Centelles
es una
vila
i
municipi
de la
comarca
d'
Osona
, i situada al sud de la regio de l'
Alt Ter
. Limita amb els termes municipals de
Sant Marti de Centelles
pel sud;
Castellcir
, per l'oest;
Seva
pel nord-est; i
Balenya
, pel nord-oest.
Es situat a l'entrada sud de la
plana de Vic
, entre el
riu Congost
?que passa per l'est de la poblacio? i la serra que tanca la plana de Vic per l'oest, serra coneguda com la Costa: els
cingles de Berti
; i a la falda del
Puigsagordi
(972 m), turo que sobresurt de la serra.
Centelles es troba a la vall del riu
Congost
, que es va formar per un proces d'erosio provocat per un curs d'aigua, durant milers d'anys. Aquell curs d'aigua ha quedat reduit, amb el pas dels anys, a l'actual riu Congost. El riu s'alimenta de diversos torrents situats al municipi, com el de Banyeres, la Llavina, la Cira, el gorg Negre, etc. Tambe compta amb diverses fonts, com la font Calenta, la del Rossell, la font Grossa, la de la Saleta, etc.
A l'oest de la vila, que esta a una alcada aproximada de 500 m, hi ha una serralada que te una alcada mitjana de 900 metres, on destaca el cim del
Puigsagordi
.
Geologia
El terme municipal de Centelles es troba geologicament al limit de:
Els materials triasics de la serralada Prelitoral es posen en contacte amb els materials paleogens (
Paleoce
i
Eoce
inferior) de la depressio de l'Ebre, mitjancant la falla del Congost, que passa aproximadament pel llit del riu
Congost
.
Aquests materials estan disposats estratificadament en una inclinacio d'uns 5 graus cap al nord-oest.
Hidrogeologia
Pel que fa als recursos hidrics del terme municipal de Centelles, ens trobem amb dos fets:
- El terreny esta constituit per materials impermeables o amb poca capacitat d'emmagatzematge
- El riu
Congost
te una conca de drenatge molt petita.
Homes pescant en un llac davant de l'Hostal de Sant Antoni (entre 1910 i 1936)
Aixo provoca que els cabals dels torrents i rieres que alimenten el Congost siguin petits o sense aigua gran part de l'any, llevat de quan es temps de pluja.
La pluviositat es relativament elevada (707 mm/any) i el terme municipal es molt ric en fonts i eixidius d'aigua en general. Malgrat aixo la disponibilitat d'aigua en l'entorn natural esta marcada per l'estacionalitat. El riu passa per una zona relativament plana i per tant l'aigua no queda retinguda en embassaments. Pel que fa a les aigues subterranies, seria necessari perforar a molta profunditat per aconseguir cabals importants.
Les fonts, pous i mines del municipi presenten, des del punt de vista quimic, bicarbonat i calci. Son aigues dures i una mica alcalines. Les aigues dels pous mes fondos son mes salines que les de les fonts i mines.
La primera referencia historica del toponim Centelles apareix en llati (Sentelias) l'any
898
(acte de consagracio de l'esglesia d'Aiguafreda de Dalt). Aquest nom va ser adoptat pels senyors del
Castell de Sant Esteve
(actualment de Sant Marti) que el
segle
xiv
van esdevenir barons. El vilar va neixer al voltant de la
sagrera
de l'esglesia de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles.
Al segle
xv
els barons van traslladar la seva residencia del castell a la sagrera i un segle despres la baronia esdevingue comtat del
Castell de Centelles
. El comtat tenia 85 km² i incloia els termes actuals de
Balenya
,
Sant Marti de Centelles
i
Sant Quirze Safaja
. Al segle
xvi
, el baro Lluis I va convertir el nucli en una vila emmurallada que prenia el nom de Santa Coloma de Centelles. El recinte tenia tres portals: el de Sant Antoni, el d'Amunt o de Sant Marti i el Nou
Nou
, l'unic que s'ha conservat.
