한국   대만   중국   일본 
Campana - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Campana

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Campanes )
Per a altres significats, vegeu ≪ Campana (desambiguacio) ≫.
Infotaula d'instrument musicalCampana
Tipus basos de percussio i obra d'art Modifica el valor a Wikidata
Classificacio Hornbostel-Sachs 111.242 Modifica el valor a Wikidata
Parts d'una tipica Campana:
1. Capcal 2. Corona 3. Cap 4. Espatlla 5. Cintura 6. Anell sonor 7. Llavi 8. Boca 9. Batall 10. Mig peu

La campana es un instrument musical de percussio que ha tingut diverses afinacions al llarg dels segles. Als paisos mediterranis, les campanes s'utilitzen, sobretot, per a la comunicacio, i son un signe comunitari, mentre que en les terres centrals d' Europa , i sobretot en els carillons , s'empren per tocar melodies. A les esglesies i escoles s'usen per marcar el pas del temps i les crides a missa o a classe. Es toquen mitjancant un batall o un martell exterior. La campanada es el so que fa una campana quan es colpida pel batall o per un objecte dur (martell). Els fonedors de campanes s'anomenaven senyers o mestres fonedors de senys. [1]

La campana a la cultura [ modifica ]

Els japonesos tenen una campana de la pau que es toca cada any a l'agost en record de les bombes nuclears d’ Hiroshima i Nagasaki durant la Segona Guerra Mundial .

Antigament, des de la taula es feia sonar una campaneta per cridar el servei, per aixo la campaneta ha esdevingut un simbol de treball, especialment les petites, i apareixen a les penques caribenyes, juntament amb picarols i altres sonalls.

Els malalts de lepra havien de tocar una campana per advertir de la seva presencia a l'edat mitjana i que la gent pogues protegir-se d'ells.

El 2017 a Catalunya els tocs de campana van ser declarats Element Festiu Patrimonial d'Interes Nacional per la seva significacio social, cultural i historica. [2]

Historia [ modifica ]

L'evidencia arqueologica mes antiga de campanes data del tercer mil·lenni a.C. i es remunta a la cultura Yangshao de la Xina neolitica. [3] S'han trobat campanes amb batall fetes de ceramica en diversos jaciments arqueologics. [4] Les campanes de ceramica es van convertir mes tard en campanes de metall. A l' Asia occidental , les primeres campanes apareixen el 1000 aC . [3]

Les campanes de metall mes antigues, una trobada en el jaciment de Taosi i quatre en el d' Erlitou , estan datades al voltant de l'any 2000 a.C. [5] Les primeres campanes no nomes tenen un paper important en la generacio de so metal·lic, sino que es podria dir que van exercir un paper cultural destacat. Amb l'aparicio d'altres tipus de campanes durant la dinastia Shang (c.1600 - c.1050 aC), van ser relegades a funcions secundaries; en els jaciments de Shang i Zhou, tambe es troben com a part de l'equipament de carros de guerra i en collars de gossos. [6]

El llibre d' Exode en la Biblia indica que es posaven petites campanes d'or com a decoracio a la vora de la tunica del summe sacerdot a Jerusalem . [7] Entre els antics grecs, les campanes s'usaven en campaments i guarnicions (tropes) i en les patrulles que anaven a visitar els sentinelles . [8] Entre els romans, l'hora del bany s'anunciava amb una campana. Tambe les feien a la llar, com a element decoratiu i emblema, i es col·locaven campanes al voltant del coll de les vaques i ovelles perque poguessin ser trobades si es perdien.

Usos diversos i altres [ modifica ]

Senys de les hores [ modifica ]

Un seny de les hores era una campana que tocava les hores. Habitualment estava instal·lada en el campanar d'una catedral o esglesia important. En una primera fase el temps es mesurava amb rellotges de sorra vigilats vint-i-quatre hores al dia per funcionaris a sou. L'arribada dels primers rellotges mecanics, sovint molt imprecisos i poc fiables, no va eliminar el control amb rellotges de sorra. Amb la millora dels rellotges el temps fou controlat mecanicament i els campaners tocaven les hores manualment. Un progres considerable dels rellotges i els mecanismes de percussio permete que la campana de les hores toques automaticament, sincronitzada amb el rellotge.

Algunes campanes de tocar hores dels Paisos Catalans estan ben documentades i la seva historia es pot consultar: Barcelona, [9] [10] [11] [12] [13] Valencia, [14] Palma, [15] Girona, [16] Lleida, [17] Tarragona, [18] ...

