Caducifoli

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Fulles de Fagus grandifolia a la tardor

Es diu caducifolia o decidua , en botanica , la planta que perd les fulles durant una part de l'any. En la majoria de casos la perdua coincideix amb la temperatura hivernal , pero en els climes arids tambe perden les fulles algunes plantes. Les plantes que no son caducifolies s'anomenen perennifolies i les intermedies es poden anomenar semicaducifolies les quals perden el fullatge vell quan comenca el nou creixement. [1] Altres plantes son semiperennifolies i perden les sefes fulles abans que comenci la nova estacio de creixement, retenint-ne algunes durant l'hivern o els periodes secs. [2] Alguns arbres, incloent-hi algunes poques especies de roures (com el roure martinenc ) tenen fulles assecades que romanen a l'arbre al llarg de tot l'hivern; son fulles persistents seques que s'anomenem marcescents les quals cauen a la primavera quan comenca el nou creixement.

Els caducifolis inclouen alguns arbres i arbusts , i totes aquelles plantes que perden totes les seves fulles en una part de l'any. Aquest proces s'anomena abcissio . En alguns casos la perdua de les fulles coincideix amb l' hivern (en climes temperats o polars). En altres parts del mon incloent les regions tropicals, subtropicals i les regions arides , les plantes perden les seves fulles durant l' estacio seca o altres estacions depenent de les variacions en la pluviometria .

Les flors de Forsythia apareixen abans que les fulles

Moltes plantes caducifolies floreixen durant el periode que estan sense fulles i aixi incrementen l'efectivitat de la pol·linitzacio encara que hi ha riscos com els de la gelada . [3]

La caiguda de la fulla o abcissio implica senyals fisiologics complexos i canvis dins les plantes en ell la fotosintesi abaixa el subministrament de clorofil·la en les fulles, [4] i de pigments fent que apareguin altres pigments en la fulla que fan que aquesta deixi de ser verda. [5] Aquests altres pigments inclouen els carotenoides que son groc, marrons o taronja. Els pigments antocians produeixen colors vermells i porpra, pero no sempre son presents a les fulles. Les parts del mon que mostren colors brillants a la tardor estan limitats a llocs on els dies esdevenen curts i les nits son fresques. En altres parts del mon les fulles simplement cauen sense tornar-se de colors brillants que produeixen l'acumulacio d'antocians.

Funcio [ modifica ]

Roure sense cap fulla a l'inici de la primavera

Les plantes caducifolies tenen avantatges i inconvenients comparades amb les plantes perennifolies. En perdre les fulles durant l'estacio desfavorable despres n'han de fer de noves i en aixo utilitzen recursos que no els cal gastar als perennifolis. Els insectes es poden menjar les fulles a l'hivern i, en el cas dels perennifolis repara-les o mantenir-les pot arribar a ser tan costos com fer-ne de noves. [6] Treure les fulles tambe pot reduir la cavitacio vascular la qual pot danyar el xilema de les plantes. Aixo aleshores permet les plantes caducifolies tenir xilemes amb diametres mes grossos i per tant una major taxa de transpiracio (i per tant de capatacio de dioxid de carboni com passa quan els estomes estan oberts) durant el periode estival.

Regions [ modifica ]

Hi ha dues regions diferenciades de boscos caducifolis al mon:

Bosc caducifoli en l'estacio seca


Bosc caducifoli a la tardor
Bosc caducifoli a l'hivern
Bosc mixt a la primavera

Decidu [ modifica ]

Decidu significa "que cau a la maduresa" o "que tendeix a caure", i tipicament es refereix a arbres i arbusts que perden les seves fulles estacionalment i a la caiguada d'altres estructures com els petals despres de l' antesi (florida) o dels fruits quan maduren. En un sentit mes general decidu significa la perdua d'una part que ja no es necessitara mes o que cau quan la seva finalitat ha acabat. En les plantes es el resultat de processos naturals. Decidu te un significat similar quan es refereix a parts animals com les banyes decidues d'un cervol [8] tambe es parla de les dents de llet dels infants com dents decidues .

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Caducifoli
  1. ↑ The Illinois - North Carolina Collaborative Environment for Botanical Resources: Openkey Project. Glossary of Botanical Terms. Page 22.
  2. ↑ Weber, William. 2001. African rain forest ecology and conservation an interdisciplinary perspective . New Haven: Yale University Press. page 15.
  3. ↑ Lemon , P. C. ≪Forest ecology of ice storms≫. Bulletin of the Torrey Botanical Club . Bulletin of the Torrey Botanical Club, Vol. 88, No. 1, 88, 21, 1961, pag. 21. DOI : 10.2307/2482410 . JSTOR : 2482410 .
  4. ↑ Mohammad Pessarakli. Handbook of photosynthesis . CRC Press, 2005, p. 725?. ISBN 9780824758394 [Consulta: 9 octubre 2010].  
  5. ↑ Donald W. Linzey. A natural history guide to Great Smoky Mountains National Park . Univ. of Tennessee Press, 1 abril 2008, p. 27?. ISBN 9781572336124 [Consulta: 9 octubre 2010].  
  6. ↑ Labandeira, C.C.; Dilcher, D.L.; Davis, D.R.; Wagner, D.L. ≪Ninety-seven million years of angiosperm-insect association: paleobiological insights into the meaning of coevolution≫. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America , 91, 25, 1994, pag. 12278?12282. Bibcode : 1994PNAS...9112278L . DOI : 10.1073/pnas.91.25.12278 . PMC : 45420 . PMID : 11607501 .
  7. ↑ Bullock , Stephen H.; J. Arturo Solis-Magallanes ≪Phenology of Canopy Trees of a Tropical Deciduous Forest in Mexico≫. Biotropica . Biotropica, Vol. 22, No. 1, 22, 1, marc 1990, pag. 22?35. DOI : 10.2307/2388716 . JSTOR : 2388716 .
  8. ↑ Gause , John Taylor. The complete word hunter . Nova York: Crowell, 1955, p. 465 (A Crowell reference book).  

Vegeu tambe [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Caducifoli&oldid=33525535 ≫