La cavalleria medieval es una institucio que des de la seva dimensio estrictament militar dels seus origens a Occident al tombant dels segles  xi i xii , que va adquirint fortes dimensions socials i culturals mentre anava avancant l' edat mitjana , i que la literatura romanica, a traves del romanc es perfila com una narracio en llengua vulgar i una de les primeres plasmacions en aquesta llengua es sobre la visio del mon de l' aristocracia cavalleresca. ^[1] contribueix a mitificar a partir de tres factors fonamentals: l’herencia romana, els valors germanics, l'herencia romana i la influencia eclesial.

La cavalleria en el mon antic [ modifica ]

En les antigues civilitzacions d' Egipte , Babilonia , Assiria , etc., s'utilitzaven els cavalls per a tirar de carros des d'on es llancaven llances i fletxes. Posteriorment se seleccionaren races equines mes fortes muntades per genets.

Tot i que alguns pobles, com els parts , en la guerra feien servir de manera quasi exclusiva els arquers muntats a cavall. En l'antiguitat i fins a la batalla d'Adrianopolis del 378 , que va establir la supremacia de la cavalleria sobre la infanteria a la guerra pels seguents mil anys, ^[2] pel que el seu nombre va augmentar en els nous exercits en detriment de la infanteria. La cavalleria dels armenis bagratides l'encapcalava l' aspet , un noble amb titol hereditari. ^[3]

Despres de la caiguda de l'Imperi Roma d'Occident , la cavalleria assumi un paper mes preponderant en l' exercit roma d'Orient . En destaquen els catafractes , cavallers pesants de moviments lents pero devastadors com a forca de xoc. Els conflictes amb els musulmans feren que a partir del segle  vii la cavalleria romana d'Orient s'especialitzes en el combat a les planes que caracteritzen Anatolia i el nord de Siria . A partir del segle  xi , els cavallers llatins es convertiren en una peca clau de l' exercit roma d'Orient sota la dinastia Comne , sia com a mercenaris o com a part de l'exercit regular.

Formacio del grup social dels cavallers [ modifica ]

En el caos i confusio que es van apoderar d'Europa des de la Caiguda de l'Imperi Roma d'Occident fins al segle  xi , amb la devastacio causada per les repetides invasions de vikings , magiars i arabs , sorgiren els primitius cavallers com a categoria social diferenciada, homes amb cavall i armes que no tenien altre ofici que combatre i s'agrupaven al voltant dels nobles, preocupats per la seva propia defensa o per obtenir mes terres possessions. A canvi de combatre, els cavallers van obtenir un estatut privilegiat que els eximia d'impostos i altres prestacions que no fossin les de les armes, consolidant el vassallatge com a element determinant de sistema feudal, basat en la propietat de la terra i l'explotacio del camperol, una divisio que s'entenia com una jerarquia natural establerta per Deu, i la pertinenca a una classe era immutable. El repartiment de poders feudal permetra mantenir la pau i el govern en un cert territori a l'empara dels cavallers. ^[4]

L'Esglesia, propietaria de latifundis i monestirs , en un intent de salvar clergues i bens, es va posar en mans de cavallers, reclutats amb finalitat defensiva, i va fomentar la creacio de les seves propies ordes militars , impregnant l'ideari cristia, imposant una reglamentacio de la guerra i sacralitzant una serie de normes de conducta definitories del cavaller i la seva missio en el conjunt social. ^[4]

Evolucio [ modifica ]

La idea d'un cavaller solitari i errant que sovint ens ha fet arribar la literatura i manifestacions artistiques posteriors com el cinema no coincideix amb les caracteristiques i formes de vida d'aquests personatges, doncs necessita mes d'un cavall per refresc o substitucio en cas de mort, ferida o malaltia, i criats per vestir-se o desvestir-se, pel pes de l' arnes o armadura . I tambe necessitava un castell o una morada per viure-hi i descansar entre viatge i viatge, i mantenir-hi la quadra i els masovers. Si hi afegim la necessitat de manteniment de l'armament (llanca i espasa) veiem que als cavallers els era menester una estabilitat economica per a mantenir-se com a tals, i no podien viure estrictament en soledat.

La formacio d'aquest grup social es produiria progressivament a partir del canvi dels segles X a XI , al voltant de l'any 1000. La literatura, en especial la novel·la de cavalleries i els cancons de gesta , ens parla de la possibilitat lliure de que qualsevol home batejat com a cristia podia ser ordenat cavaller, independentment de si era vil·la, serv o noble. Pero en la realitat aquests en van ser casos excepcionals, ja que, com ens fa veure Pastoreau, els col·lectius es van anar formant entre els descendents dels propis cavallers o membres de la noblesa: “A partir de mitjan segle  xii , els cavallers acostumen a ser reclutats quasi exclusivament entre els fills de cavallers i formar aixi una classe hereditaria”. I concreta: “Vers 1200, els cavallers son, en essencia, els senyors i els fills de senyors./…/…a poc a poc la condicio de cavaller deixa d'esser considerada com una cosa individual i es transforma en capacitat hereditaria reservada a les capes superiors de l'aristocracia. Es produeix llavors una fusio entre cavalleria i noblesa.” ^[5]

Els primers cavallers semblen personatges donats a una vida ociosa i de recerca de plaers mundans i beneficis propis. Algunes d'aquestes actituds intenten ser corregides per l'esglesia. Tambe trobem en aquest estadi inicial la figura del soldat de fortuna, que lluita al millor postor. D'acord amb Michel Pastoreau, n'hi va haver, de cavallers mercenaris, que accedien, sobretot, d'adquirir la condicio de cavaller com qui compra una llicencia, a aquells que es retiraven. Podien venir de territoris mes pobres com Arago, Flandes, Gal·les… i varen ser combatuts pel mateix col·lectiu cavaller.

