한국   대만   중국   일본 
Cibele - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Cibele

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula personatgeCibele

Modifica el valor a Wikidata
Tipus deitat grega
deessa
deitat romana Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologia Religio a l'antiga Grecia , religio de l'antiga Roma , Phrygian religion (en) Tradueix i cult of Cybele and Attis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sobrenom Turrigera Modifica el valor a Wikidata
Genere femeni Modifica el valor a Wikidata
Familia
Parella Sangari i Atis Modifica el valor a Wikidata
Conjuge Atis Modifica el valor a Wikidata
Fills Nicea , Corybas , Alce (en) Tradueix i Mides I Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part de mitologia grega i religio de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Domini natura Modifica el valor a Wikidata
Equivalent Rea i Magna Mater (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
La Cibele de Nicea a Bitinia

Cibele [1] (en grec antic : Κυβ?λη, Kybel? ) era la principal divinitat frigia i l'unica coneguda de caracter femeni en aquella regio. Fou una deessa tel·lurica i, com a tal, representava la fertilitat de la natura , especialment en el seu aspecte mes salvatge. El seu culte era molt antic i s'havia iniciat al neolitic .

Els grecs la van assimilar a altres deesses, com Gea , Demeter o Artemis , pero sobretot es confonia amb Rea i, com a tal, fou anomenada Mare dels deus. Els romans , seguint la denominacio referida a la mare terra, la coneixien tambe amb els sobrenoms de Magna Mater , 'la gran mare' (d'aqui surt el nom del poble catala de Madremanya ) i Bona Dea .

Els artistes la representaven dalt d'un carro tirat per dos lleons i coronada amb una torre. El seu culte al principi simbolitzava la renovacio anual de la natura, i mes endavant la mort i la resurreccio mistica dels fidels. Representava, doncs, la terra fertil, les coves, les muntanyes, les fortaleses, la natura i els animals. Per aixo tambe se'n deia la Mare Terra o la Gran Deessa Mare . [2]

La Font de Cibele a Madrid , obra dels escultors Francisco Gutierrez (figura de la deessa i el carro) i Roberto Michel (els lleons), 1782.

Origens del seu culte [ modifica ]

La Dama de Catalhoyuk c. 6.000 aC

La deessa Cibele, coneguda com la ≪deessa mare≫, procedeix d' Anatolia ; alla podria haver tingut com a precursora una divinitat de l'epoca neolitica a Catalhoyuk (a la regio de Konya ) on es va trobar una estatua, datada en el sise mil·lenni, d'una deessa embarassada asseguda en un tron, amb cada una de les mans sobre el cap del que sembla un lleopard o una pantera. [3] Sembla que la intencio era representar una dona que vol donar a llum al tron. En l'art frigi posterior, al segle  viii  aC, hi ha estatues semblants, representacions de la deessa mare assistida per lleons, o be per una au de rapinya i un petit gerro per a les libacions o altres ofrenes. [4]

La inscripcio trobada en una capella tallada a la roca matar kubileya , datada en la primera meitat del s. VI aC, s'ha traduit per 'mare de la muntanya'. Aquesta es una traduccio que es fonamenta en textos de la literatura classica, [5] que la relacionen amb Cibele com una de les deesses de caracter tutelar mes semblants, ambdues conegudes amb el nom de mare , pero sent aquesta especifica de les muntanyes d'Anatolia, motiu pel qual tambe es pot traduir com: 'nascuda de la pedra'. [6] [7] Es l'unica deessa frigia coneguda, [8] i probablement era invocada com a protectora de l'estat. El seu nom i les practiques de culte relacionades amb ella podrien haver influit en el culte de la reina i deessa sumeria Kubaba. [9]

Escultura tallada a la roca del mont Sipilos.

Al segle  ii el geograf Pausanies parlava sobre un culte a la ≪Mare dels deus≫ en un indret a prop de la ciutat lidia Magnesia del Sipil , on havien tallat la roca de la muntanya per esculpir la seva imatge. Es creu que aquesta pugui ser la imatge mes antiga d'aquesta deessa, l'obra es atribuida al llegendari Brotees . [10] Les restes gegantesques d'aquesta imatge, encara que erosionades pel pas dels anys, van servir de model per a posteriors representacions d'una Cibele asseguda amb un lleo a cada banda. A Pessinunt , una ciutat frigia d'influencia grega, va rebre el nom de Cibele i va ser venerada fent servir en lloc d'una imatge una roca negra procedent d'un meteorit , [11] i es va identificar o associar a Agdistis, una deitat de la muntanya de Pessinunt. [12] [13]

