Carl Gustav Hempel

Biografia
Naixement	8 gener 1905 Oranienburg (Alemanya)
Mort	9 novembre 1997 (92 anys) Princeton Township (Nova Jersey) (en)
Causa de mort	Pneumonia
Dades personals
Formacio	Universitat de Gottingen Universitat de Heidelberg Universitat Humboldt de Berlin
Director de tesi	Wolfgang F. Kohler i Hans Reichenbach
Activitat
Ocupacio	matematic , assagista , professor d'universitat , filosof , informatic , epistemoleg
Ocupador	Universitat de Princeton Universitat Humboldt de Berlin Universitat de Chicago Universitat de Pittsburgh Universitat Yale Queens College, CUNY
Membre de	Academia Americana de les Arts i les Ciencies
Obra
Obres destacables (1966) Philosophy of Natural Science (en)
Estudiant doctoral	John Alan Robinson , Gerald Massey , Adolf Grunbaum , John Earman , Lawrence Sklar i Richard Jeffrey
Premis (1970)   Carus Lectures (en) (1947)   Beca Guggenheim   doctor honoris causa per la Universitat Lliure de Berlin

Carl Gustav Hempel ( Oranienburg , 8 de gener de 1905 - Princeton , Nova Jersey , 9 de novembre 1997 ) va ser un filosof empirista logic i epistemologic d'origen alemany nacionalitzat nord-america, un dels principals fundadors del positivisme logic . Va ser el fundador del Model Nomologico-Deductiu de les ciencies. Destacat representant del cercle de Viena , va emigrar als Estats Units l'any 1937, on va exercir com a professor en diverses universitats i on publica diversos treballs sobre logica simbolica i filosofia de la ciencia . Es autor de L'explicacio cientifica (1965) i Ment i cosmos (en col·laboracio amb altres autors, 1966). La seva ultima obra va ser Fonaments de la formacio de conceptes en ciencia empirica (1988).

Nasque a Orianenburg , Brandenburg Alemanya, estudia a Berlin i el 1923 entra a estudiar a la universitat de Gottingen on cursa estudis de matematica amb David Hilbert i Edmund Landau i logica simbolica amb Heinrich Behmann . A la Universitat de Heidelberg tambe estudia fisica amb Max Planck i logica amb John von Neumann .

Conegue i treballa amb Paul Oppenheim i junts, el 1932 , publicaren un treball de teoria de la logica. El 1934 , obtingue el doctorat en filosofia a Berlin amb un treball sobre la teoria de la probabilitat.

Carl Gustav Hempel es una figura clau en l' epistemologia del segle  xx , a la qual va desenvolupar diversos conceptes aclaridors sobre la naturalesa de l'explicacio cientifica que va tenir, en la primera meitat del segle, una forta hegemonia filosofica, es per aixo considerat com una figura central del positivisme logic , corrent filosofic abocada a l'estudi del llenguatge cientific i fervorosa critica de tota mena de metafisica .

Bibliografia [ modifica ]

Obres principals:

• 1936 Uber den Gehalt von Wahrscheinlichkeitsaussagen
• 1936 Der Typusbegriff im Licht der neuen Logik mit Paul Oppenheim
• 1942 The Function of General Laws in History
• 1943 Studies in the Logic of Confirmation
• 1959 The Logic of Functional Analysis
• 1965 Aspects of Scientific Explanation
• 1966 Philosophy of Natural Science
• 1967 Scientific Explanation