Cahiers du cinema

Tipus	revista i revista cultural
Fitxa
Llengua	frances
Data d'inici	abril 1951
Fundador	Andre Bazin
Lloc de publicacio	Paris
Estat	Franca
Dades i xifres
Tema	cinema
Editor en cap	Stephane Delorme
Editorial	Phaidon Press
Identificadors
ISSN	0008-011X i 2698-0940
Lloc web	cahiersducinema.com

Cahiers du Cinema ( Quaderns de Cinema ) es una revista de cinema francesa fundada el 1951 per Andre Bazin , Jacques Doniol-Valcroze , Joseph-Marie Lo Duca i Leonide Keigel .

Va ser el desenvolupament de l'originaria Revue du Cinema amb la participacio de membres de dos cineclubs parisencs, Objectif 49 i Cine-Club du Quartier Latin. Inicialment tenia com a editor Eric Rohmer (Jean-Marie Maurice Scherer) i va incloure entre els seus col·laboradors Jacques Rivette , Jean-Luc Godard , Claude Chabrol , Patrice Leconte i Francois Truffaut .

El 10 de maig de 2007 , aquesta revista, que va comptar amb edicions en diversos idiomes, es va comencar a editar a Espanya en castella . ^[1]

Historia [ modifica ]

El sorgiment dels Cahiers esta relacionat, en part, amb els inicis del cinema, gracies a una generacio d'amants del sete art entusiastes que van donar lloc a la Nouvelle Vague , que va introduir la politica dels autors. Creada el 1951 per Joseph-Marie Lo Duca, Jacques Doniol-Valcroze i Andre Bazin, Cahiers du Cinema succeeix la Revue du Cinema , que es va deixar de publicar el 1949. El titol de la revista el va proposar, el 10 de febrer de 1951, Doniol-Valcroze, que va tenir problemes per convencer els altres membres de la revista, pel risc de confusio amb els Cahiers de la Pleiade i els Cahiers de la Quinzaine.

Jean-Luc Godard , Francois Truffaut , Eric Rohmer , Jacques Rivette , Claude Chabrol i altres joves cineastes van escriure les seves primeres critiques a la revista. L'abril del 2008, La Vie-Le Monde va posar a la venda l'editorial Editions de l'Etoile, que publicava els Cahiers. El gener del 2009, Phaidon es va convertir en propietaria de la revista. El febrer del 2009 es va anunciar que es bus c ava un comprador per al titol. ^[2]

Trajectoria [ modifica ]

Els inicis de la trajectoria de Cahiers du Cinema es remunten a l'article publicat per Truffaut el 1954 contra el cinema de qualite frances, que no estava basat en la renovacio de la mirada, i en defensa de certs films i directors de Hollywood considerats veritables "autors" (entre ells, Alfred Hitchcock i Howard Hawks ). D'altra banda, la revista defensava Jean Renoir , Max Ophuls , Roberto Rossellini i Kenji Mizoguchi . Inicialment, va tenir com a col·laboradors Jacques Rivette , Jean-Luc Godard i Francois Truffaut . En consequencia, va estar lligada a la Nouvelle vague , que va renovar el cine frances i, per tant, va influir en el cinema europeu i el nord-america. ^[3]

Mes endavant, Rivette es va interessar pel teatre de Brecht, per la pintura americana i per la musica de Viena (a la revista hi haura referencies musicals des d'aquesta perspectiva). Atesa la formacio dels seus membres, la revista es va fer resso de diversos moviments intel·lectuals del segle  xx , com, per exemple, l'existencialisme, el postestructuralisme i el postmodernisme. ^[3] El modernisme dels anys seixanta es va radicalitzar el 1970 i va canviar, amb una serie de figures com Serge Daney , Antoine de Baecque i Charles Tesson . Aixi, es va defensar un altre cinema gens tradicional, com el de Maurice Pialat , Manoel de Oliveira i Youssef Chahine .

Els fundadors [ modifica ]

Jacques Doniol-Valcroze va comencar sent secretari editorial a Cinemonde i despres redactor de la Revue du Cinema . Va formar part del club Objectif 49 amb Andre Bazin . Tambe va ser redactor a France Observateur i a Monsieur . Va ser autor i director cinematografic i el 1949 va crear el Festival de Cinema de Biarritz . ^[4]

Andre Bazin va arribar al mon del cinema a traves de debats i clubs. Bazin pensava que els critics s'havien d'adonar de l'evolucio d'un public cada cop mes cinefil. Va escriure en revistes com L'Ecran francais i Revue du Cinema.

Joseph-Marie Lo Duca va ser alumne de la Revue du cinema. Va publicar llibres com Histoire du cinema i Technique du cinema , i va dirigir la Biblioteca Internacional d'Erotologia.

