Per a altres significats, vegeu ≪ catarsi ≫.

La catarsi es una experiencia purificadora d'emocions, produida per una obra d'art. ^[1]

El mot ‘catarsi’ prove del grec κ?θαρσι?, katharsis , que significa ‘neteja’, ‘purificacio’, ‘expiacio’ o ‘sacrifici espiatori’. ^{[2] [3]} Te el seu origen en la concepcio del paper de l'art, sobretot la musica i la tragedia, que segons Aristotil el resultat de la identificacio de l'espectador amb el que passa a l'escenari en la tragedia grega . ^[4] La foscor i concisio en que roman embolicat el concepte de catarsi ha despertat, sens dubte, l'interes dels seus comentaristes i interprets. ^[5] La combinacio de por o terror i de compassio de l'expectador que veu la tragedia, surt la catarsi. ^[6] Es una emocio curadora per tambe pedagogica, que educa l'anima. ^[6] En l' obra dramatica , es el moment en que els personatges viuen una experiencia que canviara el curs de la historia i que l'espectador es diu, aixo em podria passar tambe si no fas compte. ^[7]

La catarsi es un terme de l'art dramatic que descriu l'efecte de la tragedia (o la comedia i molt possiblement altres formes artistiques) ^[8] principalment sobre el public. Aristotil parla de catarsi com a ≪expiacio de les passions≫, en el sentit d’una elevacio, d’una superacio i, en cert sentit, d’un passatge de l’art a la moral, pero fent aixo va mes enlla de la definicio de la tragedia i dels seus efectes. ^[9]

D. W. Lucas, en un apendix ≪Pity, Fear, and Katharsis≫ a una edicio anglesa de la Poetica , explica els diversos matisos del terme en un. ^[10] Lucas reconeix la possibilitat que la catarsi tingui algun aspecte del significat de purificacio, purgacio i aclariment intel·lectual, tot i que el seu enfocament difereix d'alguna manera del d'altres estudiosos influents. En particular, la interpretacio de Lucas es basa en la doctrina grega dels humors, que no ha rebut una amplia acceptacio. La concepcio de la catarsi en termes de purga i purificacio continua sent ampliament utilitzada avui dia, com ho ha fet durant segles. ^[11] No obstant aixo, des del segle  xx la interpretacio del concepte de la catarsi com a ≪aclariment intel·lectual≫ en els membres de l'audiencia ha guanyat reconeixement. ^{[ cal citacio ]}

Quant a les caracteristiques d'aquestes emocions, segons Aristotil, la pietat o compassio es una passio penosa suscitada pel dolor o el patiment d'un altre. Per tant, requereix pensar que aquest altre esta patint realment, i a mes, que el seu patiment es greu. A mes, aquest sentiment precisa l'opinio que la persona no mereixia el patiment. Aristotil assenyala que la pietat guarda una estreta relacio amb la creenca que un es tambe vulnerable. En definitiva, requereix una comunitat de sentiments i l'opinio que es pot compadir un mal similar al que pateix qui suscita la nostra pietat. El terror i la pietat son dos afectes que formen els extrems en la cadena sentimental humana. ^{[ cal citacio ]}

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Calafat , Francesc ≪ La quimera de la tragedia ≫. Pausa. Quadern de teatre contemporani , Num. 24, 2006.
• Munoz , Oscar ≪ Tragedia i experiencia catartica ≫. Assaig de teatre: revista de l’Associacio d’Investigacio i Experimentacio Teatral , Num. 1, 1994, pag. 27-45.

Enllacos externs [ modifica ]

• ≪ Catarsi ≫.

Viccionari