L'ingres a la cavalleria es un proces formatiu que comenca ja en el canvi de la infancia a l'adolescencia (cap als 10-12 anys), i culmina en una cerimonia d'investidura que va tenir diferents formats en llarg de la historia. En un principi hi eren presents elements mitics aportats per la cultura germanica, referits sobretot a caracteristiques magiques de l'armament, en especial l'espasa. Progressivament els aspectes religiosos s'hi van anar imposant, incloent-hi la presencia de clergues o, fins i tot, dels mateixos bisbes.

El codi de cavalleria [ modifica ]

La cavalleria va desenvolupar el seu codi de valors inspirat en l'Esglesia amb influencies laiques i fins i tot paganes, imbuit de nocions idealistes, etiques i honorifiques, conformant una manera de viure i de pensar reflex d'una civilitzacio idealitzada en poemes epics, romancos i cancons de gesta. ^[4]

El codi de cavalleria que es va desenvolupar a l’Europa medieval tenia les seves arrels en segles anteriors. Va sorgir a l' Imperi carolingi a partir de la idealitzacio del cavaller (implicant valentia militar, entrenament individual i servei als altres), especialment a Franca, entre els soldats de cavalls de la cavalleria de Carlemany. ^[6] El terme " cavalleria " deriva del terme frances antic chevalerie , que es pot traduir per "soldat de cavalls". Originalment, el terme es referia nomes als homes muntats a cavall, de la paraula francesa per a cavall, cheval , pero mes tard es va associar amb ideals cavallers.

Torneigs [ modifica ]

Els torneigs son un dels usos socials mes emblematics de la cavalleria. Reuneixen un conjunt d’esdeveniments a cavall o a peu ^[7] durant els quals els cavallers demostren les seves habilitats militars, el seu talent en armes i munta, practicat a Occident entre els segles IX i XVI, els segles maxims de cavalleria. Els torneigs coneixen el seu apogeu entre els anys 1125 i 1225 . ^[8]

El final de la cavalleria [ modifica ]

Al segle  xiv , la naturalesa de la guerra canvia amb l'aparicio de noves armes com les ballestes i l'artilleria), assistim a la creacio d'autentiques companyies de mercenaris , formades per soldats professionals, que lluiten per al millor postor. El vincle que unia al senyor i els seus vassalls a l'amfitrio s'esvaeix gradualment, alhora que es transforma el sistema feudal. Per aquests motius, la tradicio cavalleresca s'esvaeix i desapareix en favor d'exercits professionals, de vegades permanents, que ja no estan units a la tradicio feudal, sino al servei del sobira, del rei i de l'Estat. La cavalleria pren cada vegada mes un to simbolic i tendeix a desmilitaritzar-se en els seus codis i rituals socials. Carles VII de Franca va establir el primer exercit professional permanent d’Europa, per la gran ordenanca de 1445, que va establir les Compagnie d'ordonnance . La innovacio no es nomes tenir tropes permanents en lloc d’un exercit mobilitzat a demanda o mercenaris, sino tambe que aquestes estan directament sota l’autoritat del rei i no dels seus vassalls, cosa que modifica totalment l'equilibri de poder amb ells. ^[9]

Quan el feudalisme es va esvair al segle XV tambe ho feu la cavalleria, especialment a partir de l'us massiu de l' arc llarg angles , que va destruir un exercit de cavallers francesos a la batalla d'Agincourt , ^[10] pero les ordes de cavalleria van persistir durant el Renaixement i fins ben entrat el barroc i l'edat moderna, i nombroses ordres dinastiques de cavalleria continuen actives als paisos que conserven una tradicio de monarquia. L'ideal de la cavalleria, va tornar a apareixer als segles  xviii i xix quan els escriptors van comencar a romantitzar l'edat mitjana. ^[11]

Llibre de l'orde de cavalleria [ modifica ]

El Llibre de l'orde de cavalleria va ser redactat per Ramon Llull entre 1274 i 1276, poc despres de viure la Il·luminacio al Puig de Randa , que va precedir l' Art Lul·liana . Es pensa que el llibre va ser escrit entre aquestes dates, perque fa al·lusio a l' Art abreujada d'atrobar la veritat ? datat el 1274 ? i apareix anomenat a Doctrina Pueril ? datat el 1276. ^[12] Cal afegir, que aquest es l'unic llibre sobre l'estament militar de Ramon Llull . ^[13]

Dividit en un proleg i set capitols, el Llibre de l'orde de cavalleria es un recull dels sabers i de les virtuts que ha de tenir qualsevol cavaller, i dels vicis que ha d'evitar. Aquest llibre basa l'estament de la cavalleria en la defensa de la fe, la fidelitat a la monarquia i el respecte cap als estaments socials inferiors. Cal remarcar que Llull aprofita aquest llibre per demanar una escola de cavalleria que pugui instruir els cavallers. ^[12]

Canco de gesta, novel·les de cavalleries i novel·la cavalleresca} [ modifica ]

Les cancons de gesta son epopeies medievals europees en llengua romanica , redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan emfasi en els combats entre cristians i sarrains .

Les novel·les de cavalleries son epopeies medievals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinaries. En general, les cancons de gesta les recitaven interprets professionals, mentre que les novel·les de cavalleries s'associen amb la lectura privada. ^[14]

La novel·la cavalleresca es un genere narratiu que va apareixer a Europa entre els segles  xiv i el xv . Va ser l'evolucio dels llibres de cavalleries i van ser novel·les mes modernes que reflectien situacions reals d'aquella epoca. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les croniques catalanes. Llavors va haver-hi una influencia mutua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d'aquestes obres.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Cavaller
• Novel·la de cavalleries
• Canco de gesta