No s'ha trobat cap text o mite que tracti sobre el caracter original d'aquesta Cibele i el seu culte a frigia. Algunes imatges relacionades en contexts funeraris, juntament amb el nom Matar ('mare'), suggereixen que es devia tractar d'una mediadora entre la ≪frontera del mon conegut i el desconegut≫, la civilitzacio i el mon salvatge, el mon dels vius i el dels morts. [14] Esta associada amb falcons, lleons i les roques del paisatge de les muntanyes d'Anatolia. Aixo la caracteritza com a mare de la natura en el seu estat mes salvatge, amb poder per a dirigir, moderar o suavitzar-ne la latent ferocitat o per controlar les amenaces potencials de la natura per als habitants de la zona. Des d'aquesta perspectiva, el desig de controlar els seus poders devia portar l'elit d'Anatolia a adoptar-la com a deessa protectora de la ciutat, possiblement en concurrencia amb algun tipus de culte de poder. A Frigia, el culte a Cibele es creu que estava connectat amb el culte al mig llegendari rei Mides I , patrocinador del culte de Cibele durant el seu regne. Es diu que despres de la seva mort Mides I va esdevenir espos de Cibele. [15]

Per mostrar la seva funcio com a protectora de ciutats, hom l'ha representat de vegades portant una corona en forma de mur o de torre, que simbolitza les muralles defensives. [16] Al mateix temps, el seu poder ≪transcendia qualsevol us purament politic i parlava directament als seguidors de la deessa de tots els ambits de la vida≫. [17]

Es creu que alguns monuments frigis en forma de pica es van fer servir per a libacions i ofrenes de sang a la deessa Cibele, potser un antecedent de les cerimonies del Tauroboli i el Crioboli , que es van fer durant l'epoca de l'imperi roma. [18] Amb el temps, el culte i la imatge dels frigis es va anar transformant i foren absorbits per altres cultures, primer els grecs i despres els romans. A partir del segle  vi  aC el seu culte es va introduir en les colonies gregues de l'oest d'Anatolia, despres va passar a la Grecia central, les illes de la mar Egea i finalment a les colonies de la peninsula italiana, la Magna Grecia . Els grecs l'anomenaven μητ?ρ ( M?t?r , ≪mare≫), i des de comencaments del s. V Κυβ?λη ( Kubel? ); Pindar la va anomenar ≪La senyora i mare Cibele≫. [19] Walter Burkert la situa entre els deus estrangers de la religio grega, una figura complexa que combinava la tradicio minoica i micenica amb el culte frigi importat d' Asia Menor . [20] Tant a Grecia com a Frigia era considerada ≪senyora dels animals≫ ( Potnia Ther?n ), [21] amb domini sobre el mon natural, expressat amb dos lleons a banda i banda o asseguts a la falda o estirant del seu carro. Aviat va ser assimilada a la deessa Rea , ≪mare dels deus≫, adquirint tambe els seus ritus. En la seva qualitat de mare se la va relacionar parcialment amb Demeter , la deessa dels cereals, que era tinguda per una mare devota segons la llegenda que deia que va encendre torxes per trobar la seva filla perduda Persefone . [22]

Representacio de Cibele dins d'un naiskos (segle IV aC, museu d'Atenes)

Com passava amb altres deitats d'introduccio estrangera, s'invocava en moments de crisi o confictes. Herodot diu que quan Anacarsis va tornar al seu pais, Escitia , despres d'haver viatjat a Grecia per adquirir coneixements, el seu germa, que era el rei, el va fer matar per haver-se adherit al culte de Cibele. [23] Segons la tradicio atenenca, es va fer un santuari conegut com a Metroon cap a l'any 500 aC per aplacar la ira de Cibele, quan va apareixer una plaga a la ciutat coincidint amb el fet que havien matat un dels seus sacerdots per voler-ne introduir el culte a Atenes. El relat tambe podria ser una invencio per justificar que un edifici public es convertis en temple d'una deessa estrangera, ja que el relat mes antic es l'"Himne a la mare dels deus" (any 362) escrit per l'emperador roma Julia l'Apostata al segle  iv . [24] [25] [26]

