Cano automatic M39
de calibre 20 mm instal·lat al morro d'una
caca
Northrop F-5.
Es
cano automatic
una
arma de foc
amb un calibre superior al d'una
metralladora
i una
cadencia de tir
molt major a la d'un
cano
d'artilleria convencional gracies a l'us d'automatismes en la recarrega dels
cartutxos
. El terme cano s'utilitza durant la
Segona Guerra Mundial
per a referir-se a les armes de foc pesades utilitzades en avions de combat, en
caces
o
torretes
de cua dels
bombarders
, semblant a les metralladores pero amb un calibre major (habitualment de 20 o 30mm) i que comptaven amb projectils explosius. Tambe hi havia multiples canons o metralladores pesades semblants utilitzades en
vaixells de guerra
,
tancs
o en
defensa antiaeria
. Despres de la guerra es desenvoluparen armes semblants, pero que no utilitzaven municio explosiva (per exemple en missions antitancs), i es comenca a utilitzar el terme 'cano automatic' per a tots aquests tipus d'armes de foc. Actualment es distingeixen d'altres armes semblants basicament per incorporar automatismes en la recarrega i tret, permetent altes cadencies de tret i fent-los utils per a gran varietat de missions.
[1]
Municio de 25mm d'un cano automatic MK 38 utilitzat en un vaixell de la
Marina dels Estats Units
, a destacar la seva mida en comparacio amb l'artiller que la manipula.
La primera funcio de gran difusio dels canons automatics fou en l'
artilleria antiaeria
, ja que calia destruir avions de combat que volaven a gran velocitat fent necessaria una cadencia de tret superior a la que proporcionava l'artilleria convencional. L'us del cano automatic com a arma aeria es majoritari, ja que ha substituit a les metralladores utilitzades anteriorment gracies a la gran potencia de foc que ofereix. En l'ambit dels vaixells de guerra moderns practicament nomes s'utilitzen canons automatics, ja sigui en calibres "lleugers" de 20 a 30 mm fins a calibres de 127mm (5
polzades
) o mes. Tot i que ha tingut una adopcio mes tardana les forces terrestres l'utilitzen cada cop mes, tot sovint equipa a
transports blindats
o com a arma secundaria d'alguns
tancs
.
[2]
La definicio precisa de cano automatic es sovint confusa, ja que alguns dels criteris que la defineixen tambe els compleixen armes semblants. En termes generals el cano automatic seria una gran
metralladora
que dispara
projectils
explosius
[3]
i te un tipus de tret automatic es a dir que no es capac de disparar bala a bala ho fa en rafegues.
Les
metralladores
utilitzen un mecanisme de foc automatic molt semblant als dels canons automatics. Tot i aixo son de calibres mes petits cosa que en permet l'us i transport per un sol soldat. Per contra els canons automatics requereixen un suport o pedestal per tal d'absorbir en retroces, molt major. Els projectils dels canons automatics son de calibre 20 mm o major, i sovint empren
cartutxos
amb carrega
explosiva
.
Canons de major calibre tambe s'han equipat des de la segona part del segle XX amb sistemes de recarrega automatica. En son exemples diversos
tancs
com ara el
T-80
rus i el
Leclerc
frances. Aixo permet reduir la tripulacio a 3 (comandant, artiller i conductor) tot prescindint del carregador. Tambe existeixen peces d'
artilleria autopropulsada
amb carregadors automatics. Tot i aixo la cadencia de tir que tenen es relativament lenta (semblant a la de recarrega manual) i per tant sovint no se'ls considera canons automatics.
Els canons naval moderns, com l'
Otobreda 76 mm
italia i el 5"/54 Mark 45 (127 mm) america, son capacos d'aconseguir altes cadencies de tir gracies a l'us de carregadors automatics. Aixo els permet ser utilitzats amb una doble funcionalitat, tant contra objectius de superficie com
antiaeria
, emprant en aquest darrer cas municio especialitzada i sistemes de control de tir avancats. En aplicacions navals existeixen sistemes especialitzats
CIWS
basats en canons automatics de calibres de 20 a 40 mm i dedicats a la defensa contra missils i aeronaus.
Municio i cadencia de tir
[
modifica
]
Pot utilitzar una gran varietat de municions, els projectils mes habituals son:
- Els d'alt poder explosiu (en angles coneguts amb l'acronim HEAT).
- Els de doble funcio (explosiva/antiblindatge: HEDP).
- Els projectils antiblindatge (perforants: AP).
Tot i estar dissenyats per a tenir una alta
cadencia de tir
el cano se sobreescalfaria si es dispares continuament, a mes el subministrament de municio es limitat (sobretot en funcio del vehicle o sistema d'armes en el qual esta muntada l'arma). Per aixo se sol limitar el nombre de bales que es poden disparar, per exemple el cano RADEN britanic de 30 mm esta limitat a 90 trets per minut
[4]
mentre que l'alemany BK-27 la te d'entre 1.700 i 1.800 per minut.
[5]
Les cadencies de tir mes elevades (de milers de trets per minut) son utilitzades especialment en la
defensa antiaeria
i el combat aire-aire, ja que l'objectiu esta exposat en periodes molt breus (deguts a la seva velocitat) i cal oferir la maxima potencia de foc en breus instants.