El Papir 72 (un dels
Papirs Bodmer
) es la copia mes antiga de l'
Epistola de Judes
La
Carta de Judes
es un dels llibres del
Nou Testament
, el penultim llibre de la
Biblia
i un dels que va tenir mes dificultats per entrar en el canon.
Autor i lloc
[
modifica
]
En el passat es creia que l'autor era Judes el germa de Jaume (
Jud 1,1
) i de
Jesus
, o be Judes, fill de Jaume (
Lc 6,16
;
Ac 1,1
), que els evangelistes Mateu i Marc anomenen
Judes Tadeu
(
Mt 10,3
i
Mc 3,18
). Pero ja en l'epoca d'
Origenes
(
segle
iii
) hi havia dubtes a l'Esglesia sobre la seva autoria i durant la
reforma protestant
van tornar a sorgir aquests dubtes.
A principis del
segle
xx
molts teolegs proposaren que dificilment aquests dos personatges podien haver escrit aquesta carta: pel vocabulari i l'estil que utilitza l'autor, aquest ha de provenir de la cultura grega.
[1]
Tambe van defensar que havia estat escrita per un autor anonim de finals del
segle
i
[2]
o de principis del
segle
ii
, un cristia d'una generacio posterior a la dels apostols.
[3]
Per les referencies a l'
Antic Testament
, a llibres apocrifs jueus i per l'apropiacio del nom de Judes, alguns teolegs pensen que l'epistola fou escrita a
Palestina
i anava dirigida a cristians que provenien del judaisme. No obstant aixo, no hi ha suficients dades que puguin aclarir aquesta questio.
[4]
Teories sobre la persona de Judes
[
modifica
]
- Alguns teolegs protestants suposen que Judes era un germa o germanastre de Jesus.
- L'
Esglesia catolica
creu que Judes era un cosi de Jesus i fill de
Cleofas
.
- L'
Esglesia Ortodoxa
oriental defensa que Judes era un germanastre de Jesus nascut d'una anterior dona de
Josep
.
- En una part de
Siria
creuen que Judes era l'apostol Tomas, anomenat
Judes Tomas
(autor dels
Actes de Tomas
), el doble de Jesus.
- Marcio
en el seu canon anterior a l'any (150) no la va incloure entre les cartes de Pau.
- El
Fragment Muratoria
el considera canonic en l'any
170
.
- El
Decret Gelasianum
l'accepta com a canonica, amb el nom
Iudae Zelotis apostoli epistula una
(Epistola de Judes l'apostol Zelota)
- Tot i que Origenes (segle
iii
) i Sant Jeroni (segle
iv
) encara esmenten els dubtes que hi havia sobre aquesta carta,
[5]
en el
Concili de Nicea I
l'any
325
fou declarada canonica.
Podem dividir aquesta petita carta en cinc parts. La tercera es la central pel que fa a contingut:
- L'epistola es dirigeix als
cristians
en general (
Judes 1-2
).
- Objectiu de la carta (
Judes 3-4
).
- Una amonestacio contra els falsificadors de la doctrina. Homes impius que practiquen conductes immorals, neguen Jesus, el Senyor, i formen part de la comunitat (
Judes 12
). Es significatiu que utilitzi cinc vegades el pronom ≪aquests≫ (
outoi
, a Jud 8.10.12.16.19) per designar amb menyspreu els falsos mestres que desvien la comunitat cristiana dels ensenyaments dels apostols. Enumera uns quants exemples de persones castigades en l'
Antic Testament
per fer una actualitzacio de l'AT i per explicar com Deu actua amb constancia al llarg dels temps.(
Judes 5-19
)
- Incitacio a estimar
Deu
, enfortir la fe de la comunitat i ajudar a germans i germanes que tenen dubtes (
Judes 20-23
).
- Promesa i lloanca (
Judes 24-25
).
