Mascara antigas belga de la decada dels anys 30. Model L.702.
Una
mascara antigas
es un dispositiu d'us individual, que s'ajusta al cap per protegir de vapors i gasos verinosos.
Consta d'un cos fabricat d'un material plastic flexible que s'adapta a la cara, unes proteccions plastiques per als ulls i una valvula per expulsar l'aire.
[1]
A la mascara se li connecta per mitja d'una rosca un filtre que es diferent segons siguin els requeriments de proteccio. Aquest consta tipicament d'un cos cilindric amb dues obertures, una d'elles amb una rosca que es connecta a la mascara.
L'us i la quantitat de mascares antigas va augmentar considerablement al comencament de la
Primera Guerra Mundial
pel fet que durant aquest periode va ser quan es van crear i utilitzar experimentalment les armes quimiques mes letals de la historia.
Funcionament del filtre
[
modifica
]
Seccio d'un filtre modern.
A l'interior d'aquest cilindre hi ha diferents etapes de filtratge:
- L'etapa de filtrat fisic, en que un disc amb microporositat filtra particules de mida petita.
- L'etapa de filtrat quimic, en la qual es troba carbo actiu al qual se li sol afegir altres substancies per fer que alguns gasos toxics que no son absorbits pel carbo siguin innocus per l'organisme, per exemple, una barreja d'
oxid de coure
i
monoxid de manganes
per oxidar el
monoxid de carboni
(CO) donant lloc a
dioxid de carboni
(CO₂).
- L'etapa de filtratge de carbo, el carbo per la seva naturalesa fragil despren particules d'aquest durant el pas d'aire, per evitar que aquestes particules siguin introduides en l'organisme es disposa d'un filtre semblant a l'inicial que filtra aquestes particules de carbo i particules que poguessin haver travessat el filtre inicial.
Evolucio tecnologica en les mascares antigas
[
modifica
]
Mascara antigas italiana de 1937.
Inicialment les mascares es fabricaven partint d'una vulcanitzacio de cautxu natural al qual se li s'acoblava el suport metal·lic per al filtre, sivelles metal·liques per a subjectar les corretges, que solien ser de tela o lona, i dues peces oculars de vidre principalment en forma esferica.
El vidre en el visor causava entelament i el conseguent entorpiment de la visio, aixo va ser solucionat mitjancant dues lamines anti-baf d'un material que, tot i transparent, absorbia el vapor d'aigua.
Modernament, el visor sol ser de policarbonat, el cos de silicones i altres polimers plastics, les corretges de cautxu, silicona i latex i les peces de connexio amb filtres de polimers plastics.
Les mascares modernes tenen sistemes per optimitzar la comunicacio, la majoria es basen en un diafragma plastic situat davant de la boca, que vibra en parlar i permet una comunicacio millor.
Tambe hi ha mascares antigas amb un sistema addicional per beure mentre aquesta es usada.
Aquestes mascares son comunament utilitzades amb altres equips de proteccio, ja que alguns toxics no nomes afecten les vies respiratories, pot ser usat en conjunt amb un
vestit NBQ
Tipus de mascares
[
modifica
]
Mascara industrial comparada amb mascara militar.
Es distingeixen principalment dos grups de mascares antigas:
- Les d'us militar o civil, per a la proteccio davant agents quimics i biologics (comunament anomenades armes quimiques o de destruccio massiva). Com a exemples d'agents quimics el
sarin
, el soman, el tabun,
VX
...
- Les d'us industrial, per a la proteccio de gasos, liquids i solids nocius per la salut. Com a exemples el clor, amoniac, mercuri, amiant i altres.
Es poden diferenciar les mascares modernes d'us industrial de les d'us militar per la situacio del filtre, si el filtre esta situat a un lateral de la mascara aixo indica que molt probablement aquesta sigui d'us militar i si per contra te el filtre apuntant cap al front indica el seu us industrial.
Aixo s'explica pel motiu que per disparar
armes de foc
llargues cal apropar la galta al cos de l'arma per a poder apuntar, amb el filtre a un lateral (depen de si un es dreta o esquerra) pot alinear l'ull amb la mira del cano, si per contra estigues davant no es possible l'operacio.