Campana de l'esglesia de Santa Cecilia ( Fontova )

Religio catolica [ modifica ]

La religio catolica promociona l'us de campanes i aqueixes foren emprades en diversos aspectes del culte.

Tocs ordinaris [ modifica ]

En funcio de la disponibilitat d'una campana unica o de diverses campanes cada esglesia o convent tenia determinades formes de tocar que anunciaven la missa (primer toc, segon toc, inici imminent), la mort d'una persona (tocs lents i malenconiosos), l'inici de la festa major (sota els auspicis de la santa o sant local).

Els escolans acostumaven a tocar una campaneta (simple o multiple) en determinats moments de la missa i altres cerimonies.

Tocs d'oracio [ modifica ]

Article principal: Hores canoniques

Festes i commemoracions [ modifica ]

La santificacio d'una persona popular podia anar associada a grans festes i tocs de campanes generals. Per exemple, el 1614. s'organitzaren festes espectaculars a Barcelona per a celebrar la canonitzacio de Teresa de Jesus. [19]

Via fora [ modifica ]

Article principal: Via fora
Article principal: Princeps namque

La crida medieval ≪Via fora ab so metent≫, destinada a avisar els veins d'un perill i convocar-los per a la defensa, emprava un toc especial de campana. [20] [21] [22] [23] [24]

Campanes de vaixells [ modifica ]

Campana de llauto amb la inscripcio ≪SS Discovery, Londres 1901≫ (Vegeu Expedicio Discovery )
Article principal: Campana de vaixell

Un dels elements associat als vaixells tradicionals i moderns es la campana (campana principal). Feta servir per a fer senyals, marcar els canvis de guardia (i les hores en general) i avisar de la presencia del vaixell (navegant o ancorat) en cas de boira.

Canons i campanes [ modifica ]

Vegeu Antiga Foneria de Canons .

Campanes de bombers [ modifica ]

Des de l'epoca de les bombes d'aigua tirades per cavalls, i fins i tot actualment, els vehicles de bombers es desplacaven tocant una campana quan acudien a l'incendi. [25] [26] [27]

Campanes notables [ modifica ]

La llista de campanes notables per algun concepte es molt llarga. Una petita mostra aleatoria a continuacio.

Tractats sobre la construccio de campanes i similars [ modifica ]

  • 1628. Girolamo Maggi. De Tintinnabulis . [29]
  • 1636-48. Harmonicorum . P. Mersenne. Volum IV: De Campanis . [30]
  • 1683. Disertatio historica de Campanarum materia et forma . Biertaedt. [31]
  • 1693. De Tintinnabulo Nolano . Percichelius. [32]
  • 1721. Traite des cloches . Jean Baptiste Thiers. [33]
  • 1849. Journal de l'architecture et des arts relatifs a la construction: revue des travaux executes en Belgique . Vanderauwera. [34]
  • 1857. Des cloches et de leur usage . A.Schaepkens. [35]
  • 1866. Jean-Baptiste-Benjamin Billon. Campanologie; etude sur les cloches et les sonneries francaises et etrageres. Avec une notice biographique par Charles Vasseur . F. Le Blanc-Hardel. [36]
  • 1877. John-Daniel Blavignac. La cloche. Etudes sur son histoire et sur ses rapports avec la societe aux differents ages. Precedees d'une notice sur l'auteur par Fleury . Grosset et Trembley. [37]
  • 1881. Pierre Chabat. Dictionnaire des termes employes dans la construction . Ve A. Morel et cie. [38]
  • 1936. Lluis Camos Cabruja: Dietari de l'obra del rellotge i la campana del castell de Perpinya l'any 1356. " Homenatge a Antoni Rubio i Lluch ", " Miscel.lania d'estudis literaris, historics i artistics " vol 3, p. 423-446. Barcelona: Arxiu Historic de la Ciutat. [39]
  • 1953. Pau Barrufet: Les campanes del nostre campanar. Associacio d'Estudis Reusencs, " Rosa de Reus ", 3. Reus
  • 1961. Louis Ausseil: Le Carillon de la Cathedrale Saint-Jean de Perpignan. "C.E.R.C.A." , nos 13-14, Automne-Noel, p. 366
  • 1962. Louis Ausseil: La sonnerie de la chapelle haute du palais des rois de Majorque. " C.E.R.C.A. ", n. 15, p. 80-83
  • 1964. Louis Ausseil: Cloches et fondeurs de cloches en Roussillon. " C.E.R.C.A.", n. 24, p. 142-144
  • 1964. Louis Ausseil: Archeologie campanaire, la cloche de Saint-Martin du Canigou (1483). “C.E.R.C.A.” , n° 26, Noel, p. 238
  • 1980. Andreu Barbara - Josep Sanchez Real: El campanar, el rellotge i les campanes. “ Butlleti ”. Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, octubre-desembre, p. 128-132
  • 1986. Louis Ausseil: Les fondeurs de cloches en Roussillon du XIVe au XIXe siecle, en “ Conflent”, n. 139-140, 24e annee, Bulletin du Groupe de Recherches Historiques et Archeologiques du Conflent, Prades, p. 3-160