Genere literari
[
modifica
]
No es propiament una carta. No estan ben definits els destinataris, practicament no hi ha una personalitzacio en el contingut de la carta i no hi ha salutacions de comiat. En canvi s'assembla mes a un pamflet, amb un estil directe i viu, que recull diverses exhortacions per evitar que la comunitat es deixi endur per les doctrines dels falsos mestres.
[6]
Judes i Henoc
[
modifica
]
Tot l'escrit respira una atmosfera molt proxima a la literatura apocaliptica jueva de mitjans del segle
i
. L'autor cita el
Llibre d'Henoc
i al·ludeix a un altre llibre apocaliptic, probablement l'
Assumpcio de Moises
.
1 Henoc 60:8
"Henoc, el sete despres d'Adam"
1 Henoc 1:9
"el Senyor ve amb les seves [santes] miriades a fer judici contra tothom, i a condemnar tots els malvats per les accions impies que han comes irreverentment, i per totes les injuries que aquests [pecadors] impenitents han proferit contra ell."
Judes 14-15
"D'ells ja en profetitza Henoc, el sete despres d'Adam, quan deia: Vet aqui que el Senyor ve amb les seves santes miriades 15 a fer judici contra tothom, i a condemnar tots els malvats per les accions impies que han comes irreverentment, i per totes les injuries que aquests pecadors impenitents han proferit contra ell."
1 Henoch 1:2-10 es una expansio de la benediccion de Moises:
[7]
[8]
[9]
[10]
- Deuteronomi 33:2
"Digue: “El Senyor ha vingut del Sinai i des de Seir els va clarejar: va resplendir des del mont de Paran i va arribar amb deu milers de sants, i a la dreta duia una llei de foc per a ells."
Alguns versicles de Judes (
Judes 3-18
) son semblants als de la
Segona carta de Pere
(
2 Pere 1:5
i
2 Pere 2:1-18
). Aixo suggereix que un dels escriptors coneixia l'altra epistola. La majoria dels teolegs defensen que Pere usa l'epistola de Judes com a font, donat que aquesta es mes curta i 2Pe evita fer servir la literatura apocrifa jueva. Un argument contrari es que Pere prediu que vindran falsificadors de la doctrina, i Judes diu que ja han vingut:
- 2 Pere 3:3
"Primer de tot, tingueu present que als darrers dies vindran falsaris amb insidies, gent que es deixa portar per les propies passions
- Judes 17
"Pero vosaltres, estimats, recordeu-vos de les coses que us
van predir els apostols
de nostre Senyor Jesucrist 18 quan us deien: "Als darrers temps vindran homes burletes que viuran segons els seus instints, plens d'impietat."
- ↑
J. Oriol Tuni, ≪Carta de Judas≫, a
Escritos joanicos y cartas catolicas
, 377.
- ↑
≪Introduccio a la Carta de Judes≫, a
Biblia interconfessional. Traduccio catalana.
- ↑
El verset 17 insinua aquesta situacio. Vegeu tambe J. Oriol Tuni, ≪Carta de Judas≫, a
Escritos joanicos y cartas catolicas
, 377.
- ↑
J. Oriol Tuni, ≪Carta de Judas≫, a
Escritos joanicos y cartas catolicas
, 377. J. Cantinat, ≪La carta de Judas≫, a
Introduccion critica al Nuevo Testamento (II)
.
- ↑
J. Cantinat, ≪La carta de Judas≫, a
Introduccion critica al Nuevo Testamento
, 109.
- ↑
J. Cantinat, ≪La carta de Judas≫, a
Introduccion critica al Nuevo Testamento
.
- ↑
Nickelsburg George W.E.
1 Enoch: A New Translation; Based on the Hermeneia Commentary by George W.E. Nickelsburg
Fortress
- ↑
Charles R.H.
The Book of Enoch
1910
- ↑
Charlesworth J.
The Old Testament Pseudepigrapha Vol 1
1986
- ↑
Vanderkam James C.
From Revelation to Canon
2002
Enllacos externs
[
modifica
]