Doctrina. Principis generals.

“La Conferencia ha escoltat l'exposicio dels principis generals i de les doctrines relatives a la proteccio de monuments. Es constata que, fins i tot en la diversitat dels casos especials als que poden respondre solucions particulars, predominen en els diversos Estats representants una tendencia general a abandonar les restitucions integrals i evitar els riscos mitjancant la institucio de manteniments regulars i permanents tendents a assegurar la conservacio dels edificis. En el cas en que una restauracio aparegui com indispensable a causa de la degradacio o destruccio, es recomana respectar

l'obra historica i artistica del passat, sense proscriure l'estil de cap epoca.

La conferencia recomana mantenir, quan sigui possible, l'ocupacio dels monuments que asseguri la seva continuitat vital, tenint en compte, pero, que la nova destinacio sigui tal que respecti el caracter historic i artistic.”

En el primer article podem observar l'aproximacio del document a les teories de la restauracio cientifica de Boito i Giovannoni, prevaldra la conservacio preventiva i el manteniment davant la restauracio, que sera utilitzada nomes com a ultim recurs.

II. Mesures administratives i legislatives relatives als monuments historics.

“ La Conferencia ha escoltat l'exposicio de mesures legislatives orientades a protegir monuments d'interes artistic, historic o cientific pertanyents a diferents estats. Ha aprovat unanimement la tendencia general que consagra aquesta materia un dret de la comunitat contra l'interes privat.

Ha constat com la diferencia entre aquestes legislacions prove de la dificultat de conciliar el dret public amb el dret dels particulars i, en consequencia, tot i aprovant la tendencia general, estima que han de ser apropiades a les circumstancies locals i l'estat de l'opinio publica, de manera de trobar la menor oposicio possible i de tenir en compte els sacrificis que els propietaris pateixen en l'interes general.

Emet el vot perque en cada Estat l'autoritat publica sigui investit del poder de prendre mesures de conservacio en cas d'urgencia. Augura en fi, que l'Oficina Internacional de Museus Publics tingui al dia un registre comparatiu de les legislacions de cada Estat sobre aquest tema.”

Apareix un primer reconeixement internacional de la “funcio social de la propietat” ^[7] i l'obligacio del propietaris d'acompliment d'un regim especific, el patrimoni col·lectiu comenca a prevaler davant de la propietat privada. Aquests tipus de legislacions eren inexistents en els estats participants, aixi, les recomanacions de la Carta d'Atenes van significar un primer pas en la proteccio i difusio del patrimoni.

III. Enriquiment estetic dels monuments antics. “ La Conferencia recomana respectar en la construccio dels edificis el caracter i la fisonomia de la ciutat, essencialment, en la proximitat de monuments antics, casos per als quals l'ambient ha de ser objecte d'atencio particular. Igual respecte s'ha de tenir, per aquelles perspectives particularment pintoresques.

Tambe poden ser objecta d'estudi les plantacions i ornaments vegetals adjunts a certs monuments o grups de monuments, per conservar el caracter antic.

Es recomana sobretot la supressio de publicitat, de superposicio abusiva de pals i fils telegrafics, d'industria sorollosa i invasora, en proximitat dels monuments.”

Encara que nomes es promogui una proteccio de l'entorn immediat del monument i encara no apareguin nocions com centre historic , podem observar per primer cop un reconeixement i una voluntat de salvaguarda de l'ambient del monument, aquest respecte a l'entorn que apareix en l'article va ser la codificacio internacional d'un dels principis de Gustavo Giovannoni ^[8] .

IV. Restauracio de monuments.

“Els experts van escoltar diverses comunicacions referides a l'us de materials moderns per a la consolidacio de monuments antics. Aproven l'us assenyat de tots els recursos de la tecnica moderna, i especialment del ciment armat.

Ells expressen el parer que ordinariament aquests mitjans de reforc han de ser dissimulats per no alterar l'aspecte i, el caracter de l'edifici a restaurar, i recomanen la seva utilitzacio especialment en els casos en que permeten conservar els elements in situ, evitant els riscos del desarmat i la reconstruccio.”

La restauracio mimetica o l'ocultacio d'aquests mitjans de reforc, es el punt que mes controversia genera actualment. El motiu d'aquest rebuig es la possibilitat que les actuacions, amb l'afany de dissimular l'afectacio estetica en el monument, puguin convertir-se en intervencions creatives , un factor que s'allunya de les convencions de la restauracio cientifica ^[9] .

V. Deteriorament de monuments antics.

“La Conferencia constata que en les condicions de la vida moderna, els monuments es troben sempre mes amenacats pels agents externs; i, tot i no podent formular regles generals que s'adaptin a la complexitat dels casos, recomana:

1) La col·laboracio en cada pais dels conservadors de monuments i els arquitectes amb els representants de les ciencies fisiques i quimiques i naturals per arribar a resultats que assegurin sempre major qualificacio.

2) La difusio, per part de l'Oficina Internacional de Museus, de tals resultats, mitjancant noticies sobre els treballs empresos en els diversos paisos i publicacions regulars.

