Carolina Coronado

Biografia
Naixement	(es) Victoria Carolina Coronado y Romero de Tejada 12 desembre 1820 Almendralejo (Provincia de Badajoz)
Mort	15 gener 1911 (90 anys) Lisboa (Portugal)
Sepultura	cementiri de San Juan
Activitat
Ocupacio	salonniere , poetessa , escriptora , editora
Membre de	Sociedad Abolicionista Espanola
Genere	Poesia i novel·la
Moviment	Romanticisme
Familia
Parents	Ramon Gomez de la Serna () Carlos Groizard Coronado ( nebot )

Carolina Coronado Romero de Tejada ( Almendralejo , 12 de desembre de 1823 ? Lisboa , Portugal , 15 de gener de 1911 ) fou una escriptora romantica espanyola. ^[1]

Va neixer en el si d'una familia acomodada, d'ideologia progressista, que va atraure la repressio fernandina sobre els seus membres. ^[2] En la seva infancia va viure la convulsa situacio politica del seu avi, forcat a retirar-se a Badajoz i evitar aixi l'odi manifestat pels mateixos membres del seu partit. Va rebre l'educacio tradicional per a una noia en aquells anys, entre la costura i els treballs domestics, pero el seu interes per la lectura no s'apaga i li proporciona, en l'entorn mitjanament culte en que es movia, una formacio autodidacta. L'any 1839 va publicar al diari madrileny El Piloto, que dirigia Donoso Cortes , la seva primera composicio, "A la palma", que va mereixer l'elogi d'Espronceda. Als vint anys, convertida en musa del romanticisme espanyol, apareix el seu nom en diaris dels EUA , Cuba i Espanya com a gran poeta. ^{[3] [4]}

Es va traslladar a Madrid i va contraure matrimoni amb el diplomatic america J. H. Perry. La seva casa de Madrid va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i refugi de politics perseguits despres del fracas de la Revolucio de 1866 . Les primeres poesies de Carolina Coronado van ser publicades en diverses revistes. La seva primera obra es va editar el 1843, Poesias , prologada per l'escriptor i critic espanyol Juan Eugenio Hartzenbusch .

La feina del seu marit com a diplomatic l'allunyara de Madrid fins al 1873 . Els seus ultims anys com a vidua, els passara al palau de Mitra , a Lisboa , i deixara grans poesies, com la seva obra mestra El amor de los amores i La rosa blanca , entre altres composicions. Tambe va escriure obres de teatre, com Petrarca , El divino Figueroa, El cuadro de la esperanza o Un alcalde de monterilla , i fins a quinze novel·les, entre les quals Paquita , Adoracion , La Sigea, Luz, El bonete de San Ramon o La rueda de la desgracia. I records de viatges. ^[5]

Fou bestia del tambe escriptor Ramon Gomez de la Serna , el qual va escriure sobre ella el 1946 Mi tia Carolina Coronado . ^[6]

Obres [ modifica ]

• Alfonso IV de Leon
• El divino Figueroa
• La exclaustrada
• Un alcalde de monterilla
• Luz
• El bonete de San Ramon
• Poesias (1843)
• El cuadro de la Esperanza (1846)
• Paquita. La luz del Tajo. Adoracion (1850)
• Jarilla (1851)
• Paginas de un diario. Adoracion (1851)
• El siglo de las Reynas (1852)
• La Sigea (1854)
• ¡No hay nada mas triste que el ultimo adios! (1859)
• Espana y Napoleon (1861)
• La rueda de la Desgracia. Manuscrito de un Conde (1873)
• A un poeta del porvenir (1874)
• Vanidad de vanidades (1875)
• Anales del Tajo. Lisboa. Descripcion en prosa (1875)
• Petrarca
• Los genios gemelos: Safo y Santa Teresa

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Gonzalez Porto-Bompiani (coord.) . Diccionario de autores, vol I . Montaner y Simon,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Deposito Legal:B 20872-63(I).
• Gonzalez Porto-Bompiani (coord.) . Diccionario literario, vol VII . Montaner y Simon,S.A. 1959. Diposit Legal:B 1.352-1959.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Carolina Coronado