Aquest article (o aquesta seccio) necessita alguna millora en els seus enllacos interns . Falta enllacar les paraules mes significatives als articles corresponents

Chachi

Tipus	grup huma , etnia i Pobles indigenes de l'Equador
Poblacio total	5.000 (2003)
Llengua	chachi
Geografia
Originari de	Equador
Estat	Equador

Els autodenominats Chachi , tambe anomenats cayapa, kayapa, nigua, cha’pallaachi, cha’pa, ^[1] popularment coneguts com a Cayapas , ^[2] que vol dir 'gent de veritat', es un grup etnic de l' Equador . ^[1] El nom de Cayapas, segons Medina, es un nom erroni que actualment es pejoratiu pels membres d’aquest grup etnic. ^[3]

Llengua [ modifica ]

La llengua del Poble Chachi es el cha’palaachi i, segons Medina, aquesta es emprada per a la comunicacio familiar i a l’interior de l’etnia. Segons els eHRAF, es troba dins del grup linguistic barbacoa de la familia paezana i la familia macro-chibchana i alguns investigadors afirmen la seva parentela amb els idiomes tsafiqui (grup tsachila ) i awapit (grup awa ). ^[3] Per altra banda, alguns linguistes han assenyalat les similituds de la llengua del Poble Chachi amb la dels maya. La morfologia del cha’palaachi es aglutinant, es a dir, expressa les funcions morfosintactiques de les paraules a traves dels afixos diferenciats que s’adjunten a l’arrel. Per una altra banda, les seves frases segueixen l’ordre subjecte-objecte-verb i, s’escriu utilitzant l’alfabet llati. ^[1] Tambe s’ha remarcat que la gent gran i els mes petits tenen un domini limitat de l'espanyol, pero els joves, professors i liders el parlen prou be. Segons Medina, el cha’palaachi no te termes o expressions linguistiques per a referir-se a segons quins elements i realitats, amb lo qual, utilitza “prestecs” de l'espanyol. Alguns exemples del llenguatge cha’palaachi son:

Malu	Dia
Ouepe	Nit
Pajta	Sol
Pu Pajta	Lluna
Cule	Canoa
Panda	Menjar
Macara	Estrella

Situacio geografica, demografica i breu historia [ modifica ]

Les primeres dades sobre el Poble Chachi van ser registrades per missioners i cronistes al S. XVI, i mes tard, per historiadors. Aquestes es refereixen a un poble que habita els marges del riu Santiago i que, a poc a poc, va anar desplacant-se i emigrant a altres zones. ^[3] Els origens del Poble Chachi no es coneixen amb certesa. Segons diversos investigadors, es van assentar definitivament a la selva de la zona nord d’Esmeraldes despres d’una llarga emigracio des de les terres de Putumayo. Tot i aixo, hi ha diverses teories que afirmen diferents origens. Una d’elles seria la de l’historiador Gonzalez Suarez, que exposa que la comunitat Chachi prove del Panama i Nicaragua i que son descendents dels Chibchas. L’altra seria la de Jijon i Caamano que, analitzant l’univers linguistic, afirmen que els i les Chachi tenen un origen amazonic. ^[3] Tanmateix, segons les tradicions i els mites de la comunitat Chachi, el seu lloc d’origen va ser Ibarra, des d’on van emigrar fugint de les conquestes incaica i espanyola, gracies a la intervencio dels seus savis i les dones joves del grup que, amb gran enginy, van aconseguir enganyar els seus enemics. Despres de la migracio, el Poble Chachi afirmen que el seu primer lloc d’assentament a la zona tropical va ser Pueblo Viejo, o Tutsa , en idioma cha’palaachi. ^{[2] [3]}

Aixi doncs, els i les Chachi viuen en una area costanera i muntanyosa ubicada al nord oest d’Equador, a la zona de selva tropical de la provincia d’Esmeraldes. Les temperatures varien dels 18 °C als 23 °C durant la nit, i dels 21 °C als 35 °C durant el dia. Plou diariament i poques vegades es veu el cel blau. ^[1] La residencia del Poble Chachi es troba al llarg del riu Cayapas i els seus afluents, els rius Onzole, Camarones, Zapallo, San Miguel i Barbudo. Es una zona que pertany politicament a la parroquia d’Atahualpa. ^[2] Segons els eHRAF, la zona poblada pel Poble Chachi rau en la confluencia del riu Cayapas amb el riu Santiago, a 1º 5’ nord latitud i 78º 59’ oest longitud. Va ser en aquest territori on varen desenvolupar una cultura basada en les activitats d’horticultura, pesca, caca i recol·leccio. ^[3]

D’aquesta manera, les zones d’assentament dels i les Chachi es caracteritzen per tenir una gran riquesa forestal ?actualment en perill ecologic i social a causa de l'explotacio fustera de diverses companyies i families natives?, una prospera i variada comunitat vegetal i animal, i un sol de baixa fertilitat (Carrasco, 1988). La tala agressiva del bosc ha disminuit les especies de caca i de peixos i ha provocat l'erosio del sol en les arees destinades a l'explotacio; aquest fet esta tenint un efecte altament negatiu per a la poblacio Chachi i per a tota la poblacio del territori que basa la seva subsistencia en aquestes activitats productives. Es important esmentar, doncs, que per la comunitat Chachi, els rius representen la font de vida i una via clau per a la comunicacio interfamiliar, intercomunal i de contacte amb l'exterior, fins al punt de considerar les canoes com una extremitat mes del seu propi cos. ^{[3] [2]} Com be afirma un testimoni Chachi:

La selva es nuestro mercado, ahi conseguimos con nuestro trabajo, pescado, caza en la selva. Si destruyen todo, ¿en donde vamos a vivir? ¿que vamos a comer? Mas arriba, en Hoja Grande ya estan los colonos manabas y nos prohiben el paso, hay como diez familias de colonos y no nos dejan buscar comida por ahi [...]. ^[2]

Es en aquest medi que la gent Chachi han sobreviscut durant segles conservant i protegint l'equilibri biotic, i mantenint la gran riquesa d’especies animals i vegetals. Un coneixement ancestral rarament reconegut i continuament invisibilitzat per la tecnologia i la ciencia occidentals.