Literatura i musica [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Cognom Senyer. ≫. Arxivat de l' original el 2012-03-12. [Consulta: 18 desembre 2010].
  2. ↑ ≪ Els tocs de campana declarats Element Festiu Patrimonial d'Interes Nacional ≫. Cataleg del Patrimoni Festiu de Catalunya . Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya, 26-10-2017. [Consulta: 15 juliol 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 Falkenhausen , Lothar Von. Suspended Music: Chime Bells in the Culture of Bronze Age China (en angles). University of California Press, 1993, p. 132. ISBN 978-0-520-07378-4 [Consulta: 8 febrer 2013]. ≪China seems to have produced the earliest bells anywhere in the world... the earliest metal bells may have been derived from pottery prototypes, which seem to go back to the late stage of the Yang-Shao culture (early third millennium BC)≫  
  4. ↑ Huang, Houming. "Prehistoric Music Culture of China," in Cultural Relics of Central China , 2002, No. 3:18?27. ISSN 1003-1731 . pp. 20?27.
  5. ↑ Falkenhausen (1994), p. 132, Appendix I pp. 329, 342.
  6. ↑ Falkenhausen (1994), 134.
  7. ↑ Exode 28:33-34
  8. ↑ The National Cyclopaedia of Useful Knowledge , Vol III, (1847) London, Charles Knight, p.126.
  9. ↑ Barcelona (Spain). Consell de Cent Jurats. Manual de novells ardits: vulgarment apellat Dietari del antich consell barceloni ... Publicat per acort y a despesas del Excm. Ajuntament constitucional e iniciat per los ilustres senyors regidors D. Frederich Schwartz y Luna y D. Francesch Carreras y Candi en comissio del mateix excelentissim Ajuntament . Henrich y companyia, 1895, p. 294?.  
  10. ↑ Angel Fabrega Grau; Juan Bassegoda Nonell La vida quotidiana a la Catedral de Barcelona en declinar el renaixement, any 1580: discurs d'ingres . Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1978. ISBN 978-84-210-0356-5 .  
  11. ↑ Barcelona (Spain). Rubriques de Bruniquer: Ceremonial dels magnifichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona . Impr. d'Henrich, 1912.  
  12. ↑ Joan Comes. Libre de algvnes coses asanyalades succehides en Barcelona y en altres parts . La Renaixensa, 1878, p. 484?.  
  13. ↑ Eduardo Tamaro. Guia historico-descriptiva de la santa iglesia Catedral Basilica de Barcelona . Tip. Catolica, 1882, p. 18?.  
  14. ↑ Vicente Boix. Historia de la ciudad de Valencia , 1845, p. 416?.  
  15. ↑ Joan Cortada i Sala. Viaje a la isla de Mallorca en el estio de 1845 . Imp. de a Brusi, 1845, p. 54?.  
  16. ↑ Freixas i Camps, Pere. L'art gotic a Girona: segles XIII-XV . Institut d'Estudis Catalans, 1983, p. 304?. ISBN 978-84-00-05481-6 .  
  17. ↑ Universidad de Barcelona. Departamento de Historia Medieval. Acta historica et archaeologica mediaevalia 14-15 . Edicions Universitat Barcelona, octubre 1994, p. 264?. ISBN 978-84-475-0454-1 .  
  18. ↑ Jose Gudiol y Cunill. Nocions d'arqueologia sagrada catalana . Tipografia Balmesiana, 1931, p. 501?.  
  19. ↑ Josep Dalmau. Relacion de la solemnidad con qve se han celebrado en la civdad de Barcelona las fiestas a la beatificacion de la Madre S. Teresa de Iesvs ... . por Sebastian Matevad, 1615, p. 12?.  
  20. ↑ Victor Balaguer. Historia de Cataluna y de la Corona de Aragon, escrita para darla a conocer al pueblo recordandole los grandes hechos de sus ascendientes en virtud, patriotismo y armas, y para difundir entre todas las clases el amor al pais y la memoria de sus glorias pasadat por Victor Balaguer: Adornada con laminas abiertas on acero . Salvador Manero, 1863, p. 150?.  