Sovint el seu culte es feia mes en privat que en public, [27] [28] es per aixo que a diferencia de Frigia, a Grecia s'han trobat moltes estatuetes votives esculpides a dins d'un petit naiscos . La representaven portant un quito i una pandereta, el tympanon , a la ma. [29] Aquesta pandereta era un senyal identificador de deitat importada. En la mitologia grega no va ser fins al segle  i que hom la va relacionar amb Dionis : a la Biblioteca del Pseudo-Apol·lodor es diu que Cibele va curar Dionis d'un atac de bogeria. [30] Totes dues divinitats tenien punts en comu: a Cibele se la representava amb un carro estirat per lleons i a Dionis amb un carro estirat per panteres; a tots dos se'ls celebrava amb una processo de musics incloent l'instrument anomenat tympanon , i tots dos comptaven entre els seus devots els membres de les classes socials mes baixes i els estrangers. Cap a finals del s. I aC els ritus per tots dos se celebraven de vegades conjuntament. [31]

En contrast amb la veneracio publica que tenia per la seva funcio com a protectora de ciutats, Cibele era tambe venerada en ritus privats de caracter ctonic , propis del culte als herois i exclusius per als qui s'havien iniciat, encara que no esta clar qui eren els qui s'havien iniciat a Cibele. [32] Alguns relleus la mostren envoltada d'homes i dones joves fidels amb torxes a les mans i recipients per a purificacions. Les fonts literaries descriuen que els seus devots es deixaven emportar pels forts ritmes del tympanon , les castanyoles, el tocar dels platerets i les flautes, i s'abandonaven al frenesi de la ≪dansa frigia≫, potser una mena de dansa per a dones en forma de cercle, ates que aquest sorollam era tingut per ≪la savia musica sanadora dels deus≫. [33] [34]

En algun moment Cibele es va fusionar tambe amb Rea i se la considerava com la mare guardiana de la cova on estava el nen Zeus . Per tant, se la invocava com a intercessora entre els deus i els mortals. Tant es aixi que els curets , sacerdots dansaires de Rea, es confonien amb els coribants , els sacerdots dansaires de Cibele. El mateix passava amb els dactils , uns magics sanadors, i els bruixots telquins , ja que tots dos obraven els seus miracles donant gracies a Rea i a Cibele. [35]

Cibele i Atis [ modifica ]

Estatua d'Atis amb la barretina frigia i el tympanon . Els romans van barrejar el mite d'Atis amb altres llegendes i va passar de ser l'espos a ser el fill protegit.

Els relats mitologics antics la fan esposa d'Atis. Aquest era un nom bastant comu entre els frigis. Lynn E. Roller [36] creu que devia haver un membre de la familia reial frigia amb aquest nom, que potser era el sacerdot suprem encarregat dels ritus en honor de la Mare Cibele i d'aqui va sorgir la idea d'un deu espos anomenat Atis . [37] [38] L'estatua mes antiga que s'ha trobat data del s.IV, en una estela al Pireu . Aquesta imatge el retrata com el tipic rustic foraster, assegut relaxadament portant la barretina frigia i una gaiata de pastor. Esta al costat d'una divinitat identificada per una inscripcio, com Agdistis , [39] la qual porta en una ma un tympanon i a l'altra un recipient per fer libacions. En altres imatges posteriors apareix amb la mateixa actitud relaxada, pero tocant una siringa . [40] [41] En l'obra de Demostenes Sobre la corona ( ?π?ρ Κτησιφ?ντο? περ? το? Στεφ?νου ), de l'any 330 aC , el mot atis apareix com una exclamacio dels qui participen en rituals religiosos. [42]

Atis va acompanyar Cibele en la seva difusio per les colonies gregues; s'han trobat proves dels seu culte conjunt a Massalia i a Locres Epizefiris del segle  vi  aC. Les conquestes d' Alexandre el Gran tambe van col·laborar en escampar els mites sobre Atis i Cibele, i el seu culte. [25] El costum d'identificar els sacerdots amb els deus als qui servien va continuar: S'han trobat unes cartes del segle  ii , escrites pel rei de Pergam i enviades al temple de Cibele a Pessinunt , que anaven adrecades al sacerdot major Atis. [43] [44]

Divinitat romana [ modifica ]

En l'epoca republicana [ modifica ]