Pel que fa a la demografia, segons Medina, l’any 1990 es va calcular que la poblacio Chachi que vivia a la provincia d’Esmeraldes era d’un total de 7.600 individus que habitaven trenta Centres que, al mateix temps estan dividits en tres zones: la zona A1 Canton Eloy Alfaro, la zona A2 c. Muisne, i la zona A3 c. Quininde. L’any 1998, pero, i segons dades de l'eHRAF, es van registrar un total de 8.040 Chachi repartits en 1.457 families.

Sistema economic tradicional i actual [ modifica ]

Els i les Chachi presenten una economia natural, ≪es decir, que producen para atender a sus propias necesidades sin la dimension de acumulacion, caracteristica del Sistema Capitalista.≫ Tradicionalment les principals activitats de subsistencia que s’han registrat en la comunitat Chachi son la pesca, la caca i l’agricultura intensiva, sent aquesta ultima l’activitat productiva primordial. Segons les dades recollides per Barrett durant el seu treball de camp, al 1908, els animals mes comuns en la caca eren la guanta i el guanhn , el pecari, el porc senglar, el cervol, el jaguar, el puma, l’ocelot, l'esquirol, rosegadors petits i grans, armadillos. ^[2] Tambe era comu trobar en l’alimentacio Chachi tucans, galls d’indi salvatges, falcons, grues, coloms. Antigament, s’utilitzava la sarbatana, pero els missioners van introduir l'escopeta de xemeneia i el cartutx. Respecte la pesca, els peixos i el marisc eren atrapats mitjancant el rall, l’arpo, l’ham, trampes, drogues i dinamita. Tot i els seus efectes contaminants i la seva prohibicio per les autoritats indigenes i mestisses, actualment encara es practica la pesca amb dinamita. ^{[3] [1]}

Respecte l’horticultura, Carrasco soste que es de petita escala i de treball intensiu. Els autors i les autores coincideixen que els principals cultius eren el blat de moro, platan, banana, canya de sucre, cacau, iuca, nyam, mandioca dolca, tubercles del tipus taro, carabassa, mongetes. Entre les fruites, hi trobem la papaia, la taronja, la llimona, la pinya, el sapote, el guapo i la xirimoia. Segons Barrett, altres cultius no alimentaris eren el tabac, el coto i el cautxu.

D’aquests cultius, tant tradicionalment com actualment, la banana es el producte basic de la dieta quotidiana Chachi i, secundariament, la iuca i les fruites. La banana, normalment es bull quan es verda i s’aixafa fins a formar una polpa a la qual se li pot afegir peix o carn, entre d’altres ingredients. Segons Carrasco, d’aixo se’n diu fer “bala”. La combinacio de l’agricultura amb la caca i la pesca ha configurat una dieta equilibrada a base de carbohidrats i proteines. D’acord amb les aportacions de Medina i Carrasco, el sistema tradicional de cultiu es el tall, sembra i tala, que suposa una variant de la coneguda tecnica de tala i crema, estudiada per molts autors. En aquest cas, per a sembrar, primer es tallen les males herbes i despres es planta el bananer. Despres es tiren avall els arbres i arbustos mes grans, que no son cremats perque guarden la humitat i donen ombra a les plantes que sortiran a prop seu, sino, el sol tropical les cremaria. Carrasco resumeix aixi el proces d’agricultura: ≪es de corte, siembra, tala, limpieza de la maleza y cosecha, y abandono de la chacra para su recuperacion≫. Els i les Chachi organitzen els seus cultius en chacres que no fan mes d’una o dues hectarees i nomes cultiven un 3,1% del territori etnic que els pertany historicament. Medina, deu anys mes tard, descriu un context que Carrasco ja anticipava a la seva etnografia de 1988. El creixement de la poblacio, les tasques d’extraccio de les empreses fusteres i l’us regular de la dinamita per a la pesca, han determinat en gran manera la disminucio de les especies animals que, fins fa poc, abundaven. Es per aixo que el Poble Chachi ha anat abandonant la caca i la pesca, activitats de subsistencia a les quals hi estaven avesats i, progressivament, s’han anat convertint en agricultors de selva. Tan sols de tant en tant cacen i pesquen. Per les mateixes circumstancies, tambe es veuen obligats a desenvolupar-se com a jornalers, a vendre’s temporalment als amos de les serradores i a comercialitzar amb la seva artesania per a poder sobreviure.

Aixi doncs, actualment, l’horticultura es la principal font de subsistencia de la comunitat Chachi. Aquesta continua amb el platan, la iuca, el blat i les fruites com a cultius basics i, en els ultims anys, s’han introduit el cafe i el cacau, junt amb la cria de bestiar bovi. Aquests tres ultims son produits per a comercialitzar-los amb els poblats mes grans, no per a l’autoconsum. Medina anomena els i les Chachi <<agricultors improvisats dels nous temps>> perque han intentat adaptar-se a la modernitzacio de les societats i a la consequent escassetat de recursos. Tot i aixi, la produccio de cafe i cacau es de rendiment molt baix, doncs els i les Chachi no compten amb els coneixements tecnics i els recursos economics necessaris per a cultivar-los exitosament. Per exemple, no es realitzen les podes i les fumigacions necessaries, amb lo qual, les plagues i les malalties fan malbe les plantes i es perd la produccio, a vegades fins a un 50%. ^[3] Aixo els limita considerablement les possibilitats del comerc. El conjunt d’aquest context ha suposat la perdua dels aliments basics per a la dieta alimentaria Chachi, que ara es caracteritza per la seva monotonia i pobresa proteinica.

Pel que fa a les dones Chachi, s’encarreguen de dur a terme un dur treball domestic consistent en l’aprovisionament d’aigua, llenya, platan, iuca i blat; de la cura i la crianca dels fills i filles del grup; de la crianca d’animals domestics com el porc, les gallines o el gall d’indi; de la neteja de les llars; d’elaborar cistells, canastres, estores i aventadores (ventalls) a partir de fibres de plantes de la zona; i, per ultim, participen en les activitats de caca i pesca juntament amb els homes. Tambe s’encarreguen de confeccionar teixits, com faixes multicolors i faldilles cerimonials. Aixi doncs, les dones Chachi asseguren les tasques agricoles i la permanencia del grup. Es important esmentar que les dificils condicions de vida a les que s’esta sotmetent el poble Chachi en aquests ultims anys ha fet que el fenomen de la migracio sigui una opcio recurrent per a la recerca de treball assalariat a zones com Quito, Esmeraldes, Quininde o Guayaquil. En el cas de les dones del grup, aquest fet ocasiona que marxin a les grans ciutats a treballar com a treballadores domestiques i que no retornin a la seva comunitat d’origen.

