El Calendari tibeta ( Tibeta : ????? , Wylie : lo-tho ), or Calendari tibeta lunar , es un calendari lunisolar , que es correspon a l'any Tibeta, que esta format per 12 o 13 mesos lunars , cadascun dels quals comenca i acaba en una lluna nova . S'afegeix un tretze mes cada dos o tres anys, de manera que un any tibeta mitja es igual a l' any solar . La celebracio de l' Any Nou tibeta es el Losar (Tibeta: ??????? , Wylie: lo-gsa ). Segons els almanacs l'any comenca amb el tercer mes de Hor. Hi havia moltes tradicions diferents al Tibet per celebrar l'inici de l'any. Les dates del calendari mongol son les mateixes que les del calendari tibeta. Cada mes, determinades dates del calendari tibeta tenen un significat especial dins els practicants al budisme i les seves practiques. Aixi mateix, alguns mesos tambe tenen importancia.

Anys [ modifica ]

Hi havia diferents tradicions per posar noms als anys (Tibeta: ???, Wylie: lo ) al Tibet. A partir del segle XII s'observa l'us de dos cicles de seixanta anys. El cicle de 60 anys es coneix com el cicle V?haspati i va ser introduit per primera vegada al Tibet per un budista indi amb conegut com a Chandranath i Tsilu Pandit l'any 1025 d.C. ^{[1] [2]} El primer cicle es el rabjyung (Tibeta: ?????????, Wylie: rab byung ). ^[3] El primer any del primer cicle de rabjyung va comencar l'any 1027. Aquest cicle va ser adoptat de l'India. El segon cicle es va derivar de la Xina i es va anomenar Drukchu kor (Tibeta: ?????????????, Wylie: drug cu skor , Sanscrit Vrhaspati ). El primer any del primer cicle de Drukchu kor va comencar l'any 1024. Els cicles es comptaven amb nombres ordinals , pero els anys de cada cicle mai es comptaven, sino que es referien amb noms especials. L'estructura del drukchu kor era la seguent: Cada any s'associa amb un animal i un element , semblant al zodiac xines . ^[4] Els animals tenen l'ordre seguent:

?????? Rata	???? Bou	???? Tigre	???? Llebre	?????? Drac	?????? Serp
??? Cavall	???? Cabra	?????? Mico	??? Gall	???? Gos	??? Porc

Els elements tenen l'ordre seguent:

Foc

Terra

Ferro

Aigua

Fusta

Cada element s'associa a dos anys consecutius, primer en la seva vessant masculina, despres en la seva vessant femenina. Per exemple, un any de la Terra- Drac masculi va seguit d'un any de la Terra- Serp femeni, i despres d'un any de Cavall de Ferro masculi. Es pot ometre el sexe, ja que es pot inferir de l'animal.

Les designacions d'element-animal es repeteixen en cicles de 60 anys (un cicle Sexagenari ), comencant amb un any (mascle) Fusta- Rata . Aquests grans cicles estan numerats, el primer cicle comenca l'any 1024. Per tant, l'any 2005 correspon aproximadament a l'any (femeni) Fusta- Gall del 17e cicle. El primer any del cicle de seixanta anys d'origen indi (1027) s'anomena rab-byung (mateix nom que la designacio del cicle) i equival a l'any de foc (femeni) Conill.

Any ( Gregoria )	Any segons rabjyung	Wylie	Element	Animal	Sexe
2008	rabjyung 17 lo 22	sa mo glang	Terra	Rata	masculi
2009	rabjyung 17 lo 23	sa pho khyi	Terra	Bou	femeni
2010	rabjyung 17 lo 24	lcags pho stag	Ferro	Tigre	masculi
2011	rabjyung 17 lo 25	lcags mo yos	Ferro	Llebre	femeni
2012	rabjyung 17 lo 26	chu pho 'brug	Aigua	Drac	masculi
2013	rabjyung 17 lo 27	chu mo sbrul	Aigua	Serp	femeni
2014	rabjyung 17 lo 28	shing pho rta	Fusta	Cavall	masculi
2015	rabjyung 17 lo 29	shing mo lug	Fusta	Cabra	femeni

Anys amb numeros cardinals [ modifica ]

S'utilitzen tres notacions relativament modernes dels nombres cardinals per als anys tibetans.

