Camp de Rieucros

Infotaula de geografia físicaCamp de Rieucros
Imatge
Tipus Camp de concentracio Modifica el valor a Wikidata
Part de camps de concentracio francesos Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio
Entitat territorial administrativa Mende (Franca) Modifica el valor a Wikidata
Map
  44° 31′ 00″ N, 3° 30′ 00″ E  /  44.516667°N , 3.5°E  / 44.516667; 3.5
Historia
Codi de cataleg control d'autoritats EHRI : camps/102. Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creacio 1939 Modifica el valor a Wikidata

El Camp de Rieucros fou un camp de concentracio en uns turons boscosos vora l'antic seminari de Mende al departament occita de la Losera , que funcionar de gener de 1939 a febrer de 1942. [1] El primer ministre Edouard Daladier va establir el camp per decret el 21 de gener de 1939 per aillar membres de les Brigades Internacionals de la societat francesa despres de la derrota de la Segona Republica Espanyola i als posteriors exiliats, conegut com la retirada , en la Guerra Civil Espanyola . Altres "homes estrangers sospitosos i indesitjables", de vegades acusats de crims de dret comu, tambe hi van ser internats. Despres de l'entrada de Franca a la Segona Guerra Mundial , les autoritats van traslladar els homes al camp de Vernet i hi van comencar a internar "sospitoses i indesitjables dones estrangeres" a l'octubre de 1939. [2] Despres de la Batalla de Franca , Rieucros va quedar a la zona sud desocupada i el regim de Vichy va assumir el control del camp de autoritats de la Tercera Republica Francesa . Al febrer de 1942, les autoritats van transferir tota la poblacio del campament de dones i nens al campament de Brens .

Antecedents [ modifica ]

A la fi de la decada de 1930, la Tercera Republica Francesa restringia cada vegada mes la immigracio, ja que un nombre creixent de refugiats politics fugien d'unes dictadures europees ascendents. [3] El primer ministre Edouard Daladier del Partit Radical va evitar que el Parlament emeti una serie de decrets que van tancar avencos de la immigracio legal i castigava la immigracio il·legal en 1938 i 1939, revertint la tradicio nacional de ser un pais d'asil. [4] El decret de Daladier del 12 de novembre de 1938 va donar a l'estat el poder de internar als forasters en camps.

Quan va acabar la Guerra Civil Espanyola en els primers mesos de 1939, l'exercit del futur dictador Francisco Franco va empentar gairebe 500.000 refugiats al nord a traves de la frontera amb Franca. [5] La Tercera Republica Francesa va respondre creant una serie de camps d'internament per allotjar i limitar els refugiats, el primer dels quals era Rieucros. Els historiadors citen les pors franceses a la revolucio social i la guerra civil, la xenofobia i la nocio que els antifeixistes estrangers que fugien de Franco, Mussolini i Hitler volien atraure a Franca a una altra guerra europea "per satisfer la seva voluntat personal per a venjar-se" [6] com a factors motivadors per a la recepcio hostil dels refugiats a Franca durant aquest temps. Com a consequencia, la majoria de les poblacions internades a Franca, en vigilies de la Segona Guerra Mundial, van ser les primeres victimes i opositors del feixisme europeu, el que va permetre una adhesio gairebe sense fissures per part del regim col·laboracionista de Vichy quan la Tercera Republica Francesa va caure davant del Tercer Reich el juny de 1940.

Durant la tardor de 1939 , les dones espanyoles hi van ser internades, aviat se'ls van unir centenars d'opositores alemanyes del nazisme, italianes, jueves de paisos de l'Est, al principi detingudes i tancades a la preso de Petite Roquette de Paris. Les dones franceses tambe van ser internades al camp de Rieucros, sovint per les seves conviccions comunistes o anarquistes.

Les condicions eren dures - fred, la fam, la manca d'higiene - especialment per a les mares amb nens i nadons a carrec. Tot i aixi, les internades van mostrar una gran determinacio i solidaritat i no van decaure, organitzant cursos de frances i de llengues estrangeres i diverses activitats.

El 13 de febrer de 1942 , les presoneres i llurs infants foren transferides al camp d'internament de Brens , prop de Galhac , al departament del Tarn . [7] El camp de Rieucros va tancar les seves portes a la primavera de 1942 (Anada Mett surt amb el seu fill a l'abril de 1942).