Respecte el comerc, tradicionalment, les nous de tagua , utilitzades com a botons per a les camises, eren una font d’ingressos recurrent. Tanmateix, les mateixes circumstancies comentades van fer que, mes endavant, fossin substituides pel plastic. Entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, la goma es va convertir en una important mercaderia i, despres de la Segona Guerra Mundial, el platan ha esdevingut el principal article d’exportacio. Avui en dia, tambe els arbres de fusta dura son de cultiu industrial. Les principals rutes de comerc utilitzades pels i les Chachi son els rius. Compren maquines de cosir, escopetes, tela, rellotges, roba confeccionada, cosmetics, medicaments, llums, arros, sucre i refrescs. Tanmateix, tradicionalment, el comerc no ha ocupat un lloc gaire important en les comunitats Chachi i l’han desenvolupat d’una forma mes aviat elemental, concentrant-se mes en la produccio per al propi consum. Es a dir que ≪orientan su produccion a la satisfaccion de necesidades basicas, sin poner enfasis en la acumulacion como acontece en sociedades de mayor desarrollo tecnologico y complejidad.≫. Per a Medina, aixo configura un modus-vivendi que explica la reduida extensio de territori dedicada al cultiu.

Un punt clau per a entendre la situacio precaria, economicament parlant, en la que es troba el Poble Chachi, es veure com s’organitza el seu comerc. Per exemple, Medina comenta que els preus dels productes son establerts pels anomenats “intermediaris”, que recorren les zones indies. Aquests, paguen preus molt baixos per les artesanies elaborades pels i les Chachi i despres les revenen per quatre vegades mes el preu de cost; s’aprofiten, doncs, de les dificils condicions de vida dels i les Chachi, imposant preus injustos.

Pel que fa a les arts industrials, els eHRAF ^[1] subratllen que la construccio de canoes es una de les activitats manufactureres amb mes pes en la comunitat Chachi. Els homes, des de ben petits, aprenen a fer-les a partir d’una fusta que tallen a l’interior amb destrals i els rems son tallats amb matxets. Tambe construeixen altres objectes de fusta, com bancs, nines i instruments musicals, o cistells fets amb diverses plantes. Per a treballar les chacres, nomes s’utilitzen estris senzills com matxets, destrals, pales i ganxos. Segons Medina, ≪aqui, la energia humana es la unica que se usa≫. Aquests mateixos estris son elaborats a partir de carabasses i argila. Dels seus cultius de coto n’extreuen fil i teixeixen tela. Des dels anys 1960, els i les Chachi han confiat mes en el comerc per a obtenir els estris i les peces de vestir ja confeccionats que en l’autoconfeccio. Finalment, val a mencionar l'extraccio fustera en el territori que habita el Poble Chachi com a activitat economica predominant actualment. Encara que molt precaria, aquesta, a traves de la contractacio de Chachis com a ma d’obra, suposa una font d’ingressos per a les families. Mes endavant es desenvolupara la situacio d’aquestes empreses, ja que mereix especial atencio.

Organitzacio social i politica tradicional i actual [ modifica ]

Segons Medina, tradicionalment, la comunitat Chachi s’assentava en habitatges per families ampliades, disperses i ubicades a les vores dels rius. Tanmateix, per influencia dels missioners, han anat desenvolupant una organitzacio dividida en seccions, cadascuna concentrada al voltant d’un centre. Les ultimes dades reflecteixen una divisio en cinc seccions territorials (Punta Venado, Zapallo Grande, San Miguel, Pichiyacu Pequeno i Onzole). Al 1809, Stevenson va recollir l'existencia d’una sola seccio, la qual cosa ens indica que, progressivament, va anar creixent-ne el nombre. La norma de patrilocalitat Chachi fa que les seccions esmentades estiguin majoritariament formades per membres parents, pero que algu o alguna familia pertanyi o no a una de les seccions ve determinat per la residencia mes que pel parentiu. Per tant, per a Carrasco, la territorialitat es el que emmarca les seccions. El centre, per a l’autora, te una funcio cerimonial per ser el punt on se celebren festes i on s’enterren els morts. Pero Medina senyala que es el lloc on el jovent i els infants juguen i realitzen esports (principalment futbol i volei), i on tambe hi trobem l'escola i, a vegades, una petita capella.

Segons Carrasco, la base de l’organitzacio social del poble Chachi, tant tradicional com actual, es la unitat domestica o familia nuclear (pare, mare i fills/es), que, segons Medina, substitueix la familia ampliada. La familia Chachi no nomes te la funcio de reproduccio biologica, sino que tambe es el si de la reproduccio social (educacio dels infants en les normes i tradicions del grup), la reproduccio economica (cura de la chacra, participacio en la caca, la pesca i artesanies), i la reproduccio ideologica.

Tradicionalment, la successio hereditaria era patrilineal. Com a norma general, la parella conjugal es constitueix quan els nois tenen 17-18 anys i les noies en tenen 15. La residencia de la parella quan s’uneix es casi sempre patrilocal i, quan estan en termes de poder construir una llar propia i portar una vida familiar autonoma, la residencia es converteix en neolocal. El matrimoni es contrau per lo civil, eclesiastic i tradicional. El tradicional segueix les prescripcions de la “Llei Tradicional”, que es desenvolupara mes endavant. Pero, concretament, aqui, la llei estableix que el matrimoni nomes es pot donar entre membres de la mateixa etnia, altrament, s’aplicaran castigs fisics i la perdua de drets comunals. Els i les Chachi practiquen el matrimoni intraetnic com a mecanisme per a la supervivencia etnico-cultural del grup. De fet, la llei, tant abans com ara, es molt estricta respecte l'exogamia: els i les joves Chachi no poden casar-se amb mestisses ni amb ningu de fora del seu poble. Per altra banda, esta prohibit el matrimoni entre parents propers i la llei de l’incest s’esten fins al quart grau de parents consanguinis, segon grau d’afins i primer grau de rituals (comparatge). Les families indigenes tenen una mitjana de cinc fills, pero actualment, a consequencia de les dures condiciones de vida que pateixen, s’ha reduit el nucli familiar.

