Interior del
Casino de l'Arrabassada
, un complex de luxe que incloia un hotel i un casino, situat a la
carretera de la Rabassada
, al
terme municipal
de
Sant Cugat del Valles
. El 1932 s'intenta convertir aquest casino cultural en un casino de joc.
[1]
Casino
es un espai public dedicat a les activitats d'oci i esbarjo. Sota aquest nom es poden trobar dos tipus de societats amb diferents fins: els casinos culturals i els casinos de joc.
Casino cultural
[
modifica
]
Societat de caracter cultural i ludic on els socis es reuneixen per conversar, llegir, jugar, etc. Es un espai que tambe es pot anomenar club, centre, cercle o ateneu.
[2]
El
Casino l'Alianca del Poblenou
n'es un exemple, aixi com el
Casino de Vic
.
Aquesta tipologia de casino te els seus origens al segle
xix
, moment en el qual la noblesa i la burgesia s'estableixen a les ciutats i usen els casinos com a llocs de trobada i esbarjo. Aquests, eren espais privats i d'acces reservat unicament als seus socis, protegits de l'agitacio urbana i del control public. Sovint es creaven diverses entitats similars al mateix municipi vinculades a la tendencia politica o al grup professional, com els casinos agricoles o els casinos republicans.
[2]
L'acces a aquestes entitats es regulava mitjancant quotes elevades i la demanda habitual de derrames. El marc legal el moment, a mes, obligava que les entitats d'aquest tipus, aixi com els
ateneus
, estiguessin deslligats d'ideals politics.
[3]
Casino de joc
[
modifica
]
Establiment recreatiu de luxe que esta autoritzat oficialment per oferir
jocs d'atzar
,
envit
i
contrapartida
. Normalment els casinos estan situats dins de complex turistics junt amb
hotels
, restaurants, discoteques o integrats dins de vaixells creuers.
Els casinos obtenen elevats rendiments economics a causa de les caracteristiques dels jocs que sempre donen un marge d'avantatge a la banca.
Historia dels casinos de joc
[
modifica
]
La paraula prove de les cases de camp ?
casini
- que estaven integrades dins de palaus o viles italianes i que servien per a l'esbargiment dels nobles del segle
xvii
. Una d'aquestes distraccions eren els jocs d'atzar.
Les primeres sales de joc legals -i subjectes a obligacions fiscals- foren les ‘tafurerias' instaurades al
Regne de Castella
durant el regnat d'
Alfons X de Castella
, al segle XIV.
[4]
A les ‘tafurerias' els jugadors s'enfrontaven entre ells. Posteriorment, el
1638
, s'inaugura el
Ridotto di San Moise
, a
Venecia
. Fou la primera casa de joc legal on els clients jugaven contra representants de la casa. Aquest tipus de negoci va emergir rapidament arreu d'Europa (
gaming halls
,
academies de jeux
...) i durant el segle
xviii
comencen a funcionar
balnearis
amb sales de joc (Bad Ems, La Redoute...). A Espanya Carles III va crear la Loteria Nacional el 1763, gracies a la qual es va poder financar la Guerra d'Independencia.
[4]
A finals del segle
xix
, es va emprar a Franca el terme casino per a referir qualsevol indret public on tenien lloc activitats recreatives (joc, esports, salo de lectura...). No obstant, a Franca es va restringir aquests establiments amb jocs d'atzar als casinos d'alguns balnearis.
[1]
El
1863
, s'inaugura el
Casino de Montecarlo
que rapidament esdeve el referent del joc arreu del mon. Aviat se'n feu a Monaco, a Vichy i Deauville.
[1]
Als
Estats Units
, el joc havia estat tolerat a salons i clubs fins a la legalitzacio del joc a
Nevada
(
1931
). Els casinos i mega-complex turistics construits a la ciutat de
Las Vegas
prengueren el relleu de Montecarlo com a capital mundial del joc. Avui dia la ciutat xinesa de
Macau
esta en proces de superar Las Vegas com a principal generador d'ingressos de la industria del joc.
A Espanya, els casinos de joc van ser prohibits des del 1924 per Primo de Rivera, exceptuant les loteries.
[4]
El franquisme va prohibir els casinos de joc fins a la legalitzacio del joc el
1977
.
[5]
Malgrat tot, al pas del segle
xix
al
xx
, a Catalunya funcionaven il·legalment diverses sales de joc (
Casino de l'Arrabassada
,
Cercle del Liceu
,
Casino Internacional Tibidabo
,
Reial Cercle Artistic
, Principal Palace…). Amb l'arribada de la democracia van obrir-se tres casinos a Catalunya: Casino de Lloret de Mar, Gran Casino de Barcelona (a
Sant Pere de Ribes
) i el Casino Castell de Peralada. L'estiu de
1999
, es va traslladar el casino de Barcelona al seu nou emplacament al soterrani de l'
Hotel Arts
. L'octubre del
2005
va inaugurar-se el Casino de Tarragona.
[6]
El primer casino de joc legal de Catalunya va ser el de Lloret, que es va inaugurar el 24 d'octubre de 1978.
[7]
Despres d'haver funcionat durant cinc anys com una sala annexa del casino de
Peralada
, l'antic casino de
Lloret
tanca definitivament les portes l'estiu del 2010. Un nou centre ludic s'inaugura al mateix municipi el mes de juliol d'aquest any.
Casinos de joc actius
[
modifica
]
Aquests son els casinos de joc actius als territoris de parla catalana.
Jocs de casino
[
modifica
]
Els casinos de joc poden oferir dos tipus de joc:
- Jocs de contrapartida
?tambe anomenats de banca-. Enfronten un representant del casino ?crupier- contra la resta de jugadors. Les lleis de la probabilitat donen un marge d'avantatge a la banca.
- Jocs de cercle
. Son jocs d'atzar o envit on els punts juguen entre ells. El casino cobra una comissio del guanyador.
- ↑
1,0
1,1
1,2
≪
casino de joc
≫. enciclopedia.cat. [Consulta: 9 agost 2023].
- ↑
2,0
2,1
≪
casino
≫. enciclopedia.cat. [Consulta: 9 agost 2023].
- ↑
Santi Ponce i Maties Ramisa
.
El Casino de Vic, 1848-2008
. Vic: Eumo Editorial, 2008, p. 15-17.
ISBN 978-84-9766-292-5
.
- ↑
4,0
4,1
4,2
Egerer
, Michael;
Marionneau
, Virve;
Nikkinen
, Janne.
Gambling Policies in European Welfare States: Current Challenges and Future Prospects
(en angles). Springer, 2018-06-28, p. 84.
ISBN 978-3-319-90620-1
.
- ↑
Coryn
, Tom;
Fijnaut
, Cyrille;
Littler
, Alan.
Economic Aspects of Gambling Regulation: EU and US Perspectives
(en angles). Martinus Nijhoff Publishers, 2008, p. 82.
ISBN 978-90-04-16559-5
.
- ↑
Fontbona
, Marc
.
Historia del Juego en Espana. De la Hispania romana a nuestros dias.
(PDF). Barcelona: Flor del Viento Ediciones, 2008.
ISBN 978-84-96495-30-2
[Consulta: 31 agost 2010].
Arxivat
2009-12-26 a
Wayback Machine
.
- ↑
Memoria economica de Cataluna
(en castella). Camaras Oficiales de Comercio, Industria y Navegacion de Cataluna., 1978, p. 621.