La
Cambra de Representants
(
衆議院
,
, sh?giin
?
)
es la
cambra baixa
de la
Dieta del Japo
, l'organ de l'Estat en que resideix el
poder legislatiu
. La
cambra alta
es la
Cambra de Consellers
. La Cambra de Representants te 480 membres, elegits per a un periode de quatre anys. D'aquests, 180 son elegits d'11 districtes electorals multimembres per
representacio proporcional
i 300 son elegits de districtes electorals d'un membre. La Cambra de Representants es la mes poderosa de les dues cambres, i te, amb una majoria de dos tercos, la capacitat d'anul·lar vetos a projectes de llei imposats per la Cambra de Consellers. Aquests vetos tambe poden ser dissolts pel
Primer Ministre
.
La creacio de la Cambra de Representants del Japo tingue lloc despres de l'aprovacio de la
Constitucio Japonesa de 1890
en el marc de la
revolucio Meiji
. El 1868, el final del
shogunat Tokugawa
i inici de l'
Era Meiji
suposaren el desenvolupament d'una serie de reformes economiques, socials i politiques amb que el Japo pretenia progressar com a nacio i equiparar-se a les potencies occidentals del moment.
[1]
En aquest context, a partir de la segona meitat de la decada de 1870 sorgiren diversos grups de tendencia
liberal
que consideraven les reformes insuficients i reclamaven majors drets a mes de la formacio d'un sistema de govern representatiu. La pressio al regim fou creixent fins que el 1883 l'
emperador Meiji
anuncia la redaccio d'una
constitucio
que entraria en vigor, a tot tardar, el 1890. La noticia descol·loca al moviment liberal, que es fragmenta en nombrosos partits i perde forca.
[2]
El proces d'elaboracio de la constitucio comenca el 1885 amb la creacio d'un gabinet executiu presidit per
Ito Hirobumi
, un antic
samurai
. Ito estudia diverses constitucions europees i es decanta pel model
prussia
, un pais que tenia una posicio destacable a Europa i un model parlamentari que s'adaptava als interessos del Japo. El mateix any comenca la redaccio del projecte per una comissio composta per Ito, alguns membres del gabinet i dos juristes alemanys. Els japonesos volien una constitucio que garantis el poder imperial paral·lelament a les institucions i el joc politic. Aixo no obstant, Ito rebutjava la idea d'un poder legislatiu amb competencies amplies perque el considerava representatiu dels interessos burgesos i camperols. El jurista alemany Roesler elabora un preambul inspirat en discursos liberals europeus que a efectes practics era una
monarquia
absoluta
dissimulada sota un sistema liberal.
[3]
La burocracia civil i l'exercit estarien directament controlats per l'emperador, mentre que el poder legislatiu seria
bicameral
i residiria en la
Dieta del Japo
, formada per una cambra alta amb membres designats per l'emperador i una cambra baixa amb representants elegits mitjancant eleccions, pero que no tindria poders efectius.
[4]
Finalment, l'11 de febrer de 1889, l'emperador promulga la carta magna i un any mes tard tingueren lloc les primeres eleccions a la cambra baixa.
[5]
Dret a vot i a candidatura
[
modifica
]
- Els ciutadans amb
nacionalitat japonesa
amb 18 anys o mes tenen el dret de sufragi (abans del
2016
l'edat minima era de 20 anys).
- Els ciutadans amb
nacionalitat japonesa
amb 25 anys o mes tenen dret a presentar-hi la seua candidatura.
Diferencies entre la cambra alta i baixa
[
modifica
]
La Cambra de Representants te mes poders que la Cambra de Consellers. Si la cambra baixa (Cambra de Representants) aprova un projecte de llei, pero la cambra alta (
Cambra de Consellers
) en refusa la votacio, la Cambra de Representants pot anul·lar la decisio de la Cambra de Consellers amb una majoria de dos tercos. No obstant aixo, en el cas dels tractats, els pressupostos i la eleccio del Primer Ministre, la Cambra de Consellers nomes pot retardar el pas, pero no bloquejar la legislacio. Com a resultat, la Cambra de Representants es considera la cambra mes poderosa.
Composicio actual
[
modifica
]
Grups parlamentaris
[
modifica
]
Resultats historics
[
modifica
]
|
1890
|
1892
|
1894(M)
|
1894(S)
|
1898(M)
|
1898(A)
|
1902
|
1903
|
1904
|
1908
|
1912
|
| Partit Liberal
|
130
|
94
|
120
|
107
|
105
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Taiseikai
|
79
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Partit de la Reforma Constitucional/Partit Progressista
|
41
|
38
|
60
|
49
|
103
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Partit Liberal Nacional
|
5
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Club Central
|
-
|
81
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
31
|
| Club Dokuritsu
|
-
|
31
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Club Kinki
|
-
|
12
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Associacio Nacional/Partit de l'Imperi
|
-
|
-
|
35
|
32
|
29
|
21
|
17
|
17
|
19
|
-
|
-
|
| D?shi Seisha
|
-
|
-
|
24
|
-
|
-
|
-
|
13
|
0
|
-
|
-
|
-
|
| D?mei Seisha
|
-
|
-
|
18
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Associacio del Gran Japo
|
-
|
-
|
9
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Partit Reformista Constitucional
|
-
|
-
|
-
|
39
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Revolucio Fiscal Imperial
|
-
|
-
|
-
|
5
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Partit Progressista de Ch?goku
|
-
|
-
|
-
|
4
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Club Yamashita
|
-
|
-
|
-
|
-
|
26
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Partit Constitucional/Partit Nacional Constitucional
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
244
|
95
|
85
|
90
|
70
|
95
|
| Club Hiroshi
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
9
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Associacio pel Govern Constitucional
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
191
|
175
|
133
|
187
|
209
|
| Jinin Kai
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
28
|
0
|
-
|
-
|
-
|
| Club Chuusei
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
31
|
-
|
-
|
-
|
| Club Seiyuu
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
13
|
-
|
-
|
-
|
| Club Koshin
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
39
|
-
|
-
|
| Club Jiyu
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
25
|
-
|
-
|
| Club Mumei
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
18
|
-
|
-
|
| Yukokai
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
29
|
-
|
| Club Daido
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
29
|
-
|
| Independents
|
45
|
44
|
34
|
64
|
37
|
26
|
32
|
55
|
55
|
64
|
46
|
| Total
|
300
|
300
|
300
|
300
|
300
|
300
|
376
|
376
|
379
|
379
|
381
|
Enllacos externs
[
modifica
]