Leonide Keigel era un enginyer quimic georgia que va arribar a Paris el 1933. Mes endavant es va convertir en distribuidor al capdavant del circuit Cinephone5 . ^[5]

Linia editorial [ modifica ]

La revista inclou entrevistes, documents i articles de tecnica cinematografica. La linia editorial es va definir el 1952, en el numero 21, quan Truffaut va comencar a fer aportacions als articles. Aquest moment va marcar un distanciament del cinema frances de qualite per comencar a posar emfasi en el cinema d'autor, sobretot el nord-america, amb directors com Alfred Hitchcock i Howard Hawks . Aixi, els "joves turcs" (es a dir, els nous col·laboradors de la revista) es van arribar a oposar als fundadors de Cahiers. Aquesta nova linia de la revista es va consolidar amb un article de Truffaut publicat el gener del 1954, sota el titol Una certa tendencia del cinema frances, en que es criticava el conformisme del cinema frances. ^[6]

Obertura a la modernitat i periode Mao [ modifica ]

A principis dels anys seixanta, molts redactors de Cahiers van deixar la revista per fer les seves propies pel·licules. Aixi, Eric Rohmer va ocupar el carrec de redactor fins al 1963. Un any despres, Serge Daney , que es convertiria en el critic mes influent de la seva generacio, va ocupar el mateix lloc. Aquest periode es va caracteritzar per una obertura a la nova cinematografia i a corrents teorics com l'estructuralisme, la psicoanalisi, el marxisme i la semiologia. Aixi, a poc a poc, la revista es va anar polititzant.

Als anys setanta, la revista es va centrar en la radicalitzacio del vincle entre la politica i l'estetica (arran de les obres de Jean-Luc Godard ). La revista es va acostar al maoisme , considerant-se a si mateixa com els "experts rojos en la lectura del cinema". ^[7]

Renaixement [ modifica ]

A finals de la decada dels 70, Serge Daney i Serge Toubiana es van fer carrec de la revista, que, sota la seva direccio, va retornar al cinema i va deixar de banda la politica. Aixi, Cahiers va ser capac d'evolucionar amb el seu temps i es va rejovenir als anys 80.

Edicions i redaccio [ modifica ]

Alguns dels cronistes dels Cahiers du Cinema mes reconeguts son Antoine de Baecque , historiador de cinema i il·lustracio, i Serge Daney . La revista te edicions en diversos idiomes, i aixo fa possible la difusio de la cinefilia francesa.

Edicio impresa [ modifica ]

• 1951-1958 Lo Duca , Jacques Doniol-Valcroze i Andre Bazin
• 1958-1963 Jacques Doniol-Valcroze i Eric Rohmer
• 1963-1965 Jacques Rivette
• 1965-1968 Jean-Louis Comolli
• 1968-1973 Jean-Louis Comolli i Jean Narboni
• 1973-1981 Serge Daney i Serge Toubiana
• 1981-1991 Serge Toubiana
• 1991-1996 Thierry Jousse
• 1996-1998 Antoine de Baecque
• 1998-2001 Charles Tesson
• 2001-2003 Charles Tesson i Jean-Marc Lalanne
• 2003-2009 Emmanuel Burdeau
• 2009- Stephane Delorme

Edicio online [ modifica ]

• 2000-2001 Thierry Lounas i Emmanuel Burdeau
• 2005-2009 Laurent Laborie

Numeros excepcionals [ modifica ]

• Num. 1 - abril del 1951 : primera publicacio de la revista, titulat "Revisio de cinema i telecine"
• Num. 159 - octubre del 1964: ultima publicacio amb l'enllac groc, consagrant El Desert Vermell.
• Num. 300 - maig del 1979: numero centenari editat per Godard.
• Num. 312 - juny del 1980: especial anomenat Les Yeux verts, redactat per Marguerite Duras
• Num. 313 - novembre del 1984: homenatge anomenat Le roman de Truffaut
• Num. 362/363 - Made in Hong Kong
• Num. 452 - juliol del 1992: homenatge a Serge Daney
• Num. 500 - marc del 1996: numero centenari editat per Martin Scorsese
• Num. 700 - maig del 2014: numero centenari anomenat L'emotion qui vous hante , amb diversos directors i actors que donen testimoni sobre l'emocio cinematografica que els molesta
• Num. 708 - febrer del 2015: numero especial amb un dibuix de Blutch i una analisi sobre el tractament mediatic dels atacs del mes anterior.

Copies anuals de les millors pel·licules [ modifica ]

Cahiers du Cinema publica un ranquing anual de les deu millors pel·licules de la temporada, aixi com un "top 10" anual resultant del vot dels lectors. ^[8]

Editions de l'Etoile [ modifica ]

El 1981, l'editorial de Cahiers du Cinema va comencar a publicar llibres especialitzats en l'art del cinema. Aquests llibres han guanyat notorietat i s'han convertit en un referent a nivell mundial. Hi ha versions en set idiomes (frances, italia, espanyol, turc, japones, angles i arab). ^[9] Els llibres editats es divideixen en dotze col·leccions: albums, petita biblioteca, petits llibres, col·leccio literaria, autors, assajos, taller, coedicio del Festival de Locarno, escrit a la imatge, col·leccio Hors, segle XXI i gran cineasta. A mes, s'editen facsimils que recopilen els arxius dels primers numeros. Tambe hi ha dues col·leccions de DVD: 2 films (inclou dues pel·licules d'un director) i DVD collector (reuneix classics del cinema).

Referencies [ modifica ]