De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Ca de conills
 |
|
| Pais d'origen
| Menorca
 |
|---|
El
ca de conills menorqui
, o tambe, simplement,
ca de conills
, es una
raca
de
gos
autoctona de
Menorca
. El seu aspecte es molt rustic, te un gran instint natural per a cercar els conills i es agil i veloc, per la qual cosa es molt estimat pels cacadors menorquins.
[1]
Per les dades que es tenen actualment, sembla que es tracta d'una poblacio local molt antiga. Estaria integrada al grup de gossos mediterranis d'origen faraonic, dels quals la raca hauria estat seleccionada funcionalment, per a la caca del conill salvatge,
[1]
antany molt abundant a Menorca. Aquest animal, al contrari que d'altres races autoctones d'altres animals (com l'
ovella
o la
vaca
), no ha tingut dificultat en barrejar-se amb altres races de gos, afavorint la varietat i el mestissatge, pero tambe reduint el nombre d'animals de raca pura, que actualment no es molt gran.
[2]
Aquest gos esta representat a la tomba del farao Keops (III mil·lenni aC) cacant una gasela. En diuen raca Tesem i en castella es tracta del 'podenco'.
Llibre genealogic
[
modifica
]
Malgrat l'"estima"
[1]
dels cacadors menorquins per a aquests gossos, encara no tenen un prototipus oficial definit
[1]
i no existeix de moment cap cens en forma de llibre genealogic per als cans de conills, com si que existeixen en canvi per a altres races autoctones menorquines i balears. El nombre cans de conills no esta ben definit.
[2]
De moment, la Conselleria d'Agricultua i Pesca de les illes Balears anima a elaborar-ne el prototipus racial no nomes de cara a la funcionalitat (caca de conills) sino tambe a la normalitzacio morfologica
[2]
i la raca esta defensada pel
Patronat per a la recuperacio i defensa de les races autoctones de les Illes Balears
(PRAIB).
[3]
A causa principalment de la manca d'un prototipus definit per a aquesta agrupacio, hi ha molta variacio morfologica entre ells, ja que la seleccio s'ha fet fonamentalment segons les necessitats del cacador,
[2]
amb criteris com l'agudesa visual, d'oida, d'olfacte o de la seva velocitat.
Caracteristiques generals
[
modifica
]
- Grossaria mitjana-petita en general, pero n'hi ha de mes grossos
[4]
- Cos allargat, especialment els mes petits
[4]
- Pell gruixuda
[4]
- Pel de 2 cm a 5 cm de llarg
[4]
- Colors marrons-rojencs: el mes frequent es el vermell-taronja clapat de blanc (67%),
[1]
seguit del marro i foc (14%)
[1]
i del vermell-taronja sense clapes (10%).
[1]
N'hi ha tambe de negres, amb clapes o sense, pero son molt minoritaris.
[4]
- Palpissos clars
[4]
- Ample i proporcionat
[4]
- Morro recte
[4]
- Llavis fins de color rosat
[4]
- Bona dentadura, de mossegada en tisora
[4]
- Ulls oblics i petits, de color clar (excepte en els gossos negres, que els tenen de color negre)
[4]
- Orelles d'insercio baixa, sense pel interior, grosses i mobils, es pleguen endarrere en situacio de repos i es posen dretes i endavant quan estan atents
[4]
- Cos mes llarg que alt, en especial els animals petits, a causa de la curtesa de les cames
[4]
- Costellam pla
[4]
- Linia dorsolumbar recta i forta
[4]
- Gropa ampla
[4]
- Extremitats fortes i llargues als animals mitjans i curtes, i sovint desviades, als petits
[4]
- Peus quasi de llebre
[4]
- Ungles fortes i de color clar
[4]
- Cua gruixuda i de llargaria mitjana
[4]
Enllacos externs
[
modifica
]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
1,5
1,6
PRAIB
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
≪
Dades generals del ca de conills
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-02-20. [Consulta: 21 octubre 2009].
- ↑
≪
Ca de conills al PRAIB
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-05-10. [Consulta: 21 octubre 2009].
- ↑
4,00
4,01
4,02
4,03
4,04
4,05
4,06
4,07
4,08
4,09
4,10
4,11
4,12
4,13
4,14
4,15
4,16
4,17
4,18
4,19
≪
Caracteristiques principals
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-02-20. [Consulta: 21 octubre 2009].
