Antiga Roma : Regne roma  · Republica Romana  · Imperi  · Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident Imperi d'Orient

Organitzacio social :

Dret roma Assemblees romanes Senat roma Tribus romanes Gens Cursus honorum Ciutadania romana Patricis Equites Plebeus Esclavitud

Magistratures ordinaries

Consol Pretor Tribu de la plebs Censor Pontifex Maximus Questor Prefecte de la ciutat Edil Prefecte Proconsol Propretor Interrex

Magistratures extraordinaries

Dictador Mestre de la cavalleria Tribu consular Legat Triumvir Decemvir Vigintisexvir Interrex

Carrecs i honors

Emperador roma Rei de Roma August Cesar Imperator Princeps senatus Tetrarquia Tetrarca Magister officiorum Mestre dels soldats Governador Dux Lictor Vicarius Tribu militar

Els consols ( llati : consules ) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el periode, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la Republica Romana , cap al principi del segle  v  aC, fins que l' emperador roma d'Orient Lleo VI el Filosof aboli el carrec a la darreria del segle  ix . ^[1] Eren els magistrats suprems de la Republica de Roma. El carrec era anual i col·legiat, amb dos consols cada any. Els estava encomanada la direccio de l'estat i, especialment, de l'exercit en campanya. Eren magistrats amb imperium (poder executiu) i magistrats eponims, es a dir, donaven nom a l'any.

Origens [ modifica ]

Abolida la monarquia ( 509 aC ), la tradicio afirma que les funcions del rei van ser ocupades per dos magistrats anuals, anomenats col·legues ( consules , literalment 'els que caminen junts') amb iguals plens poders cadascun. Nogensmenys, la investigacio actual considera que la figura del consol nomes es forma lentament despres de l'expulsio dels reis. Inicialment es va mantenir un carrec de rex sacrorum en l'ambit exclusivament religios i les tasques politiques i militars passaren a un magistrat anomenat magister populi .

El 452 aC , pero, se substitueix el magister populi per un col·legi de deu decemvirs ( Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio ) per redactar el codi civil i politic de l'administracio de l'estat i el 449 aC es restaura una magistratura normal formada per dues persones, ara anomenats praetor maximus i praetor minor . Des d'aquest moment i fins a les leges Liciniae-Sextiae del 367 aC aquest col·legi pretorial, precedent del consular, s'ana alternant amb els col·legis de tribuns militars amb poder consular ( tribuni militares consulare potestate ).

Els consols eren originalment patricis , pero despres del llarg enfrontament politic entre patricis i plebeus , amb les leges Liciniae-Sextiae de 367 aC es va establir la dualitat d'un consol patrici i un altre plebeu (el nom ≪consol≫ es va usar llavors per primer cop). Eren elegits pels comicis centuriats i cadascun podia vetar les decisions de l'altre, de manera que nomes es podien adoptar les que tenien consens; nomes el veto de l'altre consol, i mes tard dels tribuns de la plebs , limitava les seves facultats. En canvi els consols podien interferir en les decisions dels pretors , edils i questors (no pas les dels censors ni dictadors , ni, mes tard, en les dels tribuns ). El seu poder militar era il·limitat i tenien el comandament de dues legions cadascun, que mes tard foren mes.

El concepte de la doble magistratura podria derivar de la ciutat de Cartago on existia un col·legi de sufetes o jutges d'actuacio conjunta, o de la Italia central on col·legis de middices exercien el poder conjuntament entre sabins i samnites .

Funcions [ modifica ]

Inicialment els reis disposaven del dret de fer cultivar les seves terres mitjancant prestacions imposades als ciutadans, i els no ciutadans eren de fet clients dels monarques; pero aquests dos drets van desapareixer, i ja no foren posseits pels consols. En materia judicial, en els delictes que comportaven multes fortes o penes corporals, el rei havia de jutjar a l'acusat, i decidia si tindria dret a apel·lacio i a l'indult. La lex Valeria de provocatione ( 509 aC , 245 AUC ) obligava als consols a concedir l'apel·lacio a tot condemnat amb penes corporals o amb la pena capital, llevat que la sentencia hagues estat dictada per tribunals militars. Mes tard (cap al 451 aC , 303 AUC) l'obligacio es va estendre a les multes fortes.

