한국   대만   중국   일본 
Camp de Curragh - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Camp de Curragh

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCamp de Curragh
Imatge
Localitzacio
Map
  53° 08′ 51″ N, 6° 49′ 59″ O  /  53.1475°N , 6.8331°O  / 53.1475; -6.8331
Estat Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Creacio 1855 Modifica el valor a Wikidata
El camp de Curragh vist des de la planura homonima

El camp de Curragh ( gaelic irlandes : Campa an Churraigh ) es una base i academia militar situada a Curragh , comtat de Kildare , Republica d'Irlanda . Es el principal centre d'entrenament de l' Exercit Irlandes .

Breu historia del patrimoni militar del Curragh [ modifica ]

El Curragh ha estat historicament una area de reunio militar a causa de la gran extensio de la planura. Durant les guerres isabelines (1599) Henry Harvey va assenyalar "el lloc millor per al desplegament d'un exercit que mai he vist". No obstant aixo, la historia del Curragh va ser esmentada als Annals dels quatre mestres on Laeghaire Lore, rei d'Irlanda, va ser assassinat al Curragh per Cobhthach Cael Breagh. [1]

Richard Talbot, 1r Comte de Tyrconnel va triar el Curragh com a punt de reunio per a la causa de Jaume II en la Revolucio Gloriosa . En 1783, una revisio dels Voluntaris cridada per ajudar en la defensa del pais, mentre Anglaterra estava en guerra amb els Estats Units, va atreure al Curragh uns 50.000 espectadors. [2]

Tambe fou un punt de reunio durant la rebel·lio irlandesa de 1798 com es pot comprovar en la canco camperola irlandesa The Sean-Bhean bhocht traduida per Padraic Colum en 1922: [3]

≪

I on tindran el seu campament?
diu la Shan Van Vocht;
on tindran el seu campament?
diu la Shan Van Vocht;
al Curragh de Kildare
els nois hi seran,
amb llurs piques en bon estat.

≫

La guerra de Crimea i l'establiment del Camp de Curragh [ modifica ]

Hi va haver nombrosos camps d'entrenament organitzats al Curragh al segle  xix incloent la formacio de milicies per defensar el pais durant les Guerres Napoleoniques . [4] Tanmateix les primeres estructures militars permanents van ser construides en 1855 per preparar els soldats britanics per a la Guerra de Crimea . Aquestes estructures eren fetes de fusta pero el campament tenia la seva propia oficina de correus, estacio de bombers, 10 casernes, dues esglesies, una estacio de bombament d'aigua, tribunal i una torre amb rellotge. [5]

Esdeveniments i rutines al Curragh [ modifica ]

En 1879 es va construir la primera caserna "moderna" ( Beresford ) al campament, i posteriorment se'n van construir sis noves casernes mes a comencament del segle  xx . Els noms de les barraques que van ser construides per l'exercit britanic eren Ponsonby Bks, Stewart Bks, A.S.C Bks, Engineer Bks, Gough Bks i Keane Bks. [6]

En la decada seguent la reina Victoria I del Regne Unit va visitar a inspeccionar les tropes, i el seu fill ( Eduard VII el llavors princep de Gal·les ) era servint al camp. Una gran revisio de tropes es va realitzar per a la visita de la reina i es pot trobar un album de l'esdeveniment a l'Arxiu Reial de Windsor. [7]

En 1893 el comandant general (GOC) era el major general Lord Ralph D. Kerr CB. La guarnicio era el 1r Batallo del Royal Irish Regiment (18e a Peu), el 1r Batallo del Regiment de Fusellers de Lancashire (20e a Peu), i el 2n Batallo del Regiment Worcestershire (31e a Peu). En 1894 els Worcestershires van ser reemplacats pel 2n Batallo del Regiment de Hampshire (6e a Peu).

El Curragh era una mica aillat, cosa que va portar a les regulacions estrictes sobre les tarifes de taxi. No obstant aixo, el camp estava ben proveit, amb instal·lacions recreatives (incloent-hi, pels oficials, la caca amb l'aristocracia local), diversos missatges al dia (l'ultima col·leccio d'Anglaterra a les 11 hores), i una missa diaria per als catolics a l'Esglesia Oriental. Una arma era disparada cada dia al toc de diana, a la 1 pm i a les 21:30. [8]

A finals del segle  xix el Camp es va convertir en una seu de divisio i els soldats hi van ser entrenats durant els combats a les Guerres Boer .