En els segles
xvi
i
xvii
, la poblacio va augmentar en part gracies a la immigracio occitana, que s'establi al carrer Estrangers i d'altres de proxims.
Portal de Centelles
Entre
1688
i
1690
es va produir la
revolta dels Barretines
, que es va iniciar a Centelles pel malestar que hi havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes, el perllongat allotjament de tropes i el pagament de censos. El moviment es va escampar pel territori i els pagesos van arribar a assetjar
Barcelona
. En la
guerra de Successio
(
1705
-
1714
), Centelles va donar suport a
Felip d'Anjou
i va ser assaltada per les tropes austriacistes el
28 de febrer
de
1714
. Per la seva adhesio,
Felip V
li va concedir el titol de
fidelisima Villa de Centellas
, atorgant-li diversos privilegis. Un segle despres, les tropes franceses van ocupar la vila durant la
Guerra del Frances
(
1808
-
1812
) i van devastar part del nucli urba.
En 1875 va arribar el tren de la linia Barcelona-Vic-Puigcerda. L'estacio es obra de l'enginyer Josep Foulon Tudo, seguint l'estil frances.
Ja en el segle
xx
, tot i continuar essent una vila eminentment agricola, te un considerable desenvolupament comercial i industrial, sobretot en els sectors d'alimentacio i textil, i tambe d'
estiueig
gracies al ferrocarril. Els anys de tensio viscuda per la duplicitat de subministraments d'energia electrica es resolen amb la municipalitzacio del servei i la fundacio de l'Electra Municipal el 1926.
Despres de la Guerra Civil, Centelles no va coneixer una epoca de relativa prosperitat fins als anys seixanta. L'augment de la poblacio, tant per la natalitat com per la immigracio; l'expansio i la diversificacio de la industria (textil, filatura, embotits, construccio, pells adobades, avicultura...); l'expansio urbanistica i la revifalla de la vida cultural son alguns trets d'aquest creixement.
Entre 1990 i 2009, Centelles ha viscut canvis importants, com es la transformacio urbanistica i el creixement demografic que porta la vila a superar els 6.000 habitants l'any 2002.
Llocs d'interes
[
modifica
]
Dins el terme municipal de Centelles podem trobar punts molt interessants, com
Sauva Negra
o un tros de l'antiga via romana.
Capella de Jesus
Santa Coloma de Centelles
- Capella de Jesus: capella del segle
xvi
, construida fora de la vila, pero actualment dins del nucli urba; es d'estil
gotic
amb influencies renaixentistes. Esta ubicada al Passeig, davant del
Portal
.
- Capella del Socos
: Capella del segle
xvi
, situada al final del carrer del Socos.
- Can Domingo
.
- El Cerda de la Garga: mas fora del nucli urba. Mas on va neixer l'il·lustre centellenc
Ildefons Cerda
.
- El Passeig: petit passeig al centre de la poblacio, on fan ombra uns plataners, obra de
Joaquim Raspall
de
1922
.
- El
Portal
: portalada del 1542, i antiga entrada al nucli urba, coronada per un costat per l'escut dels comtes de Centelles. Va ser restaurat el
1917
per
Jeroni Martorell
, el 1987 va ser novament restaurat, i es un dels elements arquitectonics mes caracteristics de la poblacio.
- Hospital de Centelles.
- Moli de la Llavina
Arxivat
2013-05-14 a
Wayback Machine
.. Es pot veure un moli accionat per l'aigua de les seves basses, tal com ho ha fet durant centenars d'any. Es un dels pocs molins fariners en funcionament a Catalunya.
- Nucli antic i Sagrera de Centelles.
- Palau Comtal de Centelles
: construccio del segle
xvi
situada a la placa major. Primera residencia vilatana dels Centelles, primer barons i despres comtes. Es Be Cultural d'Interes Nacional.
