La base del
calendari maia
, segons alguns especialistes, es troba en cultures mes antigues com l'
olmeca
; per a altres seria propi de la civilitzacio maia; ates que es similar al
calendari mexica
, es considera una evidencia que a tota
Mesoamerica
utilitzaven el mateix sistema de calendari. El calendari maia consisteix en dues diferents classes conegudes com a comptes de temps que transcorren simultaniament: el sagrat,
tzolkin
o bucxok, de 260 dies, el civil,
haab
, de 365 dies, i el
compte llarg
.
El calendari
maia
es ciclic, ja que es repeteix cada 52 anys maies. En el compte llarg, el temps de comput va comencar el dia 0.0.0.0.0 4 ahau 8 cumku (en notacio maia), que equival al
13 d'agost
del
3114 aC
en el calendari gregoria i va acabar el
21 de desembre
de
2012
.
[1]
[2]
La casta sacerdotal maia, anomenada
Ah Kin
, era posseidora de coneixements matematics i astronomics que interpretava d'acord amb la seva visio del mon
religiosa
, els anys que iniciaven, els que havien de venir i el desti de la humanitat.
El sistema de calendari
tzolkin
consta de 260 dies i te 20 mesos (kins) combinats amb tretze numerals. El tzolkin combinava amb el calendari haab de 365 dies (kins) de 18 mesos (uinals), de 20 dies (kins) cadascu, i cinc dies addicionals anomenats
uayeb
, per a formar un cicle sincronitzat que dura 52 tuns o haabs, o 18.980 kins (dies).
El
compte llarg
es feia servir per distingir quan havia ocorregut un esdeveniment respecte a un altre del tzolkin i haab. El sistema es basicament
vigesimal
(base 20), i cada unitat representa un multiple de 20, depenent de la seva posicio de dreta a esquerra en el nombre, amb la important excepcio de la segona posicio, que representa 18 x 20, o 360 dies.
Algunes inscripcions maies del compte llarg estan suplementades pel que s'anomena
serie lunar
, una altra forma de calendari que proporciona informacio de la fase lunar.
Una altra forma de mesurar el temps era mesurar els cicles solars com equinoccis i solsticis, cicles venusians que donen seguiment a les aparicions i conjuncions de
Venus
a l'inici dels matins i la nit. Molts esdeveniments en aquest cicle eren considerats adversos i malignes, i ocasionalment es coordinaven les guerres perque coincidissin amb fases d'aquest cicle.
Els cicles es relacionaven amb diferents deus i esdeveniments cosmics. Es aixi com el
cinque Sol
representa el final del cicle estel·lar associat a la lluna i l'inici del periode conegut com
el sise sol
associat a la tornada de Kukulkan com a nou "messies".
El sistema tzolkin
[
modifica
]
El tzolkin ('el compte dels dies'), de 260 dies, es unic al mon. Podria estar associat amb el periode huma de gestacio o amb el planeta Venus, i servia per a cerimonies religioses, per a pronosticar l'arribada de l'estacio humida i els periodes de caca i pesca, a banda de pronosticar el desti de la gent.
Compta el temps en cicles de tretze mesos i vint dies cadascu. Els noms dels dies i mesos eren el de diverses divinitats dels maies del
Yucatan
:
| Nom
|
Dies solars (Kin)
|
Mesos (Uinal)
|
| 1
|
Imix
|
Pop
|
| 2
|
Ik
|
Uo
|
| 3
|
Ak'bal
|
Zip
|
| 4
|
K'an
|
Zotz
|
| 5
|
Chikchan
|
Tzecos
|
| 6
|
Kimi
|
Xul
|
| 7
|
Manik
|
Yax Kin
|
| 8
|
Lamat
|
Mol
|
| 9
|
Muluk
|
Chen
|
| 10
|
Ok
|
Yax
|
| 11
|
Chuen
|
Zac
|
| 12
|
Eb
|
Ceh
|
| 13
|
Ben
|
Mac
|
| 14
|
Ix
|
Kan Kin
|
| 15
|
Men
|
Moan
|
| 16
|
Kib
|
Pax
|
| 17
|
Kaban
|
Kayab
|
| 18
|
Etz'nab
|
Cumku
|
| 19
|
Kawak
|
Uayeb
|
| 20
|
Ajau
|
|
Addicionalment, cadascun dels dies s'associa amb un
glif
de manera unica:
Noms dels dies i els seus
glifs
associats
Num. ¹
|
Nom
del dia ²
|
Exemple
de glif
3
|
Nom
Yucatec
4
|
Nom
Maia classic reconstruit?
|
Num. ¹
|
Nom
del dia ²
|
Exemple
de glif
3
|
Nom
Yucatec
4
|
Nom
maia classic reconstruit?
|
| 01
|
Imix'
|
 |
Imix
|
Imix (¿?) / Ha' (¿?)
|
11
|
Chuwen
|
 |
Chuen
|
(desconegut)
|
| 02
|
Ik'
|
 |
Ik
|
Ik'
|
12
|
Eb'
|
 |
Eb
|
(desconegut)
|
| 03
|
Ak'b'al
|
 |
Akbal
|
Ak'b'al (¿?)
|
13
|
B'en
|
 |
Ben
|
(desconegut)
|
| 04
|
K'an
|
 |
Kan
|
K'an (¿?)
|
14
|
Ix
|
 |
Ix
|
Hix (¿?)
|
| 05
|
Chikchan
|
 |
Chicchan
|
(desconegut)
|
15
|
Men
|
 |
Men
|
(desconegut)
|
| 06
|
Kimi
|
 |
Cimi
|
Cham (¿?)
|
16
|
K'ib'
|
 |
Cib
|
(desconegut)
|
| 07
|
Manik'
|
 |
Manik
|
Manich' (¿?)
|
17
|
Kab'an
|
 |
Caban
|
Chab' (¿?)
|
| 08
|
Lamat
|
 |
Lamat
|
Ek' (¿?)
|
18
|
Etz'nab'
|
 |
Etznab
|
(desconegut)
|
| 09
|
Muluk
|
 |
Muluc
|
(desconegut)
|
19
|
Kawak
|
 |
Cauac
|
(desconegut)
|
| 10
|
Ok
|
 |
Oc
|
(desconegut)
|
20
|
Ajaw
|
 |
Ahau
|
Ajaw
|
|
|
- ↑
Finley (2002), Voss (2006, pag. 138).
- ↑
Antonio Canto Lopez:
Apuntaciones sobre Mesoamerica
. Merida (Yucatan): Ediciones de la Universidad Autonoma de Yucatan, 1991;
ISBN 968-6160-75-2
.
Enllacos externs
[
modifica
]