Als bitllets tibetans de la primera meitat del segle XX es poden veure numeros cardinals, ^[5] amb l'any 1 el 255 dC, que es una referencia al llegendari 28e emperador del Tibet , ^[6] Thothori Nyantsen . ^[7]

Des de la segona meitat del segle XX s'utilitza una altra notacio d'any, on l'any, per exemple, 2021 dC coincideix amb l'any tibeta de 2148. Aquesta notacio d'any relativament moderna es coneix com Bo Gyello ( bod rgyal lo ). En aquesta epoca el primer any es el 127 aC, datat del progenitor llegendari ^[8] de la dinastia Yarlung , Nyatri Tsenpo . ^[9]

Als calendaris tibetans de la segona meitat del segle XX i a les monedes tibetanes es troben els numeros de l'any cardinal amb la indicacio de raplo , on el primer any coincideix amb el primer any del cicle rabjyung, es a dir 1027. Rab lo 928, per exemple, es l'any 1954 del calendari gregoria occidental.

Any (Gregoria)	Epoca 127 BCE	Epoca 255	Epoca 1027
Des de Febrer/Marc 2009	2136	1755	983
Des de Febrer/Marc 2010	2137	1756	984
Des de Febrer/Marc 2011	2138	1757	985
Des de Febrer/Marc 2012	2139	1758	986

Mesos [ modifica ]

Durant l'epoca de l' Imperi Tibeta (segles VII-IX) mesos (Tibeta: ?????;Wylie:zla ba) es van nomenar segons les quatre estacions:

Primer mes de primavera ( dpyid zla ra ba ), mes de primavera mitjana ( dpyid zla 'portar po ), l'ultim mes de primavera ( dpyid zla mtha' chung ),

primer mes d'estiu ( dbyar zla ra ba ), mes d'estiu mitja ( dbyar zla 'portar po ), l'ultim mes d'estiu ( dbyar zla mtha 'chung ),

primer mes de tardor ( ston zla ra ba ), mes de mitja tardor ( ston-zla 'bring-po ), darrer mes de tardor ( ston zla mtha' chung ),

primer mes d'hivern ( dgun zla ra ba ), mes d'hivern mitja ( dgun-zla 'bring-po ) i darrer mes d'hivern ( dgun zla mtha 'chung ).

A partir del segle XII, cada mes ha estat nomenat pels 12 animals del zodiac xines  :

taag ( tigre ),

ye ( llebre ), 'drug ( drac ), drul ( serp ), ta ( cavall ), lug ( ovella ),

te ( mono ),

tshya ( ocell ), kyi ( gos ), phag ( senglar ), tshyiwa ( rata ) i lang ( bou ).

Amb la introduccio del calendari del Kalacakratantra ^[10] a la segona meitat del segle  xi , els mesos tambe es van nomenar a traves de fases lunars dins de les quals, a grans trets, cada mes tenia lloc una lluna plena:

1r: Chu ( mchu , Skt. m?gha ) 2n: Wo ( dbo , Skt. ph?lguna ) 3r: Nagpa ( nag pa , Skt. caitra ) 4t: Saga ( sa ga , Skt. vai??kha ) 5e: Non ( snron , Skt. jye??ha ) 6e: Chuto ( chu stod , Skt. ????ha ) 7e: Drozhin ( gro bzhin , Skt. ?r?va?a ) 8e: Trum ( khrums , Skt. bh?drapada ) 9e: Takar ( tha skar , Skt. ??vina ) 10e: Mindrug ( smin drug , Skt. k?rttika ) 11e: Anar ( mgo , Skt. m?rga??r?a ) 12: Gyal ( rgyal , Skt. pau?a )

A la segona meitat del segle  xiii el famos governant Drogon Chogyal Phagpa va introduir el sistema de comptar el mes per nombres ordinals, l'anomenat mes Hor "mongol": ^[11]

1r mes Hor ( hor-zla dang-po ) 2n Hor mes ( hor-zla gnyis-pa ) 3r mes Hor ( hor-zla gsum-pa ) 4t Hor mes ( hor-zla bzhi-pa ) 5e mes Hor ( hor-zla lnga-pa ) 6e mes Hor ( hor-zla drug-pa )

7e mes Hor ( hor-zla bdun-pa ) 8e mes Hor ( hor-zla brgyad-pa ) 9e mes Hor ( hor-zla dgu-pa ) 10e mes Hor ( hor-zla bcu-pa ) 11e mes Hor ( hor-zla bcu-gcig-pa ) 12e mes Hor ( hor-zla bcu-gnyis-pa )

Tots aquests sistemes de comptar o nomenar els mesos es van utilitzar fins als temps moderns.

