sant Camil de Lel·lis
Estampa devocional
 |
|
| Naixement
| Camillo di Lellis
25 maig 1550
Bucchianico (Regne de Napols)
|
|---|
| Mort
| 14 juliol 1614
(64 anys)
Roma
|
|---|
| Sepultura
| Esglesia de Santa Maria Magdalena (Roma); el cor, a Bucchianico
|
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Religio
| Esglesia Catolica
|
|---|
|
| Camp de treball
| Pastoral
|
|---|
| Ocupacio
| infermer
,
sacerdot catolic
,
sacerdot
|
|---|
| Orde religios
| Orde dels Ministres dels Malalts
|
|---|
|
| Celebracio
| Esglesia Catolica Romana
|
|---|
| Beatificacio
| 7 d'abril
de
1742
, Roma nomenat per
Benet XIV
|
|---|
| Canonitzacio
| 29 de juny
de
1746
, Roma nomenat per
Benet XIV
|
|---|
| Pelegrinatge
| Santa Maddalena (Roma), Bucchianico (santuari i casa natal)
|
|---|
| Festivitat
| 14 de juliol
(fins a 1969, el 18 de juliol)
|
|---|
| Iconografia
| Habit camil (negre amb creu vermella), acompanyant un malalt, o amb un malalt als bracos; amb una nafra a la cama, amb un crucifix que li parla
|
|---|
| Patro de
| Hospitals, malalts i personal sanitari (amb Sant
Joan de Deu
), des de 1886); infermers (1930); sanitat militar italiana (1974)
|
|---|
|
 |
Sant Camil de Lel·lis
(
Bucchianico
, Chieti, Italia,
25 de maig
de
1550
-
Roma
,
14 de juliol
de
1614
) fou un eclesiastic italia, fundador dels
camils
. Canonitzat en 1746, es patro dels hospitals, els malalts i el personal sanitari en general, juntament amb Sant
Joan de Deu
.
Havia nascut al llogarret de Bucchianico (Chieti, Italia), en 1550, en una familia de la petita noblesa rural, fill de Giovanni di Lellis, funcionari militar al servei d'Espanya, i de Camilla Compelli, que el va tenir amb gairebe seixanta anys. Quan va fer tretze anys, va quedar orfe de mare. El seu pare el va fer ingressar a l'exercit i fer vida militar.
Fins al 1570 va esser militar al servei del rei d'Espanya i va portar una vida dissoluta. Una ferida a un peu, de dificil tractament, el va allunyar de la vida militar. Va adrecar-se a
Roma
, a l'hospital de San Giacomo degli Incurabili (Sant Jaume dels Inguaribles) per trobar-hi remei. Un cop sa, va quedar-s'hi a l'hospital treballant-hi, pero poc acostumat a treballar, aviat ho deixa i torna a la milicia, com a soldat de ventura i
mercenari
, al servei de
Venecia
i d'Espanya. El seu pare havia mort, mentrestant.
Va voltar per Italia i va passar un temps al convent dels
caputxins
de
Manfredonia
. Hi va iniciar el canvi que el porta a la conversio i a abracar la vida religiosa, pas que va donar en
1575
, demanant d'esser frare caputxi a
Trivento
. La seva antiga nafra, pero, li dona problemes i va haver de tornar a Roma a tractar-la. Aquest cop, s'estigue quatre anys a l'Hospital dels Inguaribles i hi madura la seva vocacio, determinant-se a dedicar-se a l'assistencia als malalts. Treballa a l'hospital i aprofitant l'experiencia militar, demostra la seva capacitat tant per a la direccio del personal i l'organitzacio dels recursos com per al tractament de ferides, que ja havia pogut fer durant les campanyes militars.
Finalment, va decidir consagrar la seva vida al servei als malalts, especialment els que no tenien cap recurs. Als trenta anys va ingressar al Collegium Romanum (actual Universitat Gregoriana) per a fer-se sacerdot; el 26 de maig de 1583 va ser ordenat sacerdot i, guiat per
Felip Neri
, agrupa entorn seu un grup de sacerdots i es dedica a l'apostolat i a l'assistencia dels malalts. Aixi, va crear la congregacio dels
Germans Ministres dels Malalts i Martirs de la Caritat
, que seria coneguda com a
camils
, destinada a la cura dels malalts pobres. Els estatuts de la congregacio van esser aprovats per
Sixt V
el 18 de marc de
1586
. Camil ana al convent de la Maddalena, que esdeve seu i casa mare de l'orde, i comenca a prestar servei a l'hospital de Santo Spirito in Sassia, a Roma.
La congregacio es va difondre rapidament i el 21 de setembre de 1591 fou reconeguda com a
orde religios
de
clergues regulars
per
Gregori XIV
, que havia quedat impressionat per l'actuacio dels clergues camils durant la carestia de 1590 a Roma, on van ajudar milers de necessitats. El 8 de desembre de 1591 Camil i els seus companys van fer els vots solemnes de l'orde, amb un quart vot d'assistencia i ajut als malalts, fins i tot si posava en perill la vida propia. L'orde, sota la direccio de Camil, s'estengue per tot Italia:
Napols
,
Mila
,
Genova
,
Palerm
,
Bolonya
,
Mantua
…
Greument malalt, el 1607 va deixar la direccio de l'orde i continua atenent malalts fins a la seva mort a
Roma
, el 14 de juliol de
1614
als 64 anys.
-
Retrat del sant, s. XVII
-
El sant salva els malalts durant les inundacions de Roma, pintura de Pierre Subleyras, s. XVIII
-
Aparicio de la Mare de Deu al sant, s. XVII
-
Estampa devocional mexicana del sant
Obra escrita
[
modifica
]
Camil va deixar escrits algunes obres devocionals i referides a la tasca i carisma de l'orde:
- Divoti esercizi in onore del glorioso patriarca s. Giuseppe
- Servire con ogni perfezione gli infermi
(
Servir amb totes les perfeccions als malalts
)
- La riforma ospedaliera
(
La reforma hospitalaria
)
A mes de la regla, constitucions i documents propis de l'orde, editats en diverses ocasions.
-
Lapida de 1983 a la capella de la Universita statale di Milano, antic hospital on havia treballat Sant Camil
-
Nau de Santa Maddalena, a Roma: al transsepte hi ha la tomba del sant
-
Altar amb el cos del sant, per F. Giardoni i V. Consalvi (1742)
-
Retaule del sant, a Santa Maddalena, sobre la tomba. Pintura de Placido Costanzi (1749)
-
Emblema de l'orde dels camils
Va ser enterrat al convent de Santa Maria Maddalena, a Roma, casa mare de l'orde religios que havia fundat; el seu cor va esser portat a Bucchianico. Va ser beatificat el 7 d'abril de
1742
per
Benet XIV
i, dos anys despres, el mateix papa el va canonitzar el 29 de juny de 1746.
El 1886
Lleo XIII
el proclama, amb sant
Joan de Deu
, patro dels hospitals i els malalts;
Pius XI
, el 1930, el declara, tambe amb Joan de Deu, patro dels infermers; finalment,
Pau VI
el proclama el 1974 protector de la sanitat militar italiana.