Segons els eHRAF, el Poble Chachi, en gran part, son de govern autonom. Cada seccio te tres nivells de funcionaris, incloent-hi un cap hereditari, o unyi (governador), subcap , o casawa’lyi (governador nou), i oficials de la llei o policies ( tca’itala ), que ajuden l' unyi a resoldre disputes, a mantenir l’ordre, especialment a les festes, i a convenir matrimonis. D’acord amb aquesta jerarquia, l' unyi te l’autoritat suprema i es qui resol les disputes i imposa els castigs i les sancions. Els tca’itala , tambe anomenats chaitala , ajuden a detenir el delinquent i portar-lo a casa del cap, on s’elabora el cas. D’acord amb Carrasco, l'espai de l' unyi i els chaitales es l’etic, el sagrat i el magic malefic i, a l' unyi , li correspon el poder judicial, policial i ritual. Respecte els actes que contempla la llei, el robatori i l’assassinat no son comuns i no tenen tant de pes com aquells conflictes que tenen a veure amb el matrimoni, les transgressions sexuals i la terra, que son els mes habituals. Les reclamacions sobre la terra estan basades sobre el parentiu i el treball, de manera que els conflictes sobre els usos de la terra son bastant comuns. Tanmateix, sovint s’aconsegueix una solucio negociada.

Sobre les normes que fan referencia a les relacions matrimonials i sexuals, son de les mes estrictes, durament castigades i son l’area basica del governador. La poligamia (poliginia), l’incest i l’adulteri constitueixen les arees mes vigilades i castigades per la llei Chachi. Com s’ha dit, les normes sobre l’incest son molt estrictes, de manera que, preferint que els llacos es crein entre joves de diferents rius o zones, els i les Chachi aprofiten les festes i els esdeveniments esportius per a establir-los. Segons Carrasco, aquesta estricta vigilancia es deu a la constitucio de la familia com a centre de totes les funcions, com s’ha dit: reproduccio biologica, social, economica i ideologica. Si la familia no es mante com a tal, la subsistencia del poble es pot veure amenacada.

Cal fer una especial mencio de la llei Chachi, que, segons Medina, es una de les seves manifestacions culturals mes interessants. Aquesta s’anomena “Llei Tradicional” i ≪es un conjunto de normas cuya funcion es determinar el comportamiento de los individuos en los ordenes etico y moral.≫ En aquesta, s’estipula el proces que s’ha de seguir i les condicions que s’han de complir per a contraure matrimoni, la fidelitat conjugal absoluta (prohibicio de l’adulteri), la negacio del divorci, i el bon comportament a les festes comunals. Els castigs que establia la llei tradicionalment, el cep i el fuet, segueixen encara ara vigents i, el seu procediment, en presencia de la comunitat, tambe. Tambe s’apliquen multes i perdues de drets comunals. Tanmateix, Carrasco ens mostra que aquesta organitzacio tradicional esta desapareixent amb l’avancament de les ideologies “modernes” i capitalistes, amb lo qual els espais etic-ritual-magics dels unyi es van deteriorant.

Carrasco mostra quins canvis s’han anat donant en les formes d’organitzacio tradicionals fins a constituir les actuals. Si antigament el poder es concentrava en l' unyi , actualment ho fa en la Prefederacio, que es l’organitzacio imposada pel sistema dominant. En aquest sentit, es fa palesa la importancia que han anat adquirint aquells i aquelles que saben llegir i escriure i dominen el castella, ja que les noves autoritats han de poder fer d’intermediaries entre els i les Chachi i la societat nacional. L’ unyi, figura del savi que coneix les lleis i tradicions dels avantpassats, ha perdut importancia. Aquest nou poder tendeix a ser centralitzat i exerceix els poders que, tradicionalment, tenia l' unyi . Tot i aixi, encara es delega un unyi a la directiva de la Prefederacio, que realitza els judicis i aplica les sancions. Aquesta incorporacio es deu al desig de mantenir les tradicions i costums i, per tant, es fa palesa la necessitat de tractar els temes que concerneix el Poble Chachi amb algu de l’interior del seu poble i no nomes amb institucions nacionals i estrangeres. Tambe, antigament, el carrec era vitalici pero, actualment, un governador pot ser destituit del seu rang si no compleix amb les seves funcions. Per a Carrasco, aquests canvis son un indici de l’avancament de la frontera organitzacional de la societat dominant. Tot i la prevalenca de la figura de l' unyi , amb el temps, ≪los Unis iran perdiendo paulatinamente actualidad en el ejercicio de sus poderes tradicionales los cuales se transferiran a la Prefederacion.≫ ^[2]

Cosmologia, sistema de creences [ modifica ]

Durant quatre segles, la comunitat Chachi ha estat en contacte amb missioners catolics i protestants?darrerament, des de mitjans del S. XX?, en algunes epoques aquest adoctrinament va ser mes directe i continuat i, en d’altres, va ser mes intermitent. ^[2] Aquesta agressiva influencia ha quedat patent sense dubte en el Poble Chachi i, com a consequencia, tambe en la seva cosmologia. Tot i aixo, al marge dels canvis fruit del contacte amb la conquesta espanyola i de l'evident sincretisme de la cultura Chachi, aquest poble ha sobreviscut al llarg del temps i mante molts dels seus trets i manifestacions culturals; a diferencia d’altres pobles que van ser dissolts per complet, o be assimilats a altres grups. Aixi doncs, es rellevant esmentar que la majoria dels i les Chachi professen la religio catolica. ^[3]

En la cosmovisio Chachi, l’esser huma es una unitat amb el cosmos, els esperits i la divinitat, de manera que aquest no mante una relacio de domini, sino de reciprocitat. En aquesta unitat establerta, infringir una norma etica suposa un castig de la naturalesa o d’un esperit. L’univers no es indiferent al que fan els essers humans, te un significat moral, sanciona o premia. Aixi doncs, les seves creences son una combinacio sincretica entre la religio catolica i l’animisme. Com veurem, la influencia catolica es present en la seva concepcio de les normes sexuals, en la practica del matrimoni o el bateig, pero, al mateix temps, l’animisme es la base de tota la seva cosmologia. ^[1]