- Marco Vell: centre d'exposicions. Actualment a la primera planta hi ha una sala-museu dedicada a la paleontologia. Es tracta d'una exposicio permanent que, de manera didactica, basada en recursos museografics innovadors, relaciona els exemplars fossils i els minerals amb l'entorn de Centelles i Osona d'on procedeixen. La col·leccio tambe inclou peces procedents d'altres llocs de Catalunya i la resta del mon, que son objecte d'exposicions temporals tematiques. Els horaris de la Sala de Paleontologia son els mateixos del Centre d'Art i tambe s'hi poden concertar visites per a grups escolars.
- Sant Antoni de les Codines: petita ermita que actualment es troba a l'entrada del poble des de la carretera C-17, i va ser traslladada durant l'ampliacio de la carretera.
- Santa Coloma
: esglesia parroquial dedicada a Santa Coloma, patrona de la vila. Es del 1704-1710 i hom la va construir sobre una antiga esglesia del 898. El campanar es del 1682 ?obra de Miquel Fiter, amb base de planta quadrada, que a mitjana altura passa a ser de planta octogonal? i es un element molt caracteristic de la poblacio. Se’n pot veure una galeria d'imatges al seguent enllac:
Parroquia de Centelles
.
- Via ferrada de les
Baumes Corcades
: es una de les vies de pujada al
Puigsagordi
. Te el pont nepali mes llarg d'Europa en aquesta modalitat.
Festes i tradicions
[
modifica
]
Festa del pi, interior de l'esglesia de Santa Coloma
- Fira de la tofona
Arxivat
2013-09-25 a
Wayback Machine
.: cap de setmana abans de Nadal.
- Festa del Pi
: 30 de desembre.
- Festa d'hivern: 31 de desembre.
- Cau de Bruixes
Arxivat
2013-05-23 a
Wayback Machine
.: gener/febrer.
- Carnaval
: gener/febrer (es una setmana abans que el carnaval oficial).
- Fira del col·leccionisme i mercat d'art i antiguitats: abril.
- Fira de la ratafia i productes de la terra: principis de juny.
- Festa d'estiu: 1 de setembre.
- Mercat del trasto: octubre.
- Aplec del turo del Puigsagordi: 1 de maig.
Evolucio demografica
| 1497 f
|
1515 f
|
1553 f
|
1717
|
1787
|
1857
|
1877
|
1887
|
1900
|
1910
|
| 58
|
60
|
98
|
762
|
1.716
|
1.953
|
1.984
|
1.837
|
1.985
|
2.162
|
|
| 1920
|
1930
|
1940
|
1950
|
1960
|
1970
|
1981
|
1990
|
1992
|
1994
|
| 2.283
|
2.715
|
2.786
|
3.110
|
3.886
|
4.834
|
5.593
|
5.751
|
5.713
|
5.713
|
|
| 1996
|
1998
|
2000
|
2002
|
2004
|
2006
|
2008
|
2010
|
2012
|
2014
|
| 5.771
|
5.728
|
5.793
|
5.939
|
6.304
|
6.671
|
7.133
|
7.259
|
7.282
|
7.333
|
|
| 2016
|
2018
|
2020
|
2022
|
2024
|
2026
|
2028
|
2030
|
2032
|
2034
|
7.410
|
7.423
|
7.513
|
7.641
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
1497-1553: focs; 1717-1981: poblacio de fet; 1990- : poblacio de dret (
mes info.
)
|
Centelles es magia
[
modifica
]
Centelles es magia
es el lema, frase o marca amb que es coneix la vila. D'aquesta manera, el municipi vol donar a coneixer que cada diumenge hi ha mercat, i que els comercos estan oberts fins al migdia. Tambe que es fan diferents fires i activitats en el decurs de l'any, i que complementen el mercat, els comercos i els productes tipics de Centelles (tofona, ratafia, etc.). El lema tambe serveix per identificar-ne les activitats culturals i les rutes pel patrimoni i l'entorn. Es pot trobar mes informacio de les rutes a
wikivoyage.org
.
Centellencs il·lustres
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]