De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La cambrera (Edouard Manet).
Un
cambrer
o
mosso
es la persona que te com a ofici atendre els
clients
d'un establiment proporcionant
aliments
, begudes, assistencia durant l'estada, proporcionar el compte (en establiments de major categoria, el compte i el cobrament el fa el
maitre
) cobrar l'import i tornar el canvi. Un cambrer controla un rang de diverses taules en establiments grans o totes les taules si es un lloc petit.
Indumentaria
[
modifica
]
La indumentaria pot variar considerablement segons lloc o empresa i en alguns paisos l'uniforme usual sol ser una cosa aixi com:
- Camisa blanca de maniga llarga.
- Corbata de llacet
o corbati.
- Pantalo
de pinca negre.
- Mitjons negres.
- Sabates
negres (de vestir).
- Polit, afaitat, pel ordenat, ungles curtes i mans netes.
- Cal portar placa identificativa.
- No ha de portar cadenes,
polseras
ni
rellotge
es de cap classe.
Un cambrer sol portar amb si eines basiques com un llevataps o un obridor, encenedor o
llumins
i
boligraf
. En determinats llocs poden afegir elements extra com una llibreta de comandes comander o
TPV
i un davantal o un bracalet indicant ser cap de seccio.
Alguns establiments fan us del pagament al comptat per part del cambrer de les consumicions que demana al
barman
: els clients paguen al cambrer les begudes al comptat, el cambrer torna el canvi al client en l'acte i cada nova comanda de begudes demanades al barman, ha d'abonar abans de marxar amb elles per servir-les als clients) obligant a aquest a portar un fons en
moneda
per a les operacions de pagament amb el client. En acabar la jornada, el cambrer lliura el fons al barman o cap de
bar
.
Cambrer d'hotel i restaurant
[
modifica
]
Els cambrers d'
hotel
solen anar uniformats amb diferent aparenca segons l'hora del dia. Al mati, poden vestir camisa i
llacet
, pel sopar a mes vestir una
armilla
mentre que un cap de seccio faria servir corbata en lloc de l'ocell. En zones turistiques es comu que el cambrer parli un
idioma
extra (normalment es angles) per a entendre a la clientela. En hotels que serveixen els apats en buffet, els cambrers actuen servint les begudes i retirant plats usats, a la vegada controlen l'existencia de menjar a les safates del bufet per avisar
cuina
si cal que elaborin mes d'un mateix plat. En acabar l'horari de menjador, els clients han de desallotjar el lloc i els cambrers entren a la cuina, per repassar amb un litoral net els plats i coberts que han sortit del rentaplats. A la
terrassa
o salo de l'hotel serveixen begudes a rangs de taules, controlant neteja de
cendrers
i retirat de material usat mitjancant un
protocol
. Probablement la llei primaria d'un cambrer sigui sortir carregat i entrar carregat. Un cambrer expert coneix tecniques per augmentar la produccio provocant situacions i fent discretes preguntes als clients en el moment de la
presa de comanda.
La cambrera de pisos es la o el professional que es dedica a mantenir en perfecte estat de neteja i ordre les habitacions d'un hotel. Normalment aixi sigui de mes o menys categoria l'establiment aquests cambrers estaran mes especialitzats o menys, arribant fins i tot a haver-hi diversos cambrers de pisos en una mateixa planta.
Antigament, el cambrer era un criat de molta distincio a casa dels grans, que manava sobre tot el que pertany a la seva cambra. Altres cambrers eren:
- Cambrer major
. A la
corona d'Arago
era el guardia de la cambra reial, i el carrec encloia atribucions financeres: recepcio i distribucio d’ingressos reials, fins que al segle
xiv
passa a ser anomenat
camarlenc
.
[1]
A la casa reial de
Castella
es deia aixi el cap de la cambra del rei fins que es van introduir l'estil i els noms de la
casa de Borgonya
.
- Cambrera major. La senyora de mes autoritat entre les que servien a la reina. Havia de ser
gran d'Espanya
i entre moltes preeminencies tenia la d'enviar a totes les que servien a palau.
- Cambrer d'armes. El que estava encarregat de la cura i conservacio de les cadires, guarnicions i altres objectes propis de la
cavallerissa
.
- ↑
≪
Cambrer
≫. Enciclopedia Catalana. [Consulta: 24 maig 2024].
Viccionari
