Canton
o
Guangzhou
(en
xines tradicional
: 廣州, en
xines simplificat
: ?州,
pinyin
: Gu?ngzh?u,
Yale
: Gwongjau,
jyutping
: Gwong2zau1)
[1]
es una ciutat de la
Xina
, capital de la provincia meridional de
Guangdong
.
[2]
Situada al
riu Perla
, a uns 120 km al nord-nord-oest de
Hong Kong
i a 145 km al nord de
Macau
, Canton te mes de 2.200 anys d'historia
[3]
i va ser una de les principals terminals de la
Ruta de la seda
maritima,
[4]
i continua servint com a important port i centre de transport, aixi com una de les tres ciutats mes grans de la Xina.
[5]
Durant molt temps, va ser l'unic port xines accessible per a la majoria dels comerciants estrangers. Canton va ser capturada pels britanics durant la
Primera Guerra de l'Opi
. En no gaudir del monopoli despres de la guerra, va perdre el comerc amb altres ports com Hong Kong i
Shanghai
, pero va continuar servint com a important port de transbordament.
Canton es troba al cor de l’area metropolitana urbana mes poblada de la Xina continental, que s’esten a les ciutats veines de
Foshan
,
Dongguan
,
Zhongshan
,
Shenzhen
i part de
Jiangmen
,
Huizhou
,
Zhuhai
i Macau, formant l’aglomeracio urbana mes gran de Terra amb mes de 65,57 milions d'habitants
[6]
i part de la
zona economica del delta del riu Perla
. Administrativament, la ciutat te estatus subprovincial.
[7]
La poblacio immigrant nacional procedent d'altres provincies de la Xina suposava el 40% de la poblacio total de la ciutat el 2008. Juntament amb Shanghai, Pequin i Shenzhen, Canton te un dels mercats immobiliaris mes cars de la Xina.
[8]
Segons el cens del 2020, la poblacio de l’amplia area administrativa de la ciutat era de 18.676.605 habitants i 16.492.590 vivien a 9 districtes urbans (tots menys Conghua i Zengcheng).
[9]
Situada vora el delta dels rius
Xi
,
Bei
i
Dong
, la ciutat s'esten al llarg de la vora esquerra del
riu Perla
. El nucli antic es el centre d'afers mentre que el sector modern es troba a l'oest de la ciutat, tambe hi ha un barri flotant d'embarcacions densament poblat. Disposa de port per a vaixells oceanics, el qual es el mes gran del sud de la Xina, i s'encarrega de les exportacions de
te
,
sucre
,
porcellana
i
seda
.
Gu?ngzh?u
es la romanitzacio oficial del nom xines ?州. El nom de la ciutat esta pres de l'antiga "Prefectura de Gu?ng" despres d'haver-se convertit en la seu del govern de la prefectura, que es com algunes altres ciutats xineses, incloses
Hangzhou
,
Suzhou
, i
Fuzhou
van obtenir els seus noms. El
caracter xines
廣
o
?
?que tambe apareix en els noms de les provincies
Guangdong
i
Guangxi
, junts anomenats Liangguang?significa "ampli" o "expansiu" i es refereix a la intencio de dispensar la gracia Imperial ampliament a la regio amb la fundacio del comtat de Guangxin a la
Dinastia Han
.
Abans d'adquirir el seu nom actual, la ciutat era coneguda com a Panyu (Punyu;
番?
), nom que encara porta un dels districtes de Guangzhou no gaire lluny de la ciutat principal. L'origen del nom es encara incert, amb 11 explicacions diverses que s'ofereixen, que tambe podria haver-se referit a dues muntanyes locals.
[10]
[11]
La ciutat tambe ha estat coneguda de vegades com Guangzhou Fu o Guangfu despres de la seva condicio de capital d'una prefectura. A partir d'aquest darrer nom, Guangzhou era conegut pels perses medievals com
Al-Masudi
i Ibn Khordadbeh
[12]
com a Khanfu (
?????
).
[13]
Sota el Han del Sud, la ciutat va passar a anomenar-se Xingwang Fu (
(xines)
).
[14]
[15]
L'abreviacio xinesa de Canton es
Sui
(穗, en pinyin
sui
). La ciutat te els sobrenoms de
Wuyangcheng
(la ciutat de les cinc
cabres
),
Yangcheng
(ciutat de les cabres),
Huacheng
(ciutat de les flors) o Suicheng.