Els vestigis del camp [ modifica ]

Actualment nomes hi ha algunes restes del campament d'internament a la vall de Rieucros. Un signe informatiu indica la seva posicio, pero les barraques han desaparegut completament. Dues cases de pedra que formaven part del conjunt encara existeixen i pertanyen a propietaris privats.

El vestigi mes significatiu segueix sent una roca tallada, que representa un soldat que soste el fusell al brac dret. Dues dates sobresurten: 1789 i 1939 , que simbolitzen els 150 anys de la Revolucio francesa . No gaire lluny hi ha gravat un nom: Gierke Walter. Aquest Walter forma part de la llista de presos de campament i podria ser l'autor d'aquesta escultura. [8]

Interns notables [ modifica ]

Entre els internats hi havia :

Associacio Memorial [ modifica ]

L'Association pour le souvenir de Rieucros es una associacio memorial establerta el 12 d'agost de 1992 amb l'objectiu "de preservar la memoria del sofriment dels internats del camp pero tambe d'estudiar les causes que condueixen a la creacio d'aquest campament en el passat recent". [12] Els membres de l'associacio inclouen els ex internats i els seus familiars supervivents, entre d'altres. L'associacio participa en activitats educatives i commemoratives, inclosa la preservacio del lloc del campament, la creacio de plaques historiques informatives i la participacio en una cerimonia commemorativa anual el dia 16 de juliol, el Dia Nacional de la Memoria per a les Persones Victimes de la Persecucio Racista i Antisemita en l'aniversari de la batuda del Velodrom d'Hivern .

Bibliografia [ modifica ]

Literatura i memories
  • Michel del Castillo, Tanguy (1957)
  • Isabel del Castillo, El Incendio: Ideas y Recuerdos (1954)
  • Vera T. Mirsky, The Cup of Astonishment (1944)
  • Lenka Reinerova, Promenade au lac des cygnes (2004)
  • Dora Schaul, Resistance - Erinnerungen deutscher Antifaschisten (1973)
No ficcio
  • Mechtild Gilzmer, Fraueninternierungslager in Sudfrankreich : Rieucros und Brens 1939-1944 (1994 original en alemany), i Camps de femmes. Chroniques d'internees Rieucros et Brens (1939-1944) (2000 traduit al frances per Nicole Bary)
  • Sandrine Peyrac, Le camp d'internement de Rieucros, 1939-1942 : l'internement, de la Republique a l'etat francais (2008)
  • Denis Peschanski, La France des camps: l'internement 1938-1946 (2002)

Referencies [ modifica ]

  1. Els arxius del Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units tenen una copia digitalitzada de seleccions dels Arxius Departamentals de la Los releraacionats amb el camp, trobant ajuda aqui: http://collections.ushmm.org/search/catalog/irn35835
  2. Gilzmer , Mechtild. Camp des femmes. Croniques d'internees, Rieucros et Brens, 1939-1944 . Paris: Autrement, 2000.  
  3. Timothy P. Maga, "Closing the Door: The French Government and Refugee Policy, 1933-1939," in French Historical Studies : https://www.jstor.org/stable/286530
  4. Otto Kirschheimer, "Decree Powers and Constitutional Law in France under the Third Republic," in American Political Science Review : https://www.jstor.org/stable/1948192
  5. Louis Stein, Beyond Death and Exile. The Spanish Republicans in France, 1939-1955 (1979)
  6. Maud Mandel , In the Aftermath of Genocide: Armenians and Jews in Twentieth-Century France , (2003), page 42
  7. Camps de femmes sur canal-u.tv
  8. (frances) (alemany) Plus d'information sur Gierke Walter
  9. Castillo , Isabel del. El incendio: ideas y recuerdos (en castella). Editorial Americalee, 1954.  
  10. L'etrange voyage de Teresa Noce a Rieucros Regards croises sur l'enfermement et l'exclusion
  11. Rouger , Michel. ≪ Dans les camps de Petain, il etait une jeune femme, Angelita ≫ (en frances). [Consulta: 19 desembre 2020].
  12. Camp de Rieucros ≫. [Consulta: 19 desembre 2020].