L'univers i la creacio [ modifica ]

Segons el Poble Chachi, l’univers sempre ha existit i, per tant, no entenen que hi hagues cap acte de creacio en si mateix. El que si afirmen es que dyusapa (deu) va modelar cinc parells d’individus de fang en forma d’essers humans en un lloc muntanyos, a l’orient de Quito; despres va escopir a les seves boques i ells, aixi, van viure. Posteriorment aquests essers van marxar a la regio de Ibarra i van ser els i les primeres Chachi. En aquesta narracio podem observar clarament la forta influencia del relat biblic, ja que es patent la gran semblanca entre la creacio dels i les Chachi i el genesi de la Biblia. Un exemple clar d’aquest fet es aquesta afirmacio d’un home Chachi: ≪Dios ha vivido en este mundo con Adan, un Chachi, en una isla. [...] Entonces entre ellos decidieron hacer el mundo.≫ ^[2]

Pel que fa a l’Univers, la comunitat Chachi afirma que existeix un gran esser anomenat tyapatchi tana’tu que soste diferents mons: el tainncha o mon inferior, que esta poblat per perjuru putyu ; el mon central o intermedi, en el que habiten els essers humans i diversos esperits; i el mon superior o ca’isha, que es semblant al nostre mon pero no te rius ni mar. Pel que fa al sol i la lluna, pajta i papjta , son dos homes que posseeixen uns ulls que son la seva propia font de llum.

Mites [ modifica ]

La concepcio del mon, del passat, del present i del futur dels i les Chachi, com ja hem vist, es manifesta a traves de la construccio de relats simbolics mantinguts i reproduits a traves de la tradicio oral, la qual pren forma mitjancant mites, llegendes, contes i creences totalment fusionades en la realitat quotidiana del grup. En aquests relats es registra la creacio del mon o com es l’univers, pero tambe la historia dels i les Chachi.

Si observem la seva historia mitica, veiem com un dels trets mes recurrents ?i que sembla recollir les migracions de la comunitat Chachi a causa d’amenaces d’altres grups etnics i de la conquesta espanyola? es la presencia dels “indios bravos”, als quals vencen amb intervencio sobrenatural: els i les Chachi van enviar “un grupo de hombres a luchar con los salvajes y una sola lanza volo y mato [..] a todos los indios bravos que asesinaban y devoraban a las mujeres.≫ Tambe tenen un mite que parla sobre la migracio i ocupacio de Pueblo Viejo ?el qual dona dret divi als i les Chachi sobre aquest territori? i, encara que ja hem afirmat que no se sap amb certesa quan va ser aquesta migracio, aquest relat fa probable que els trets essencials de la tradicio Chachi estiguin en gran manera basats en fets historics. Aixi doncs, la unitat entre el cosmos, l’esser huma i la divinitat es evident en la cultura Chachi.

Esperits [ modifica ]

El Poble Chachi diferencia linguisticament l’anima de l'esperit i afirmen que la primera es indispensable per a tot esser animat ?a la nit abandona el cos i vaga. Pel que fa a l'esperit, aquest es un esser sobrenatural que en la majoria de casos te forma humana i es similar als i les Chachi; es poden trobar esperits masculins i esperits femenins, i tots posseeixen poders magics.

Tot i aixo, hi ha tres classes ben diferenciades: els alma ? de possible herencia evangelica, aquesta habita el cos dels essers humans mentre siguin vius?, els ujmu ?es queden al riu i a la terra, la seva veu s’assembla a l'eco i poden fer mal?i els cume ? poden causar la mort i nomes son visibles per als bruixots. D’altra banda, la comunitat Chachi tambe afirma l'existencia d’esperits presents als fenomens naturals, a la selva o als rius. D’acord amb aquest fet, no es estrany que el seu territori sigui concebut com l’Olimp dels seus ancestres i esperits. D’aqui ve la gran importancia per als i les Chachi de la lluita reivindicativa del territori, ja que un atac contra aquest esdeve una ofensiva a la seva cosmovisio, a la seva forma de concebre la vida. Com be afirma Carrasco:

Las organizaciones populares, practicamente todos los movimientos de Liberacion, tienen y deben tener como uno de sus objetivos primordiales el reivindicar la tierra. Porque, reivindicando esta, no solo se asegura la permanencia fisica de un Pueblo, sino tambien la permanencia de su alma.

Tornant als esperits de la selva, es important esmentar que aquests son diversos: el jeengume que habita la selva de les muntanyes i es el mes maligne i mortifer de tots; el butchulia o tunda ; el pichulia que viu a les coves i als grans tolls; el beereju que es un esperit music i dolent que pren la forma del cervol; el hualepu o guaico que viu als congosts; el huactu que es un esperit dolent originat per l’adulteri i l’avortament ?les normes sexuals, juntament amb els esperits, preocupen considerablement la poblacio Chachi?; el trueno o relampago que es un esperit amb el cos blau i pelut com un porc espi; l' aslaujmu que van ser uns gegants que van desapareixer a les muntanyes; el pajlambele chulia que no es troba en l’actualitat pero eren nans que feien mal; el fayu ujmu que son semblants als essers humans pero tenen bec enlloc de boca; els urajtu que son semblants a homes negres, roben essers humans i viuen als poblats; el peje bravo que es un peix gran que es un perill per als viatgers; i, per ultim, el pinini que es un peix que impedeix que la gent passi pels gorgs. Aixi doncs, els llocs que habiten aquests esperits han de ser respectats, de manera que si s’envaeix aquest espai, s’hauran de realitzar determinats rituals per restablir l'equilibri.

Per ultim, tambe es important comentar que per als i les Chachi existeixen animals amb aparenca humana i angels amb aparenca d’animals que ajuden als individus del grup.

Contes i tradicions [ modifica ]

La cultura Chachi te un gran i variat repertori de contes. Segons els savis, els animals, antigament tenien el poder de parlar, de manera que en la majoria de contes apareixen un o mes animals que ajuden o castiguen als i les Chachi. Alguns d’ells contenen moralitats que donen valor a les tradicions i costums del poble. A mes, els contes tambe son un clar exemple de la influencia biblica, ja que alguns posen en relleu la importancia de la monogamia i la fidelitat conjugal. Els contes tambe amaguen rere si el teixit i les relacions de parentiu presents entre el Poble Chachi, de manera que evidencia la importancia d’aquestes relacions socials, que son reproduides i sancionades en els contes. A mes, els contes tambe ens mostren el seu gran coneixement sobre el que a occident denominem Etnobotanica i Etnozoologia.