Els romans l'anomenaven Magna Mater , o tambe Magna Mater deorum Idaea ('Idea, la gran mare dels deus'), un titol equivalent al dels grecs, Meter Theon Idaia , pel mont Ida. El seu culte va ser adoptat oficialment durant la Segona Guerra Punica (218 - 201 aC), en un moment que va coincidir amb alguns prodigis, entre els quals destaca: una pluja de meteorits, un any de mala collita que va causar fam. Tots aquests fets semblaven l'anunci d'una derrota contra els cartaginesos, llavors el senat va consultar els llibres sibil·lins , els quals van aconsellar importar la Magna Mater de la ciutat frigia de Pessinunt . [45] Com que aquesta estatua estava en territori aliat, el regne de Pergam, el senat va decidir enviar tambe una consulta a l' Oracle de Delfos , el qual els va confirmar la decisio. [46] El que van portar de Pessinunt va ser un fragment de meteorit negre que els frigis identificaven amb la deessa. L'arribada de la Magna Mater esta relacionada amb un relat sobre una matrona romana Claudia Quinta , qui va demanar ajut a la deessa per defensar-se de les acusacions d'adulteri, a canvi d'anar a ajudar a treure el vaixell que s'havia encallat a la sorra del port d' Ostia . La pedra es va quedar al temple de la Victoria en espera de construir-li un temple propi. Amb la pedra es va esculpir una figura femenina i es va guarnir amb plata. [47] La majoria dels historiadors actuals creuen que Cibele va arribar a Roma juntament amb un sacerdot, que feia el paper de l'espos Atis i un sacerdot eunuc de nom Gal , els quals van introduir els romans en el seu culte. La seva reputacio d'homes purs i devots va contribuir a l'acceptacio immediata pel poble roma, [48] [49] tot i que l'efeminament de l'eunuc va resultar xocant. [50] La classe patricia que reclamaven ser descendents dels primers fundadors de la ciutat, uns emigrants troians, van identificar Frigia amb Troia , per tant reclamaven que la deessa era protectora dels seus avantpassats i de bon grat pagaven les despeses de la seva festa anual, tot i que delegaven l'organitzacio als edils plebeus, [51] mentre ells feien la festa en privat evitant aixi la presencia dels galli . [52]

Epoca imperial [ modifica ]

Els primers emperadors, afirmaven tenir connexio amb els deus. August reclamava tenir ascendencia troiana i comptar amb el favor de Venus ; la seva esposa, l'emperadriu Livia Drusil·la , es considerava la representant de Magna Mater, fins al punt que la seva cara la feien servir de model per a esculpir imatges i camafeus de la deessa. [53] L'emperador Claudi tambe la va citar entre els seus avantpassats, [54] va elevar Atis a deu del panteo roma i va posar el seu culte sota la supervisio del quindecimviri sacris faciundis , el membre quinze del col·legi de pontifex . [55]

En aquesta epoca els poetes romans van comencar a incloure-la en els seus relats, sempre com a protectora de l'estat i de la fertilitat de la terra. Ovidi recordava com abans de la seva arribada les terres estaven ermes. [56] Virgili , en l' Eneida la va fer mare de Jupiter i protectora dels troians. Ella es la qui ofereix un arbre sagrat perque construeixin unes embarcacions per poder fugir de la destruccio de Troia i prega a Jupiter que les faci indestructibles. [57]

Relleu dels dendofors, els qui transportaven l'arbre sagrat, celebracio nascuda del relat de Virgili

Celebracions [ modifica ]

Megalesies [ modifica ]

Article principal: Megalesia

Les Megalesies eren una festa que se celebrava el 4 d'abril, en commemoracio de l'arribada de Magna Mater a Roma. Es feien espectacles anomenats ludi scaenici , es a dir, representacions teatrals sobre tema religios probablement fetes davant del seu temple; algunes de les obres eren encarregades a escriptors de renom. El 10 d'abril la seva imatge es portava en processo cap al Circ Maxim i alla es feien curses de carros en el seu honor, on hi havia una imatge d'ella asseguda sobre un lleo permanentment situada a la barrera divisoria de les dues bandes de l'estadi. [58]

Cicero va descriure en els seus himnes aquests ritus, dient que eren d'origen grec. [59] Dionisi d'Halicarnas opinava que la processo era una salvatge "mascarada" frigia sorollosa, en contrast amb les obres de teatre de la Megalesia, mes dignes de la tradicio romana, i aplaudia el seny dels romans que prohibia la participacio directa en la processo, de la qual nomes podien ser espectadors. [60] Als esclaus no els era permes ni tan sols anar a mirar. [61] Lucreci va fer una vivida descripcio de la processo, amb els galli vestits de groc cridant l'atencio amb els seus cabells llargs, fent xocar els escuts i els ganivets mentre un grup escampava flors i encens per alla on passaven i un altre grup tocava musica. [62]

La setmana santa [ modifica ]

