Una cambra magmatica es una vasta zona present a la litosfera que conte magma (=roca en fusio). ^[1] El magma prove de la fusio de roques mes profundes i alimenta la cambra per un o diversos conductes. El magma a la cambra magmatica pot pujar a superficie i donar lloc a volcans ja siguin de tipus efusius, explosius, de tipus estrombolia o a una caldera . ^[2]

Situada entre 1 i 10 quilometres de profunditat, ^[3] una cambra es forma pel bloqueig d'un magma en ascensio (per exemple, quan travessa roques menys denses que ell). ^{[4] [5]} Esta connectada a la superficie pel conducte (anomenat tambe xemeneia ) volcanic, en general molt estret. Hom representa sovint la cambra magmatica com una enorme bossa plena de magma. Cal representar-la mes aviat com una enorme esponja rocosa.

Una pujada de magma es pot produir:

• en un context de frontera de plaques tectoniques , en una zona de subduccio o de col·lisio de plaques, es troben principalment volcans explosius (exemple: Els Andes ), mentre que en una zona de separacio de plaques es troba mes aviat un vulcanisme efusiu (ex.: Islandia )
• en un context intra-placa: es el cas dels punts calents o "hot spots" (ex.: Yellowstone , La Reunio , Hawaii …).

El magma, si no es expulsat en el moment d'una erupcio volcanica , es pot quedar en aquesta cambra durant diversos segles i experimentar importants transformacions fisicoquimiques. En particular, la cristal·litzacio de diversos minerals. Es diu que la cristal·litzacio es fraccionada, ja que els minerals no tenen la mateixa composicio que el magma. Aixi, la composicio del magma evoluciona en el transcurs de la cristal·litzacio, i sobretot, la seva densitat disminueix. La disminucio de la densitat del magma pot facilitar la seva pujada a la superficie a traves d'escletxes a l'escorca terrestre, formant llavors un volca . El contingut de la cambra tambe pot cristal·litzar completament i donar lloc a roques plutoniques (per exemple, el granit o el gabre ). ^[6]

Referencies [ modifica ]