Els savis o bruixots [ modifica ]

Els Mirucus (savis o bruixots) estan presents a traves de tota la historia Chachi i son homes iniciats que posseeixen la capacitat de reconeixer i allunyar els esperits. Mitjancant els seus rituals poden controlar les forces sobrenaturals amb l’ajuda dels esperits, que acostumen a ser cridats pels bruixots durant les cerimonies. Ocupen una escala alta en la jerarquia social, tot i que no pertanyen a cap classe especial; poden ser homes o dones i es desplacen als Centres per oferir els seus coneixements i les seves capacitats curatives. Tanmateix, segons Carrasco, no nomes son curanderos, sino que tambe poden fer mal o maleficis a persones.

Malgrat les influencies de la societat occidental en l’us de la medicina, els i les Chachi encara acudeixen als seus bruixots per alleugerir malalties fisiques i psiquiques; en molts casos combinen ambdues formes. Tot i aixo, en l’actualitat, la valoracio social dels bruixots ha disminuit de forma considerable a causa de l’hegemonia de la medicina i la ciencia occidentals, que han generat un discurs pejoratiu que desacredita les formes tradicionals de medicina Chachi.

Rituals i cerimonies [ modifica ]

Els rituals Chachi mes significatius i als que se’ls dona major rellevancia dins del grup son els rituals de transicio social: el naixement, el matrimoni i la mort. Veiem, doncs, com s’atribueix especial importancia als ritus que introdueixen els individus al poble, a aquells que et submergeixen en una nova etapa dins de la vida del col·lectiu, o en el cas de la mort, aquells rituals que et donen pas, segons els i les Chachi, a un nou mon.

El ritual del naixement consisteix en el bateig de l'esglesia catolica i es realitzat per l’unyi amb la presencia del padri; la influencia cristiana en aquest ritual es molt clara, ja que planteja la consigna sacramentalista que el nado sense bateig es presa facil pel dimoni. El matrimoni, en canvi, te dos tipus de ritual: un oficiat per l’unyi i, el segon, pel sacerdot catolic. D’aquesta manera, encara que es torni a fer present la influencia cristiana, tambe veiem com es mante una forma ritual tradicional Chachi. El culte dels morts te una antiga tradicio en el Poble Chachi, i aquesta avui dia encara es mante tot i que no de la mateixa forma; tradicionalment, enterraven els seus morts sota la mateixa casa en que havien viscut, de manera que posteriorment l’havien d’abandonar i construir-ne una altra. Tot i que aquesta practica ja no era molt corrent, actualment s’ha abandonat per complet. Aixi i tot, avui en dia, despres que el difunt hagi sigut “plorat i cantat” a casa seva pels seus familiars i amics ?acompanyats de molt licor?, se’l trasllada en un taut (de canya guadua, semblant a una canoa) al Centre Cerimonial. Alla se’l torna a vetllar mentre els homes caven la fosa i les dones preparen el menjar, una part sera per deixar-li al difunt, i l’altre sera pels familiars i amics. La creenca tant difosa entre els pobles originaris d’una vida futura despres de la mort, que fara que el difunt necessiti bens utils en la seva nova etapa, es la que els porta a deixar-li vestimenta i menjar. El culte als morts, doncs, mes que una celebracio de la mort, es una celebracio de la vida.

Pel que fa a les festivitats i cerimonies, aquestes sempre son celebrades als Centres Cerimonials , que son denominats “Pueblo” i que nomes son utilitzats durant les celebracions. En aquests hi ha una capella, la casa del Governador, el “cementiri” i algunes cases per acollir a hostes d’altres comunitats. Les festivitats religioses que congreguen mes persones son el Nadal, la Setmana Santa i les bodes, encara que, actualment, la celebracio del Nadal ha decaigut considerablement.

Relacions interetniques [ modifica ]

Al llarg de la historia els i les Chachi han mantingut relacions d’intercanvi de bens i xamanisme amb la Sierra, Costa i Orient. Es per aquest motiu que el poble parla frequentment de viatges a Ibarra i Cotacachi amb l’objectiu de comercialitzar; d’aquesta manera els coneixements dels bruixots del col·lectiu eren intercanviats amb els “cholos”, els “putumayos” i els “colorados”. Aquest teixit de relacions interetniques va ser trencat amb la conquesta i la instauracio del sistema dominant, que va aillar molts grups etnics i va organitzar les seves economies geograficament. Aixo va servir com a mecanisme clau en el domini de les societats, del qual el poble Chachi, gracies al caracter del medi en el que vivia, en va poder escapar en certa manera. Tot i aixi, les relacions en l’ambit xamanic s’han mantingut amb els tsachila (colorados) i alguns chachi han establert amb aquells relacions d’aprenentatge xamanic, de comparatge i fins i tot relacions matrimonials. Algunes families s’han traslladat a les comunitats tsachila, on treballen com a jornalers .

Les relacions interetniques del Poble Chachi amb la gent considerada “mestissa” o els blancs ?denominats comunament manabas? i els afrodescendents ?calificats juyungos? que habiten les Esmeraldes, son en gran manera conflictives. Per als i les Chachi, la seva relacio amb aquests grups es antagonica, ja que entenen que te lloc una disputa pel territori. A mes, el fet que els i les Chachi tinguin una justicia propia que sanciona determinades conductes que no pot aplicar a aquests altres grups per que pertanyen al sistema dominant ?que te una forma diferent a la dels i les Chachi en tractar els assumptes?, fa que els membres del grup tinguin una actitud de menyspreu envers les persones que ells consideren que falten a la societat i queden impunes. La tensio en les relacions entre la comunitat Chachi i els juyungos ve de lluny, ja que aquests segons, en minoria numerica, van aliar-se amb determinats grups etnics del litoral i participant de les guerres d’aquests. Aquesta friccio es mante avui dia tot i que amb molta menys intensitat, i esdeve una situacio dificil tant pel Poble Chachi com per als juyungos , que en molts casos son minoria numerica.

