Carles X Gustau de Suecia
(en
suec
Karl X Gustav av Sverige
) va neixer al palau de
Nykoping
(
Suecia
) el
8 de novembre
de
1622
i va morir a
Goteborg
a
13 de febrer
de
1660
. Va ser rei de
Suecia
entre
1654
i
1660
, Duc de Bremen i Princep de Verden i comte del Palatinat-Kleeburg. Era fill del
comte palati
Joan Casimir de Zweibrucken-Kleeburg
(
1589
-
1652
) i de la princesa sueca
Caterina Vasa
(
1584
-
1638
).
[1]
[2]
El seu regnat va venir marcat per la guerra de conquesta de
Polonia
, en que es van implicar el
Sacre Imperi Romanogermanic
, el
Tsarat Rus
i
Dinamarca
. En aquesta guerra, Carles Gustau pretenia assegurar la supremacia sueca al
Mar Baltic
i alhora prendre el control de territoris alemanys, en especial de
Prussia
. Si be els seus plans de conquerir
Polonia
i
Dinamarca
fracassaren, va obtenir la cessio de les provincies daneses del sud d'
Escandinavia
. Es va fer famos en travessar muntat a cavall, amb el seu exercit, els estrets danesos l'hivern de
1658
.
Els seus pares havien sortit d'
Alemanya
cap a
Suecia
durant la
Guerra dels Trenta Anys
, ja que pels seus lligams familiars era un princep suec i hereu del Palatinat.
L'educacio de Carles Gustau fou dirigida pel canceller
Axel Oxenstierna
. Va estudiar tambe a la
Universitat d'Uppsala
i el
1638
va realitzar un viatge d'estudis a
Paris
, on estudiaria
diplomacia
.
En morir el rei
Gustau II Adolf
, la familia va tenir diferencies amb els Oxenstierna, ja que la influencia politica d'aquesta familia s'havia incrementat considerablement quan Axel Oxenstierna es va fer carrec de la regencia durant la minoria d'edat de la nova reina
Cristina de Suecia
.
Va participar activament en la
Guerra dels Trenta Anys
, on va mostrar les seves qualitats militars. El
1645
va tornar a Suecia, on va participar activament en els debats politics i es converti en un dels homes mes influents del regne, a mes de guanyar-se les simpaties de la reina. El
gener
de
1648
fou nomenat general en cap de l'exercit suec a Alemanya. Acabada la guerra va participar en les negociacions i en la supervisio del compliment dels acords de la
Pau de Westfalia
.
El
1649
, tot i l'oposicio dels nobles suecs, la reina Cristina, que no s'havia casat ni tenia fills, va nomenar Carles Gustau com el seu successor. El
1650
, la reina va aconseguir que el Parlament el reconegues a ell i als seus fills com a hereus de la corona. A partir d'aquest moment, Carles Gustau es va mantenir al marge de la politica, i va preferir aillar-se al castell de
Borgholm
, a l'illa d'
Oland
, mentre esperava prendre possessio del tro. El
6 de juny
de
1654
, a
Uppsala
, la reina Cristina va abdicar a favor de Carles Gustau, investit el mateix dia com a nou rei amb el nom de Carles X Gustau.
Poc despres d'haver estat nomenat rei, inicia la
Segona Guerra del Nord
contra la
Confederacio de Polonia i Lituania
. Carles X Gustau pretenia no nomes conquerir Polonia, sino tambe mantenir el seu predomini al Mar Baltic i la seva influencia a
Europa
nord-oriental. La campanya va ser un exit en els seus inicis, i en poc temps les tropes sueques van ocupar bona part de Polonia amb la seva capital,
Varsovia
, mentre que el rei polones
Joan II Casimir Vasa
va haver de fugir a
Silesia
.