Les "wrens" del Curragh [ modifica ]

El Camp, igual que moltes guarnicions militars a Irlanda en aquesta epoca, tenia un problema particular amb la prostitucio i va ser esmentat a les Lleis de Malalties Contagioses, cosa que va permetre a les autoritats detenir i arrestar les dones si eren sospitoses de ser prostitutes. [9]

A les arees cobertes d'argelaga que envolten el camp de dones, majoritariament prostitutes, es van establir campaments coneguts com a "nius". Aquestes dones van ser coneguts com a cargolets (en angles wrens ). La seva historia va guanyar prominencia en una serie d'articles a la Pall Mall Gazette pel periodista angles James Greenwood en 1867. El seu llibre The Seven Curses of London tambe conte un capitol sobre les "wrens". [3] [10]

El problema de les malalties de transmissio sexual a causa de la prevalenca de la prostitucio i homes disposats a participar en els seus serveis es pot veure en els numeros dels informes sobre gonorrea a l'hospital militar en el cens de 1911. [11]

Cementiri de Curragh [ modifica ]

El cementiri de Curragh te moltes tombes que donen fe de la presencia de l'exercit britanic al Curragh fins a la seva sortida el 1922. [12]

El camp de Curragh [ modifica ]

En el moment de l'aprovacio de la Home rule en 1914, el campament es va convertir en l'escenari dels incidents de Curragh , on un nombre d'oficials oferiren la seva dimissio si s'apropava la llei contra la voluntat dels unionistes.

Despres de la Guerra Angloirlandesa (21 de gener de 1919-11 de juliol de 1921) l'exercit britanic va lliurar el Camp de Curragh a la 26 del comtat a l'exercit de l' Estat Lliure d'Irlanda . El lliurament va tenir lloc a les 10:00 del dimarts 16 de maig de 1922, quan el campament va ser lliurat a un grup de soldats irlandesos comandats pel tinent general O'Connell. Dilluns a la nit, la bandera de la Unio es va arriar per ultima vegada. A les 12 hores de la tarda, O'Connell va pujar a la torre d'aigua i va hissar la primera bandera tricolor sobre el Camp de Curragh.

El 1928, les set casernes van ser reanomenades despres pels liders executats de l'Aixecament de Pasqua de 1916, de la seguent manera:

  • Ponsonby Barracks esdeve Plunkett Barracks.
  • Stewart Barracks esdeve Connolly Barracks.
  • Beresford Barracks esdeve Ceannt Barracks.
  • A.S.C. Barracks esdeve Clarke Barracks.
  • Engineer Barracks esdeve MacDermott Barracks.
  • Gough Barracks esdeve MacDonagh Barracks.
  • Keane Barracks esdeve Pearse Barracks.

Execucions durant la Guerra Civil [ modifica ]

Al desembre de 1922 set homes van ser executats a la preso militar de Curragh. El Leinster Leader de 23 de desembre de 1922 va informar que una columna de deu homes havien atemptat contra els ferrocarrils, els trens de mercaderies i botigues a la rodalia de Kildare des de feia algun temps. Pel que sembla cinc d'ells havien participat en un intent d'interrompre les comunicacions descarrilant el tren l'11 de desembre. Havien pres dues maquines d'una coberta a Kildare i una d'elles havia estat enviada per la linia en una obstruccio a Cherryville, bloquejant d'aquesta manera la linia. Tambe va al·legar que els trens de mercaderies havien estat saquejats i robats a botigues de la localitat. Tambe es va dir que la mateixa columna havia participat en una emboscada de les tropes de l'Estat Lliure en el revestiment de Curragh el 25 de novembre.

El 13 de desembre, els homes van ser sorpresos en una granja al pont de Moore, a la vora de les planes de Curragh, per les tropes de l'Estat Lliure. Hi havia deu homes, 10 fusells, una quantitat de municions i altres subministraments. Van ser arrestats i transportats al Curragh. La propietaria de la casa tambe va ser detinguda i tancada a la preso de Mountjoy .

La controversia envolta les circumstancies de la mort de Thomas Behan, un dels homes. Una versio diu que el seu brac es va trencar quan era detingut i posteriorment va ser assassinat per un cop d'una culata al cap en el lloc de l'atac perque no va poder pujar al camio que portava els homes al Curragh. La versio oficial va ser que se li van disparar a l'intentar escapar d'una cabanya en la qual es trobava detingut al Camp de Curragh. [13]

Els executats foren:

  • Stephen White (18) Abbey St., Kildare
  • Joseph Johnston (18) Station Rd., Kildare
  • Patrick Mangan (22) Fair Green, Kildare
  • Patrick Nolan (34) Rathbride, Kildare
  • Brian Moore (37) Rathbride, Kildare
  • James O'Connor (24) Bansha, Co. Tipperary
  • Patrick Bagnall (19) Fair Green, Kildare

Hi ha un monument als executats a la ciutat de Kildare .

Internament en temps de guerra [ modifica ]

Al camp hi va tenir lloc els incidents de Curragh en 1914. Tambe va ser utilitzat com a centre de detencio militar durant la guerra civil presos i, mes tard, membres i presumptes membres de l' IRA Antitractat hi foren internades en diverses ocasions entre els anys 1920 i 1950.