Dies [ modifica ]

Hi ha tres tipus diferents de dies ( zhag ), el khyim zhag , el tshes zhag i el nyin zhag . ^[12]

Els dos primers d'aquests dies son dies astronomics. El temps necessari perque el sol mitja passi per un dels dotze signes tradicionals del zodiac (els dotze khyim ) s'anomena khyim zla (mes solar). Un trente d'un mes solar ( khyim zla ) es un khyim zhag , que es podria anomenar un dia zodiacal, perque no hi ha un nom equivalent en la terminologia occidental.

El temps necessari perque la lluna tingui una elongacio de 12 graus des del sol, i cada 12 graus a partir de llavors sera un tithi tshes zhag "dia lunar"). ^[13] La durada d'aquests dies lunars varien considerablement a causa de les variacions en els moviments de la lluna i el sol.

Trenta dies lunars formen un mes lunar o tshes zla ). El periode de la lluna nova a la lluna nova. Aixo es igual al temps necessari perque la lluna s'allarga 360 graus des del sol (de sol a sol). El dia natural ( nyin zhag ) es definit pels tibetans com el periode des de l'alba fins a l'alba. En sentit estricte, els mesos que apareixen en un almanac tibeta, anomenat per nosaltres mesos del calendari tibeta, no son el mateix que els mesos lunars o tshes zla ), que poden comencar i acabar a qualsevol hora del dia. En tibeta, no hi ha cap termini especial per a un mes natural que contingui dies sencers. Aquests mesos naturals nomes s'anomenen zla ba (mes).

Un mes del calendari tibeta normalment comenca amb el dia de la setmana o el dia natural ( gza' o nyin zhag ) en que tshes zhag ). Un mes calendari tibeta normalment acaba amb el dia de la setmana o dies naturals extrems en els quals el tithi 30a tshes zhag gza' nyin zhag En consequencia, un mes del calendari tibeta ( zla ba ) compren 29 o 30 dies naturals. En la sequencia de dies naturals o dies de la setmana, no hi ha dies omesos o dies que es produeixen dues vegades. Pero com que aquests dies tambe s'anomenen amb el terme tshes juntament amb un numero cardinal, succeeix que determinats nombres o dates (el corresponent tithi) no apareixen en absolut ( chad ) o apareixen dues vegades ( lhag ). Els tithi es compten de l'1 al 30 i pot passar que un dilluns amb el dia lunar numero 1 ( tshes gcig ) vagi seguit d'un dimarts amb el dia de la lluna numero 3 ( tshes gsum ). D'altra banda, un dilluns amb el dia lunar numero 1 ( tshes gcig ) pot anar seguit d'un dimarts amb el dia lunar numero 1 ( tshes gcig ). En altres paraules, passa amb forca frequencia que certes dates no apareixen a l'almanac tibeta i certes dates apareixen dues vegades. Pero no hi ha dies naturals ni dies de la setmana que es produeixin dues vegades o que s'ometin.

Els dies de la setmana (Tibeta:???; Wylie:gza') reben el nom dels objectes astronomics . ^[14]

Nyima "Sol", Dawa "Lluna" i Lhakpa "Mercuri" son noms personals comuns per a les persones nascudes diumenge, dilluns o dimecres respectivament.

Historia [ modifica ]

Durant l'epoca de la dinastia Yarlung, els anys van rebre el nom dels 12 animals comuns al zodiac xines. Els mesos s'anomenaven segons les quatre estacions d'un any i l'any comencava a l'estiu.

La traduccio del Kalachakratantra a la segona meitat del segle XI dC va marcar l'inici d'un canvi complet per al calendari al Tibet. ^[10] El primer capitol d'aquest llibre conte entre d'altres una descripcio d'un calendari astronomic indi i descripcions dels calculs per determinar la progressio dels cinc planetes i els eclipsis de sol i de lluna.

