한국   대만   중국   일본 
Cecile Chaminade - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Cecile Chaminade

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaCecile Chaminade

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (fr) Cecile Louise Stephanie Chaminade Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 8 agost 1857 Modifica el valor a Wikidata
Batignolles-Monceau (Franca) Modifica el valor a Wikidata
Mort 13 abril 1944 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Montecarlo (Monaco) Modifica el valor a Wikidata
Sepultura cementiri de Passy Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitat Franca
Formacio Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio pianista , compositora , flautista Modifica el valor a Wikidata
Genere Opera i musica classica Modifica el valor a Wikidata
Professors Camille Saint-Saens , Felix Le Couppey , Benjamin Godard , Emmanuel Chabrier i Georges Bizet Modifica el valor a Wikidata
Instrument piano
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm1406211 Spotify: 6yb2PUxafSVe2441W50jbk Musicbrainz: 3c10ff66-b763-411c-b4de-65c2cf710938 Lieder.net: 3705 Discogs: 918108 IMSLP: Category:Chaminade,_Cécile Allmusic: mn0001236381 Find a Grave: 9589283 Modifica el valor a Wikidata

Cecile Chaminade ( Paris , 8 d'agost de 1857 - Montecarlo , Monaco , 13 d'abril de 1944 ) fou una compositora i pianista francesa . [1] [2] [3] Coneguda sobretot pel seu Concertino per a flauta i orquestra , [4] la seva musica i les seves interpretacions foren admirades per un public que es delia per ella. La seva forma de viure la van convertir en una icona femenina i un model a seguir al tombant del segle  xx . Als Estats Units, es van fundar mes d'un centenar de clubs femenins i tota una linia de perfums i cosmetica amb el seu nom. [5]

Biografia [ modifica ]

Cecile va neixer en un ambient burges que va propiciar que de ben petita s'endinses en la musica com un embelliment mes per a una noia de la seva posicio. Els seus pares eren musics aficionats que allotjaven vetllades musicals a casa seva i en les quals Cecile va gaudir de la companyia de Georges Bizet , Emmanuel Chabrier o Benjamin Godard . [6] Va revelar de molt jove els seus dons musicals, pero la familia no la va deixar estudiar al Conservatori i va haver de ser formada primer per la seva mare, pianista i cantant aficionada. [7] Els seus primers passos en la composicio van tenir lloc de molt petita. Als vuit anys va ensenyar la seva musica sacra a un amic de la familia, Georges Bizet , que va quedar molt impressionat amb el seu talent i va aconsellar als pares de donar-li una solida educacio musical. [7]

Sempre amb el desgrat del pare, Hippolyte Chaminade, [8] que desaprovava la seva educacio musical al Conservatori de Paris, va estudiar de forma privada amb els professors Felix Le Couppey (piano), Antoine Marmontel , Auguste Savard (contrapunt, harmonia i fuga), Martin-Pierre Marsick i Benjamin Godard (composicio). [7] [9] [10]

Cecile Chaminade el 1890

El 1877, [5] aprofitant un viatge de son pare fora de la ciutat, Cecile faria el seu primer concert com a pianista, amb un gran exit de critica i public. Un any mes tard donaria a coneixer les primeres composicions en el que seria la seva veritable entrada en els recitals dedicats a les seves propies obres. Es va dur a terme a la casa de la familia a Le Vesinet , un poble a l'oest de Paris. Ampliament considerat i ben rebut, el programa va servir de model per al recital tipic de Chaminade durant els vint anys seguents: repertori compost enterament per les seves obres, una barreja de solos de piano i cancons vocals, amb Chaminade al piano. [7] Aleshores tenia 20 anys, i des de llavors la seva popularitat va augmentar al llarg de la seva vida.

El 1901 Chaminade es va casar amb Louis-Mathieu Carbonel, un editor de musica de Marsella mes de vint anys mes gran que ella, amb qui potser la va unir un amor platonic. Ell va morir set anys mes tard i ella no es va tornar a casar mai. La seva neboda va escriure mes tard que Cecile va evitar en general les relacions amoroses perque no volia estar subjecta a l'autoritat masculina i volia preservar la seva independencia professional. [7]

Abans que la seva activitat compositiva es calmes a causa de la Primera Guerra Mundial i el deteriorament de la seva salut, va fer diversos enregistraments musicals entre 1901 i 1914 que majoritariament eren rotlles de pianola.

