Les
caixes de cabals
o
caixes fortes
son un compartiment de
seguretat
amb l'objectiu de dificultar la seva obertura a persones no autoritzades i aixi poder-hi guardar elements de valor. En general son fabricades en un metall extremadament dur, pel que son molt pesades i consten d'un sistema de tancament que sol es pot obrir mitjancant claus secretes que poden canviar-se per preservar mes encara la seguretat.
Per a accedir al contingut que hi ha en aquestes caixes fortes, cal saber-ne la contrasenya.
- A les caixes fortes antigues (encara se'n produeixen d'aquest tipus), s'utilitza una especie de roda que dona voltes a l'esquerra i a la dreta. Cal moure-la determinades vegades o "ticks" cap als dos costats fins que s'obri.
- Les caixes fortes modernes utilitzen sistemes de seguretat electronics, com son una
contrasenya
(en general numerica, encara que n'hi ha alguns mes avancats que permeten alfanumeriques), sistemes de lectura d'empremtes dactilars o de l'ull a un lector optic.
Es molt comu veure a les pel·licules que aquestes caixes son amagades darrere de pintures penjades a la paret.
La familia
Ariso
va fundar l'empresa
E. Ariso y Cia S.A.,
referent espanyol de la fabricacio de balances, bascules i caixes de cabals.
La primera caixa forta coneguda data del
segle XIII aC
i es va trobar a la tomba del farao
Ramses II
. Estava fet de fusta i consistia en un sistema de tancament que s'assemblava al pany modern de gorges.
[1]
Al
segle XVI
, els
ferrers
del sud d'Alemanya, Austria i Franca van forjar per primera vegada caixes d'efectiu en xapa. Aquests cofres de xapa van servir com a models per a caixes de diners produides en massa al segle
xix
.
[2]
El 1835, els inventors anglesos Charles i Jeremiah Chubb a Wolverhampton, Anglaterra, van rebre una patent per a una caixa forta resistent als lladres i van comencar una produccio de caixes fortes.
[3]
Els germans Chubb havien produit panys des de 1818. Chubb Locks va ser una empresa independent fins a l'any 2000 quan es va vendre a Assa Abloy. El 2 de novembre de 1886, l'inventor Henry Brown va patentar un "receptacle per emmagatzemar i conservar papers". El contenidor era ignifug i resistent als accidents, ja que estava fet de metall forjat. La caixa es va poder assegurar de manera segura amb un pany i clau i tambe va poder mantenir l'organitzacio oferint diferents ranures per organitzar papers importants.
Tipus de caixes fortes
[
modifica
]
Hi ha diversos tipus de caixes fortes, depenent d'on estiguin ubicades, per exemple n'hi ha d'ubicades als habitatges, que no son gaire sofisticades i que en l'actual legislacio espanyola no estan sotmeses a cap prova de qualitat, per la qual cosa les trobem amb diversos gruixos de porta i cos. A les joieries, n'hi ha de mes sofisticades; les dels bancs petits tenen obertura retardada per a evitar els atracaments rapids, i les de les seus centrals d'empreses i bancs son totalment cuirassades, de dificil acces i amb enormes controls de seguretat. Tots aquests tipus de caixes fortes estan regulats per una normativa europea que les cataloga en diferents graus: I (arma llarga), II, III (arma curta), IV (joieries, bancs...), V, VI, etc., segons el grau de resistencia.
Les caixes fortes domestiques estan dividides en dues grans categories: de sobreposar i d'encastar. Les de sobreposar s'ancoren per mitja de
cargols
a la base i als costats de la caixa, mentre que les d'encastar s'introdueixen a la paret. Encara que aquestes ultimes requereixen mes esforc per a col·locar-les, es camuflen millor i, en estar recobertes per les parets de la casa, resisteixen millor un atac.
Les caixes d'us domestic, com que no hi ha cap regulacio al respecte, tenen una variacio en els gruixos de la porta que van des dels 2 mm fins als 15 mm amb reforc de xapa d'acer al manganes (molt resistent al trepant).
Respecte als sistemes d'obertura, aquesta classe de caixes poden tenir clau, combinacio mecanica, combinacio electronica, combinacio electronica motoritzada o combinacions d'aquests.
[4]