Carles X Gustau es va aliar amb el princep elector
Frederic Guillem de Brandenburg
, duc de
Prussia Oriental
, fins aleshores vassall del rei de Polonia. En el tractat de
Konigsberg
el
1656
, Frederic Guillem accepta ajudar militarment l'exercit suec, alhora que reconeixia Carles X Gustau com a sobira de
Prussia
. Amb l'alianca de
Brandenburg
, va continuar amb la conquesta de Polonia, que s'havia complicat considerablement, ates que la poblacio s'havia organitzat en forma de guerrilles. Per la seva banda, el Tsar de Russia pretenia controlar la part oriental de
Polonia
, i va envair la regio sueca de Livonia. I encara hi havia l'amenaca d'altres vells enemics de Suecia, com
Dinamarca
i el
Sacre Imperi Romanogermanic
.
Malgrat alguns exits militars importants, el rei Carles X Gustau no va poder controlar la sublevacio polonesa. El princip elector Frederic Guillem de Brandenburg, desconfiant de la creixent influencia sueca a la zona, i en veure perillar els seus interessos, va decidir tornar a apropar-se al rei de Polonia. Davant de la possibilitat de perdre el seu aliat, Carles X Gustau es va veure obligat a pactar, en el tractat de
Labiau
la renuncia de Suecia al
Ducat de Prussia
, que romania a mans de Brandenburg, i a ratificar una alianca militar amb aquest estat. La guerra va derivar en un conflicte internacional amb la intromissio de Russia a Livonia, l'alianca de Polonia amb l'emperador
Ferran III
i amb la declaracio de guerra de Dinamarca, formant tots plegats una gran alianca contra Suecia.
La guerra, doncs, es va desplacar cap a terres daneses. El
1657
va comencar la conquesta de la peninsula de
Jutlandia
, i tot seguit de les illes daneses. Finalment es firma el
Tractat de Roskilde
el
26 de febrer
de
1658
, pel qual Suecia va rebre les provincies daneses d'
Escania
,
Halland
,
Blekinge
i l'illa de
Bornholm
, aixi com les provincies noruegues de
Bohuslan
i
Trondheim
.
Pero la pau va durar ben poc, per la pretensio de Carles X Gustau d'annexionar-se Dinamarca. En aquesta guerra, es va centrar en la conquesta de les illes daneses, i en especial de la capital,
Copenhaguen
. Pero en aquesta ocasio la guerra va ser molt mes costosa.
Copenhaguen
fou assistida per una flota
neerlandesa
l'
octubre
de
1658
, i Carles X Gustau va fracassar en l'intent de conquerir-la. Els exercits de
Polonia
,
Austria
i
Brandenburg
van assetjar les possessions sueques a
Pomerania
i
Prussia
, amb la intencio d'empenyer l'exercit suec cap a la peninsula de
Jutlandia
. Quan el rei havia tornar a Suecia per estudiar les condicions en que s'havia de negociar una pau amb Dinamarca i Polonia, va morir sobtadament a
Goteborg
.
Matrimoni i fills
[
modifica
]
El
24 d'octubre
de
1654
es va casar amb
Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp
(
1636
-
1715
), filla de
Frederic III
(
1597
-
1659
) i de
Maria Elisabet de Saxonia
(
1610
-
1684
). El matrimoni va tenir un fill:
Anteriorment havia tingut un fill amb Brigida Allerts, la filla d'un membre del Consell Reial.
Bibliografia
[
modifica
]
- Marlis Zeus:
Ein Pfalzer in Stockholm: Johann Casimir von Pfalz-Zweibrucken, Schwager und Vertrauter Gustavs II. Adolf im Dreißigjahrigen Krieg
, 2. Auflage, Helmesverlag Karlsruhe, 2004,
ISBN 3-9808133-7-1
- Michael Busch:
Absolutismus und Heeresreform: Schwedens Militar am Ende des 17. Jahrhunderts;
Europa in der Geschichte, Band 4; Winkler, Bochum, 2000. Ktn.
ISBN 978-3-930083-58-9
, Ln.
ISBN 978-3-930083-62-6