Capsa de musica

Tipus	lamel·lofon , instrument musical mecanic i decorative object (en)
Classificacio Hornbostel-Sachs	112.1

Una caixa de musica es un instrument musical mecanic . ^[1] Aquestes caixes funcionen per mitja d'uns reblons ubicats en un cilindre giratori o disc que, en alcar i deixar anar les lamines afinades d'un raspall o teclat de metall, produeixen el so. ^[2] Van ser desenvolupades basant-se en un tipus de caixes musicals del segle  xviii anomenades en frances carillons a musique . Algunes de les caixes de musica mes complexes tenien tambe un minuscul tambor i petites campanes, a mes del raspall metal·lic.

Historia [ modifica ]

Les caixes musicals originals podien ser de qualsevol mida, des d'unes tan petites que cabien a la butxaca, fins a altres que podien ocupar un espai considerable a la llar. Eren usades en rellotgeria , i originalment les produien rellotgers artesans. En la major part del segle  xix , la produccio es va concentrar a Suissa, on es va establir una gran tradicio rellotgera. La primera fabrica de caixes musicals va ser oberta el 1815 per Jeremie Recordon i Samuel Junod. Tambe hi va haver fabricants de Bohemia i Alemanya . A final del segle  xix , fabricants de caixes de musica ja havien obert fabriques als Estats Units.

Els cilindres normalment estaven fets de metall, i moguts per un ressort. En alguns models, els cilindres podien ser canviats per produir diferents melodies, gracies a un invent de Paillard el 1862, que va ser perfeccionat per Metert a Genova en 1879. En alguns models excepcionals hi ha 4 ressorts per produir un so continu que pot durar fins a 3 hores.

Les primeres caixes del segle  xviii van usar discos metal·lics. El canvi a cilindres va ser completat despres de les guerres napoleoniques. En les ultimes decades del segle  xix , van ser produits en gran quantitat models com el polyphone i altres amb discos intercanviables, en comptes de cilindres intercanviables. La produccio de caixes de musica activades amb cilindres va anar decaient fins a desapareixer.

La denominacio de caixa musical es aplicada tambe a aparells de rellotgeria en que el disc o el cilindre nomes s'utilitzaven per programar funcions, sense usar rebladures ni el raspall metal·lic. En canvi, el cilindre (o disc) accionava manxes i palanques que obrien unes valvules mecaniques, les quals activaven un instrument de vent modificat o puntejaven acords en un instrument de corda modificat. Alguns aparells podien usar ambdos instruments alhora, i amb frequencia combinaven pianos mecanics i caixes musicals, com l' Orchestrion .

Al canvi del segle  xix al xx , la majoria de caixes de musica van ser gradualment reemplacades per a pianos mecanics , els quals eren mes versatils i melodiosos, i sonaven mes fort, i per petits gramofons que tenien l'avantatge de reproduir la veu humana. Els costos de produccio, progressivament mes elevats, van conduir a un augment dels preus i una reduccio de les mides. Ara, l'automatitzacio moderna esta ajudant a tornar a baixar els preus de les caixes de musica.

Els col·leccionistes aprecien les caixes de musica del fin de siecle , aixi com les noves caixes musicals que encara es produeixin en alguns paisos. ^{[ cal citacio ]}

Elements de la caixa de musica [ modifica ]

• La base es una placa de metall, sobre la qual es munten les altres peces amb cargols.
• La maneta, usada per activar el ressort posant-lo en tensio.
• El motor del ressort, que permet que la melodia duri des d'alguns minuts fins a una hora o mes.
• Els reblons, situats en el cilindre giratori o disc, que alcen les lamines del raspall i les deixen anar perque vibrin i produeixin el so.
• El raspall de metall, format per una serie de lamines afinades.

Comparativa amb codi binari [ modifica ]

El funcionament de les caixes de musica es molt semblant al sistema del codi binari . Aquest es regeix per dos digits o bits : 0 o 1. Quan hi ha un 0 no passa la informacio, en canvi quan hi ha un 1 si. A la caixa de musica en podem fer un paral·lelisme ates que quan les lamines del respall entren en contacte amb els reblons del cilindre produeixen so (1) mentre que quan no hi ha cap reblo en aquella fila no es produeix so (0).

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Chapuis , Alfred. Histoire de la boite a musique et de la musique mecanique (en frances). Journal Suisse d'Horlogerie et de Bijouterie, 1955.  
• Van Witteloostuin , Jaco; Maas , Ruud. Muziek uit stekels en Gaten (en neerlandes). Uitgeverij Frits Knuf. ISBN 9789060274620 .  
• Bowers , Q. David. Encyclopedia of Automatic Musical Instruments (en angles). Lanham, Maryland: Vestal Press, 1972. ISBN 0-911572-08-2 .  
• Reblitz , Arthur A. The Golden Age of Automatic Musical Instruments . Woodsville, NH: Mechanical Music Press, 2001. ISBN 0-9705951-0-7 .  
• Smithsonian Institution. History of Music Machines . nova York: Drake Publishers, 1975. ISBN 0-87749-755-9 .  
• Callejo Cabo , Jesus. Secretos medievales/ Medieval Secrets: De La Mesa De Salomon a Las Maquinas De Leonardo (en castella). Temas De Hoy, p. 326. ISBN 978-8484605430 .  
• Weiss-Stauffacher , Heinrich. The Marvelous World of Music Machines , 1976.  
• Troquet , Daniel. Au pays des boites a musique et des automates (en frances), 1989. ISBN 8765456789 .  
• Zeraschi , Helmut. L'orgue de Barbarie: et autres instruments mecaniques (en frances, traduit de l'alemany). Traduccio: Romain Brot, 1980, p. 251 (Collection instruments de musique). ISBN 9782601003925 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Rellotge mecanic
• Ressort motor

Enllacos externs [ modifica ]

• ≪ Het Nationaal Museum Van Speelklok tot Pierement ≫ (en neerlandes, angles). (Museu nacional de la caixa de musica)
• ≪ Musee international d'horlogerie ≫.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Capsa de musica

Viccionari