Si algun consol tenia la gosadia d'enfrontar-se a la seva nobilitas , els sacerdots (tambe inicialment patricis) podien crear-li moltes dificultats, a mes que la seva magistratura podia ser suspesa nomenant-se a un dictador . D'altra banda, el seu curt periode de magistratura, al final de la qual tornava a ser un simple ciutada que havia d'obeir als nous magistrats, li impedien de fet qualsevol decisio contraria a la seva classe. Pero per a mes seguretat es va establir el costum que les decisions dels consols havien de ser ratificades pel Senat , permetent a aquest controlar tots els tractats politics, l'administracio, la divisio de terres publiques i en general tots els actes que transcendien mes d'un any; fins i tot el tresor public no podia ser tocat pel consol, o en el seu cas pel dictador, sense permis del Senat. L'administracio del tresor de l'estat va ser confiada a dos funcionaris permanents ( questors ), nomenats inicialment pels consols (despres electius) pero subjectes a les ordres del Senat.

La seva data d'entrada en funcions era variable, no sent habitual la data d' 1 de marc (inici de l'any a Roma), ates que en general al concloure el seu mandat just a l'any del seu nomenament, les seves funcions es prolongaven uns dies fins a la cerimonia de renuncia, formal, oficial i solemne. El consol, en acabar la seva funcio, estava sotmes a les lleis i si esqueia havia de retre comptes dels seus actes.

Les funcions dels consols, en augmentar el territori, van haver de ser delegades per a cada provincia: primer en questors insulars amb funcions consulars (a Sicilia i Sardenya des del 227 aC ) i despres amb la figura del proconsol (o propretor) per a Hispania Citerior i Hispania Ulterior ( 197 aC ).

Per ser consol calia tenir almenys 43 anys (aixo fou eliminat per la lex Villia annalis del 180 aC); es podia ser consol mes d'una vegada pero entre cada vegada havien de passar almenys deu anys, pero despres aixo es devia eliminar perque Gai Mari fou consol el 107, 104, 103, 102, 101, i 100. El 180 aC , amb la lex Villia annalis , es va establir que per accedir al consolat s'havia d'haver passat amb anterioritat per les magistratures inferiors, amb un temps d'inactivitat prefixat entre cada magistratura. Com va ocorrer amb la censura, aquesta disposicio va fer que el consolat fos accessible gairebe en exclusiva a l'aristocracia. El terme d'exercici es va reduir durant l'imperi a dos mesos (per tant 12 consols exercien la magistratura cada any) i moltes vegades eren mes (l'any 190 hi va haver 25 consols) pero les seves funcions eren merament honorifiques.

Periode d'inici del carrec [ modifica ]

Els consols exercien per un periode d'un any, iniciat en un temps que va variar al llarg dels anys:

• Del 509 al 493 aC el carrec s'iniciava els idus de setembre
• Del 493 al 479 aC a les calendes de setembre
• Del 479 al 451 aC a les calendes de Sextilis
• Del 451 al 449 aC als idus de maig
• Del 440 a una data entre el 443 i el 400 aC als idus de desembre
• Des de vers el 400 fins probablement el 397 aC a les calendes d'octubre
• Del 397 al 329 (o potser el 327 aC ), a les calendes de Quintilis
• Del 327 al 223 aC no se sap
• Del 223 al 153 aC als idus de marc
• Del 153 aC en endavant, a les calendes de gener

Consol sufecte [ modifica ]

Si es donava el cas que un consol moria o es veia obligat a deixar el seu carrec abans d'acabar-se el periode del seu mandat de dotze mesos, no es tornaven a fer eleccions sino que era substituit pel tercer candidat que havia obtingut mes vots en les darreres votacions. El consol restant feia l'eleccio per designacio directa. L'expressio llatina consul suffectus , esta formada pel participi passat del verb sufficere ,que vol dir ≪reemplacar, substituir≫. Aquest consol entrava en funcions immediatament, tenia els mateixos privilegis i les mateixes potestats que el consol al qui substituia i cessava del carrec en el mateix moment que hauria cessat aquell; per tant el consol sufecte no donava el nom a l'any politic, cosa que si que passava amb els consols ordinaris. ^[2]

Llista de consols romans [ modifica ]

• Llista de consols romans de la Republica (fins al 33 aC)

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Riedel , M. L. D. Leo VI and the Transformation of Byzantine Christian Identity: Writings of an Unexpected Emperor (en angles). Cambridge University Press , 2018. ISBN 9781108650052 .  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Consol roma