Segons na Carrasco, amb l’avenc de la frontera nacional ?a causa de les escoles i col·legis? aquestes relacions conflictives van millorant amb el temps. Encara que aquest fet no sempre es positiu, ja que les escoles reprodueixen el posicionament ideologic hegemonic que concep la identitat indigena de forma pejorativa, cosa que pot influir be en que els i les Chachi s’avergonyeixin de les seves tradicions, o be en que encara remarquin mes aquests antagonismes.

Aixi doncs, es comencen a teixir aliances, punts en comu i coordinacio entre la gent Chachi i els juyungos , i on anteriorment hi havia nomes conflicte, ara es comencen a crear llacos matrimonials i es permet que utilitzin els seus recursos.

Situacio actual respecte a l'Estat nacional i les instancies internacionals [ modifica ]

≪Los Chachi constituyen uno de los grupos etnicos ecuatorianos que mayores problemas y limitaciones enfrenta en la actualidad.≫ ^[3] Aquesta afirmacio es el primer argument per centrar l’atencio en les relacions entre el poble Chachi i la societat dominant i com aquesta ha impactat en la seva vida. Els problemes que l’autor senyala com a mes destacats son: conflictes per la terra, deteriorament ambiental, presencia de greus malalties tropicals, migracions, debilitat organitzativa, perdua de valors culturals. En suma, un context fruit d’un proces d’integracio irreversible en la societat nacional.

Mereix especial atencio l'extraccio fustera en el territori habitat pels i per les Chachi, ja que s’ha assenyalat com a principal agent en el seu genocidi cultural i biologic. Suposa un problema en varis sentits. En primer lloc, les companyies fusteres (ENDESA, BOTROSA, AGROFE, CODESA) s’aprofiten de les dificils condicions de vida en les que es troben les comunitats per “l’oblit estatal” i contracten Chachis com a ma d’obra barata i temporal, sense cap mena de proteccio contra riscos laborals. Els indigenes, sovint joves estudiants, s’incorporen a treballar a les serradores mes properes, com a migrants estacionals, fet que els converteix en apatrides i te repercussions de desarrelament. S’ha demostrat que els que hi treballen no nomes no gaudeixen dels drets laborals basics, sino que, a mes, hi preval una situacio de violacio de Drets Humans elementals. A mes, Carrasco ha subratllat el racisme imperant en aquestes empreses, que funciona com a legitimador de la discriminacio salarial, en el tracte i en les exigencies laborals. En suma, “la capitalizacion y acumulacion de unos se efectua sobre la opresion y la sangre de muchos”.

En segon lloc, l'extractivisme expansiu suposa un problema per les seves repercussions ecocides, doncs aquesta etapa d’explotacio esta eliminant una de les majors riqueses d’Esmeraldes i esta donant pas a un proces de desertificacio i canvis climatics que arriba a punts critics. La disminucio de la caca i la pesca a causa de la tala irracional i la contaminacio dels rius, impacta fortament en l’alimentacio Chachi, limitant-la als aliments extrets de l’agricultura. En aquest sentit, l'ecocidi es converteix en un genocidi.

Per aixo, l’acces i la utilitzacio de la terra es tant important per a ells. L'expansio de les fronteres nacionals ha anat envaint els territoris que, tradicionalment, les families Chachi ocupaven i cultivaven lliurement. La forma de tinenca de terra per al cultiu que han desenvolupat tradicionalment com a alternativa a la propietat privada, caracteristica del sistema capitalista, es la que es basa en el fet que la terra es de qui la treballa, pero no l'explota ni hi especula. Pero aquest tipus d’acces a la terra ≪esta siendo destruido y mutilado por el capital que ignora las culturas, las personas y busca unicamente el enriquecimiento, licito o no, de una minoria.≫ ^[2] Com a resposta, la comunitat Chachi s’ha vist obligada a buscar titols juridics sobre el seu territori per a evitar que es continuin entregant concessions. Carrasco ressalta la importancia de parar atencio als processos d’adjudicacio legal de terres perque l'extensio que es dona a les empreses no sigui un altre mecanisme per a exercir el genocidi i arraconar els i les Chachi en una superficie en la que, en un futur, no puguin estendre la seva poblacio.

L’Estat d’Equador ha elaborat lleis i decrets per a contrarestar l'explotacio forestal i el consequent ecocidi realitzat per les companyies fusteres, pero aquestes no es compleixen o es dictaminen deixant buits que les empreses aprofiten. De la mateixa manera, tambe s’han proposat projectes de recuperacio d’arees desforestades o de preservacio de la vida ecologica, entre d’altres, pero, malauradament, Carrasco tem que aquests corrin la mateixa sort que les lleis i no es duguin mai a terme.

Medina senyala un altre problema que ha anat sorgint a consequencia de l'expansio de les fronteres nacionals. Descriu les comunitats Chachi com a “pobles oblidats” per l’Estat pel fet que els manquen uns serveis basics: una bona educacio, un bon sistema de salut, infraestructures recreatives, mecanismes informatius, etc. Segons el criteri de Medina, aquests son elements que ≪requiere todo pueblo para un mejor desarrollo economico y socio-cultural≫. Els factors principals per a denunciar l’absencia d’un bon sistema educatiu son el nivell d’alfabetitzacio del Poble Chachi (nomes el 25%) i el baix nombre de professionals universitaris, barometres totalment eurocentrics. Senyala l’acces a un bon nivell educatiu com a unica via perque els i les joves puguin millorar les seves condicions de vida. Es a dir, parteix de la idea que l’alfabetitzacio i la professionalitzacio universitaria configuren els coneixements exclusivament valids i necessaris per a accedir a un bon nivell de vida, nivell de vida que, per una altra banda, respon al model de societat hegemonica. Tambe apunta a la falta de parcs infantils, pistes esportives i sales de lectura. Medina tambe veu la l’aillament del Poble Chachi en la seva falta d’informacio respecte el seu pais i el mon exterior: no tenen acces a les noticies, als programes culturals de radio, a la premsa, etc. Per a l’autor, en el seu conjunt, aquests aspectes creen una situacio de marginalitat total respecte la societat nacional, el mercat i altres formes de viure i pensar.