La Conferencia, en resguard de la conservacio de l'escultura monumental, considera que, l'exportacio de les obres del context per al qual van ser creades, s'ha de considerar en un principi inoportuna. Recomana, a titol de precaucio, la conservacio dels models originals quan encara existeixin, i l'execucio de calcs quan aquests faltin.”

La cooperacio interdisciplinaria va ser una de les novetats que planteja la Carta , la formula d'investigacio amb un caire multidisciplinari que esdeve a una aproximacio mes completa i cientifica a les realitats del monument, i es un dels molts punts del document que continuen gaudint de vigencia. La critica a l'exportacio de parts de la peca monumental, frequent en molts moments de la historia i significativa en el context de redaccio de la Carta, la ciutat d'Atenes, va ser plasmada per primer cop en un document internacional.

VI. La tecnica de la conservacio.

“La Conferencia constata amb satisfaccio que els principis i les tecniques exposades en les diferents comunicacions particulars s'inspiren en una tendencia comuna, es a dir quan es tracta de ruines, s'imposa una conservacio escrupolosa i quan les condicions ho permeten, es una bona solucio posar al seu lloc els elements originals trobats (anastilosis), i els materials nous necessaris a aquest fi hauran se ser sempre recognoscibles.

Quan la conservacio de ruines trobades en una excavacio fos impossible, sera aconsellable, abans que abandonar-les a la destruccio, enterrar novament, despres d'haver fet les analisis precises.

Es evident que la tecnica de l'excavacio i la conservacio de les restes imposen la estreta col·laboracio entre arqueoleg i arquitecte. Quant a altres monuments, els experts reconeixent que cada cas es presenta amb un caracter especial, estan d'acord en aconsellar, abans de cada treball de consolidacio o de restauracio parcial, una indagacio escrupolosa dels mals als quals s'ha de buscar remei. Es reconeix que cada cas necessita ser tractat de forma individual.”

En aquest article s'hi torna a observar els eixos principals de la restauracio cientifica que la Carta va adoptar, la conservacio i la documentacio, la cooperacio interdisciplinaria esmentada en l'article V, i per primer cop, una timida intencio de retorn de les peces exportades o separades del monument.

VII. La conservacio de monuments i la col·laboracio internacional.

“ a) Cooperacio tecnica i moral

La Conferencia, convencuda que la conservacio del patrimoni artistic i arqueologic de la humanitat, interessa a tots els Estats tutors de la civilitzacio, augura que els Estats es prestin sempre una col·laboracio cada vegada mes estreta i concreta per afavorir la conservacio dels monuments d'art i d'historia; estima altament considerable que les institucions i grups qualificats, sense atacar el dret public internacional, puguin manifestar el seu interes per la salvaguarda de les obres mestres en les quals la civilitzacio ha trobat la seva maxima expressio i es troben amenacades; emet el vot perque les peticions, a aquest efecte, siguin sotmeses als organismes de cooperacio intel·lectual, despres d'indagacions fetes per l'Oficina Internacional de Museus i benevola atencio dels Estats. Correspondra a la Comissio Internacional de la Cooperacio Intel·lectual, despres de les investigacions realitzades per l'Oficina Internacional de Museus i despres d'haver recollit dels seus organismes locals la informacio pertinent, pronunciar-se sobre passos a complir i sobre el procediment a seguir en cada cas particular.

Els membres de la Conferencia, despres d'haver visitat, en el curs de la seva tasca i del viatge d'estudis posteriors, alguns dels principals llocs d'excavacio i monuments de l'antiga Grecia, per unanimitat reten homenatge al govern hel·lenic, que des de fa molts anys ha acceptat la col·laboracio d'arqueolegs i especialistes de tots els paisos. Han vist, en aixo, un exemple que no fa mes que contribuir a la realitzacio dels fins de cooperacio intel·lectual, la necessitat dels quals es va mostrar tan vital en el curs dels seus treballs.

b) El paper de l'educacio.

La Conferencia, profundament convencuda que la millor garantia de conservacio dels monuments i obres d'art ve de l'afecte i del respecte del poble, i considerant que aquests sentiments poden ser afavorits per una accio apropiada dels poder publics, emet el seu vot perque els educadors tinguin al seu carrec habituar a la infancia i la joventut a abstenir-se de tot que pugui degradar els monuments i els indueixi a entendre el significat i l'interes per la per la proteccio dels testimonis de cada civilitzacio.

c) Valor de la documentacio internacional.

La Conferencia emet el vot perque:

1) En els diferents Estats les institucions creades o reconegudes per a aquestes finalitats publiquin un inventari dels monuments historics nacionals acompanyat de fotografies i noticies sobre ells.

2) Cada Estat crei un arxiu, on es conservin els documents relatius als propis monuments historics.

3) Cada Estat dipositi copies de les seves publicacions sobre els monuments historics o artistics en l'Oficina Internacional de Museus.

4) L'Oficina Internacional de Museus dediqui en les seves publicacions alguns articles als procediments i metodes de conservacio de monuments historics.

5) L'Oficina estudii la millor forma de difusio i utilitzacio de la informacio aixi centralitzada.