Carelia

karjalan kieli
Tipus	llengua i llengua viva
Us
Parlants	118.000
Parlants nadius	35.600  (2010 )
Autocton de	Carelia
Estat	Finlandia , Republica de Carelia , oblast de Tver
Classificacio linguistica
llengua humana llengues uralianes llengues ugrofineses llengues fino-permiques llengues fino-volgaiques llengues fino-sami llengues baltofineses finnic septentrional
Caracteristiques
Sistema d'escriptura	alfabet llati
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-2	krl
ISO 639-3	krl
Glottolog	kare1335
Ethnologue	krl
UNESCO	1518
IETF	krl
Endangered languages	2368

El carelia es una llengua finougrica parlada entre els territoris russos de la republica de Carelia i finesos del nord. ^[1] S'escriu amb l' alfabet llati i esta documentat des de l' edat mitjana . Es parla a la republica de Carelia i als territoris de Tver i Novgorod. ^[1] De les 130.929 persones que es van declarar carelians a l'ultim cens de l'any 1989, 65.542 (50,1%) tenien el carelia com a llengua materna, altres 17.742 (13,5%) el parlaven com a segona llengua. ^[2] Va ser una republica que va atreure molts immigrants russos. ^[3] Els carelians formen un 10% de la poblacio total i gairebe tots son bilingues i fan servir el rus com a llengua oficial. ^[4] Durant l'epoca sovietica es van enderrocar molts pobles carelians, i el carelia en la propaganda russa va ser presentat com una llengua ≪feixista≫ per mor de la Guerra d'Hivern (1939). ^[5] Actualment la llengua esta en retroces. Fins al principi del segle  xx era vista com un dialecte del fines pero ara se l'accepta ampliament com a llengua independent.

Dialectes [ modifica ]

Es pot dividir en tres dialectes principals (amb una gran varietat subdialectal), basats la llengua estandard actual: ^[5]

• Carelia septentrional
• Livvi o carelia d'Olonets ( Aunus ), mes influit pel rus.
• Ludi

Caracteristiques [ modifica ]

La llengua es molt similar al fines , i es caracteritza per:

• l'africada ? en tots els dialectes
• Presencia en l'inventari fonetic en carelia meridional de les sonores b, d, g.
• les fricatives ? i ? en una gran quantitat de dialectes
• Presencia d'harmonia vocalica, oposicio entre (algunes) vocals curtes i llargues i graduacio consonantica, com en la majoria de llengues baltofineses.
• Sistema morfologic aglutinatiu, i la derivacio es fa mitjancant sufixos, com en la majoria de llengues uralianes.

Situacio actual [ modifica ]

Des del 1988 s'ha reintroduit l'ensenyament en carelia a les zones rurals, en una nova forma que empra l' alfabet llati (com el fines) en primer i tercer grau. Al 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelia de manera opcional, com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu us a l'educacio, ampliada el 1995 a finesos i vepses de la Republica de Carelia, pero no es va comencar a aplicar fins al 1996. La produccio literaria (majoritariament poesia) es minsa, i algunes emissores de radio n'ofereixen alguns programes, aixi com tres diaris i una revista infantil i uns noticiaris televisius de cops dos per setmana. Els carelians d'Olonets editen el diari Oma Mua (Terra Nadiua). ^[6]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Winkler , Eberhard. ≪ Karelisch ≫. A: Milo? Okuka. Lexikon der Sprachen des europaischen Ostens (en alemany). Klagenfurt/Celovec: Wieser, 2002, p. 667-672. ISBN 978-3-85129-510-8 .  
• Eberhard , David M.; Simons , Gary F.; Fennig , Charles D. ≪ Karelian ≫. A: Ethnologue. Languages of the World. (en angles). 26a. Dallas: SIL International, 2023.  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Carelia

• ≪ Carelians ≫. The Peoples of the Red Book .
• Anttikoski , Esa. ≪ Karjalaine lehut - Karelian Page ≫ (en angles). Arxivat de l' original el 2009-10-27. [Consulta: 31 juliol 2022].
• ≪ 8 Yhteanen karjalan kirjakieli <nowiki>[llengua literar careliana estandard </nowik>]≫, 19-10-2009. Arxivat de l' original el 2009-10-19. [Consulta: 26 agost 2023].