Al mes de marc hi havia una setmana sagrada [63] anomenada Hilaries , dedicada al culte de Cibele i Atis. Els ciutadans que hi volien participar s'havien d'adscriure a una de les dues confraries: els cannofors ('portadors de canyes') i els dendrofors ('portadors d'arbres'). [64]

Cultes menors [ modifica ]

Abans que la setmana sagrada esdevingues un culte oficial, se celebraven alguns fets, encara que considerats llavors festes menors, com ara: celebracions a Ostia venerant el vaixell sagrat amb el qual havia arribat i al temple de la Victoria que l'havia allotjat per primera vegada; celebracions e la tornada a la puresa de la matrona Claudia Quinta; [65] petites celebracions que incloien un arbre (un pi o un avet) en record de l'arbre sagrat que la deessa havia concedit als avantpassats dels romans perque es construissin vaixells, d'on va derivar mes endavant el sentit de renovacio lligat a la figura del deu Atis. [66] [59] Pero malgrat les proves arqueologiques que testimonien un culte des d'antic al Palati, l'unic testimoni escrit sobre aquests primers cultes a Roma es un relat de Catul que parla de la mala impressio que va causar el sacerdot Gallo a la seva arribada per les seves maneres efeminades. [67] [68]

Tauroboli i Crioboli [ modifica ]

Nomes els qui volien ser sacerdots de Cibele i Atis podien participar en els rituals els quals com a ritus iniciatic s'autocastraven. [69] A partir de l'any 160 es va oferir com a alternativa a la castracio dos tipus de sacrificis de sang: el tauroboli , que era el sacrifici d'un bou i el crioboli , que era el sacrifici d'un boc. [70] [71] Segons un relat de l'apoloista Prudenci , el sacerdot es ficava dins un fondo mentre un ajudant subjectava l'animal, llavors el sacerdot li clavava el ganivet per baix de manera que el sacerdot quedava amerat de sang. S'entenia que era un bany regenerador, simbol de la mort i resurreccio del deu Atis. La gran despesa que suposava la compra d'un bou feia que el tauroboli nomes fos un ritual pagat per rics, els quals a canvi rebien els beneficis magics de la deessa. [72]

Estatua d'un gallus portant la barretina frigia i guarniments femenins. Finals de s.II (Museus capitolins).

Els sacerdots [ modifica ]

La relacio entre Pessinunt i Roma va continuar despres de la introduccio de la seva deessa. A Pessinunt, el mot gallus era un nom generic per a designar els sacerdots de Cibele, el gallus mes important rebia el nom d'Atis i el segon en el rang de sacerdots es deia Batakes. [73] L'any 189 aC els gallus van predir o van pregar per la victoria dels romans en a seva lluita contra els galates . L'any seguent en senyal d'agraiment en senat roma va declarar Ilion provincia amb tracte especial (lliure del pagament de taxes) per ser la patria dels avantpassats dels romans. [74] L'any 103 el Batakes va viatjar a Roma i va parlar davant el senat, no se sap si per queixar-se d'alguns actes d'impietat al santuari de Cibele o si havia anat a predir alguna victoria de Roma, pero un tribu de la plebs s'hi va oposar a la seva intervencio per ser foraster; quan dies mes tard el tribu va emmalaltir i va morir es va tenir aquest fet com una prova del poder de la deessa Cibele. [75]

A Roma els galli van passar a dependre de l'autoritat del col·legi de pontifex. Per ser eunucs i, per tant, incapacos de reproduir-se, hom els va negar la ciutadania i els drets d'herencia; per viure depenien de la generositat dels devots i durant uns dies a l'any podien sortir a demanar almoina. [76] Amb L'emperador Claudi va introduir la figura del archigallus , un sacerdot no castrat que supervisava l'actuacio dels altres. [77] Amb la prohibicio dels cultes de la religio tradicional declarada per l'emperador Teodosi l'any 380, els galli van passar a ser rodamons d'aspecte efeminat, dignes de compassio que demanaven almoina, segons un relat de sant Agusti . [78]

Temples [ modifica ]

Temple de Magna Mater en un relleu, actualment a la Villa Medici, Roma

Hi havia un temple a la part alta del Palati de cara al Circ Maxim i al Temple de Ceres i tenia una llarga escala per accedir-hi. L'any 111 va ser mig destruit per un incendi, pero es van fer les reparacions necessaries. Es va tornar a cremar i August el va fer reconstruir de forma mes sumptuosa. [79] Al turo del Vatica hi havia un altre lloc de culte, un altar sense sostre, conegut amb el nom de Phrygianum ; aquest altar es va descobrir quan es feien els fonaments per la basilica de sant Pere, [80]

