth Lynch.≫  
  74. ↑ ≪ 1926 Chrysler Radiator Cap Used On The Chrysler Building ≫ (en angles). Online Imperial Club, 13-12-2006. Arxivat de l' original el 2015-05-17. [Consulta: 19 febrer 2016].
  75. ↑ Ivan ?akni?. 100 of the World's Tallest Buildings . Images Publishing, 1998, p. 190-191. ISBN 978-1-875498-32-1 .  
  76. ↑ ≪ Global Project Gallery: Chrysler Building ≫ (en angles). Otis Elevator Company . [Consulta: 7 marc 2016].
  77. ↑ Roberts , EurIng Brian. ≪ Early 20th Century New York, 1900-1931 ≫ (en angles). CIBSE Heritage Group. [Consulta: 7 marc 2016].
  78. ↑ ≪ Chrysler Building ≫ (en angles). National Historic Landmark summary listing . National Park Service. [Consulta: 21 febrer 2016].
  79. ↑ Pitts , Carolyn. ≪ National Register of Historic Places Inventory-Nomination: Chrysler Building ≫ (PDF) (en angles), Agosto 1976. [Consulta: 19 febrer 2016]. i amb una foto PDF  (164 KB)
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 80,3 80,4 Curcio, 2001 , p. 418.
  81. ↑ Bascomb, 2003 , p. 161.
  82. ↑ Douglas, George H.. Skyscrapers: A Social History of the Very Tall Building in America (en angles). McFarland, 2004, p. 96. ISBN 978-0-7864-2030-8 . ≪in the form of a winged helmet of Mercury≫  
  83. ↑ ≪ Chrysler Heritage ? The Evolution of a Logo ≫ (en angles). Chrysler Group LLC, 27-08-2012. Arxivat de l' original el 5 de marc de 2016. [Consulta: 8 abril 2016].
  84. ↑ ≪ Seal Great Seal ≫ (en angles). State Symbols USA. [Consulta: 20 setembre 2016].
  85. ↑ Horsley, Carter B. ≪ Chrysler Building ≫ (en angles). The City Review. [Consulta: 19 febrer 2016].
  86. ↑ ≪ Article: Trade names associated with stainless steels ≫ (en angles). Bssa.org.uk. Arxivat de l' original el 2015-10-15. [Consulta: 19 febrer 2016].
  87. ↑ Cobb, 2010 , p. 105-108.
  88. ↑ Cobb, 2010 , p. 118-119.
  89. ↑ 89,0 89,1 89,2 ≪ Chrysler Observatory (Ten tops exhibition) ≫. Free Tours by Foot. Arxivat de l' original el 2016-04-22. [Consulta: 15 marc 2016].
  90. ↑ 90,0 90,1 90,2 ≪ Inside the Needle: The Chrysler Building Gets Lit ≫ (en angles). MrBellersNeighborhood, 31-03-2002. [Consulta: 3 abril 2016].
  91. ↑ Bascomb , Neal . ≪ New York Observed; Knockin 'on Heaven's Door ≫ (en angles), 30-10-2005. [Consulta: 3 abril 2016].
  92. ↑ Douglas , George H. Skyscrapers: A Social History of the Very Tall Building in America (en angles). McFarland, 2004. ISBN 9780786420308 [Consulta: 22 abril 2016].  
  93. ↑ Curcio, 2001 , p. 64.
  94. ↑ ≪ Chrysler Observatory (Tingues tops exhibition) ≫ (en angles). Skyscraper Museum . Arxivat de l' original el 22 d'abril 2016. [Consulta: 4 abril 2016].
  95. ↑ 95,0 95,1 Hamilton , William L. ≪ On Top of the World, Drafting, Dreaming and Drilling ≫ (en angles). , 26-05-2005 [Consulta: 3 abril 2016].
  96. ↑ Gates , Moses. Hidden Cities: Travels to the Secret Corners of the World 's Great Metropolises; A Memoir of Urban Exploration (en angles). TarcherPerigee. ISBN 978-1585429349 .  
  97. ↑ McCain , Mark. ≪ Commercial property: Tower Offices; Both Views and Prestige Draw Tenants to the Top ≫ (en angles), 26-06-1988. [Consulta: 5 abril 2016].
  98. ↑ ≪ W2XAB - CBS, New York ≫ (en angles). [Consulta: 7 marc 2016].
