De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El
carelia
es una
llengua finougrica
parlada entre els territoris russos de la
republica de Carelia
i finesos del nord.
[1]
S'escriu amb l'
alfabet llati
i esta documentat des de l'
edat mitjana
. Es parla a la
republica de Carelia
i als territoris de Tver i Novgorod.
[1]
De les 130.929 persones que es van declarar carelians a l'ultim cens de l'any 1989, 65.542 (50,1%) tenien el carelia com a llengua materna, altres 17.742 (13,5%) el parlaven com a segona llengua.
Va ser una republica que va atreure molts immigrants russos.
[3]
Els carelians formen un 10% de la poblacio total i gairebe tots son bilingues i fan servir el rus com a llengua oficial.
Durant l'epoca sovietica es van enderrocar molts pobles carelians, i el carelia en la propaganda russa va ser presentat com una llengua ≪feixista≫ per mor de la
Guerra d'Hivern
(1939).
Actualment la llengua esta en retroces. Fins al principi del
segle
xx
era vista com un dialecte del
fines
pero ara se l'accepta ampliament com a llengua independent.
Es pot dividir en tres dialectes principals (amb una gran varietat subdialectal), basats la llengua estandard actual:
- Carelia septentrional
- Livvi
o
carelia d'Olonets
(
Aunus
), mes influit pel rus.
- Ludi
Caracteristiques
[
modifica
]
La llengua es molt similar al
fines
, i es caracteritza per:
- l'africada ? en tots els dialectes
- Presencia en l'inventari fonetic en carelia meridional de les sonores b, d, g.
- les fricatives ? i ? en una gran quantitat de dialectes
- Presencia d'harmonia vocalica, oposicio entre (algunes) vocals curtes i llargues i graduacio consonantica, com en la majoria de llengues baltofineses.
- Sistema morfologic aglutinatiu, i la derivacio es fa mitjancant sufixos, com en la majoria de llengues uralianes.
Situacio actual
[
modifica
]
Des del
1988
s'ha reintroduit l'ensenyament en carelia a les zones rurals, en una nova forma que empra l'
alfabet llati
(com el fines) en primer i tercer grau. Al 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelia de manera opcional, com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu us a l'educacio, ampliada el 1995 a finesos i vepses de la Republica de Carelia, pero no es va comencar a aplicar fins al 1996. La produccio literaria (majoritariament poesia) es minsa, i algunes emissores de radio n'ofereixen alguns programes, aixi com tres diaris i una revista infantil i uns noticiaris televisius de cops dos per setmana. Els carelians d'Olonets editen el diari
Oma Mua
(Terra Nadiua).
Bibliografia
[
modifica
]
- Winkler
, Eberhard. ≪
Karelisch
≫. A: Milo? Okuka.
Lexikon der Sprachen des europaischen Ostens
(en alemany). Klagenfurt/Celovec: Wieser, 2002, p. 667-672.
ISBN 978-3-85129-510-8
.
- Eberhard
, David M.;
Simons
, Gary F.;
Fennig
, Charles D. ≪
Karelian
≫. A: Ethnologue.
Languages of the World.
(en angles). 26a. Dallas: SIL International, 2023.
Enllacos externs
[
modifica
]