Encara que, actualment, el poble Chachi mante i desenvolupa moltes de les tradicions que el defineixen particularment, ens les ultimes decades, per la seva articulacio amb la societat nacional, ≪se han visto enfrentados irremediablemente a nuevos problemas, retos y alternativas que les obligan a implementar distintas estrategias para subsistir y desarrollarse en condiciones muy diferentes a las que vivieron sus mayores.≫ ^[2] Cal establir un vincle entre aquest context i les carencies que Medina senyala, ja que ens mostra que son fruit de necessitats creades i imposades pels sistemes hegemonics. Si no s’estableix aquest vincle, es perpetua la imatge dels indigenes com a societats “no evolucionades” i “endarrerides” a les quals cal ensenyar el cami.

Tot i les aportacions eurocentriques i colonials de Medina, cal reconeixer que la vida dels i les Chachi ha estat modificada pel seu contacte amb els models de societat dominant fins al punt que el seu modus-vivendi tradicional ja no es pot desenvolupar al marge d’aquestes noves logiques. En aquest sentit, l’acces a una educacio que els alfabetitzi es una necessitat real en front una demanda real i constitueix una eina mes per a la seva supervivencia en front les urpes de l’Estat i les empreses internacionals. Ja no te importancia ≪el anciano que sabe de las leyes y tradiciones de los antepasados, la importancia pasa a quienes ‘leen y escriben’, ‘hablan bien castellano’, ‘saben discutir con autoridades manabas’, ‘conocen Quito’≫. Per a l’autora, el canvi mes substancial s’ha produit en el proces de socialitzacio dels infants i joves. Si, tradicionalment, els que transmetien els coneixements, i per tant, els que tenien mes estatus i autoritat respecte els menors, eren els pares, actualment, la instauracio de les escoles ha trencat aquest proces d’aprenentatge. Ara, els posseidors del coneixement son els estudiants. Per tant, s’han transformat les condicions en les que el Poble Chachi adquireix estatus i ja no es el saber acumulat al llarg dels anys el que confereix autoritat, sino la llengua, la lectura i l'escriptura. Posseir aquests coneixements possibilita al subjecte la comunicacio amb el mon dominant i l’acces a certs bens i beneficis. En aquest sentit, les escoles son un mecanisme que confereix poder. Aquesta situacio genera una doble actitud: una d’adhesio (al sistema hegemonic) i una reivindicativa, cada vegada mes sobresortint.

Es important parlar de la creacio de la Federacion de Centros Chachi de Esmeraldas (FECCHE), associada a la Confederacion de Nacionalidades Indigenas del Ecuador (CONAIE). Aquesta associacio va neixer als anys setanta com a mecanisme per a la supervivencia etnica enfront dels reptes que plantejava el contacte amb la societat nacional. D’uns objectius originals dirigits a la defensa del territori, aquests s’han anat ampliant i s’han anat orientant a la defensa cultural i a l'establiment de millors condicions de vida per al Poble Chachi. La FECCHE presenta els seus problemes i les seves aspiracions davant les autoritats de l’Estat i l’Esglesia. A nivell organitzatiu intern, crida l’atencio veure com, paradoxalment, tenen per objectiu la superacio dels reptes esmentats pero, al mateix temps, les exigencies legals exteriors respecte la seva organitzacio impliquen establir nous vincles amb el mercat de consum. ≪La almohadilla, la tinta, los registros, frecuentes viajes y salidas al abogado, a las autoridades... va afectando hondamente la estructura total del Pueblo Chachi.≫

Carrasco encara remarca un altre dels mals al qual la comunitat Chachi s’ha d’enfrontar avui en dia: les institucions internacionals i els seus programes i projectes. Aquestes penetren en el si de les comunitats indigenes i, sense parar atencio a les necessitats, problemes i inquietuds reals de la poblacio, originen autentiques destrosses, creen dependencia, causen ruptures, etc. Per exemple, es il·lustrador el testimoni que recull Carrasco a la seva monografia, que ens parla d’uns alemanys que van arribar a la comunitat Chachi i van dedicar anys a engegar una cooperativa pero van fracassar perque no van prestar atencio al fet que son camperols molt independents i els cultius es treballen per familia. Ara be, s’han demostrat altres iniciatives cooperativistes de produccio que han sorgit a partir de l’organitzacio propia dels i les Chachi, tot responent a necessitats reals. Aixo indica que, tot i el seu caracter independent, no son incapacos ni ignoren les possibilitats de l’organitzacio comunal. Carrasco comenta que es probable que aquesta sigui ≪la unica via que les queda para enfrentarse al mundo del lucro y de explotacion que les viene encima. Si permanecen aislados, con tenencia individual de la tierra, todos los intentos por preservarse y mantenerse como Pueblo seran vanos.≫

Altres informacions [ modifica ]

Les malalties, un altre enemic del Poble Chachi [ modifica ]

Una altra de les consequencies negatives de l'extractivisme i el mercantilisme per al Poble Chachi son les nombroses malalties que han aparegut, com la tuberculosi, la malaria, les grips, la lieshmaniosi o la oncocercosi, entre d’altres. Davant d’aquestes nombroses malalties, les autoritats no prenen les mesures necessaries, ja que pel que respecta a l’oncocercosi, el territori ha estat investigat en nombroses ocasions i la mosca negra segueix proliferant a la zona.

La medicina tradicional no pot pal·liar aquests mals i nomes hi ha un metge rural en els dos dispensaris disponibles a les missions. Les politiques d’intervencio anuals que porten medicina a la zona son insuficients i estan mal plantejades, ja que les persones que acudeixen a ajudar a la zona varien molt sovint i no estan preparades per relacionar-se amb persones d’altres cultures diferents a la seva. Com be exposa Carrasco: ≪Son tantos los grupos nacionales y extrangeros, medicos y paramedicos, estudiantes e investigadores que visitan la zona que la gente ha empezado a sentir cansancio de ser auscultada, y es ya notorio el rechazo que en muchos casos manifiestan ante tantos investigadores y seudoinvestigadores que llegan a la zona, sin iniciar ningun programa serio de atencion.≫ ^[2] Aixi doncs, aquest es un altre eix que requereix atencio en les problematiques que estan vivint els i les Chachi, i una atencio no nomes especialitzada, sino eficac i no etnocentrica.

Referencies [ modifica ]