Carreno
es un
conceyu
de la
Comunitat Autonoma
del
Principat d'Asturies
. Limita a l'oest amb
Corvera
, amb
Gozon
i el
Mar Cantabric
al nord, amb el Mar Cantabric i
Gijon
a l'est, i amb Gijon al sud. Forma juntament amb Gozon la Mancomunitat del
Cap de Penas
.
Ajuntament antic de Carreno
Prehistoria i romanitzacio
[
modifica
]
Les primeres restes humans tenen una antiguitat de 100.000 anys, trobats en la propera ancorada de Banugues al concejo de
Gozon
. Del
Paleolitic Superior
hi ha restes prop de
Perlora
a la Cueva Oscura, de la qual es va fer un estudi que va oferir materials del
solutria
i
magdalenia
.
De l'Epoca Megalitica, es troben restes en
El Mont Areo
, i restes tumulars que tenen una edat cronologica del 3.000 abans de Crist, amb gran quantitat de restes funebres. A l'
edat de bronze
, es van trobar dues destrals, una procedent de Perlora i altra en el castro de la Barrera, aquest ultim de la
cultura castrenya
, ja que a titol orientatiu es creu que per aquesta zona habitava el poble astur. De l'
Epoca de la romanitzacio
, hi ha poques restes. Unicament els localitzats a Coyanca i diverses desenes de monedes de les quals nomes es conserven set auris encunyats i la torre de Yabio de dubtosa arquitectura romana, son totes les restes oposades. No es torna a tenir informacio fins als segles posteriors.
edat mitjana i Moderna
[
modifica
]
En l'
edat mitjana
, el concejo de Carreno va pertanyer a les terres de Gauzon i despres es va integrar a l'alfoz d'
Aviles
, pero no fou fins al
segle
xiii
, quan el concejo de Carreno va ser reconegut com a territori autonom i dotat d'una carta pobla. Aquesta autonomia no duraria molt doncs
Ferran IV
, atorga al concejo d'Aviles una serie de terres entre les quals estaven les de Carreno incloses, sent la seva capacitat limitada enfront de les decisions d'Aviles. Si que cal dir que Carreno fou sempre de reialenc, sense dependencia de senyorius i va estar representat en les
Juntes Generals del Principat
des dels segles
xiv
i
xv
, estant integrat en el partit d'Aviles, encara que aixo no vol dir que en les seves terres no existis aristocracia regional o local.
En els segles XV i XVI, la vila de
Candas
ja te un reconegut trafico portuari i pesquer, aixi en el segle
xvi
, es fan les reformes del port en el qual participa Juan Cerecedo, mestre d'obres de la
Catedral d'Oviedo
. En el XVII, ja la vila de Candas comenca a ser un nucli de poblacio destacat, comptant amb un mestre, un cirurgia, etc. No es fins al segle
xvii
, quan aconsegueix la seva emancipacio definitiva del alfoz avilesi, comprant el concejo de Carreno a l'abadia de Santa Maria de Arbas del Port, el seu vedat d'Overiz, convertint-se en un municipi autonom i unificat tal com ho coneixem avui dia. En el segle
xviii
, hi ha una gran activitat portuaria de
drassanes
per a la construccio i reparacio de vaixells. Cal tenir en compte que Candas era un important port pesquer. En la faldilla de la foresta de Sant Sebastia, estava la fabrica amb les calderes per a fondre el greix de les balenes. En aquest segle es funden les cofradies de pescadors de Nostra Senyora del Carmen i les Animes del Purgatori. Es fan nous arranjaments en el port i s'instal·len els canons en el promontori de San Antonio per a la defensa de la vila. En aquest segle es quan totes les funcions administratives se centralitzen en les cases consistorials de Candas.