Tambe a Ostia hi havia un temple dedicat a la Magna Mater, amb una confraria de dendrofors. Es coneix l'existencia d'un altre temple a prop de Sitifis a la provincia de la Mauritania Cesariense . Tambe va ser incendiat l'any 288 i restaurat. [81]

Cibele i els seus temples van ser objecte de la ira dels cristians i sant Teodor d'Amasia en va ser un dels incitadors. [82]

Significat i cosmologia [ modifica ]

Entre els autors que van tractar els mites en relacio a Cibele i la seva interpretacio destaca Arnobi el vell , escrits per causar un efecte desagradable i aixi servir a l'objectiu apologista del cristianisme. [83] Per a Lucreci , la Magna Mater ≪simbolitzava l'ordre mundial≫, representava la terra, la mare de tot i els lleons que l'acompanyaven a les imatges representaven la submissio de totes les criatures, fins i tot les d'ambients salvatges. [84] Era tinguda per una criatura divina, no creada i separada de la creacio. [85]

La data de la seva festa a Roma coincidia, mes o menys, amb els esdeveniments del calendari agricola roma (al voltant del 12 d'abril), quan s'aconsellava als agricultors desherbar les vinyes, preparar els terrenys per la sembra i, curiosament apropiat, donada la naturalesa dels sacerdots de la Magna Mater, castrar bestiar. [86]

