Camp de concentracio de Wobbelin

Infotaula de geografia físicaCamp de concentracio de Wobbelin
Imatge
Tipus Subcamp (en) Tradueix i camp de concentracio Modifica el valor a Wikidata
Part de Camp de concentracio de Neuengamme Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio
Entitat territorial administrativa Ludwigslust-Parchim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
  53° 22′ 01″ N, 11° 29′ 31″ E  /  53.3669°N , 11.4919°E  / 53.3669; 11.4919
Dades i xifres
Monument cultural
Historia
Codi de cataleg control d'autoritats EHRI : camps/755. Modifica el valor a Wikidata

El camp de concentracio de Wobbelin es un camp de concentracio que va ser organitzat a Wobbelin per la Schutzstaffel (SS) del 12 de febrer del 1945 fins a la seva alliberacio per l'exercit america el 2 de maig del mateix any.

Historia [ modifica ]

La seva creacio va decidir-se pel comandament del camp de concentracio de Neuengamme vers la fi de l'any 1944. Es va crear un petit camp anomenat ≪Reiherhorst≫ per presoners militars italians de Rastow i esclaus. La nit del 14 al 15 febrer del 2015 van arribar 500 presoners evacuats de camp de Neuengamme, inicialment per a construir un Stalag per a presoners militars alemanys i americans. El camp era sota el comanament de l'SS Obersturmbannfuhrer Paul Werner Hoppe, abans comandant del camp de concentracio de Stutthof i el seu adjunt l'SS Hauptsturmfuhrer Theodor Konrad Jakob Meyer. [1]

Aviat va servir per a l'empresonament provisional de presoners de camps evacuats durant les anomenades marxes de la mort en l'ona de crims de la fase final . Nomes es van construir uns cinc barracons mal acabats amb terra nu i sense finestres o on vivien els presoners que inicialment explotats per a la construccio pero aviat transformat en peloto de cadavers (en alemany Leichencommando) . La SS aviat va abandonar qualsevol subministracio d'aliments, i transformar el camp en residencia de mala mort. En la curta existencia del camp, dels cinc mil presoners originaris d'almenys vint paisos, mil van morir. Tot i despres de l'alliberacio uns dos-cents mes van morir en no poder recuperar-se del maltractament.

Com que els agents de la SS no volien que els aliats trobessin testimonis vius aviat van decidir d'evacuar el camp. Per una avaria a la locomotiva, el tren que havia de transportar-les cap a Lubeck mai no va partir en la situacio caotica de les darreres setmanes de la Segona Guerra Mundial . Despres de carregar el tren, la SS va perquirir el camp abandonat i executar tots els presoners que van intentar amagar-se. Despres d'un dia, van tornar els presoners del tren cap al camp i preparar una marxa de la mort. Van deixar uns tres mil cinc-cents presoners al camp, la majoria Muselmanner (nom utilitzat pels nazis per a indicar presoners emaciats per l'extrema desnutricio fins a l'exhaustio i l' agonia i considerats com inofensius per la seva mort imminent).

La nit abans l'arribada dels americans, les guardes de la SS van fugir. Mai la justicia alemanya va poder o voler identificar les responsables ni les guardes durant la postguerra. El camp va ser alliberat el 2 de maig del 1945 per la 82a Divisio Aerotransportada de l'exercit dels Estats Units , sota la direccio del general James Gavin . Va testimoniar: ≪podiem flairar el camp abans de veure'l≫. [2] Al seu llibre On to Berlin , James Gavin utilitza el nom erroni de Wobelein una paraula que va continuar en moltes publicacions americanes sobre el subjecte. [3] Cinquanta anys despres, un vertera america i jueu, Bob Sperling que havia participat en moltes batalles a Italia, Franca i Alemanya i que va participar en l'alliberacio de Wobbelin encara testimonieja: ≪Despres de tot el que vaig viure, aixo era el mes terrible, tot i que mai no trobar-me en perill personal. Aquesta gent eren esquelets. Van sofrir molt mes que tot el que ja vaig patir.≫ [4] L'exercit america va obligar a la poblacio civil alemanya d'obrir les fosses comunes i d'excavar una tomba individual per a cada victima a Wobbelin i els municipis veins. Van organitzar una cerimonia funeraria a la ciutat de Ludwigslust i van obligar que un membre de cada familia alemanya hi participi. Durant el seu in memoriam , el capella de l'exercit america va dir a la poblacio i als representants de l'exercit alemany:

Aqui es van cometre crims en nom del poble alemany. […] S'han deixat morir de fam aquests homes dels Paisos Baixos, Russia, Polonia, Txecoslovaquia i Franca. A menys de sis quilometres de les vostres cases confortables 4000 homes van ser forcats a viure com animals, sense tot i els aliments que vosaltres donarieu als vostres gossos. En tres setmanes, 1000 homes van morir de fam, 800 van ser enterrats en fosses comunes fora del camp al bosc vei. Els 200 homes que sebollim avui van ser trobats en piles de quatre o cinc en un edifici, o jacents al mig de malalts i moribunds en un altre edifici. [5]

Unes cent seixanta victimes van ser enterrades al parc del museu dedicat a Theodor Korner (1791-1813). Despres de la guerra, el 1965 el museu va ser transformat i te ara una doble funcio: la de centre d'interpretacio i monument commemoratiu del camp i museu dedicat a l'escriptor. Despres de la guerra, de 1945 al 1948 el camp va ser utilitzat per l'ocupant sovietic per a albergar en regim obert expulsats alemanys d'enlla de la linia Oder-Neisse , i agricultors i latifundistes expropiats . [1]

Entre els presoners que van sobreviure hi ha el cineasta hongares Gyula Trebitsch , el politic i escriptor frances i David Rousset el fundador de la comunitat jueva de Mecklemburg Franz Unikower .

Victimes catalanes conegudes [ modifica ]

Galeria [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

  • Baganz , Carina; Lange (editor) , Carmen. ≪Wobbelin: Das letzte Außenlager des KZ Neuengamme als Sterbelager.≫. A: Haftlinge zwischen Vernichtung und Befreiung. Die Auflosung des KZ Neuengamme und seiner Außenlager durch die SS im Fruhjahr 1945 . Bremen: Edition Temmen, 2005, p. 105-116. ISBN 3-86108-799-5 .  
  • Baganz , Carina. Zehn Wochen KZ Wobbelin. Ein Konzentrationslager in Mecklenburg 1945 . Wobbelin: Gedenkstatten Wobbelin, 2000.  
  • Ramsenthaler , Ramona ≪ Die Mahn- und Gedenkstatten Wobbelin, ≫ (pdf) (en alemany). Bildungsangebote der Mahn- und Gedenkstatten Wobbelin , desembre 2011, pag. 5-9. Arxivat de l' original el 2020-09-19 [Consulta: 5 gener 2022]. Arxivat 2020-09-19 a Wayback Machine .
  • Rosenberg , Goran. traduit del suec per Sarah Death. A Brief Stop On the Road From Auschwitz (en angles). Nova York: Other Press, LLC, 2015, p. 250. ISBN 9781590516089 .  

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 Ramsenthaler, 2011 .
  2. Baganz, 2005 .
  3. Gavin , James M. On to Berlin. Battles of an airborne commander 1943?1946. . Nova York: Viking Press, 1978. ISBN 0-670-52517-0 .  
  4. Bob Sperling, intervistat per Griffin , Michael ≪ War Took On A Personal Meaning For Paratrooper ≫ (en angles). The Orlando Sentinel , 4 juny 1994  ( 1994-06-04 ) . ≪Sperling, who is Jewish, helped liberate the Wobelein concentration camp. ≪After everything I'd been through, this was the most terrifying, even though I was not in any personal danger,≫ Sperling said. ≪The people were skeletons. They had suffered more than anything I'd been through.≫≫
  5. Wobbelin , (angles) , pagina web del United States Holocaust Memorial Museum
  6. Beltran Reverter , Joan. ≪ Republicans d'Alcanar als camps d'extermini nazi ≫. [Consulta: 20 maig 2015].
  7. Anuncio de notificacion de 6 de agosto de 2019 en procedimiento Listado de espanolesfallecidos en los campos de concentracion de Mauthausen y Gusen ≫ (en castella), 10-08-2019. [Consulta: 10 agost 2019].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Camp de concentracio de Wobbelin