Segle
xix
fins ara
[
modifica
]
En el segle
xix
, amb la
guerra de la Independencia
, Carreno contribuira amb un regiment de Candas i
Luanco
, pero amb la derrota del pont de San Sebastian de Aviles, caura tota aquesta zona. Des de llavors la seva poblacio patira espolis i patiments, fins al final de la invasio. Durant el trienni liberal el concejo es disgregues en tres, amb capitals a Candas, Guimaran i Tamon, encara que aquesta situacio no va durar molt temps. L'ultima part del segle
xix
i el comencament del XX, portara un periode de profundes transformacions. S'obren diverses mines de ferro, nombroses industries conserveres, la fabrica de productes quimics d'Abono o la inauguracio de la linia de ferrocarril.
En la
guerra civil
no va tenir un paper protagonista, tot el territori va caure en bloc en mans del bandol nacional. Despres de la guerra, Carreno culmina el proces de transformacio, convertint-se en un dels concejos amb major concentracio industrial, pero cal destacar la progressiva crisi en els ultims decennis, tant del sector pesquer com de l'industrial.
Porto de
Candas
Aquest concejo te una poblacio de 10.842 habitants, el seu capital es la vila de Candas i els seus nuclis mes poblats son: la vila de Candas, La Granda, La Matiella, Rebollada i Fondo. Esta a una distancia de la
capital del Principat
de 35 quilometres, estant be comunicat amb els principals nuclis urbans del Principat a traves de l'autopista "I". Compte tambe amb diverses carreteres autonomiques i comarcals.
Aquest concejo no te grans altures, la seva cota maxima esta en la Serra Areo al sud amb una altura de 264 metres, alguns accidents litorals de Carreno son el cap de San Antonio i les puntes de Bec de Castiello i La Banya. De les seves ancorades cap destacar les del port de Candas, la de Xivares i Peran. Entre les llomes es disposen cinc belles valls; tots prenen la direccio est-oest. La vegetacio mes abundant en tot el concejo es l'
eucaliptus
, encara que tambe hi ha
castanys
i
roures
. Hi ha abundancia de
poma
, de les seves pomeres surt una poma molt apropiada per a la
sidra
. Aquest concejo tambe te una rica varietat d'animals com
raposos
,
lludries
,
teixons
,
martas
i unes 180 especies diferents d'aus marines i migratories.
El concejo de Carreno esta dividit en 12
parroquies rurals
:
Mapa de Carreno amb la divisio parroquial.
Evolucio demografica
[
modifica
]
Ha sigut un concejo que ha experimentat diferents canvis, aixi mentre el concejo en si no fa mes que va perdre poblacio, Candas, la capital, presenta la situacio inversa, amb un augment progressiu. Al cens de 1996, Carreno tenia una poblacio censada de 6.370 habitants. Es pot observar que fins a 1981 el concejo de Carreno no fa mes que augmentar la seva poblacio fins als 12.000 habitants, moment en el qual la situacio canvia de rumb i la poblacio decau. El creixement a la capital no ha compensat les perdues per mor de l'emigracio de la poblacio mes jove de les arees rurals. El que va fer que la seva estructura demografica sigui una de les mes envellides d'Asturies. Aquesta poblacio jove emigra en l'ultim terc del segle
xix
, amb especial predileccio per
Cuba
i despres
Mexic
,
Argentina
,
Venecuela
i
Estats Units
. Va tenir molta menor incidencia l'emigracio cap a paisos europeus.
Al concejo de Carreno, des de 1979, el partit que mes temps ha governat ha estat
izquierda Unida
(vegeu
Llista d'alcaldes de Carreno
). L'alcalde n'es el
socialista
Manuel Angel Riego Gonzalez que dete el carrec des de 1999.
Font:
El Comercio Digital
Personatges il·lustres
[
modifica
]
- Anton de Marirreguera
, escriptor del segle
xvii
, un dels primers autors a escriure en
asturia
.
- Juan Carreno de Miranda
(1614-1685).
- Carlos Gonzalez Posada (1745-1831), historiador
- Antonio Rodriguez,
Anton
, (1911-1937), escultor, mort durant la
guerra civil espanyola
. Te un museu propi a
Candas
.
- Pedro Brana, mestre i compositor.
- Anibal carreno, pintor i mestro.
- Miguel Carreno Caballero, pintor i mestre (1976-1990)
Enllacos externs
[
modifica
]