  99. ↑ ≪ Chrysler Building ≫ (en angles). Osiya Developers. Arxivat de l' original el 25 de febrer 2016. [Consulta: 21 febrer 2016].
  100. ↑ Rosembaum , Ron. ≪ / Come On Tishman, Light My Spire ≫ (en angles), 23-02-1998. [Consulta: 4 abril 2016].
  101. ↑ Rosenbaum , Ron. ≪ Edgy Gets Results! The Chrysler Spire Is Re-Lit Till Dawn ≫ (en angles), 11-08-2003. [Consulta: 4 abril 2016].
  102. ↑ ≪ New-York-state-turn-lights-Migrating-birds.html It 's lights out for New York' s perfil: Buildings will switch off outdoor lighting to stop Migrating birds getting distracted ≫. , 27-04-2015 [Consulta: 21 setembre 2016].
  103. ↑ 103,0 103,1 Midant , Jean-Paul. ≪Van Alen≫. A: Diccionario Akal de la Arquitectura del siglo XX . Ediciones AKAL, 2004. ISBN 9788446017479 [Consulta: 19 marc 2016].  
  104. ↑ 104,0 104,1 Trachtenberg , Marvin. Arquitectura . Ediciones AKAL, 23 de novembre de 1990, p. 685. ISBN 9788476006283 [Consulta: 19 marc 2016].  
  105. ↑ 105,0 105,1 105,2 Adler , Dennis. Chrysler (en angles). MotorBooks International. ISBN 9781610608718 [Consulta: 22 marc 2016].  
  106. ↑ 106,0 106,1 106,2 Maher, James. ≪ Chrysler Building History and Photography by James Maher Photography ≫. Arxivat de l' original el 2016-03-06. [Consulta: 16 octubre 2020].
  107. ↑ Curcio, 2001 , p. 430.
  108. ↑ Bagli , Charles V. ≪ Chrysler Building Lures 20 Bidders With Romance and Profit Potential ≫ (en angles). , 18-09-1997 [Consulta: 22 marc 2016].
  109. ↑ 109,0 109,1 109,2 109,3 ≪[http: //www.nytimes.com/1999/03/21/realestate/postings-110-76-foot-work-ceiling-was-installed-1930-chrysler-building-mural.html postings: 110 - by 76-Foot Work on Ceiling Was Installed in 1930; Chrysler Building Mural Awakens]≫. , 21-03-1999 [Consulta: 4 abril 2016].
  110. ↑ 110,0 110,1 ≪ Chrysler Building Ceiling Mural by Edward Trumbull ≫ (en angles). Chrysler Building Photos . About Travel New York City Travel. Arxivat de l' original el 3 abril 2016. [Consulta: 20 marc 2016].
  111. ↑ 111,0 111,1 111,2 Donald L. Miller. Supreme City: How Jazz Age Manhattan Gave Birth to Modern America (en angles). Simon and Schuster, 2015. ISBN 978-1-4165-5020-4 .  
  112. ↑ 112,0 112,1 112,2 112,3 112,4 Curcio, 2001 , p. 428.
  113. ↑ Barry , Dan ≪ In its own little empire, Chrysler Building is film star, too ≫ (en angles). , 29-05-2015 [Consulta: 22 abril 2016]. Arxivat 2017-06-09 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2017-06-09. [Consulta: 17 octubre 2020].
  114. ↑ Dunlap , David W. ≪ periodic = The New York Times In a City of Skyscrapers, Which Is the Mightiest of the High? Experts Say It 's No Contest ≫ (en angles). , 01-09-2005 [Consulta: 19 febrer 2016].
  115. ↑ ≪ "America 's Favorite Architecture "poll ≫ (en angles). The American Institute of Architects (AIA) and Harris Interactive. [Consulta: 19 febrer 2016].
  116. ↑ Goldberger , Paul ≪ Giving New Life to Philadelphia 's Skyline ≫ (en angles). , 15-11-1987 [Consulta: 19 febrer 2016]. ≪l'edifici a que mes s'assembla la torre es el Chrysler Building ...≫
  117. ↑ ≪ New York New York Tower, Chongqing ≫ (en angles). Skyscraperpage . [Consulta: 19 febrer 2016].
  118. ↑ ≪ Business Central Towers ≫ (en angles). ASGC. [Consulta: 30 setembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Chrysler Building
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Chrysler Building
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chrysler_Building&oldid=33423703 ≫