Cerint
(
Cerinthus
,
Kerintos
, Κ?ρινθο?) fou un
filosof
grec
del
segle
i
, encara que alguns el situen al segle
ii
. Era jueu de naixement. Va estudiar a
Alexandria
i fou considerat un
gnostic
. Va viure a l'
Asia Menor
on va propagar les seves doctrines. Res se sap sobre la seva mort. Segons
Epifani
, es va adherir a la secta cristiana sense abandonar l'observanca judaica, oposant-se a l'
antinomisme
que defensava
Pau
. Una tradicio que es remunta a
Policarp d'Esmirna
explica una trobada casual entre Cerint i
Joan l'Apostol
a les termes d'
Efes
.
Ireneu de Lio
pensava que Joan va escriure el seu
evangeli
per demostrar la divinitat de
Crist
, contra les opinions de Cerint.
[1]
Algunes de les ensenyances de Cerint:
- Una
deitat
menor crea el mon fisic.
- Jesus l'home i "Crist" l'esperit divi no eren la mateixa persona.
- Justificacio per les obres, en particular l'observanca cerimonial del
judaisme
.
- Creia en el regne de mil anys de Crist sobre la terra.
Les creences de Cerint referent a la seva
cristologia
eren similars a les dels
ebionites
, pero gnostiques en la seva concepcio de la creacio. Cerint distingi entre l'home Jesus i el Crist. Va negar el naixement sobrenatural de Jesus, fent-lo fill de Josep i Maria, i distingint-lo de Crist qui baixa sobre ell en el baptisme i el va deixar de nou en la seva crucifixio. Tambe es deia que Cerint va ensenyar que Jesus seria aixecat d'entre els morts al darrer dia, quan tots els homes s'aixecaran amb Ell.
Eusebi de Cesarea
comenta referent a ell: "Aquesta es la doctrina que ensenyava (Cerint): que el regne de Crist seria terrenal. I com estimava el cos i era pura carnalitat, imaginava que alla es trobaria en mig d'aquelles satisfaccions que anhelava, las del ventre i les del baix ventre, es a dir, menjar beure i practicar el sexe.
[2]
Cerint podria haver estat el suposat receptor de l'
Apocrif de Jaume
(codex I, text 2 dels
Manuscrits de Nag Hammadi
), malgrat que el nom escrit, es quasi il·legible.
Cerint i l'Apocalipsi
[
modifica
]
Alguns
Pares de l'Esglesia
detractors del llibre
Apocalipsi de Sant Joan
atribuien a Cerint la seva autoria, degut principalment a la semblanca doctrinal entre les seves ensenyances i l'epoca del Mil·lenni descrita en el llibre.
- Hipolit
en la seva obra "Contra Caium ";
[3]
refutava a Caius qui sostenia que l'Apocalipsi de Joan, fou una obra del gnostic Cerint".
- Els
Alogi
, una
secta
de l'any
200
dC., anomenada pel seu rebuig a la doctrina del Logos, negaven l'autenticitat de l'Apocalipsi i assignaven la seva autoria a Cerint.
[4]
- Eusebi
cita les seves paraules:
Pero Cerint per mitja de revelacions que ell afirma ser escrites per un gran Apostol falsament imaginava coses meravelloses, afirmant que despres de la resurreccio hi hauria un regna terrenal
.
[5]
- Dionis
, bisbe d'Alexandria, deixeble d'
Origenes
, no s'oposa al fet que Cerint fos l'escriptor de l'Apocalipsi, i afirmar que:
aquesta es la doctrina de Cerint: que hi haura un regna terrenal de Crist
. Ell considerava l'Apocalipsi com l'obra d'un home inspirat pero no d'un Apostol.
[6]
Semblanca entre l'Apocalipsi i les doctrines i pensaments gnostics:
- L'us de
l'Alfa i l'Omega
(Apocalipsi 21,6), expressio gnostica.
- L'us de
l'esposa de L'Anyell
(Apocalipsi 21,9 i 22,17), equivalent a
Sofia (saviesa)
l'esposa de Crist dels gnostics.
- L'us de la
numerologia
com llenguatge simbolic.
- L'us de
l'arbre de la vida
, Apocalipsi 22,2.
- L'us del
celibat
com a clau per la salvacio, Apocalipsi 14,4 (Doctrina mai ensenyada per Jesus i els seus apostols).
Aquests trets documentals, recolzen que l'autor de l'Apocalipsi era un cristia gnostic amb influencies hel·lenistiques, molt lluny del Joan, jueu, pescador de
Galilea
i probablement poc versat en temes apocaliptics i gnostics. A mes esta el fet que Cerint va viure a l'
Asia Menor
, lloc on se situaven les set esglesies esmentades per l'Apocalipsi de Joan.
- ↑
Montserrat Torrents
, Josep (ed.).
Los Gnosticos
. Madrid: Gredos, 1990, p. 26-27.
ISBN 8424908848
.
- ↑
Eusebi., Historia Eclesiastica III, 28
- ↑
(Hermathena, VI, p. 397 sq)
- ↑
(Epifani, Ll, ff, 33,; cf. Iren., Adv. Haer., III, 11, 9)
- ↑
(Hist. Eccl., III, 28)
- ↑
Eusebi, Hist. Eccl., VII, 25
Bibliografia
[
modifica
]
- CHARLES E. HILL,
Cerinthus, Gnostic or Chiliast? A New Solution to an Old Problem
, JOURNAL OF EARLY CHRISTIAN STUDIES (8.2, Summer 2000).
Enllacos externs
[
modifica
]