espelma
de cera
Cera
originariament es la substancia secretada per l'
abella
usada per a la construccio dels seus
ruscs
.
En
quimica
cera
es refereix a una classe de
compostos quimics
que fisicament son plastics mal·leables a temperatura ambient. Els seus punts de fusio estan per sobre dels 45 °C i foses donen un liquid de poca
viscositat
. Les ceres son insolubles en aigua pero solubles en
solvents
basats en el
petroli
. Totes les ceres son
compostos organics
tant les ceres sintetiques com les que es troben a la natura.
[1]
Estructura quimica del cetil palmilat que es una cera.
Des del punt de vista quimic, la
cera d'abella
es formada per molecules que s'obtenen per
esterificacio
d'un
acid gras
amb un
alcohol
monovalent lineal de cadena llarga de pes molecular elevat. Son palmitat de
miricil
, l'
ester
derivat de l'
acid palmitic
, i l'alcohol
triacontanol
o miricil.
Les ceres son compostos organics caracteritzats per llargues cadenes
alquiliques
. Les ceres naturals son tipicament
esters
d'
acids grassos
i
alcohols
de cadena llarga. Les ceres sintetiques son hidrocarbonis de cadena llarga que no tenen
grups funcionals
.
Hi ha ceres d'origen animal (com la cera d'abella i altres) de composicio variada que son mes toves i fonen a temperatures mes baixes que altres ceres.
Les ceres vegetals les produeixen especialment els climes calids per a controlar hidratacio i evaporacio. Des del punt de vista comercial la mes important de les vegetals es la
cera de carnauba
obtinguda de les fulles d'una palmera del
Brasil
.
Les ceres derivades del petroli tenen com a exemple la
parafina
que en lloc de ser un ester es una barreja d'
alquens
. De parafina se’n produeixen anualment milions de tones, es fan servir per a fer espelmes, adhesius, cosmetics, capes protectores i en alimentacio (com els
xiclets
)
Les ceres naturals i sintetiques es fan servir en l'alimentacio, cosmetics, farmacs, neteja domestica, etc.
Actualment la majoria de les espelmes son de
parafina
degut que la
cera d'abelles
resulta molt cara.
Els usos de la cera d'abelles son molt variats a mes de la construccio dels ruscs i les espelmes s'utilitzen en
cosmetica
i encerats de diverses substancies sempre que el preu del producte justifiqui l'us de la cera natural.
La
cera d'abella
es altament insoluble en medis aquosos i a temperatura ambient es presenta solida. La cera pura d'abelles no deixa cap residu quan es crema.
Material escultoric
[
modifica
]
En parlar dels materials emprats pels escultors per fer les seves obres, es pensa tot seguit en la fusta, la pedra, el metall..., pero mes dificilment en la cera. En canvi, es tracta d'un material que ja ha estat utilitzat des d'antic en l'escultura. Materia facil de modelar i tenyir, tant en el mon roma com en el medieval s'utilitza per a la realitzacio de mascares relacionades amb els ritus funeraris i, tambe, per fer exvots de caracter devocional.
[2]
Utilitzada, igualment, per portar a terme els models d'escultors i orfebres, es a partir del segle
xvi
que destaca com a
genere especific en la realitzacio de retrats, petites figures aillades i escenificacions mes o menys complexes. Certament,
es coneix l'existencia d'aquestes obres mes per referencies escrites que per peces conservades, a causa, sobretot, de
la fragilitat de la mateixa materia.
[2]
La historiografia assenyala Italia com el lloc on va agafar mes volada el denominat “art de la cera”, sent
Florencia
on els
“ceratoli” ?artistes especialitzats en aquesta materia? van practicar aquest art amb gran mestratge. Altres ciutats com
Venecia
,
Genova
o
Napols
tambe en van ser centres de produccio importants.
[2]
La practica d'aquest art arriba a
Espanya
a l'inici del segle
xvii
, a traves d'artistes espanyols formats en els centres italians, com en el cas de
Juan de Revenga
(Saragossa, vers 1614 ? Madrid, 1684). Altres artistes, com el reputat
Eugenio de Torices
(Madrid, vers 1625 ? Madrid, 1709), sembla que es va formar a la Peninsula. Aquest material s'aplica, principalment, en la realitzacio de figures aillades i escenes religioses i/o profanes col·locades dintre de vitrines o amb vidre frontal. Aquestes obres, normalment de mida petita, foren destinades a convents, a gabinets o a cambres de cases
de families nobles i/o benestants.
[2]
Petits quadres de cera tambe es van incorporar als mobles, i s'aplicaren principalment a la decoracio del frontal de calaixos d'arquetes. Les primeres noticies documentals que es tenen d'obres fetes de cera a Espanya fan referencia a petites figures del Nen Jesus. Se sap que el famos
Nen de Praga
?que rep culte a les Carmelites de Praga des del 1628? fou portat d'Espanya fins a Txequia per
Maria Maximiliana Manrique de Lara
. Tambe s'esmenta en l'inventari del
Palau Reial de Madrid
del 1685, “una caja de un Nino de zera [sic] y vitrina delante”. Al testament de l'escriptor i dramaturg
Calderon de la Barca
, del 1681, tambe s'esmenten dos nens de cera entre les seves pertinences. De la col·leccio d'escultura del
Museu Frederic Mares
, destaca una delicada escultura de cera d'un Nen Jesus adormit.
[2]
Enllacos externs
[
modifica
]
 |
A
Viquidites
hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a
Cera
|
Viccionari