Capri
es una illa situada a la
Mar Tirrena
, a la peninsula de
Sorrento
, al costat sud del
Golf de Napols
a la regio de la
Campania
d'
Italia
. La seva poblacio es d'uns 14.000 habitants.
Ha estat un centre d'estiueig des de l'epoca de la
Republica Romana
. Algunes de les seves principals atraccions son la Marina Piccola (el port petit), el Belvedere de Tragara (un gran passeig panoramic ple de viles), els
farallons
("
faraglioni
") o penya-segats de pedra calcaria que es projecten sobre el mar, la
Gruta Blava
(
Grotta Azzurra
) i les ruines de les viles romanes imperials.
L'illa te dos ports: Marina Piccola, al sud, i Marina Grande, al nord (el port principal). La poblacio d'Anacapri se situa al cim dels turons cap a l'oest.
Mapa de Capri.
Te sis quilometres de longitud i gairebe tres quilometres d'amplada i uns 17 quilometres de costa. Capri te una area d'aproximadament 10,36 km². El seu terreny muntanyos culmina al puig Solaro amb 589 metres sobre el nivell del mar (accesible per telecadira des d'Anacapri) i el segueix el puig Tiberi amb 334 metres, ambdos situats a la part occidental de l'illa.
[1]
Es particularment coneguda pels seus
farallons
, roques que surten del mar.
A diferencia de les altres illes del Golf de Napols, Capri no es d'origen
volcanic
sino
sedimentari
; formada per sols calcaris que daten del
Cretaci
i, en menor mesura, de capes de l'
Eoce
i de
toves
provinents de volcans veins. Des del punt de vista geologic, es l'extrem del sistema muntanyenc de la peninsula de Sorrento, que es tambe calcaria.
[2]
S'hi cultiva l'olivera i la vinya, aixi com fruiters i horta. Cada dia arriben a Marina Grande nombroses excursions des del proper port de Napols. L'illa te dos municipis:
Capri
i
Anacapri
.
S'hi han trobat restes
paleolitiques
.
[3]
Antigament era habitat pels
teleboes
, poble que es dedicava a la
pirateria
, suposadament emparentat amb la gent de l'
Acarnania
. Va passar despres als napolitans fins que
August
la va descobrir com un lloc adient per a la seva salut i la va passar a domini imperial, donant als napolitans a canvi l'illa d'Enaria (
Ischia
), que era mes rica. Els romans l'anomenaven
Capreae
. August la visitava sovint i hi passava alguns dies. L'any
27
Tiberi
va establir a l'illa la seva residencia permanent, i hi va viure els darrers deu anys de la seva vida, segons Tacit mes per la seva inaccessibilitat que per la seva bellesa. Hi va construir una dotzena de vil·les, les ruines d'algunes de les quals encara es veuen. Hi havia a l'illa dues ciutats antigament pero en temps d'
Estrabo
ja nomes en quedava una que segurament es l'actual Capri.
Referencies culturals
[
modifica
]
La Gruta Blava (Grotta Azzurra)
Durant la segona meitat del segle
xix
, Capri es va convertir en un lloc popular per a artistes, escriptors i altres celebritats europees. El llibre que va generar la fascinacio per Capri al segle
xix
a Franca, Alemanya i Anglaterra va ser "
Entdeckung der blauen Grotte auf der Insel Capri
" ("Descobriment de la Gruta Blava a l'illa de Capri") pel pintor i escriptor alemany
August Kopisch
, en que descriu la seva estada a l'illa el 1826 i el seu descobriment de la Gruta Blava.
John Singer Sargent
:
Cap d'una noia de Capri
, 1878
John Singer Sargent
i Frank Hyde es troben entre els artistes destacats que es van quedar a l'illa al voltant de la decada de 1870. Sargent es conegut per la seva serie de retrats amb la model local Rosina Ferrara. L'artista i aventurer angles,
John Wood Shortridge
, va adquirir un "
fortino
" a la Marina Piccola en la decada de 1880 (mes tard transformada en una vila privada per Dame Gracie Fields) i es va casar amb una noia de Capri, Carmela Esposito. Va establir una estreta amistat amb el novel·lista angles
George Gissing
, que proporciona un resum colorit i perspicac de les seves estades amb Shortridge en les seves "
Published Letters by George Gissing
".
Claude Debussy
fa referencia als turons de l'illa en el titol del seu preludi impressionista "Les collines d'Anacapri" (1910). Capri es l'escenari de "
The Lotus Eater
" (1945), una historia breu de
Somerset Maugham
. A la historia, el protagonista d'Hendon, que forma part del barri de Barnet de Londres, arriba a Capri durant unes vacances i esta tan encantat pel lloc que renuncia al seu carrec i decideix passar-hi la resta de la seva vida. El novel·lista britanic
Compton Mackenzie
va viure alli des de 1913 fins a 1920, amb visites posteriors, i va establir algunes de les seves obres a l'illa (per exemple, "
Vestal Fire
", 1927).
A mes de ser un refugi per a escriptors i artistes, Capri va servir com un lloc relativament segur per a homes i dones homosexuals estrangers que volien portar una vida mes oberta; a un petit nucli d'ells els va atreure viure alla, convivint en certa manera amb els artistes esmentats anteriorment. El poeta August von Platen-Hallermunde va ser un dels primers. Jacques d'Adelsward-Fersen va escriure la novel·la "
Et le feu s'eteignit sur la mer
" (1910) sobre Capri i els seus residents a principis del segle
xx
, causant un petit escandol. La vida de Fersen a Capri va ser objecte de la biografia de Roger Peyrefitte, "
L'Exile de Capri
". Una presentacio satirica de la colonia lesbiana de l'illa es realitza a la novel·la de Mackenzie de 1928, "
Extraordinary Women
" (no relacionada amb la pel·licula dominicana del mateix nom), inspirada en els assumptes de la pintora americana
Romaine Brooks
(en la novel·la, sota el pseudonim d'Olimpia Leigh).
[4]
Un dels exiliats homosexuals mes famosos de l'illa era
Norman Douglas
; la seva novel·la "
South Wind
" (1917) es una descripcio ficticia dels habitants i visitants de Capri, i altres obres seves tracten sobre l'illa, incloent "Capri" (1930) i el seu ultim treball, "
A Footnote on Capri
" (1952).
Les memories ambientades a Capri inclouen "
Aria di Capri
" d'
Edwin Cerio
(1928), que conte una serie d'assaigs historics i biografics sobre l'illa, incloent un homenatge a Norman Douglas; "La historia de San Michele" (1929) del metge reial suec
Axel Munthe
(1857-1949), que hi feu construir la
Villa San Michele
, on fi fixa la seva residencia, i el "Greene a Capri: una memoria" de Shirley Hazzard (2000), sobre la vida de l'escriptor a l'illa.
Graham Greene
tenia una casa a la ciutat d'Anacapri, a la part superior de l'illa, on vivia amb la seva amant Catherine Walston.
[5]
"L'ultima legio", una novel·la historica de fantasia de Valerio Massimo Manfredi, esta parcialment ambientada a l'illa de Capri, on Romul esta empresonat despres d'un fracassat intent de rescat d'Aureli a Ravenna. Romul descobreix l'espasa de Juli Cesar amagada en una de les viles de
Tiberi
, que es revela al final de la novel·la com la llegendaria espasa
Excalibur
. Parts de l'adaptacio cinematografica de 2007 van ser filmades posteriorment a l'illa.
El cantant frances
Herve Vilard
va obtenir un exit internacional de 1965 amb la canco "
Capri c'est fini
".
Enllacos externs
[
modifica
]