El poeta roma Marc Manili la va situar en el lloc tretze del Zodiac , trencant aixi la simetria que fins llavors tenia el nombre dotze, en grec Δωδεκ?θεον ( Dodekatheon , 'els dotze Olimpics' ) i en la cultura romana els Dii Consentes , en correspondencia amb dotze constel·lacions. Manilius va proposar Cibele i Jupiter com a dirigents en igualtat d'estatus del signe de lleo , en oposicio astrologica a Juno, que presidia aquari . [87]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ I no pas Cibeles ; vegeu: Alberich i Marine , Joan (dir.) ; Cuartero i Iborra , Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Catala. D'Homer al segle  ii dC (en grec - catala). Enciclopedia Catalana - Fundacio Institut Cambo , 2015, p. 1048. ISBN 9788441224223 .   ; Lacreu , Josep. Manual d'us de l'estandard oral . Universitat de Valencia, 2002, p. 63.  
  2. ↑ Parramon i Blasco, 1997 , p. 49-50.
  3. ↑ S.A. Takacs: Cybele, Attis and related cults: essays in memory of M.J. Vermaseren , 1996, p.376
  4. ↑ Elizabeth Simpson, ≪Phrygian Furniture from Gordion≫, en Georgina Herrmann (ed.), The Furniture of Ancient Western Asia , Mainz 1996, p. 198?201.
  5. ↑ Lynn Emrich Roller (1999), p. 67?68. Aquest es l'unic autor que desplaca el significat de Cibele cap al de 'la dels cabells'. Vegeu: C.H.E. Haspels, The Highlands of Phrygia , 1971, I 293 num. 13, citat tambe per Walter Burkert, Greek Religion , 1985, III, 3.4; notes 17 i 18.
  6. ↑ Lotte, 1997 , p. 115.
  7. ↑ Lane, 1996 , p. 109.
  8. ↑ Roller, 1999 , p. 53.
  9. ↑ Kubaba va ser una reina Kix de la tercera dinastia. Va ser deificada i adorada a Carchemish i el seu nom es va hel·lenitzar passant a dir-se Kybebe . Motz 1997, p. 105?106 pren aixo com a font per a traduir kubilya i kubileya =muntanya(cf. Roller 1999, p. 67?8)
  10. ↑ Roller, 1999 , p. 200.
  11. ↑ Lane, 1996 , p. 364.
  12. ↑ Leonard Schmitz, en W. Smith: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology , 1867, p. 67
  13. ↑ Lynn E. Roller, 1994, p. 248?56, suggereix que Agdistis podria ser el nom que li donaven a Cibele a la localitat de Pessinunt.
  14. ↑ Roller, 1999 , p. 110-114.
  15. ↑ Roller, 1999 , p. 69.
  16. ↑ Lane, 1996 , p. 376.
  17. ↑ Roller, 1999 , p. 111, 114, 140.
  18. ↑ Vecihi Ozkay: "The Shaft Monuments and the 'Taurobolium' among the Phrygians", ed.Institut Britanic d'Ankara, Vol. 47, (1997), p. 89-103, British Institute at Ankara
  19. ↑ Roller, 1999 , p. 125.
  20. ↑ Burkert, 1986 , p. 177.
  21. ↑ Roller, 1999 , p. 135.
  22. ↑ Roller, 1999 , p. 170-176.
  23. ↑ Herodot , Histories , IV 76-77.
  24. ↑ Roller, 1999 , p. 162-167.
  25. ↑ 25,0 25,1 Roscoe, 1996 , p. 200.
  26. ↑ Lane, 1996 , p. 258.
  27. ↑ Burkert, 1985 , p. 177.
  28. ↑ Roller, 1999 , p. 140-144.
  29. ↑ Roller, 1994 , p. 249.
  30. ↑ Lynn E.Roller,(1999) p. 157
  31. ↑ Estrabo , Geografia , X 3.18; Euripides , Les bacants , 64-186; Pindar , Ditirambes , II. 6-9.
  32. ↑ Roller, 1999 , p. 225-227.
  33. ↑ Roller, 1999 , p. 149-151.
  34. ↑ Himnes Homerics , 14; Pindar , Ditirambes , II 10; Euripides , Helena , 1347; Estrabo , X 3.13.
  35. ↑ Roller, 1999 , p. 171-173.
  36. ↑ Roller, 1994 , p. 248-256.
  37. ↑ Roscoe, 1996 , p. 198-199.
  38. ↑ Lane, 1996 , p. 106-107.
  39. ↑ A la inscripcio apareix el nom de tots dos: Atis i Agdistis. Roller, 1994, p. 248-256. Per la relacio entre Cibele, Agdistis i Attis,vegeu: Maria Grazia Lancellotti, "Attis, between myth and history: king, priest, and God", Brill, 2002
  40. ↑ Lane, 1996 , p. 107-111.
  41. ↑ Roller, 1999 , p. 177-180.
  42. ↑ Roller, 1999 , p. 181.
  43. ↑ Roller, 1994 , p. 254.
  44. ↑ Roller, 1999 , p. 113-114.
  45. ↑ Titus Livi , Ab urbe condita , XXIX 10-14; Marc Terenci Varro , De Lingua Latina , VI 15 (diu que va ser portada de Pergam, i no de Pessinunt); Ovidi , Fastos , IV 180-372 (diu que va ser portada directament del mont Ida). Tacaks, en Lane (editor), p. 370-373, tracta el tema de la diversitat d'opinio dels romans sobre el seu origen.
  46. ↑ Boatwright i al., The Romans, from Village to Empire , ISBN 978-0-19-511875-9
  47. ↑ Lane, 1996 , p. 363-364.
  48. ↑ Beard, 1994 , p. 168, 178-179.
  49. ↑ Lane, 1996 , p. 357-359.
  50. ↑ M.J. Vermaseren, Cybele and Attis: the myth and the cult , ed. Thames and Hudson, 1977, p. 96.
  51. ↑ Roller, 1999 , p. 282.
  52. ↑ Lane, 1996 , p. 337-9.
  53. ↑ P. Lambrechts, ≪Livie-Cybele≫, La Nouvelle Clio , 4 (1952): 251-60.C; C. Vermeule, ≪Greek and Roman Portraits in North American Collections Open to the Public≫, Proceedings of the American Philosophical Society , 108 (1964): 106, 126, fig. 18
  54. ↑ Roller, 1999 , p. 282, 314.
  55. ↑ Roller, 1999 , p. 315-316.
  56. ↑ Ovidi , Fastos , IV 299.
  57. ↑ Virgili , Eneida , IX 99?109, 143?147.
  58. ↑ Sembla que era una copia de la que hi havia a Pergam. Lynn E. Roller (1999), p. 315.
  59. ↑ 59,0 59,1 Lane, 1996 , p. 373.
  60. ↑ Dionisi d'Halicarnas , Antiguitats romanes , II 19.3-5.
  61. ↑ Cicero , Sobre la resposta dels Haruspexs , 13. 28.
  62. ↑ Lane, 1996 , p. 292-293, 341, 347-349.
  63. ↑ Maria Grazia Lancellotti, Attis, Between Myth and History: King, Priest, and God , ed. Brill, 2002, p. 81; Bertrand Lancon, Rome in Late Antiquity , ed. Routledge, 2001, p. 91; Philippe Borgeaud, Mother of the Gods: From Cybele to the Virgin Mary , ed. Johns Hopkins University Press, 2004, pp. 51, 90, 123, 164.
  64. ↑ Duncan Fishwick, ≪The Cannophori and the marc Festival of Magna Mater≫, Transactions and Proceedings of the American Philological Association , Vol. 97, (1966), p. 195.
  65. ↑ Roller, 1999 , p. 314.
  66. ↑ Roller, 1999 , p. 279.
  67. ↑ Catul , poema 63.
  68. ↑ Lane, 1996 , p. 367, 377.
  69. ↑ Salzman, "On Roman Time", p. 167; Lancellotti, Attis, Between Myth and History, p. 82
  70. ↑ Duthoy, 1969 , p. 1.
  71. ↑ Vecihi Ozkay, ≪The Shaft Monuments and the 'Taurobolium' among the Phrygians≫, Anatolian Studies , Vol. 47, (1997), p. 89-103, Institut Britanic d'Ankara.
  72. ↑ Duthoy, 1969 , p. 119.
  73. ↑ Maria Grazia Lancellotti, Attis, between myth and history: king, priest, and God , ed. Brill, 2002, p. 101-104.
  74. ↑ Roller, 1999 , p. 206.
  75. ↑ Plutarc , Vides paral·leles , ≪Marius≫, 17.
  76. ↑ Beard, 1994 , p. 173.
  77. ↑ Lane, 1996 , p. 47.
  78. ↑ Sant Agusti , La ciutat de Deu , VII, 26.
  79. ↑ Roller, 1999 , p. 309-310.
  80. ↑ Cameron, 2011 , p. 142.
  81. ↑ Duncan Fishwick, ≪The Cannophori and the marc Festival of Magna Mater≫, Transactions and Proceedings of the American Philological Association , Vol. 97, 1966, p. 199.
  82. ↑ Enciclopedia catolica : ≪St. Theodore of Amasea≫, Nova York, 1914
  83. ↑ Roller, 1999 , p. 244.
  84. ↑ Lane, 1996 , p. 339-342.
  85. ↑ Lynn E. Roller (1999), p. 297-299, citant Lucreci , De la natura , II 598-660.
  86. ↑ Hannah, p. 872, citant a Marc Terenci Varro , De Re Rustica , I 30; Columel·la , De Re Rustica , XI 2.32-35; Plini el Vell , Naturalis Historia , XVIII 246-249.
  87. ↑ Robert Hannah, "Manilius, the Mother of the Gods and the Megalensia: an Astrological Anomaly resolved ?", ed. Latomus, T. 45, Fasc. 4(1986), p. 864-872, Societat d'Estudis Llatins de Brussel·les, citant a Manlius, "Astronomica", 2. 439-437