Tambe va ser presidenta de la Society of Women Musicians entre 1913 i 1914. [11]

Chaminade va rebre molts premis de prestigi, que van culminar en l'admissio a la Legio d'Honor el 1913, la primera vegada que es concedia a una compositora. No obstant aixo, el premi va ser tarda i ironic, ja que la seva musica havia estat ampliament ignorada a Franca durant els 20 anys anteriors. En els seus ultims anys, la seva neboda Antonieta Lorel, la va ajudar i va tractar de promoure la musica de Chaminade despres de la seva mort el 1944. Lorel va escriure una biografia postuma de Chaminade, pero no es va publicar mai. [7]

La musica de Chaminade va ser totalment oblidada pel public fins i tot uns anys abans de la seva mort. Va ser redescoberta als anys 1980 per Gerard Conde , un periodista de Le Monde . Les biografies de Marcia Citron i Cecile Tardif van tornar a posar d'actualitat la seva obra. [4]

Composicio [ modifica ]

Cecile Chaminade el 1910

Chaminade va escriure sobretot peces per a piano i cancons de salo. [3] La seva obra va ser considerable, amb unes 400 peces compostes, de les quals unes 200 foren per a piano i unes 140 foren cancons, totes amb caracter descriptiu i que capten l'esperit de la belle epoque . De molt d'exit i popularitat en el seu dia, va ser oblidada en ser considerada compositora de peces de salo.

Chaminade va comencar a compondre seriosament a principis del 1880. Les seves principals obres inclouen el primer trio per a piano, op. 11 (1880), i la Suite d'orchestre op. 20 (1881). Va crear una opera , La Sevillane , que va tenir una actuacio privada el 23 de febrer de 1882. Altres obres inclouen el ballet simfonic Callirhoe op. 37, estrenat a Marsella el 16 de marc de 1888, i Les amazones , la seva unica simfonia amb certs aspectes que recorden Wagner . [7] El seu triomf artistic mes gran fou el popular Concertstuck per a piano i orquestra op. 40, que es va estrenar a Anvers el 18 d'abril de 1888. El concert de seguida va prendre vida propia. Va ser presentat a Paris, a Marsella i despres a tot Europa i als Estats Units . D'aquest concert, tambe en va fer una versio per a dos pianos a Londres .

A la primavera de 1902, amb quaranta-quatre anys i gaudint de la seva fama com a pianista i compositora, Chaminade va rebre l'encarrec de Theodore Dubois , director del Conservatori de Paris, d'escriure una peca per a flauta per al concurs anual de l'escola. [6] Fou el Concertino op. 107 per a flauta i orquestra. La peca exigeix gran habilitat tecnica i s'ha mantingut com un element basic del repertori de flauta . [7] Va ser composta inicialment per a flauta i piano, pero la compositora el va orquestrar per ser tocat a Londres per la seva amiga Marguerite de Forest Anderson . Moltes de les seves obres per a flauta, incloent Serenade aux etoiles , Piece romantique i Gavotte , van ser dedicades a Adolphe Hennebains , professor de flauta del Conservatori de Paris. [12]

Despres de 1890 Chaminade va compondre principalment peces de caracter i melodies, sobretot per raons economiques, estetiques i discriminatories. El seu pare havia mort el 1887, per la qual cosa realment tenia una necessitat de guanyar-se la vida a partir de la publicacio de la seva musica. Es va allunyar de la musica de gran format, com la simfonia, l'opera i el concert, per escriure peces de caracter mes popular que s'adaptaven a la majoria de les seves fans femenines. Aquesta musica es va fer molt popular, sobretot a Anglaterra i als Estats Units ; la promociona en extenses gires de concerts. Chaminade es va convertir en una assidua visitant de la reina Victoria d'Anglaterra , i va visitar clubs de fans en 12 ciutats diferents en una gira molt reeixida economicament dels Estats Units. [7]

La seva musica es harmoniosa i accessible, amb melodies facils de recordar, passatges cromatics suaus i textures clares. Posa l'accent en l'enginy i el color, i es tipicament francesa. La seva musica es sovint inspirada en la dansa. Les melodies son molt apropiades per a la veu i son expressives i poetiques, adequades per als recitals.

Obres [ modifica ]

Obres amb numero d' opus [ modifica ]