Segons la tradicio budista, els ensenyaments originals del Kalacakra van ser ensenyats pel mateix Buda. No obstant aixo, van passar mes de dos-cents anys fins que el calendari Kalacakra va ser introduit oficialment com a calendari tibeta pel governant Drogon Chogyal Phagpa a la segona meitat del segle  xiii . ^[11] Tot i que aquest calendari va ser modificat moltes vegades durant els segles seguents, va mantenir el seu caracter original com a calendari luni-solar d'origen indi.

El calendari tibeta es un calendari tradicional molt utilitzat al Tibet. Segons la tradicio, fa mes de 3.000 anys, els tibetans van crear un calendari unic que s'utilitza per calcular el dia, el mes i l'any segons l'augment i el minvant de la lluna. En temps historics, els que creuen en Bonpo (la religio no budista indigena del Tibet) van aprendre a calcular el dia exacte del solstici d'hivern i van fer que fos el comencament d'un any. ^[15] Aixo va establir les bases de la varietat de festivals al Tibet. Al segle  vii , la princesa Wen Cheng i la princesa Jin Cheng van entrar a Lhasa Tibet per casar-se successivament i van portar el calendari tradicional xines a aquesta antiga terra. A partir d'aleshores, el calendari tibeta va aprofitar tant el calendari xines ^[4] com el calendari indi. Es va refinar per incloure trets distintius (tiges celestials, branques terrestres i els cinc elements) durant la dinastia Yuan. Despres de segles de desenvolupament, el calendari tibeta s'ha convertit en un sistema madur.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Calendari budista

Fonts primaries [ modifica ]

• (Sanscrit) Kalacakratantra. (Tibetisch) mChog gi dang-po sangs-rgyas las phyung-ba rgyud kyi rgyal-po dus kyi 'khor-lo.
• Grags-pa rgyal-mchan: Dus-tshod bzung-ba'i rtsis-yig
• sde-srid Sangs-rgyas rgya-mtsho: Phug-lugs rtsis kyi legs-bshad mkhas-pa'i mgul-rgyan vaidur dkar-po'i do-shal dpyod-ldan snying-nor
• karma Nges-legs bstan-'jin: gTsug-lag rtsis-rigs tshang-ma'i lag-len 'khrul-med mun-sel nyi-ma ner-mkho'i 'dod-pa 'jo-ba'i bum- bzang

Bibliografia [ modifica ]

• Janson , Savante. ≪ Tibetan calendar mathematics ≫ p. 86.
• Kor?s , Alexander. A Grammar of the Tibetan Language , 1834.  
• Henning , Edward. Kalacakra and the Tibetan Calendar . NY: Columbia University Press, 2007, p. 408 (Treasury of the Buddhist Sciences). ISBN 978-0-9753734-9-1 .  
• Laufer, Berthold . The Application of the Tibetan Sexagenary Cycle , 1913.  
• Norbu , Thubten. Tibet Is My Country . Londres: Readers Union, Rupert Hart-Davis, 1960.  
• Petri, Winfried . Indo-tibetische Astronomie. Habilitationsschrift zur Erlangung der venia legendi fur das Fach Geschichte der Naturwissenschaften an der Hohen Naturwissenschaftlichen Fakultat der Ludwig Maximilians Universitat zu Munchen , 1966.  
• Pelliot, Paul . Le Cycle Sexagenaire dans la Chronologie Tibetaine . Paris: Journal Asiatique 1, pp. 633?667, 1913.  
• Schuh, Dieter . Untersuchungen zur Geschichte der Tibetischen Kalenderrechnung . Wiesbaden: Steiner Verlag, 1973.  
• Schuh, Dieter . Grundzuge der Entwicklung der Tibetischen Kalenderrechnung , 1974.  
• Tsepon W.D. Shakabpa . Tibet: A Political History . New Haven and London: Yale University Press, 1967.  
• Tournadre, Nicolas ; trans. Ramble, Charles. Manual of Standard Tibetan: Language and Civilization . Ithaca: Snow Lion Publications, 2003. ISBN 1-55939-189-8 .  
• Yamaguchi , Zuiho. Chronological Studies in Tibet , 1973.  
• Yamaguchi , Zuiho ≪The Significance of Intercalary Constants in the Tibetan Calendar and Historical Tables of Intercalary Month≫. Tibetan Studies: Proceedings of the 5th Seminar of the International Association for Tibetan Studies . Narita, 2, 1992, pag. 873-895.