Chittagong Hill Tracts
(bengali ???????? ?????????
Parbotto Cho??ogram
) es un territori autonom de
Bangladesh
. Inicialment fou un districte format per tres subdistrictes tribals habitats per nombroses etnies; el subdistrictes eren
Khagrachari
,
Rangamati
, i
Bandarban
que el
1984
foren elevats a districte i el conjunt va deixar d'existir com entitat administrativa, pero va romandre com a regio diferenciada de Bangladesh teatre d'un conflicte armat. Despres de l'acord de pau de 1997 es va formar un Consell Regional electe pels tres districtes, el qual te algunes competencies sense poder decisori i sense capacitat per frenar la colonitzacio dels bengalis.
La seva superficie es de 13.180 km² i la poblacio estimada el
1991
era de 974.447 dels que mes de la meitat es creu que eren membres de les minories etniques (els grups tribals com son anomenats) coneguts col·lectivament com a
jumma
, que inclouen el
chakmes
,
marmes
,
tripures
,
tenchungyes
,
chaks
,
pankhos
,
mrus
,
murungs
,
bawms
,
lushais
,
khyangs
,
bomangs
i
khumis
entre d'altres, que son budistes, hinduistes, cristians o animistes (els bengalis son musulmans). El
1947
els no musulmans eren el 98%. Actualment s'estima que la poblacio es d'un milio i mig i el repartiment entre tribals i bengalis i entre musulmans i altres religions esta igualat degut a l'enviament de milers de colons bengalis pel govern de Bangladesh.
Els lushais i kukis de les muntanyes van atacar als britanics a partir de la segona meitat del segle
xviii
. La primera vegada que s'esmenten els seus atacs son en una carta del 10 d'abril de 1777, en que es parla del cap muntanyes Ramu Khan; els atacs van contunuar fins al 1891 quan els Lushai Hills foren annexionats al territori britanic.
El territori d'aquestes muntanyes formava nominalment part del districte de Chittagong des del 1760, pero estava sense govern que es va anar establint de mica en mica. El 1860 fou separat i constituit en territori separat sota un Superintendent; el 1867 es van ampliar les facultats del superintendent que fou designat llavors com submissionat de les Comarques Muntanyoses (Hill Tracts). El territori fou la base de les campanyes contra els Lushai fins al 1891 pero despres fou rebaixat a subdivisio a carrec d'un comissionat ajudant supeditat al comissionat de la divisio (1892).
La seva poblacio era:
- 1872: 69.607 (estimacio)
- 1881: 101.597
- 1891: 107.286
- 1901: 124.762
Els pobles dels turons de Chittagong van mantenir l'autonomia sota govern dels britanics; el
1900
es va restablir el districte i van rebre un estatus especial (
Chittagong Hill Tracts Regulation
, 1900) similar als estatuts que protegien altres regions tribals. Es va didvidir en tres cercles o subdistrictes: Bomong, Chakma i Mong amb caps natius al front.
La situacio no va variar amb la independencia: el districte va quedar en poder del
Pakistan
a causa del vot del conjunt de la divisio i a les pressions britaniques, pero es va preservar el seu estatus.
Als anys seixanta es va construir la resclosa hidroelectrica de Kaptai que va provocar la revocacio de l'estatut el
1964
i els emigrants bengalis van poder entrar al districte.
El
1969
les tribus ja eren minoria. Aquestes, i en especial els chakma, marma i khyangs van protestar repetidament i el
1972
, despres de la independencia de
Bangladesh
, van formar la
Shanti Bahini
(
Forca de Pau
) dirigida per l'organitzacio
Parbattya Chattagram Jana Sanghati Samiti
(PCJSS,
Chittagong Hill Tribal People's Coordination Association
) dirigida pels germans Jyotindra Bodhipriya Larma i Manobendra Narayan Larma. Els atacs a emigrants bengalis el
1986
van provocar una forta repressio i la fugida de cinquanta mil tribals als paisos veins.
L'exercit es va desplegar per la zona i es va iniciar una guerra oberta. El
1989
el govern va crear tres districtes autonoms: Khagrachari, Rangamati, i Bandarban, governats per liders tribals electes i amb control sobre la seva regio i els seus recursos naturals. Negociacions amb els
Shanti Bahini
van comencar el
1992
, i es va acordar una aturada d'operacions.
El
1994
el lider dels Shanti Bahini, J.B. Larma, va amenacar de reprendre la guerra perque les negociacions no avancaven. El juny de
1996
va arribar al poder a Bangladesh la
Lliga Awami
, dirigida per Hasina Wajes, germana del fundador de l'estat, Mujibur Rahman, que va decidir accelerar les converses. El partit opositor, el
Partit Nacionalista de Bangladesh
(
Bangladesh Nationalist Party, BNP
), es va oposar obertament i amb manifestacions al carrer, pero les converses es van reprendre el
10 de desembre
de
1996
i es va prorrogar l'aturada de l'activitat militar.
En el periode de treva s'havia incorporat a la lluita el grup anomenat
Tigres d'Alliberament del Nord-est
(
North-Eastern Liberation Tigers
), que tenia el suport de grups de
Tripura
i
Manipur
.
L'acord de pau fou signat el
2 de desembre
de
1997
i establia la creacio d'un consell regional dels tres districtes autonoms amb 22 membres (tots tribals) el president del qual seria a mes a mes ministre d'Estat en el govern de Bangladesh. El govern autonom tindria competencia en policia, administracio publica, justicia, i desenvolupament. Els
Shanti Bahini
van lliurar les armes pero no van aconseguir l'expulsio dels emigrants bengalis, si be l'exercit bangladeshi seria retirat de la zona. La venda de terres dels tribals quedava subjecte a l'autoritzacio del consell regional. El
Consell d'Estudiants dels Turons
(
Hill Students Council
) es va oposar a l'acord, reclamant mes autonomia, i el Partit Nacionalista va organitzar mes manifestacions en contra.
Jyotindra Bodhipriyo (Shantu) Larma, el lider dels
Shanti Bahini
, fou nomenat president del Consell Regional (CHTRC) el
7 de setembre
de
1998
i tot seguit foren nomenats tambe els altres 21 membres, fins a les eleccions, pero van sorgir diferencies sobre el nomenament de 3 representants dels bengalis. El
27 de maig
de 1999 Larma fou finalment investit president.
El
2003
molts tribals s'havien comencat a unir en una nova
Shanti Bahini
per manca d'implementacio de l'acord pero el partit
Parbattya Chattagram Jana Sanghati Samiti
va aconseguir evitar l'esclat del conflicte.