Internats de l'Exercit Republica Irlandes [ modifica ]

Durant l'Emergencia , l'internament dels republicans va ser novament instituit pel govern del Fianna Fail dirigit per Eamon de Valera . Com a resultat, els membres de l'IRA que van ser detinguts per la Garda Siochana van ser internats al Curragh durant la duracio de les hostilitats. El campament solia ser anomenat pels internats Tin Town ( Baile an Stain o an Bhaile Stain ). Segons l'historiador Tim Pat Coogan , al voltant de 2.000 homes de l'IRA passaren pel camp de concentracio durant la guerra.

Segons Coogan,

"Els presos procedents de la Gaeltacht , poblada per internats de parla gaelic irlandes , donaren classes d'irlandes a Mairtin O Cadhain . Altres presos que havien tingut mes estudis que els seus companys van donar classes particulars de les materies en les que estaven especialitzats, i mes d'un noi del pais que havia deixat l'escola als dotze anys va sortir del Curragh amb una educacio molt millor de la que possiblement podria haver adquirit d'una altra manera." [14]

Internament de bel·ligerants [ modifica ]

Tambe s'utilitza per a internar personal aliat i de l'eix trobats Irlanda durant la Segona Guerra Mundial . Aleshores hi havia tres seccions al campament: una per l'IRA, una per aviadors aliats i l'altra per mariners i aviadors alemanys.

El personal britanic van ser internats al Curragh, mentre que el personal nord-america van ser repatriats a causa d'un acord entre el govern irlandes i el govern dels Estats Units, encara que un ciutada dels EUA que havia estat desposseit de la nacionalitat pel Govern dels EUA per lluitar amb els britanics a l' Esquadro num. 133 abans de l'entrada dels Estats Units en guerra, tambe hi fou internat. [15] Els britanics i estatunidencs "internats" al Curragh no sempre tenien una vigilancia estricta, i a molts se'ls va permetre assistir a esdeveniments socials fora del camp de detencio, tenir bicicletes propies i viatjar a Dublin sota supervisio. Algunes de les persones internades al Curragh finalment es va casar a l'area i es van quedar a Irlanda despres de la guerra, mentre que altres hi tornen amb frequencia per tal de mantenir el contacte local.

Hi ha una pel·licula sobre el camp de detencio durant la Segona Guerra Mundial anomenada " The Brylcreem Boys ". [16]

En l'actualitat [ modifica ]

El Camp de Curragh es ara la llar de les Defence Forces Training Centre del Forces de Defensa Irlandeses , i allotja la Command and Staff School , la Cadet School , la Infantry School , el Combat Support College, el Combat Services Support College, l'Equitation School, la base logistica i l' escola Nacions Unides .

El Camp de Curragh Camp ha estat modernitzat en els darrers anys. S'han reedificat les casernes i s'han millorat radicalment el menjador. Altres novetats inclouen un nou complex de tallers i un garatge enorme per a les noves APC MOWAG Piranha .

L'edifici mes alt del Curragh es la caserna de bombers, on l'exercit hi mante un servei modern de lluita contra incendis. La zona ja no esta ocupada exclusivament pels militars, i molts dels que viuen als voltants del camp no tenen connexio amb l'exercit. Molt personal, de fet, tria viure a la rodalia de Newbridge .

Encara que el camp te els seus propis rangs d'armes petites adjacents a l'hospital, l'area tactica mes propera es troba al Glen d'Imaal ( comtat de Wicklow ).

Bibliografia [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Feehan (2008), p. 42
  2. ↑ Feehan (2008), p. 53
  3. ↑ 3,0 3,1 Feehan (2008), p. 50
  4. ↑ Feehan (2008), p. 44
  5. ↑ Feehan (2008), p. 46
  6. ↑ ≪ The History of the Curragh ≫.
  7. ↑ Feehan (2008), p. 45
  8. ↑ Irish Military Guide, Major E Whyte [a directory published monthly]
  9. ↑ Luddy , Maria ≪ Abandoned Women and Bad Characters: Prostitution in Nineteenth Century Ireland ≫. Women's History Review , 6, 4, 1997, pag. 485?503. DOI : 10.1080/09612029700200157 . ISSN : 0961-2025 .
  10. ↑ Greenwood , James. ≪ The Seven Curses of London ≫. Victorian London, 1869.
  11. ↑ ≪ Census of Ireland ≫. Central Statistics Office of Ireland, 1911.
  12. ↑ ≪ Curragh Military Cemetery ≫.
  13. ↑ A.J. Mullowney. ≪ Civil War Executions ≫. The Curragh of Kildare History and Information Website.
  14. ↑ Coogan (1994), pp. 147-148
  15. ↑ ≪ Spitfire down: The WWII camp where Allies and Germans mixed ≫. BBC News , 28-06-2011 [Consulta: 28 juny 2011].
  16. ↑ Nichols , Peter M. ≪ Home Video; Olden Goldies Burnished Up ≫. Movies . New York Times , 13-03-1998 [Consulta: 27 gener 2012].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Camp de Curragh
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Camp_de_Curragh&oldid=32346653 ≫