  21. ↑ Lluis Cutchet. La Ciudadela de Barcelona: Cataluna vindicada . Impr. Nueva de Jaime Jepus y Ramon Villegas, 1858, p. 280?.  
  22. ↑ La Veu de Catalunya , 1891, p. 243?.  
  23. ↑ La Renaixensa: revista catalana . Administracio y redaccio, 1874, p. 39?.  
  24. ↑ Pedro IV (King of Aragon). Cronica del Rey de Aragon d. Pedro IV, El Ceremonioso, o, del Punyalet . A. Frexas, 1850, p. 212?.  
  25. ↑ Quebec (Province). Superior Court. The Montreal Law Reports: Superior Court . Gazette printing Company, 1889, p. 43?.  
  26. ↑ Edouard Thiers. Reorganisation des sapeurs-pompiers de Lyon: rapport presente a la commission speciale . Association typographique, 1881, p. 13?.  
  27. ↑ Victor Tissot. Voyage au pays des milliards . Shulz et fils, 1878, p. 248?.  
  28. ↑ Edward Walford; George Latimer Apperson The Antiquary . E. Stock, 1894, p. 161?.  
  29. ↑ Girolamo MAGGI. Hieronymi Magii: De tintinnabulis liber postumus. Franciscus Sweertius ... notis illustrabat. Editio novissima aucta, emendata,&figuris æneis exornata . sumptibus Andreæ Frisii, 1664, p. 23?.  
  30. ↑ Marin Mersenne. F. Marini Mersenni ordinis Minim. Harmonicorum libri. In quibus agitur de sonorum natura, causis, et effectibus: de consonantiis, dissonantiis, rationibus, generibus, modis, cantibus, compositione, orbisque totius harmonicis instrumentis.. . sumptibus Guillielmi Baudry, via Amygdalina prope Collegium Grassinorum, 1636, p. 2?.  
  31. ↑ Revue de Marseille et de Provence (en frances), 1883, p. 548 [Consulta: 4 febrer 2022].  
  32. ↑ Giovanni Battista Pacichelli. Abb. Jo. Baptistae Pacichellii ... De tintinnabulo Nolano lucubratio autumnalis in qua d. Paulini, & cujuslibet sacro-profanum Aes Campanum juridice, ac philologice. Indice cum gemino . ex officina Camilli Cavalli, 1693, p. 9?.  
  33. ↑ Jean-Baptiste Thiers. Traitez des Cloches: et de la Saintete de l'offrande du Pain et du Vin aux Messes des Morts, non confondu avec le pain & le Vin qu'on offroit sur les Tombeaux . Chez Jean de Nully, rue S. Jacques, a l'image Saint Pierre., 1721.  
  34. ↑ Journal de l'architecture et des arts relatifs a la construction: revue des travaux executes en Belgique . Vanderauwera, 1849, p. 71?.  
  35. ↑ Schaepkens , A. Des cloches et de leur usage (en frances). Mortier, 1857, p. 7 [Consulta: 4 febrer 2022].  
  36. ↑ Jean-Baptiste-Benjamin Billon. Campanologie; etude sur les cloches et les sonneries francaises et etrageres. Avec une notice biographique par Charles Vasseur . F. Le Blanc-Hardel, 1866, p. 7?.  
  37. ↑ John-Daniel Blavignac. La cloche. Etudes sur son histoire et sur ses rapports avec la societe aux differents ages. Precedees d'une notice sur l'auteur par Fleury . Grosset et Trembley, 1877, p. 4?.  
  38. ↑ Pierre Chabat. Dictionnaire des termes employes dans la construction . Ve A. Morel et cie, 1881, p. 230?.  
  39. ↑ Veny , A.M.J.. Scripta rossellonesa (en castella). Institut d'Estudis Catalans, 2021, p. 62. ISBN 978-84-9965-619-9 [Consulta: 4 febrer 2022].  
  40. ↑ Video: Pete Seeger - The Bells Of Rhymney - Live in Australia 1964

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Campana
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campana&oldid=33569663 ≫