Es creu que la primera ciutat fou construida el
214 aC
, i es deia Panyu (番禹; els nadius ho pronunciaven en
cantones
Poon Yu
) i ha tingut una ocupacio continuada des de llavors. L'any
206 aC
, es converti en la capital del Regne
Nanyue
(南越), i la ciutat fou expandida. La
dinastia Han
s'annexa Nanyue en el
111 aC
, i Panyu es converti en la capital provincial i aixi ha continuat fins hui en dia. Panyu fou reanomenada
Guangzhou
el
226
.
Canton fou saquejada pels
arabs
i els
perses
l'any
758
quan governava l'
emperador Suzong
de la
dinastia Tang
. Durant aquesta etapa, esdevingue el primer port d'arribada dels comerciants
indis
i arabs, pero en la seguent etapa, la de la
dinastia Song
(900-1279), s'aconsegui la prosperitat de la ciutat.
[16]
Su Shi
, un celebre poeta visita el temple de Baozhuangyan (fundat en
537
), i dona un manuscrit anomenat "liu rong" (sis
banians
) al temple, es per aixo que en l'actualitat aquest temple es coneix com el "temple Liu Rong".
Mes endavant, es converti en el primer port xines visitat regularment pels europeus: els
portuguesos
hi arribaren l'any
1514
, els
anglesos
el
1699
, els
francesos
el
1725
i els
holandesos
el
1762
.
[16]
L'any
1711
, la
Companyia Britanica de les Indies Orientals
hi establi un lloc de
comerc
.
Despres del tancament de l'Imperi xines al comerc en 1757, Canton fou l'unic obert al comerc amb Europa, i havia de ser a traves les
tretze factories
. A mitjan segle
xix
, el
contraban
de l'
opi
provoca violents incidents entre xinesos i britanics que van originar l'anomenada "
Primera Guerra de l'Opi
".
[16]
Canton fou un dels cinc ports que restaren oberts al comerc estranger pel
Tractat de Nanjing
, signat l'any
1842
entre el
Regne Unit
i la Xina, juntament amb els ports de
Fuzhou
,
Xiamen
,
Ningbo
i
Shanghai
.
Durant el segle
xx
, el port fou un centre d'emigracio xinesa a ultramar i es converti tambe en un focus d'entrada a la Xina d'idees i metodes occidentals que convertiren la ciutat en un focus important en les revolucions que es produiren al pais.
[16]
El
1917
es converti en seu del govern republica establert per
Sun Yat-sen
, president del
Kuomintang
, i escenari d'un aixecament
comunista
reprimit per
Chiang Kai-shek
l'any
1927
.
[16]
Fou presa pels
japonesos
durant la
Segona Guerra Mundial
pero retorna a la Xina l'any
1945
.
[16]
Administracio
[
modifica
]
Canton te jurisdiccio directa sobre deu districtes i dues ciutats.
El
28 d'abril
de
2005
, s'aboliren els districtes de Dongshan i Fangcun, i es van unir als districtes de Yuexiu i Liwan respectivament. El districte de Nansha es va establir despres de la seva escissio de Panyu, i el de Luogang es va crear amb parts de Baiyun, Tianhe, Zengcheng i Huangpu.
Guangzhou es el principal centre de fabricacio del delta del riu Perla, una de les principals regions comercials i de fabricacio de la Xina continental. El 2017, el PIB va assolir els 2.150 milions de ¥ (318.000 milions de dolars EUA), per capita de 150.678 ¥ (22.317 dolars EUA).
[17]
Guangzhou es considerada una de les ciutats mes prosperes de la Xina. Guangzhou ocupa el 10e lloc del mon i el 5e a la Xina (despres de Pequin, Shanghai, Hong Kong i Shenzhen) pel que fa al nombre de multimilionaris segons la llista de rics globals Hurun 2020.
[18]
Es preveu que Guangzhou estigui entre les deu ciutats mes importants del mon en termes de PIB nominal el 2035 (juntament amb Shanghai, Pequin i Shenzhen a la Xina) segons un estudi d’Oxford Economics
[19]
i el seu PIB nominal per capita arribara per sobre 42.000 dolars EUA el 2030.
[20]
Guangzhou tambe ocupa el lloc 21 mundial (entre Washington DC i Amsterdam) i el vuite de tot Asia i el Pacific (darrere de Shanghai, Toquio, Hong Kong, Singapur, Pequin, Shenzhen i Dubai) a l’index global de centres financers (GFCI) de 2020.