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Cibele
  • Parramon i Blasco , Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana . Barcelona: Edicions 62, Col·leccio El Cangur- Diccionaris, num. 209, 1997. ISBN 84-297-4146-1 .  
  • Roller , Lynn E. Attis on Greek Votive Monuments; Greek God or Phrygian? . Revsta: Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens, Vol. 63, No. 2, 1994, p. 245?262.  
  • Roller , Lynn Emrich. In Search of God the Mother: The Cult of Anatolian Cybele . Berkeley i Los Angeles: ed. University of California Press, 1999. ISBN 0-520-21024-7 .  
  • Burkert , Walter. Greek Religion . Harvard University Press, 1985.  
  • Motz , Lotte. The Faces of the Goddess . ed.Oxford University Press US, 1997. ISBN 0-19-508967-7 .  
  • Lane , Eugene (ed.). Cybele, Attis, and Related Cults: Essays in Memory of M.J. Vermaseren . ed. Brill, 1996.  
  • Roscoe , Will. Priests of the Goddess: Gender Transgression in Ancient Religion, Col·leccio: "History of Religions", Vol. 35, num.. 3 . ed.University of Chicago Press, 1996.  
  • Beard , Mary. ≪The Roman and the Foreign: The Cult of the 'Great Mother' in Imperial Rome≫. A: Shamanism, History, and the State . ed.Ann Arbor, University of Michigan, 1994, p. 164?90.  
  • Cameron , Alan. The Last Pagans of Rome . ed. Oxford University press, 2011.  
  • Duthoy , Robert. The Taurobolium: Its Evolution and Terminology, Volum 10 . ed. Brill, 1969.  
  • Laroche , Emanuel. Koubaba, deesse anatolienne, et le probleme des origines de Cybele . Paris: ed. Elements orientaux dans la religion grecque ancienne, 1960, p. 113-128.  
  • Vassileva , Maya ≪Further considerations on the cult of Kybele≫. Anatolian Studies , 51 (Institut Britanic d'Ankara), 2001.
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cibele&oldid=33386156 ≫