  • Op. 3 , Scherzo-etude
  • Op. 4 , Caprice-etude
  • Op. 5 , Menuet
  • Op. 6 , Berceuse
  • Op. 7 , Barcarolle
  • Op. 8 , Chaconne (1879)
  • Op. 9 , 2 pieces : 1 (sol major) Piece romantique (1880), 2 Gavotte
  • Op. 10 , Scherzando
  • Op. 11 , Trio avec piano #1 (sol mineur) : 1 allegro ; 2 andante ; 3 presto leggiero ; 4 allegro molto agitato (1881)
  • Op. 12 , Pastorale enfantine (1881)
  • Op. 18 , Capriccio pour violon et piano (1881)
  • Op. 19 , La Sevillane , obertura d'una opera que no es va arribar a publicar
  • Op. 21 , Sonate (do menor): 1 allegro appassionato ; 2 andante ; 3 allegro (1881)
  • Op. 22 , Orientale
  • Op. 23 , Menuet (si mineur) (1881)
  • Op. 24 , Libellules (1881)
  • Op. 25 , Deux morceaux  : 1 Duetto ; 2 Zingara ;
  • Op. 28 , Etude symphonique (si bemoll major) (1883)
  • Op. 29 , Serenade (re majeur) (1884)
  • Op. 30 , Air de ballet (sol major) (1884)
  • Op. 32 , Guitare (1885)
  • Op. 33 , Valse caprice (1885)
  • Op. 35 , 6 etudes de concert : 1 (ut majeur) Scherzo ; 2 (re bemol majeur) Automne ; 3 Fileuse ; 4 Appassionato 5 (fa major) Impromptu ; 6 (re major) Tarantelle (1886)
  • Op. 34 , Trio avec piano #2 (do menor) : 1 allegro moderato ; 2 lento ; 3 allegro energico (1887)
  • Op. 36 , 2 pieces : 1 ; 2 Pas des cymbales (1887)
  • Op. 37 , Airs de Ballet : 1 ; 2 Pas des amphores ; 3 Pas des echarpes ; 4 Callirhoe ; 5 Danse pastorale (1888)
  • Op. 38 , Marine (1887)
  • Op. 39 , Toccata (1887)
  • Op. 40 , Concertstuck pour piano et orchestre
  • Op. 41 , Air de ballet. Pierrette (mi bemoll major) (1889)
  • Op. 42 , Les Willis, caprice (1889)
  • Op. 43 , Gigue (re majeur) (1889)
  • Op. 50 , La lisonjera (sol bemoll major) (1890)
  • Op. 51 , La livry, air de ballet (1890?)
  • Op. 52 , Capriccio appassionato (1890)
  • Op. 53 , Arlequine (fa major) (1890)
  • Op. 54 , Caprice espagnol. Lolita (re bemoll major) (1890)
  • Op. 55 , 6 pieces romantiques: 6 rigaudon (1890)
  • Op. 56 , Scaramouche (1890)
  • Op. 57 , Havanaise (1891)
  • Op. 58 , Mazurk suedoise (1891)
  • Op. 60 , Les sylvains (1892)
  • Op. 61 , Arabesque (1892)
  • Op. 66 , Studio (1892)
  • Op. 67 , Caprice espagnol. La morena (1892)
  • Op. 73 , Valse carnavalesque (1894)
  • Op. 74 , Piece dans le style ancien (1893)
  • Op. 75 , Danse ancienne (1893)
  • Op. 76 , 6 romances sans paroles : 1 souvenance ; 2 (mi major) elevation ; 3 idylle ; 4 eglogue ; 5 chanson bretonne ; 6 meditation (1894)
  • Op. 77 , Deuxieme valse (1895)
  • Op. 78 , Prelude (1895)
  • Op. 80 , Troisieme valse brillante (1898)
  • Op. 81 , Terpsichore, sixieme air de ballet (1896)
  • Op. 82 , Chanson napolitaine (1896)
  • Op. 83 , Ritournelle (1896)
  • Op. 84 , Trois preludes melodiques (1896)
  • Op. 85 , Vert-Galant (1896)
  • Op. 86 , Romances sans paroles: 1 souvenance ; 2 elevation ;
  • Op. 87 , 6 pieces humoristiques: 2 sous bois ; 3 inquietude ; 4 autrefois ; 5 consolation ; 6 norvegienne (1897)
  • Op. 88 , Rimembranza (1898)
  • Op. 89 , theme varie (la major) (1898)
  • Op. 90 , Legende (1898)
  • Op. 91 , Valse #4 (re diese mineur) (1898)
  • Op. 92 , Deuxieme arabesque (1898)
  • Op. 93 , Valse humoristique (1906)
  • Op. 94 , Havanaise #2 danse creole (1898)
  • Op. 95 , Trois danses anciennes  : 1 passepied ; 2 pavane ; 3 courante (1899)
  • Op. 97 , Rondeaux pour violon et piano (1899)
  • Op. 98 , 6 feuillets d'album: 1 promenade ; 2 scherzetto ; 3 (re bemoll major) elegie ; 4 valse arabesque ; 5 chanson russe ; 6 rondo allegre (1900)
  • Op. 101 , L'ondine (1900)
  • Op. 103 , Moment musical (1900)
  • Op. 104 , Tristesse (do sostingut menor) (1901)
  • Op. 105 , Divertissement (1901)
  • Op. 106 , Expansion (1901)
  • Op. 107 , Concertino pour flute et orchestre en re majeur (1902)
  • Op. 108 , Agitato (1902)
  • Op. 109 , Cinquieme valse (1903)
  • Op. 110 , Novelette (1902)
  • Op. 111 , Souvenir lointains (1911)
  • Op. 112 , Sixieme valse, valse-ballet (1904)
  • Op. 113 , Caprice humoristique (1904)
  • Op. 114 , pastorale (1904)
  • Op. 115 , Valse #7 valse romantique (1905)
  • Op. 116 , Sous le masque (1905)
  • Op. 118 , Etude melodique (sol bemoll major) (1906)
  • Op. 119 , Valse tendre (fa majeur) (1906)
  • Op. 120 , Variations sur un theme original (1906)
  • Op. 122 , 3 contes bleus : 2 (1906)
  • Op. 123 , Album d'enfants : 2 intermezzo. pas de sylphes ; 4 rondeau ; 5 gavotte ; 9 orientale ; 10) tarantelle (1906)
  • Op. 124 , Etude pathetique (si menor) (1906)
  • Op. 126 , Album d'enfants : 1 idylle ; 2 aubade ; 3 rigaudon ; 4 Eglogue ; 5 ballade ; 6 scherzo-valse ; 7 elegie ; 8 novelette ; 9 patrouille ; 10 villanelle ; 11 conte de fees ; 12 valse mignonne (1907)
  • Op. 127 , 4 Poemes provencaux : 1 dans la lande ; 2 solitude ; 3 le passe ; 4 pecheurs de nuit (1908)
  • Op. 130 , Passacaille (mi majeur) (1909)
  • Op. 134 , Le retour (1909)
  • Op. 137 , Romance (re major) (1910)
  • Op. 139 , Etude scolastique (1910)
  • Op. 142 , Serenade aux etoiles (1911)
  • Op. 143 , Cortege (1911)
  • Op. 148 , Scherzo-valse (1913)
  • Op. 155 , Au pays devaste (1919)
  • Op. 158 , Danse paienne (1919)
  • Op. 164 , Air a danser (1923)
  • Op. 150 , Serenade espagnole (1925)
  • Op. 165 , Nocturne (1925)
  • Op. 167 Messe pour deux voix egales

