Carles Munoz Espinalt

Placa de la placa Emili Juncadella de Montesquiu, en commemoracio del lloc de naixement de Carles Munoz Espinalt
Biografia
Naixement	1920 Montesquiu (Osona)
Mort	2 marc 1993 (72/73 anys)
Activitat
Ocupacio	escriptor , psicoleg

Carles Munoz Espinalt ( Montesquiu ,   1920   - 2 de marc de 1993 ) fou un grafoleg, psicoleg i pensador catala. ^{[1] [2] [3] [4]} Autor de 44 llibres, centenars de conferencies i cursos.

El seu domini i mestratge en la grafologia i l'aplicacio de la psicologia al camp de la propaganda, la venda i la direccio, aixi com tots els seus treballs sobre aquests temes, els concreta en la creacio i l'elaboracio metodologica d'una nova interpretacio de l'esser huma: La ciencia psicoestetica. ^[3] La defineix com: “la valoracio artistica d'un mateix en funcions d'un equilibri vivencial entre l'aspecte fisic i el caracter, menat per l'afany de perfeccionar i presentar la figura de forma agradable, bo i harmonitzant-la amb les modes o amb creences personals.”

Biografia [ modifica ]

De jove fou delegat de la FNEC En la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, amb 17 anys, combate a la batalla de l'Ebre . ^{[3] [5]} Col·labora a l'Institut Belpost de Delfi Dalmau i Gener i funda l'Escola Grafologica de Barcelona. Tambe col·labora a la revista Resso que estava dirigida per Mn. Muntanyola. ^[5] El 1952 substitueix el famos psicoleg Max Pulver en la direccio psicotecnica de dos importants empreses suisses. El 1953, amb el pseudonim Pere E. Baulo, va publicar a la revista Revue de Psychologie des Peuples l'assaig: “ Le peuple catalan et le drame de sa lutte pour l'existence ”. ^[6] Aixo provoca l'inici d'una relacio amb Josep Maria Batista i Roca que en retornar aquest a Catalunya i refer el Consell Nacional Catala, nomena a Munoz Espinalt, vicepresident. ^[6]

El 1954, en la revista Pont Blau, que s'editava a l'exili, hi publica “Del Poble Catala”, tambe amb el pseudonim Pere E. Baulo i amb la iniciativa del Grup Joventut Catalana. ^[6] Tingue un gran resso en totes les col·lectivitats d'America. En aquest any comenca a sintetitzar la seva manera d'interpretar i sistematitzar la psicologia humana. A partir del 1956 edita una dotzena de llibres que aconseguiran una singular difusio per Europa i America. Un any despres publica “Psicologia de la gent” que exposa per primera vegada, en catala, alguna de les seves investigacions sobre el caracter de les multituds.

En el 1961 imparteix un curs de psicologia politica que en el seu desenvolupament, suggeri Delfi Dalmau i Gener , que es fes una carta publica, un manifest, on es demanes l'ensenyament del catala a les escoles. Aquest document va ser redactat per Joan Triadu i Carles Munoz Espinalt. Per primera vegada, 100 intel·lectuals es comprometen publicament fent visible amb la seva signatura el seu nom i cognoms, fet pel qual, Munoz Espinalt es detingut i portat a comissaria de la Via Laietana. Aquest mateix any realitza el primer dels seus congressos on presenta en primicia els seus metodes i teories. Posteriorment el 1963 fou promotor i col·laborador, amb 16 assajos, dels llibres d'Aportacio Catalana, editats per Joan Ballester i Canals .

Fou membre de la Junta Consultiva d' Omnium Cultural des de la seva fundacio i set anys com a vicepresident del Club d'Amics de la Unesco durant els anys setanta i membre del C.A.O.C. El 1982 edita els seus assajos l'editorial El Llamp d'Enric Borras. El 27 de setembre del mateix any funda l'Associacio de Practicants de la psicoestetica que aplega a totes les persones que apliquen la psicoestetica a les seves professions.

Despres de multiples seminaris i cursos, entre ells Psicoestetica de los lideres politicos , La imatge d'un Estat , el 1989 es realitza el Seminari d'Imatge Motivacional : Sera el 1992 l'any de la Independencia de Catalunya? . Aquests tres seminaris foren publicats en llibres. El 1991 escriu L'Assassinat de Pau Claris editat per El Llamp i el 1992 el seu darrer llibre Preludi de la Independencia , simbol de la lluita de tota una vida. El 2 de marc de 1993 mor a la seva llar de Barcelona ^[1] i fou enterrat al cementiri de Montesquiu.

Psicoestetica [ modifica ]

La psicoestetica, creada pel psico-socioleg i grafoleg Carles Munoz Espinalt, ^[3] es una renovadora ciencia metoditzada per interpretar els humans d'acord amb els nous i vells artificis que necessita per sobreviure i afirmar-se. La psicoestetica ofereix la manera precisa d'interpretar l'esser huma, proporciona els estimuls necessaris de caracter, desxifra les suggestions que creen les modes i valora la dimensio dels afanys de poder tot analitzant l'expressivitat humana, les toniques del vogaire; l'evolucio del gust col·lectiu, l'estudi de les motivacions individuals, la mobilitat caracterologica i les projeccions de la imatge personal tan necessaria en l'hora actual per la preponderancia en la vida moderna de la “imagocracia”. La psicoestetica te l'objectiu de formar el nombre de persones mes gran que es pugui com a rectores dels nous esdeveniments socials, bo i revaloritzant la seva professio i la seva capacitat directiva. Actualment dona continuitat a l'aplicacio i transmissio d'aquest pensament l'Associacio de Practicants de la Psicoestetica Carles Munoz Espinalt, que en fou el fundador i que des de la seva mort presideix la seva filla Nati Munoz-Espinalt.

Obres [ modifica ]

Obres. ^[1]

• La interpretacion grafologica (1954)
• Grafologia de la firma (1956)
• Psicologia de la mujer (1956)
• Psicologia de la gent (1957)
• Las supersticiones (1958)
• Del poble catala (1962)
• Tu vocacion profesional (1962)
• Origens del caracter (1963)
• Sentit politic dels catalans (1964)
• Seny no es timidesa (1965)
• Un mercat per al senyor Esteve (1966)
• Lo que dice tu cara (1967)
• Propaganda totalitaria (1968)
• Canvis de Mentalitat (1970), Aportacio Catalana
• Estudi de Manuel Azana: llico de psicologia politica (1971)
• Taranna Lerroux (1972)
• L'evolucio del caracter catala (1976), Aportacio Catalana
• Pensar en catala (1983)
• L'error de certs catalanistes (1986), El Llamp
• L'encert dels independentistes (1986), El Llamp
• Obra Escrita (1987), El Llamp
• Preludi de la Independencia (1992), Edicions C

Partit Espinaltia [ modifica ]

El 1997, quatre anys despres de la seva mort, un grup de seguidors seus funda el Partit Espinaltia, com a partit independentista seguidor del pensament politic, psicologic i estetic (que anomenen “psicoestetica”) de Carles Munoz Espinalt i amb l'objectiu de fer un referendum sobre la independencia de Catalunya. La seva principal dirigent fou Encarna Parreno i editaven la revista Independencia de Catalunya. Es presentaren a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i obtingueren 812 vots. ^[7]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Carles Munoz Espinalt

• https://www.youtube.com/watch?v=dw0xFMh_eqg