[21]
A causa de la rapida industrialitzacio, era una ciutat forca contaminada. Despres d’implementar la planificacio urbana verda, ara es una de les ciutats mes habitables de la Xina.
La
fira de mostres
de Canton (
Chinese Export Commodities Fair
) es duta a terme dues voltes a l'any, a la primavera i a la tardor. Fou inaugurada a la primavera del
1957
. Es el major esdeveniment de la ciutat.
L'
aeroport
principal de Canton es l'
Aeroport Internacional de Guangzhou-Baiyun
, un centre de connexions de
China Southern Airlines
. Fou inaugurat el
5 d'agost
de
2004
.
Canton esta connectat a Hong Kong per tren i serveis d'autocar. Hi ha un servei de trens
express
que cobreix el trajecte de 182 km fins a Hong Kong en aproximadament dues hores. El
metro de Canton
s'inaugura l'any 1999.
Llocs d'interes turistic
[
modifica
]
Universitats
[
modifica
]
- ↑
≪
Guangzhou | History, Population, & Facts | Britannica
≫ (en angles). [Consulta: 25 juliol 2022].
- ↑
≪
Illuminating China's Provinces,Municipalities & Autonomous Regions-china.org.cn
≫. [Consulta: 25 juliol 2022].
- ↑
≪[
https://web.archive.org/web/20160603070339/http://history.people.com.cn/n/2014/0520/c385134-25040938.html
????????·?????????????--???--??????]≫, 03-06-2016. Arxivat de l'
original
el 2016-06-03. [Consulta: 25 juliol 2022].
- ↑
≪
zh:海上??之路的三大著名港口
≫. People.cn. Arxivat de l'
original
el 2016-06-03. [Consulta: 20 maig 2014].
- ↑
≪
Tourism Administration of Guangzhou Municipality
≫. Arxivat de l'
original
el 6 setembre 2010. [Consulta: 21 marc 2010].
- ↑
≪
Major Agglomerations of the World - Population Statistics and Maps
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-06-12. [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑
≪
zh:中央机??制委??印?《?于副省?市若干??的意?》的通知. 中??[1995
5?]≫, 19-02-1995. Arxivat de l'
original
el 29 maig 2014. [Consulta: 28 maig 2014].
- ↑
;
Geng
, Xiao ≪
Unlocking the potential of Chinese cities
≫.
China Daily
, 06-04-2017 [Consulta: 28 setembre 2017].
- ↑
[
enllac sense format
]
https://www.citypopulation.de/en/china/guangdong/admin/
- ↑
Xu
, Jian
.
zh:初學記
(en xines tradicional), c. 720.
- ↑
Shanghai Cishu Press.
zh:中?古今地名大?典
, 2005, p. 2901.
- ↑
Yule
, H. Hakluyt Society.
Cathay and the Way Thither
. I, 1916.
- ↑
Versteegh
, Kees; Mushira Eid. ≪
Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics,
Vol. I
≫ p. 378 ff. Leiden: Brill, 2005. Arxivat de l'
original
el 9 marc 2017. [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑
Ng Wing Chung. University of Illinois Press.
The Rise of Cantonese Opera
, 2015, p. 31.
ISBN 9780252097096
.
- ↑
Chin
, Angelina. Rowman & Littlefield.
Bound to Emancipate: Working Women and Urban Citizenship in Early Twentieth-Century China and Hong Kong
, 2012, p. 202.
ISBN 9781442215610
.
- ↑
16,0
16,1
16,2
16,3
16,4
16,5
≪
Canton
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
zh:????年?2010
≫ (en xines). Gdstats.gov.cn. Arxivat de l'
original
el 11 juny 2011. [Consulta: 2 juny 2011].
- ↑
≪
Shimao Shenkong International Center·Hurun Global Rich List 2020
≫, 26-02-2020. Arxivat de l'
original
el 2020-12-21. [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑
≪
These will be the most important cities by 2035
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 2020-11-03. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑
≪
World's Richest Cities in 2030, and Where Southeast Asian Cities Stand | Seasia.co
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 2020-11-09. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑
≪
The Global Financial Centres Index 28
≫. Long Finance, setembre 2020. Arxivat de l'
original
el 18 gener 2021. [Consulta: 26 setembre 2020].
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari