Cabranes
es un
conceyu
de la
Comunitat Autonoma
del
Principat d'Asturies
. Limita al nord amb
Villaviciosa
, al sud amb
Pilona
i
Nava
, a l'est amb Pilona i Villaviciosa i a l'oest amb Villaviciosa i Nava. Pobles destacats del concejo son
Santolaya
,
Torazo
,
Fresnedo
, Vinon,
Niao
i Valbuena. Forma part de la
Comarca de la Sidra
, i com a peculiaritat, a Cabranes, se celebra el
Festival de l'Arros amb Llet
.
De la Prehistoria a l'edat moderna
[
modifica
]
Sense troballes del
paleolitic
, les seves restes tumulars de l'epoca Megalitica no son molt prolifics, hi ha tres restes de
tumuls
, en la linia divisoria amb
Villaviciosa
i altres dos, en els monts Incos i Montalinu. En el seu
cultura castrena
i de romanitzacio, nomes s'ha descobert un emplacament, en la Corona Castru i altre possible vestigi en el Cami dels Moros. L'
edat mitjana
, segueix sent un poc fosc, no trobant els seus origens per a saber com va comencar la seva historia com a concejo, per a poder emmarcar-lo, tal com va ocorrer en altres
concejos
asturians. Aquesta escassesa de fonts escrites, s'atenuen amb les restes arqueologiques de tipus eclesiastics, com son els de l'esglesia de
Gramedo
atribuits els seus origens al 846 i la de
Santa Eulalia
. Referent als enclavaments defensius d'aquesta epoca, son els de La Cobertoria, La Corona Castru i la torre del Cueto, encara que tots aquestes restes no estan cronologicament molt be datats. En el
segle
xiii
, comenca a tenir-se una idea mes clara sobre aquestes terres.
La instal·lacio del monestir de
Valdedios
va deure tenir una gran influencia sobretot el territori. Durant aquest segle el municipi de Cabranes ja comenca a apareixer consolidat, pero no encara amb els seus limitis actuals. Ja que la seva organitzacio administrativa, no te en aquesta epoca la importancia que tenien altres concejos, ja que era simplement un concejo rural i de via de passada de Villaviciosa al
Puerto de Tarna
. En els segles
xiv
i
xv
havia un gran influx monastic. El monestir de Santa Maria de Valdedios fundat en el
segle
xiii
, arriba al seu maxim desenvolupament amb la seva propia organitzacio administrativa, pero tambe hi ha una gran influencia de l'aristocracia laica, aixi el poderos Rodrigo Alvarez d'Asturies, figura important de l'epoca, tenia grans drets sobre part d'aquest concejo, deixant en el seu testament heretats al monestir de San Vicente. Tambe comenca a destacar l'influx de la petita
noblesa
local, pero amb continus enfrontaments familiars.
En el segle
xvi
, es destaca la desamortitzacio feta per Felip II, que va estar a punt de posar fi al monestir de San Vicente i al seu predomini sobre el vedat de Camas, on tenien unes prerrogatives que cap a marcar aquest territori com independent dintre de l'area, aixi administrava justicia tant civil com criminal, o de
vassallatge
que devien les gents de la zona al monestir. Pero les al·legacions interposades van impedir la seva desvinculacio. Aquesta influencia del monestir, comenca a desapareixer en l'ultim terc del segle esdevenidor.
Segle
xix
fins ara
[
modifica
]
En el segle
xix
, aquest territori segueix enclavat en el seu ambient rural, nomes cap destacar el monestir de San Vicente, que segueix mantenint la seva influencia sobre li Vedat de Camas que desapareixera completament com zona independent, en ell ultimo terc del segle, incorporant-se en tots els seus aspectes al concejo de Cabranes. La seva evolucio industrial va ser gairebe inexistent, en part a causa del seu aillament i en part per la seva exclusio de les principals vies de comunicacio. En el
segle
xx
, aquest concejo va estar marcat per la seva emigracio, descrita ja en la seva evolucio demografica. La guerra civil no va tenir especial transcendencia en el municipi i el pas del temps no ha pogut modificar el seu caracter rural.
L'ultim cens li donava una poblacio de 1.086 habitants, i les seves principals localitats son, per nombre d'habitants:
Santa Eulalia
capital del concejo, Camas,
Torazo
,
Pandenes
i Pinera. Les principals vies de comunicacio son: la carretera AS-25 entre
L'Infiestu
i
Villaviciosa
, l'AS-335 que s'uneix a l'anterior en el centre del concejo i discorre d'oest a aquest i l'AS-334 que va cap a
Pilona
. Aquest concejo esta a una distancia de la capital del Principat de 47 quilometres. Municipi petit d'orografia poc accidentada, ja que les seves altituds maximes no superen els 600 metres. Les seves cotes mes altes son: Incos de 578 metres i el Montalinu de 546 metres. Cabranes, te una dotzena de rierols que discorren dintre del concejo, i destaquen per la seva longitud els rius: Sales i el Vina. Es un concejo de caracter rural i ramader, les seves explotacions son en la seva majoria de petita extensio, tenint certa importancia l'explotacio de la poma i dels seus boscos.
El concejo de Cabranes esta format per 6
parroquies rurals
:
Ajuntament de Cabranes
Evolucio demografica
[
modifica
]
La poblacio que te actualment es d'uns 1.225 habitants, xifra que es la menor que te des del segle
xviii
. El seu maxim ho arriba a en 1910, amb una poblacio de 3.750 persones, produint-se tal caiguda demografica per culpa de l'emigracio, diferenciant dintre d'ella dues etapes distintes, segons les necessitats de l'epoca. En un primer moment cap a 1950 la seva poblacio es va dirigir feia els paisos d'ultramar, com
Cuba
,
Mexic
,
Argentina
, i
Santo Domingo
, canviant en un segon periode a destinacions mes properes, com va ser el centre de la regio, a les zones industrialitzades,
Gijon
,
Aviles
i les conques mineres. Les seves consequencies van ser, un despoblament i una inversio de la piramide de poblacio. Tenint un gran envelliment, aixi el 37% te mes de 60 anys i la presencia de parelles joves es nomes del 17%. Cal destacar un percentatge molt elevat de poblacio inactiva ja jubilada que es el 40%.
El major nombre d'ocupacions, ve donat per la
ramaderia
i els seus derivats la
llet
i la carn. Ara comenca a destacar el
sector serveis
, a causa de l'obertura de hospedajes rurals i altres activitats turistiques. La seva industria es escassa, dedicant-se mes als productes basics.
Al concejo de Cabranes, des de 1979, el partit que mes temps ha governat ha estat el
PP
. A pesar d'aixo, l'actual alcalde es el socialista Alejandro Vega, qui governa des de 2003 amb majoria absoluta:
|
|
PSOE
|
PP
|
URAS
|
Altres
|
Total
|
| 2003
|
6
|
2
|
1
|
0
|
9
|
| 2007
|
8
|
1
|
0
|
0
|
9
|
Enllacos externs
[
modifica
]