De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Caribdis
[1]
(en grec antic Χ?ρυ?δι? Kharubdis, "xuclador", llati
Charibdis
) va ser una
nimfa
, filla de
Posido
i
Gea
, i durant la seva vida humana havia mostrat sempre una gran voracitat. Es diu que quan
Heracles
va passar per aquell indret, amb els ramats de
Gerio
, Caribdis li va robar els animals i se'ls va menjar.
Zeus
va castigar-la i amb un llamp l'envia al mar on es va transformar en monstre. Tres vegades al dia Caribdis absorbia una gran quantitat d'aigua de mar, empassant-se tot el que flotava, fins i tot les naus que hi havia per aquells indrets, i despres escopia l'aigua beguda. Vivia prop d'
Escil·la
, un altre monstre mari, a l'
estret de Sicilia
o de
Messina
.
L'
Odissea
explica que quan
Odisseu
va creuar l'estret de Messina va aconseguir esquivar el monstre la primera vegada. Pero despres del naufragi provocat per
Helios
quan van matar el seu ramat, Odisseu va ser arrossegat sobre el pal de la seva nau destruida una altra vegada per l'estret. Pero va ser capac d'agafar-se a una figuera que hi havia a l'entrada de la cova de Caribdis, i quan va tornar a sortir el pal vomitat per Caribdis, Odisseu s'hi va agafar i va continuar el viatge.
Els dos costats de l'estret estaven a l'abast d'una fletxa, tan propers que els mariners que intentaven evitar a Caribdis passaven massa prop d'Escil·la i viceversa. L'expressio ≪entre Escil·la i Caribdis≫ ha arribat a significar estar entre dos perills de manera que allunyar-se d'un fa que caigui en l'altre.
[2]
Tradicionalment, la ubicacio de Caribdis a l'estret de Messina fa que se l'associi amb el remoli que formen els corrents que es troben a la zona, pero rares vegades es perillos. Investigacions recents han reexaminat la ubicacio i suggereixen que aquesta associacio es erronia, i que un origen mes probable de la historia podria trobar-se prop del cap Skila, al nord-oest de
Grecia
.
- ↑
Ovidi Naso
, P.; Revisat i traduit per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra.
Les Metamorfosis, V. III
. Barcelona: Fundacio Bernat Metge, 1932.
p. 80
- ↑
Grimal
, Pierre.
Diccionari de mitologia grega i romana
. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 88.
ISBN 9788496061972
.
Enllacos externs
[
modifica
]