Carlos Polistico Garcia
(
4 de novembre
de
1896
?
14 de juny
de
1971
) fou un
mestre
,
poeta
,
orador
,
advocat
,
funcionari public
,
economista
politic, membre de
guerrilla
i dirigent
militar
de la
Mancomunitat filipina
, que fou el 8e
president de les Filipines
.
Primers anys
[
modifica
]
Garcia va neixer a Talibon, Bohol,
Filipines
, el 4 de novembre de 1896, fill de Policronio Garcia i Ambrosia Polistico, ambdos nadius de Bangued, Abra.
Garcia va creixer envoltat de politics, ja que el seu pare va exercir com a alcalde municipal durant quatre mandats. Va rebre la seva educacio primaria en la seva ciutat nativa Talibon; posteriorment va rebre la seva educacio secundaria en l'aleshores Institut Provincial de
Cebu
, ara Abellana National School. Va comencar la seva educacio universitaria a la Universitat de Silliman de
Dumaguete
(
Negros Oriental
), i mes tard estudia a l'Escola de Dret de les Filipines, on va obtenir el seu grau de dret el 1923 i mes tard on va rebre el doctorat honorific d'Humanitats, Honoris Causa de la Universitat Nacional el 1961. Estava situat entre els deu millors estudiants de dret.
[1]
En comptes d'exercir immediatament com a advocat, va treballar com a mestre durant dos anys a l'Institut Provincial de Bohol. Fou famos a Bohol per la seva poesia, on es va guanyar els malnoms de "Princep dels Poetes bisaya" i el "Bard de Bohol".
El 24 de maig de 1933, va contraure matrimoni amb Leonila Dimataga. La parella va tenir una filla, Linda Garcia-Campos.
Carrera politica
[
modifica
]
Garcia es va iniciar en la politica el 1925, marcant una victoria impressionant per esdevenir Representant del Tercer Districte de
Bohol
. Va ser elegit per un altre mandat el 1928 fins 1931. Va ser elegit Governador de Bohol el 1933, pero nomes va exercir fins 1941, quan va concorrer pel Senat, encara que no va poder exercir-hi a causa de l'ocupacio japonesa de les Filipines durant la
Segona Guerra Mundial
. Va assumir el carrec quan es va reconstituir el Congres el 1945 despres de l'alliberament per part dels Aliats i del final de la guerra. Quan va reprendre els seus deures com a senador despres de la guerra, fou escollit com a portaveu dels grups majoritaris al Senat.
[2]
La premsa acostumava a considerar-lo com un dels senadors mes excepcionals. Simultaniament, va ocupar una posicio en el Partit Nacionalista.
Vicepresidencia
[
modifica
]
Garcia (dreta) i
Magsaysay
(esquerra)
Garcia va concorrer amb
Ramon Magsaysay y del Fierro
en la candidatura que finalment fou guanyadora en les eleccions presidencials de 1953. En vencer, el president Magsaysay va nomenar Garcia com a Secretari d'Afers Exteriors, carrec que va simultanejar amb el de vicepresident durant quatre anys.
Com a
Secretari d'Afers Exteriors
, va iniciar les negociacions formals de reconciliacio en un esforc per acabar l'estat tecnic de guerra entre Japo i les Filipines, que ja durava nou anys, la qual cosa va portar a un acord l'abril de 1954. Durant la Conferencia de Ginebra de 1954 sobre la unificacio de Corea i altres problemes asiatics, Garcia, com a president de la delegacio Filipina, va atacar les el comunisme dins Asia i va defensar la politica dels EUA en l'Orient Mitja. En un discurs pronunciat el 7 de maig de 1954 ?el dia en que el
Vi?t Minh
va derrotar les forces franceses a la
Batalla de Dien Bien Phu
, a
Vietnam
? Garcia va insistir la posicio Filipina a favor del nacionalisme i en oposicio al
comunisme
.
[3]
Garcia va actuar com a president de la Conferencia de Seguretat del Sud-est Asiatic formada per vuit paisos, celebrada a Manila el setembre de 1954, que finalment va donar lloc al desenvolupament de l'
Organitzacio del Tractat del Sud-est Asiatic
(SEATO).
[4]
Jurament del carrec com a President del fins aleshores Vicepresident Carlos P. Garcia (dreta)
En el moment de la mort sobtada del president Magsaysay el 17 de marc de 1957, Garcia estava al capdavant de la delegacio filipina a la conferencia de la
SEATO
que s'estava celebrant a
Canberra
,
Australia
.
[5]
Quan va ser immediatament notificat de la tragedia, el vicepresident Garcia va volar cap a Manila. A la seva arribada, es va dirigir directament cap al Palau Malacanang per tal d'assumir els deures de President. Les primeres accions del president Garcia estaven encaminades a declarar un periode de dol arreu de l'estat, aixi com l'organitzacio de les cerimonies funebres per al president mort.
[5]
Politica "Filipins Primer"
[
modifica
]
Garcia va promulgar la
Politica Filipins Primer
, per la qual fou conegut. Aquesta politica afavoria clarament els empresaris filipins per davant dels inversors estrangers. Tambe fou responsable de canvis en el petit comerc que van afectar els empresaris xinesos situats a les Filipines. En un discurs durant una sessio conjunta del Congres el 18 de setembre de 1946, Garcia va dir el seguent:
| ≪
|
We are called upon to decide on this momentous debate whether or not this land of ours will remain the cradle and grave, the womb and tomb of our race ? the only place where we can build our homes, our temples, and our altars and where we erect the castles of our racial hopes, dreams and traditions and where we establish the warehouse of our happiness and prosperity, of our joys and sorrows.
[6]
|
≫
|
- ↑
"Remembering Carlos P. Garcia on his 115th Birth Anniversary"
Arxivat
11 January 2013
a
Wayback Machine
.. Manila Bulletin. Arxiu 05-10-2012.
- ↑
≪
List of Previous Senators
≫.
Senate of the Philippines
.
- ↑
United States Government Printing Office. ≪Part 4≫. A:
Congressional Record: Proceedings and Debates of the 85th Congress
. 103, 1957, p. 4320. ≪The Philippines is keenly aware of the perils of Communist aggression from without as well as of Communist subversion from within. Asian nationalism has nothing in common with communism.≫
- ↑
Eufronio Alip, ed., The Philippine Presidents from Aguinaldo to Garcia (1958); Jesus V. Merritt, Our Presidents: Profiles in History (1962); and Pedro A. Gagelonia, Presidents All (1967).
- ↑
5,0
5,1
Molina, Antonio.
The Philippines: Through the centuries
. Manila: University of Sto. Tomas Cooperative, 1961. Print.
- ↑
≪
Our Vision and Mission
≫. prescarlosgarcia.org. Arxivat de l'
original
el 26-04-2012.
Enllacos externs
[
modifica
]