Una
caixa registradora
[1]
es un aparell mecanic o electronic que permet calcular i registrar transaccions comercials, i inclou un calaix per guardar
diners.
En general, permet a mes imprimir un rebut o factura per al client, segons les disposicions legals de cada pais.
La primera caixa registradora va ser inventada per James Ritty una vegada conclosa la
Guerra Civil nord-americana
. Era el propietari d'un
saloon
a Dayton, Ohio,
Estats Units
, i necessitava evitar que els seus empleats continuessin furtant els seus guanys. Va crear el model Ritty I l'any 1879, despres d'observar una eina que explicava les revolucions del propulsor d'un
vaixell a vapor
.
[2]
Amb l'ajuda del seu germa John, la va patentar en 1883.
[3]
Davant l'impossibilitat de dur dos negocis alhora va vendre tots els drets sobre el seu invent a Jacob H. Eckert de
Cincinnati
, un venedor de
porcellana
i cristalleria, que va fundar la
National Manufacturing Company
. L'any 1884 la va vendre a John H. Patterson, que la va rebatejar com
National Cash Register
(NCR)
i va millorar la maquina incorporant un rotllo de paper per registrar les transaccions, creant per tant el
tiquet
o
rebut
.
El 1906, mentre treballava a NCR, Charles F. Kettering va dissenyar una caixa registradora amb
motor electric
.
Al
Regne Unit
s'utilitza el terme
till
[4]
per referir-se a les caixes registradores, en al·lusio a la seva utilitat com a ≪ordinador≫ de moneda.
Funcionament
[
modifica
]
En la majoria dels casos el calaix per als diners solament pot obrir-se despres d'una venda, excepte quan s'usa una
clau
especial. Al mateix temps, l'obertura del calaix genera un campaneig o so d'avis. Ambdues caracteristiques han tingut l'objectiu de millorar les possibilitats de control per part de l'amo o encarregat del comerc, evitant els furts.
Les primeres caixes registradores eren enterament mecaniques i no lliuraven rebut. Amb el pas dels anys i el perfeccionament dels sistemes fiscals, els paisos han implementat la
facturacio
obligatoria de les vendes, que es perfecciona amb el registre i lliurament d'un tiquet o factura, en general amb la finalitat tributaria de recaptar l'Impost del valor afegir o altres
impostos
que gravin les vendes.
Registradores i computadores
[
modifica
]
Amb la difusio massiva de les
computadores personals
(PC) a partir de la decada de
1990
, va comencar la utilitzacio com a caixa registradora d'aquests aparells, amb la possibilitat d'agregar periferics per complir una varietat de funcions agregades, per exemple:
- Impressores
per a impressio de rebuts o factures de diferents formats.
- Maneig d'estoc i comandes de compra majorista.
- Lectors de
codi de barres
.
- Treball en xarxa per a multiples llocs de venda, gestio d'estoc, compres i vendes centralitzada.
- Lectora de
targeta magnetica
per a operacions de venda amb
targeta de credit
o debit.
Tot i que se segueixen utilitzant caixes registradores, en general de tipus electronic, el comerc minorista utilitza massivament la
computadora personal
com a caixa registradora en la majoria dels paisos, complementada amb els periferics a dalt detallats i un calaix per a diners separats.
En les grans cadenes comercials, i tipicament en els
supermercats
s'utilitzen xarxes de computadores interconnectades els punts de les quals de venda constitueixen computadores especialitzades en el funcionament com a caixes registradores.
Controlador fiscal
[
modifica
]
En gairebe tots els paisos de Llatinoamerica els respectius governs han imposat des de fa uns anys sistemes obligatoris de controladors fiscals, que son microxips inviolables que s'agreguen als llocs de venda, o llocs de venda completament homologats que tenen la caracteristica de registrar les transaccions efectuades, que poden ser revisades en qualsevol moment pels inspectors fiscals.
[5]
Existeixen dos tipus de controladors fiscals: les registradores i els impressors.
Extensio de serveis
[
modifica
]
La incorporacio de lectors de targetes magnetiques i la possibilitat d'interconnexio via
Internet
han permes l'evolucio dels llocs de venda de petits comercos i supermercats, incorporant serveis propis d'una xarxa de cobraments global.
Aixi en molts paisos es comu que comercos com
quioscos
i
supermercats
possibilitin a traves del seu lloc de venda el pagament de resums de targetes de credit, taxes de serveis publics, impostos, quotes de credits, etc.
Es poden utilitzar a preus molt accessibles, fent mes rendible qualsevol negoci.
Enllacos externs
[
modifica
]