Obres sense numero d' opus [ modifica ]

  • Les Reves (1876)
  • Te souviens-tu ? (1878)
  • Aupres de ma mie (1888)
  • Voisinage (1888)
  • Nice-la-belle (1889)
  • Rosemonde (1890)
  • L'Anneau d'argent (1891) -poema de Rosemonde Gerard
  • Plaintes d'amour (1891)
  • Viens, mon bien-aime! (1892)
  • L'Amour captif (1893) -poema de Therese Maquet
  • Ma premiere lettre (1893)
  • Malgre nous! (1893)
  • Si j’etais jardinier (1893)
  • L'Ete (1894)
  • Mignonne (1894) -poema de Ronsard
  • Sombrero (1894)
  • Villanelle (1894)
  • Espoir (1895)
  • Ronde d'amour (1895)
  • Chanson triste (1898)
  • Mots d'amour (1898)
  • Alleluia (1901)
  • Au firmament (1901)
  • Ecrin ! (1902)
  • Bonne humeur! (1903)
  • Menuet (1904)
  • La Lune paresseuse (1905)
  • Je voudrais (1912)
  • Attente. au pays de Provence (1914)

Referencies [ modifica ]

  1. Cecile Chaminade selon Gerard Conde , a Introduction a 'Pieces pour piano' (Editions Enoch EMI-La voix de son maitre, 1980), sur le site de la Societe d'histoire du Vesinet.
  2. Jardon , Pelayo. ≪ Cecile Chaminade. Un viaje musical a la Francia de la Belle Epoque ≫ (en castella). Mundoclasico.com, 08-03-2007. [Consulta: 6 juliol 2022].
  3. 3,0 3,1 Ambache , Diana. ≪ Cecile Chaminade ≫. Women of Note . [Consulta: 26 febrer 2014].
  4. 4,0 4,1 Briscoe , James R. New Historical Anthology of Music by Women, Volum 1 . Indiana University Press, 2004, p. 243. ISBN 9780253216830 .  
  5. 5,0 5,1 Palma , Victoria ≪ Cecile Chaminade, l'aclamada i admirada compositora ≫. Catalunya Musica .
  6. 6,0 6,1 Biografia a musikmph.de ≫. Arxivat de l' original el 2015-04-02. [Consulta: 11 marc 2015].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Judd , Tilke. ≪ Biografia a http://ocw.mit.edu ≫.
  8. La famille Chaminade arrive au Vesinet ≫. histoire-vesinet.org.
  9. Cecile Chaminade ≫. Encyclopedia Britannica . Encyclopedia Britannica.
  10. Summers , Jonathan. ≪ CECILE CHAMINADE ≫. NAXOS . NAXos.
  11. Society of Women Musicians . MS 10849 - Annual report 1971 , 1971.  
  12. Toff , Nancy. The Flute Book: A Complete Guide for Students and Performers . Oxford University Press, 2012, p. 243. ISBN 9780195373080 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Cecile Chaminade