Carlotta Ferrari

Biografia
Naixement	27 gener 1830 Lodi (Italia)
Mort	22 novembre 1907 (77 anys) Bolonya (Italia)
Dades personals
Formacio	Conservatori de Mila
Activitat
Ocupacio	poetessa , compositora , escriptora
Genere	Opera
Professors	Giuseppina Strepponi i Alberto Mazzucato

Carlotta Ferrari ( Lodi , Llombardia , 27 de gener de 1830 - Bolonya , Emilia-Romanya , 22 de novembre de 1907 ) fou una compositora i poeta italiana. ^{[1] [2]}

Formacio [ modifica ]

Ferrari va estudiar piano i cant amb Giuseppe Strepponi i Angelo Panzini , despres continua la seva formacio amb els professors Nava i Antonio Angeleri i fou deixebla de composicio amb Alberto Mazzucato al Conservatori de Mila . Es gradua el 1850. ^{[3] [1]}

Obra musical [ modifica ]

Els anys 1854 i 1856, respectivament, ja havia publicat amb l'editorial Ricordi una Salve Regina i una serie de sis melodies per a veu i piano. Despres, no nomes va compondre obres de mes envergadura, sino que tambe va aconseguir representar-les diverses vegades, cosa que implicava dificultat en el cas d'una dona en el mon musical del segle  xix i encara mes en el cas de la posada en escena d'una opera. ^[3]

Adquiri gran reputacio per les seves operes Ugo ( 1857 ), Sofia (1866) i Eleonora d'Arorea ( 1871 ); a mes, va compondre una Missa solemne , una cantata i un Requiem que li encarrega el govern de Tori per a l'aniversari de la mort del rei Carles Albert , alguns himnes i composicions de cambra per a veu i piano. ^{[2] [3]}

Al 1875 es trasllada a la ciutat de Bolonya, on es va dedicar a l'ensenyament privat de musica a la ciutat. ^[1]

Es conserva una Memoria documentata sulle mie opere musicali (dins del volum Versi e prose , III, Bologna 1879) ^[1]

Obra poetica [ modifica ]

Va publicar les seves primeres composicions a la Gazzetta di Lodi. Despres van apareixer a moltes altres revistes, com La Donna , Rivista Contemporanea , L ' Istitutore , Letture familia , o Aurora . El seu poema en deu cants Dante Alighieri , de 1867, li va valer el 1889 la presidencia a Florencia del comite de dones pel sise centenari de la mort de Beatrice Portinari. ^[1]

Com a poeta se li deu:

• Le prime poesie , Lodi ( 1853 )
• Nuove liriche , Lodi ( 1857 )
• Dante Aligheri , poema ( 1867 )
• Versi e prosi , Bolonya ( 1878 )
• Rime sculte , Bolonya ( 1891 )

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Volum num. 23, pags. 899-900 de l' Enciclopedia Espasa ( ISBN 84-239-4523-5 ).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Carlotta Ferrari